1. TEMA3: L'ORIGEN DE LA VIDA I L'ORIGEN
DE L'ÉSSER HUMÀ
Ciències per al món contemporani
2. Dades d'interès
Fa uns 13.700 milions d'anys que es va originar l’Univers.
Fa uns 4600 milions d'anys es va originar el Sistema Solar i la Terra.
Fa entre uns 3900 i 3500 milions d'anys es va originar la vida sobre
la Terra. Això se sap perquè es van descobrir fòssils d’organismes
procariotes amb aquesta antiguitat.
Els éssers primitius que existien fa 3500 milions d'anys eren similars
a bacteris (cianobacteris fòssils: Estromatòlits).
En aquests 3500 milions d'anys, la vida s’ha desenvolupat ocupant
tot el planeta i diversificant-se en molts grups i espècies
3. 2. Els éssers vius
Un ésser viu és matèria organitzada en cèl·lules que fa processos vitals i
que mantenen constant el seu medi intern.
Matèria inorgànica
Aigua, Sals minerals
i Gasos
Matèria orgànica
formada per C, H,
O, N P: Glúcids,
Teoria cel·lular :
Lípids, Proteïnes i
Àcids nucleics
1. La cèl·lula és la
unitat morfològica
2. La cèl·lula és la
unitat funcional
3. La cèl·lula és la
unitat d’origen
(unitat genètica)
Nutrició:
Intercanviar
matèria i energia
Reproducció:
Fer rèpliques o
còpies de si
mateixos
Relació: Rebre
la informació del
medi i respondrehi
4. La recepta de la vida: C, H, O, N
Tots els éssers vius tenen en comú una organització interna i necessitat de
reproduir-se i energia per dur a terme les funcions vitals.
DE QUÈ ESTÀ FETA LA MATÈRIA VIVA?
• Dels 90 elements químics que trobam a la naturalesa, només 20 formen part
dels éssers vius.
• Els elements químics més abundants de la matèria viva són CHON.
• L'aigua i el carboni constitueixen el 98% del nostre organisme.
• La resta d'elements constitueixen un 2%, encara que sense ells no podríem
viure:
• Ferro: hemoglobina.
• Calci: ossos, contracció dels músculs.
• Sofre: cabells i ungles.
• Sodi: impuls nerviós..
• Iode: formació d'una hormona que controla el metabolisme (tiroxina)
• ...
5. L'AIGUA: UN BON DISSOLVENT
• Imprescindible per a la vida.
• És necessària per a la realització de totes les
reaccions metabòliques de l'organisme, ja que és
un bon dissolvent.
6. L'ESTRUCTURA DEL CARBONI
Dóna lloc a molècules molt diferents.
Forma milions de composts amb propietats
químiques imprescindibles.
Forma les molècules essencials per a la vida:
glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
7. L'ENERGIA PER A LA VIDA
L'energia necessària per a obtenir matèria orgànica s'obté de dues formes
diferents que dóna lloc a dos tipus dorganismes: autòtrofs i heteròtrofs.
AUTÒTROFOS
HETERÒTROFOS
•Fabriquen la seva pròpia matèria orgànica
a partir de matèria inorgànica (aigua i sals
minerals) i energia solar.
•Realizan la fotosíntesis. (dia)
•També realitzen la respiració cel·lular
(dia/nit)
•Exemples: Vegetals, algues, alguns
bacteris.
•Es nodreixen de matèria orgànica
prèviamente elaborada pels organismes
autòtrofs.
•Realitzen la respiració cel·lular per obtenir
energia.
CO2+6H2O+Energia solar matèria
orgànica+ 6O2
Matèria orgànica+6O2 6CO2
+6H2O+Energia
Els organismes quimiosintètics obtenen energia procedent de reaccions
químiques (a partir de l'oxidació de composts inorgànics com per exemple els
sulfurs).
9. L'ORIGEN DE LA VIDA
D'ON PROCEDEIX EL CARBONI
• El carboni es va acumular a l'interior terrestre en la
formació de la Terra.
• Amb les erupcions volcàniques el carboni és emès a
l'atmosfera on és assimilat per els organismes vius.
D'ON PROVÉ L'AIGUA
• Tema controvertit perquè els científics no es posen
d'acord sobre la procedència de l'aigua.
• Hipòtesi més acceptada: la van dur asteroides
procedents d'una òrbita més extensa.
10. UN ESCENARI PER A LA VIDA
L'escenari en el que apareix la vida està força
definit:
• Un interior molt calent: vulcanisme submarí intens
(els continents encara no s'havien format). Molts
organismes primitius viuen en aigües molt càlides
riques en minerals dissolts.
• Una atmosfera densa sense oxigen: no hi havia
oxigen ni ozó per protegir als organismes vius de la
radiació ultraviolada. Aquesta funció la va realitzar
el gruix d'aigua.
11. COM ES VA ORIGINAR LA VIDA A
LA TERRA?
Al llarg de la història, l’aparició de la vida ha estat objecte de
nombroses llegendes i faules inspirades per les diferents visions
del món, per diferents ideologies i religions.
Fins al segle XVII, en el nostre context cultural, no hi havia cap
dubte sobre l’origen de la vida: un Déu omnipotent havia estat
l’encarregat d’insuflar vida a totes les plantes i els animals que
habitaven la Terra.
Ara bé, des de l’època d’Aristòtil també s’acceptava que hi havia
criatures que podien néixer de la matèria en descomposició,
mitjançant l’anomenada generació espontània: els cucs sortien
del fang; les mosques, de la carn podrida; els polls, de la suor...
12. GENERACIÓ ESPONÀNIA
Segons aquesta teoria alguns éssers vius sorgien
de manera espontània de determinats substrats
gràcies a una mena de força vegetativa que
emanava de la pròpia matèria.
13. GENERACIÓ ESPONTÀNIA: JAN BAPTISTA VAN
HELMONT
• En el segle XVII, el metge belgaJan Baptista van Helmont (1580-1644)
escrivia receptes per a produir animals:
• Prengui's una camisa bruta i deixi's en ella uns grans de blat durant 21
dies en un lloc fosc, apareixeran amb seguretat alguns ratolins.
L'error d'aquest experiment va ser que només va considerar el seu resultat i no
va tenir en compte els agents externs que van poder afectar el procediment de
dita investigació.
14. GENERACIÓ ESPONTÀNIA. REDI
En temps de Redi (s. XVII) la gent creia que els éssers vius es podien
generar de la matèria inanimada.
Redi aconsegueix refutar aquesta teoria amb un senzill experiment (1668).
Redi, va posar en tres recipients : 1, 2 i 3, un tros de carn. El primer el va
deixar destapat, el segon el va tapar amb un pergamí i el tercer amb una
fina gassa. Després de varis dies va observar que només al primer
apareixien cucs.
Va demostrar que els cucs que apareixien a la carn eren larves de mosca
que naixien dels ous que les mosques dipositaven a la carn.
Cal remarcar que a pesar d'aquest experiment el debat sobre la generació
espontània va continuar pràcticament finns el segle XIX.
15. GENERACIÓ ESPONTÀNIA. PASTEUR
Posteriorment a l'experiment de Redi es va observar que
en brous i infusions deixats en contacte amb l'aire hi
acabaven apareixen microorganismes. S'obria un altre
cop la polèmica sobre la autogenesi.
Va ser Louis Pasteur, l'any 1860, qui posà de manifest la
falsedat de la creença tradicional de la generació
espontània.
Amb els seus experiments va demostrar que són els
microorganismes i les espores de fongs de l'aire (que es
dipositaven contínuament sobre els objectes) els que
descomponen la matèria orgànica. Això el feu concloure
que tots els éssers vius procedeixen d'un altre ésser viu.
16. GENERACIÓ ESPONTÀNIA. PASTEUR
Louis Pasteur (s. XIX) va
posar caldo de carn en un
matràs (1). Li allargà el coll
donant-li forma de S i ho va
calentar fins a ebullició (2).
Va observar que, després de
refredar-lo, en el caldo de
carn no es desenvolupaven
microorganismes i que es
mantenia no contaminat
inclús després de molt
temps. Si es trencava el coll
(3) o s’inclinava el matràs
fins que el caldo passés per
la zona en forma de S,
aquest es contaminava en
poc temps.
17. Els experiments de Redi i Pasteur van demostrar que
la generació espontània no era possible i que la vida
no es va poder originar per generació espontània.
Ara bé, al segle XX, un científic rus, Oparin va plantejar
una nova teoria” Teoria sobre l’origen abiòtic dels
éssers vius”.
Avui es creu, que efectivament la generació espontània
no és possible en l’actualitat, però que fa més de 3500
milions d'anys es van donar unes condicions que ho va
fer “possible”.
18. HIPÒTESIS PRINCIPALS SOBRE
L'ORIGEN DE LA VIDA
L'any 1923 Oparin i Haldane varen proposar que, en algun moment de la història de
la Terra, es varen poder formar una sèrie de molècules orgàniques a partir de gasos
presents en l'atmosfera primitiva. Es basaren en els supòsits següents:
• Fa 3500 milions d'anys l’atmosfera estava formada per metà, amoníac, hidrogen i
vapor d’aigua, era reductora i anaeròbia. Hi havia però els principals bioelements que
formaven la matèria viva: carboni (C), nitrogen(N), hidrogen (H) i oxigen (O).
• Quan la temperatura de la Terra primitiva va davallar, el vapor d'aigua es condensà
i va formar els niguls que donaren lloc a pluja que va originar els primers oceans.
• L'energia que arribava del Sol (radiacions UVA) i les descàrregues elèctriques que
es produïen a l'atmosfera provocaren que els composts inorgànics presents a
l'atmosfera interactuassin i originassin composts orgànics senzills, com els que ara
fomen els éssers vius.
19. HIPÒTESIS PRINCIPALS SOBRE
L'ORIGEN DE LA VIDA
Segons Oparin, els compostos orgànics es van formar a l’atmosfera
arrossegats cap als mars per les pluges i allà, al llarg de milions d'anys es
van anar concentrant, formant una dissolució concentrada d’aigua,
molècules orgàniques i inorgàniques al que anomenà “brou primitiu”.
En aquest “brou primitiu”, algunes molècules van formar membranes,
originaren unes estructures esfèriques anomenades coacervats, que
tenien la possibilitat d'intercanviar substàncies amb l'exterior.
Alguns coacervats van poder concentrar al seu interior enzims amb els
que fabricar les seves molècules i obtenir energia.
Per últim, alguns van poder adquirir el seu propi material genètic i així la
capacitat de reproduir-se. Es van formar els procariotes primitius.
20. UN EXPERIMENT HISTÒRIC
(MILLER, 1953)
Experiment que demostrà la síntesi
de matèria orgànica a partir de
matèria inorgànica.
Aquest aparell tractava de reproduir les condicions
d'atmosfera primitiva postulades per Oparin i
Haldane: van sotmetre una barreja de vapor
d'aigua, metà, amoníac i hidrogen (tancats en un
recipient a 80ºC) a fortes descàrregues.
Es va comprovar l'aparició d'aminoàcids a partir de
matèria inorgànica.
21. Miller va aconseguir obtenir 13 dels 20 aminoàcids presents a les
proteïnes.
Avui dia sabem que probablement mai no hi va haver gaire metà (gas
molt inestable a l'atmosfera de la Terra).
L'experiment de Miller té un valor històric, va demostrar que és possible
sintetitzar matèria orgànica a partir de la inorgànica, però no explica com
aquestes molècules orgàniques van formar després un organime viu.
Els darrers 50 anys s’han desenvolupat diferents esquemes de reaccions
possibles en la Terra primitiva que haurien contribuït a l’inventari de
matèries primeres per a la vida. Tot i la diversitat de propostes, totes
tenen una idea comuna: l’aparició de la vida al nostre planeta va ser
precedida per una seqüència gradual d’esdeveniments químics.
Tot i això, l'origen de la primera cèl·lula és encara un misteri per explicar.
22. Possible successió d'esdeveniments:
- L’evolució de les primeres molècules orgàniques hauria
conduit a la formació d’una cèl∙lula primitiva. Seria una
cèl∙lula procariota, molt petita i sense nucli, heteròtrofa
(obtenia matèria orgànica directament del medi) i el seu
metabolisme era anaerobi (no necessitava oxigen).
- El brou escasseja i apareixen cèl·lules que poden fabricar
el seu propi aliment (fotosintètiques).
- En el procés de fabricar l’aliment, aquestes algues
deixaven anar oxigen (O2).
- Fa uns 2.400 milions d'anys hi havia prou oxigen com per
afirmar que l’atmosfera era oxidant. Apareixen els
organismes amb metabolisme aeròbic.
- Fa 400 milions d'anys ja existia la capa d’ozó, i els
continents van ser colonitzats per les primeres plantes i
animals.
Cèl. fotosintètiques
23. ALTRES HIPÒTESIS
Teoria de la Panspèrmia: les primeres formes de vida
arribaren de l'espai. Segons aquesta teoria la vida té origen
en un altre cos celeste i va arribar a la Terra a través de
cometes si asteroides.És difícil admetre que algun ésser viu
pugui sobreviure a un viatge a través de l'espai. Tampoc
explica com va sorgir la vida a l'espai
24. COM EXPLIQUEM L'EVOLUCIÓ?
IDEES PRÈVIES
Al llarg de la història, s'ha intentat explicar la presència en el planeta de la gran
varietat d'éssers vius. Les primeres respostes van estar sempre vinculades a les
creences més que a les observacions.
El creacionisme i el fixisme eren les corrents de pensamient instal·lades en la
comunitat científica abans de que fossin substuituïdes per les teories de
l'evolució.
FIXISTES: Consideraven que les espècies vives no experimentaven canvis al
llarg del temps. Aquestes teories defineixen la natura com una cosa definitiva i
acabada.
CREACIONISTES: l'origen de cadascuna de les espècies s'atribuïa a un creador
suprem.
Descartades per la ciència, actualment encara hi ha grups d’opinió que creuen
que són certes.
25. TEORIES FIXISTES
El naturalista Carl Von Linné (s. XVII), a qui devem la
classificació de les espècies, va ser un gran defensor del fixisme.
Sostenia que “existeixen tantes espècies diferents com formes
va crear al principi el Suprem Creador”.
Però, sense pretendre-ho, en agrupar les espècies d'acord amb
les seves similituds, va mostrar una sèrie de relacions de
parentiu que permetien detectar relacions evolutives. Va caldre
esperar fins al segle XIX perquè se li donàs aquest sentit.
26. LA TEORIA DEL CATASTROFISME: GEORGES CUVIER
Les idees fixistes van començar a ser
qüestionades a principis del segle XIX.
Les nombroses troballes fòssils, així com
les semblances entre els diferents
organismes, feien que cada cop fos més
complicat defensar de forma raonada les
postures fixistes.
El naturalista Georges Cuvier (17691832) va donar una explicació proposant
que els fòssils trobats eren el resultat de
grans
catàstrofes
(catastrofisme)
d’escala planetària que havien tingut lloc
en la història de la Terra.
Aquestes catàstrofes, com el diluvi
universal, haurien
originat extincions
massives
i
creacions
posteriors
d’organismes nous.
27. Les idees creacionistes arriben a
la actualitat, ja que en molts llocs
encara es considera com a
l'explicació de la diversitat de les
espècies.
La
darrera
revifada
del
creacionisme va sorgir als Estats
Units a principis dels anys
noranta del segle XX i rep el nom
de Disseny intel.ligent.
Afirma que la complexitat que
s’observa en la natura i en els
éssers vius en particular només
pot haver estat creada per un
dissenyador intel.ligent.
28. L'EVOLUCIONISME
L'evolució biològica és el procés de transformació de
les espècies al llarg del temps.
Al segle XVIII van sorgir els primers defensors de la capacitat
dels organismes per canviar mitjançant processos naturals
(com ara el comte de Buffon i Erasmus Darwin, avi de Charles
Darwin), però no va ser fi ns al segle XIX que es va proposar la
primera teoria àmplia de l’evolució.
Va ser desenvolupada pel cavaller de Lamarck, Jean Baptiste
de Monet, contemporani i opositor de les idees de Cuvier..
29. EVOLUCIONISTES: JEAN BAPTISTE
LAMARCK (1744-1829)
•Reconeix el canvi en les espècies.
•Defensava la “generació espontània”
•Es basa en els següents punts:
– La necessitat d’adaptar‐se, que fa que a mesura que canvien les
característiques del medi, canviïn també les característiques dels animals i
les plantes.
– La llei de l’ús i el desús que afirma que l’ús continuat d’un òrgan el fortifica
i l’engrandeix mentre que el desús d’un òrgan fa que aquest es debiliti, es
faci més petit i acabi desapareixent.
– La llei de l’herència dels caràcters adquirits, que diu que tot allò que la
naturalesa ha fet adquirir o perdre a un individu, es transmet als individus
descendents (hereten les característiques)
30. COM EXPLICA EL LAMACKISME EL COLL
LLARG DE LES GIRAFES?
El coll de les girafes va allargar-se perquè en
canviar el medi van tenir necessitat de menjar
fulles d’arbres, i per tant l’ús freqüent i sostingut del
coll va desenvolupar-lo.
Els seus descendents van heretar aquest carácter
adquirit.
D'acord amb els coneixements actuals sobre
genètica, la teoria de Lamarck es considera
incorrecta, els caràcters adquirits no es transmeten
a la descendència, sinó que només s'hereten
aquells caràcters la informació dels quals resideix
en els gens.
El seu pensament va influir molt en les
concepcions evolucionistes del segle XIX, ja que es
va oposar a les idees fixistes i va intentar explicar,
de manera raonada, l’evolució.
32. El viatge de Darwin amb el Beagle va durar 5 anys (1831-1836), i li va
marcar la vida per sempre més. El vaixell va salpar de la Gran Bretanya
en direcció a l'Amèrica del Sud i va recórrer les costes atlàntica i pacífica.
El llarg viatge va permetre a Darwin d'estudiar les característiques
geològiques de terres diverses i d'observar una enorme varietat de fòssils
i d'espècies animals i vegetals; va recollir nombroses mostres que va
classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se
interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta.
33. En les seves observacions recollides en el El viatge del Beagle,
Darwin es mostra astorat per la gran biodiversitat del planeta,
fet que l’ajuda a comprendre la variabilitat de les formes de vida
segons la separació geogràfica i les condicions ambientals de
cada indret.
34. Va observar les
petites diferències
que hi havia entre
les
diferents
espècies de les
diferents
illes
Galàpagos.
Va arribar a la
conclusió
que
provenien
d'una
mateixa forma
comú.
35. El 24 de novembre de 1859, es posava a la venda el llibre de
Charles Darwin Sobre l’origen de les espècies mitjançant la
selecció natural o la conservació de les races afavorides en la
lluita per la vida (On the Origin of Species by Means of Natural
Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle
for Life), la primera edició del qual es va exhaurir el mateix dia.
Els punts principals de les idees de Darwin sobre la selecció
natural són:
– La majoria d'espècies poden produir un gran nombre de
descendents, la majoria dels quals no arriben a l'edat adulta.
Els recursos són limitats i es produeix entre ells una lluita
per la supervivència.
– Variabilitat de la descendència, no tots els descendents
d'una parella són iguals.
– Selecció natural: diferents canvis ambientals provocarien la
supervivència dels més aptes.
36. SELECCIÓ NATURAL
●
●
●
●
En qualsevol hàbitat hi ha una gran varietat
d'espècies, i dins cada espècie una gran varietat
d'individus.
Només els més forts, els més adaptats,
aconsegueixen sobreviure.
Els que sobreviuen són els que poden reproduirse i transmetre els seus caràcters a la
descendència.
Amb el pas del temps, de manera gradual i
contínua, les espècies es transformen en altres
millor preparades per a l'existència.
38. DARWIN
- Les espècies no són estàtiques, sinó que estan
sotmeses a un procés d’evolució constant.
– Aquest procés evolutiu és gradual, i té lloc de forma
lenta i contínua, sense discontinuïtats o canvis sobtats.
– Espècies similars es troben emparentades i
provenen d’un avantpassat comú.
– El motor del procés evolutiu és la selecció natural,
basada en dues característiques essencials: la
diversitat i la lluita per la supervivència.
39. COM EXPLICA EL DARWINISME EL COLL LLARG DE
LES GIRAFES?
A la població hi ha
variacions. Ara només les
girafes amb el coll llarg
poden
alimentar-se,
sobreviure, reproduir-se, i
transmetre
aquesta
característica a la seva
descendència.
Així s’ha d’entendre la
selecció natural i la lluita
per l’existència de Darwin.
41. Neodarwinisme o teoria sintètica de
l’evolució
Huxley, G. G. Simpson,
Mayr, Ficher,
Dobzhandsdy i altres
(entre 1930 i 1950).
Durant la primera meitat del segle XX, els avanços aconseguits en
tots els camps de la biologia permeten donar interpretacions
noves a la teoria de l'evolució proposada per Darwin.
Aquesta teoria unifica diferents àrees de la biologia, com la
genètica, la paleontologia, la bioquímica i l'ecologia.
42. L'EVOLUCIÓ I LES SEVES PROVES
Hi ha aproximadament 50 milions d'espècies. Fins ara sols
se n'han catalogat uns dos milions. El 90% dels éssers vius
del planeta encara estan per descobrir.
Totes les espècies procedeixen d'avantpassats comuns, les
restes de les quals, els fòssils, han quedat tancats en
roques.
43. Proves embriològiques
Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents
animals.
Es mostren clarament fases i característiques que es corresponen amb els
seus avantpassats i que van desapareixent conforme se'n completa el
desenvolupament.
44. Proves paleontològiques
Es basen en l'estudi dels fòssils.
Els fòssils són restes d'organismes d'altres temps que, per
causes naturals, s'han preservat en les roques de l'escorça.
Són especialment interessants els fòssils que representen
formes de transició.
Els fòssils són la principal evidència de l'evolució.
45. El seu estudi ens aporta les dades següents:
1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents.
2. La majoria d’organismes fòssils presenten suficients
semblances amb organismes vivents per poder-hi establir
relacions de parentiu.
3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de
l’espècie actual amb el qual se’l relaciona.
4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils,
amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los
amb una espècie actual.
46.
47. Proves bioquímiques
Es basen en l'estudi comparat de les molècules dels organismes de
diferents espècies.
Existeix una gran uniformitat en els components moleculars dels éssers
vius. El material genètic de tot ells és el DNA. A més, la clau o codi
genètic que regula la traducció de la informació codificada en el DNA a
proteïnes és la mateixa en tots els éssers vius.
S'observa que quan més
similars són les característiques
morfològiques entre dos individus, més semblants són les molècules
que els constitueixen.
48.
49. Proves biogeogràfiques
S’observa que quan més allunyades o aïllades estan dues
zones, més diferències presenten la seva flora i la seva
fauna. La realitat biogeogràfica queda millor explicada si
s’accepta que les espècies han sorgit per evolució a partir
d’una primera espècie que ha anat colonitzant les zones
pròximes i les poblacions han quedat aïllades.
50.
51. Proves anatòmiques
Es basen en la comparació d'òrgans entre diferents espècies.
Òrgans homòlegs: tenen el mateix origen embriològic, tenen
la mateixa estructura interna, encara que la funció i la seva
forma siguin diferents. Indiquen avantpassats comuns.
52. Òrgans anàlogs: realitzen la mateixa funció, enacara que tenen una
estructura interna diferent i un origen embrionari diferent. No
constitueix una prova de parentesc, però demostra com compartir
un mateix ambient ha provocat, a través de la selecció natural, una
gran similitud.
Òrgans vestigials: No realitzen cap funció. Segons la teoria de
l'evolució, aquests òrgans residuals realitzaven una funció en els
organismes predecessors i s'han reduït en els organismes actuals.
54. LA GRAN EXTINCIÓ
La de major pèrdua d'espècies va tenir lloc fa 250 milions
d'anys (Pèrmic-Triàsic)
Van desaparèixer el 96% de les espècies marines, el 70% dels
vertebrats marins, el 70% dels vertebrats terrestres i 8-9 ordres
d'insectes.
No va caure cap asteroide, es creu que va ser degut a
l'augment de l'efecte hivernacle produït per la intensa activitat
volcànica. Va provocar un encalentaminat global i anoxia.
Efecte dominó: Vulcanisme Encalentiment global Anòxia
Extinció massiva
Aquest exemple ens alerta sobre els riscos que suposen per a
la biosfera els canvis de temperatura a l'atmosfera.
55.
56. L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES
És la més famosa i va esdevenir fa 65 milions d'anys. Van
desaparèixer els dinosaures i altres espècies i es va afavorir
el desenvolupament i expansió dels mamífers.
Un asteroide gegant va caure al sud de mèxic i va provocar
una catàstrofe ambiental: tsunamis gegants, incendisen tota
la Terra, grans canvis de temperatura,...
Va provocar l'extinció de les espècies que necessitaven més
aliments i una temperatura més estable.
57.
58. L'origen de l'ésser humà
Els humans són animals mamífers
de l'ordre dels primats, un grup que
es va originar fa uns 65 milions
d'anys.
L'espècie humana actual té el nom
científic
de
Homo
sapiens
subespècie sapiens. Va aparèixer
fa aproximadament 150000 anys.
És
l'única espècie que ha
sobreviscut
de
les
desenes
espècies humanes que han existit
des de fa uns 5 milions d'anys.
59.
60. Les principals característiques distintives
de l'espècie humana són:
- La forma de caminar bípeda.
- Un cervell molt desenvolupat en
complexitat estructural.
- Una gran capacitat per fabricar
utensilis molt variats i de materials
diversos.
- Un llenguatge articulat complex.
- Una infantesa llarga que possibilita
un llarg procés d'aprenentatge.
61. L’origen de l’ésser humà
En la selva africana vivien fa 8 milions d'anys grups de primats,
antecessors dels homínids.
L'Àfrica es comença a trencar en dues parts, neix la vall del Rift
i es modifica el clima de l'Àfrica oriental on la selva es va
convertir en sabana.
L'aparició de la sabana va afavorir el bipedisme.
S'han trobat fòssils a l'Àfrica d'espècies amb característiques
humanes (bípedes) de fa més de quatre milions d'anys (gènere
Australopithecus).
Petites poblacions d'aquests homínids es van estendre per tota
l'Àfrica.
62. Fa 2,5 – 2,3 milions d’anys va aparèixer a Àfrica oriental el primer
fabricant d’eines, Homo habilis.
Fa 1,8 milions d’anys va aparèixer Homo ergaster (=treballador),
que va sortir de l'Àfrica i fa 1,5 milions d'anys ja havia arribat a
Indonesia i Xina. Carnívor i dominava el foc.
Els últims homínids Homo neanderthalensis i Homo sapiens
aparegueren fa 200000 anys i varen poblar Europa. Quan
desaparegué el neanderthalensis, l’Homo sapiens heretà tota la
Terra.
63.
64.
65. L'arbre de l'evolució humana és avui molt diferent del que es
tenia per bo fa solament 50 anys. L'esquema lineal en el qual
l'australopitec africà va originar Homo erectus i d'aquest es va
evolucionar a Homo sapiens ha estat substituït per un
esquema evolutiu molt complex i ramificat, en el qual encara
hi ha molts buits per omplir.
66.
67.
68.
69. L’hominització
És un procés biològic de selecció natural i adaptació que va donar lloc a l'espècie
humana. Es caracteritza per:
El bipedisme: facilita la visió per damunt del nivell de les plantes herbàcies i
allibera les mans per altres funcions diferents (les extremitats anteriors guanyen
mobilitat i precisió)
Establiment de grups socials: cura de la prole, període d'aprenentatge. (La
major duració de les fases juvenils permet l'existència d'un període
d'aprenentatge més llarg que en la resta de primats).
Desenvolupament de l'encèfal
Desenvolupament de l'esquelet del crani i de la cara: creixement de la part del
crani on s'allotja l'encèfal i disminució de la mida de la cara. Disminueix el
prognatisme i la dentició s'adapta al règim omnívor.
Adquisició de llenguatge: el creixement de l'encèfal va permetre la complexitat
del pensament simbòlic i el desenvolupament de la capacitat comunicativa (es
relacionen objectes amb sons). El desenvolupament del llenguatge va permetre
a l'espècie humana la transmissió de coneixements d'uns individus a uns altres.
Així s'inicia l'evolució cultural que ha influït en el desenvolupament de les
poblacions humanes.
