1. LA QUÍMICA
EN LA SOCIETAT
AL LLARG DEL TEMPS...
2. QUÈ ÉS LA QUÍMICA
La química és la ciència que estudia les
substàncies, la seua estructura, les
seues propietats i les reaccions que les
transformen en altres substàncies.
L'etimologia de la paraula química
prové del baix llatí chimia,
de l'àrab kīmiyã´, "pedra filosofal",
i aquest, probablement del grec khymeía "mescla de sucs".
4. Els primers homes que van començar a utilitzar
instruments se servien de la naturalesa tal com la
trobaven.
El fèmur d’un animal de bona grandària o la branca
arrencada d’un arbre eren magnífics garrots.
I, quin millor projectil que una pedra?
El següent pas va consistir a unir la pedra a un tros de
fusta tallat per a aquest propòsit.
Però, de totes maneres, les pedres tallades seguien
sent pedres, i la fusta tallada seguia sent fusta.
No obstant això, hi havia ocasions en què la naturalesa
de les coses sí canviava.
Un raig podia incendiar un bosc i reduir-ho a un munt
de cendres i restes polvoritzades, que en gens
recordaven als arbres que hi havia abans en el mateix
lloc.
La carn, aconseguida mitjançant la caça, podia
espatllar-se i fer mala olor; i el suc de les fruites podia
agriar-se amb el temps, o convertir-se en una beguda
estranyament estimulant.
5. 500.000 aC
La possibilitat de beneficiar-se
deliberadament d’alguns fenòmens
químics es va fer realitat quan l’home va
ser capaç de produir i mantenir el foc (el
que en termes històrics es coneix com a
«descobriment del foc».
Després d'aquesta troballa l'home es va
convertir en un químic pràctic en idear
mètodes perquè la fusta –o un altre
material combustible- es combinés amb
l'aire a una velocitat suficient i produir així
llum i calor, juntament amb cendres, fum i
vapors.
6. EL FOC
•FONT DE CALOR
•PROTECCIÓ CONTRA ELS ANIMALS.
•CUINAR ELS ALIMENTS
VA AUGMENTAR
LA QUALITAT ELABORACIÓ DESENVOLUPAMENT
DE VIDA DE CERÀMIQUES METAL—LÚRGIA
7. 4.000 aC METALLS
4.000 aC: Metal—lúrgia del Coure.
3.500 aC. Descobriment del Bronze.
(Al—leació de coure i estany)
1.000 aC: Descobriment del Ferro.
Ús ornamental
Fabricació de ferraments
8. 1.856 dC METALLS
Revolució en la fabricació de l’acer
Desenvolupament del ferrocarril. Convertidor de Bessemer
Construcció de gratacels.
1.827 dC
F. Wöhler descobreix l’alumini
Embalatge d’aliments.
Fusellatge d’avions.
Nombroses aplicacions industrials.
Indústria aviació.
Utensilis de cuina.
9. 6.400 aC CERÀMICA
Ceràmica Neolítica
Primers materials de ceràmica.
La paraula ceràmica deriva del grec
κεραµικός (keramikos)
Totxanes
Substància cremada s. XX
Desenvolupament de
•Recipient per als aliments. nous materials ceràmics.
Electroceràmiques, composites,
•Figures d’ornamentació.
gres, ...
•Material de construcció
Cables de fibra òptica.
Nombroses aplicacions industrials
Semiconductors Aïllants
Objectes d’art Motors
Vitroceràmiques.
10. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
600 aC GRÈCIA •Quina és la substància de les coses?
Demòcrit (460-370aC)
•Matèria composta per àtoms (partícules indivisibles)
Aristòtil (460-370aC)
•Matèria composta per 4 elements:
aigua, terra, aire i foc
11. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s.III aC- XV dC
ALQUÍMIA ÀRAB
• Cercade la pedra filosofal: mètode per transformar qualsevol metall en or.
•Noves substàncies:Àcid sulfúric H₂SO₄, àcid nítric HNO₃,
₂SO₄
aigua règia.
•Noves tècniques de laboratori: destil—lació, fermentació.
•Nous elements: antimoni, arsènic, cobalt i forfor.
Taller d’alquimista.
ALQUÍMIA XINESA
• Cerca de l’elixir de la vida:
substància capaç d’aconseguir la immortalitat.
₃
•Invenció de la pòlvora: (KNO₃ + S +C)
12. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s.XVI dC ALQUÍMIA
Paracelso (1451-1441)
•Promulgà l’ús de compostos químics en medicina.
•Descobrí noves malalties i medecines.
•Fundà la iatroquímica, precursora de la farmacologia.
“l’objecte de la alquímia no és transformar
metalls innobles en plata o or,
sinó crear un remei contra totes les malalties”
13. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s. XVII dC
ELS GASOS
Robert Boyle (1627-1691)
•Va aplicar per primera vegada el mètode científic.
•Va estudiar el comportament dels gasos. Enuncià
l’any 1662, la llei de compressibilitat dels gasos.
•Els seus experiments marquen la fi de l’alquímia.
•Formulà una definició d’element químic, com a
substància immutable i indestructible, incapaç
de descompondre’s.
La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte)
14. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA
s. XVIII dC
ELS GASOS
Georg E. Sthal (1660-1734)
•Teoria del flogist. Intentava explicar la combustió
Daniel Rutherford (1749-1819)
•Descobridor del Nitrogen (N).
Henry Cavendish (1731-1810)
•Descobridor de l’Hidrogen (H).
Joseph Priestly (1733-1804)
•Descobridor de l’Oxigen (O).
15. LA QUÍMICA MODERNA
s. XVIII dC
Laurent Lavoisier (1743-1794)
•És considerat el creador de la química moderna
•Va estudiar les propietats de l’oxigen (O).
•Va eliminar la teoria del flogist..
•Va enunciar la llei de conservació de la massa.
•Elaborà us sistema lògic de nomenclatura (1789)
•En el seu llibre“Tractat elemental de Química”[1],
reuní la seva nova doctrina i representà
el primer text modern de química.
16. LA QUÍMICA MODERNA
s. XIX
John Dalton (1766-1844)
•El 1805 va exposar la teoria atòmica en la que es
basa la ciència química moderna.
•Va establir una Taula de masses atòmiques.
•Va descriure el defecte de la visió conegut com a
daltonisme.
•El 1801 va enunciar la llei de les pressions parcials
i la llei de les proporcions múltiples.
Símbols de Dalton
17. LA QUÍMICA MODERNA
s. XIX
Amadeo Avogadro (1766-1856)
•Formulà la hipòtesi avui en dia coneguda
com a Llei d'Avogadro.
•Introduí el concepte de mol—lècula.
18. LA TAULA PERIÒDICA
s. XIX
Dimitri I. Mendeleiev (1834-1907)
•1860- Es coneixien 60 elements però es
desconeixia el seu ordre.
•Va ordenar els elements segons les masses
i valències
•Hom li atorga el mèrit de ser el principal creador
de la primera versió de la taula periòdica dels
elements químics, base de l’actual.
•Va predir l’existència de nous elements.
Taula Periòdica dels elements de
Mendeleiev.
19. NOUS ELEMENTS
s. XVIII
WOLFRAMI
•1783: els germans Elhuyar aïllen wolfram de la
volframita.
•També es coneix com a Tungstè.
Material bèl—lic I. Aeronàutica
Bombetes Bobines
Fausto de Elhúyar y de Suvisa Juan José de Elhúyar y de Suvisa
20. NOUS ELEMENTS
s. XIX
Gasos Nobles
•1894: William Ramsay descobreix un nou gas: Argón.
•Més tard es van identificar la resta de gasos nobles
Senyals lluminoses Medicina
Creació d’atmosferes inerts Criogènia
Radi
•1898: Marie i Pierre Curie descobreixen un nou
element radioactiu: el radi.
•Esbrinen la naturalesa de la radioactivitat: radiació
atòmica.
Medecines Pintures
Quimioteràpia Cosmètica
21. QUÍMICA ORGÀNICA
s. XIX
Friederich A.Kekulé (1829-1886)
•Va definir la química orgànica com la química
dels compost de carboni.
•Fou el principal constructor de l’estructura
molecular.
L.Pasteur (1822-1886)
•Demostrà de la teoria del germen d'una malaltia
i les seves tècniques de desenvolupament i
d’inoculació, inventant la primera vacuna contra
la ràbia.
•Tanmateix, també féu una descoberta essencial
sobre la polarització de la llum.
22. QUÍMICA ORGÀNICA
s. XIX
A l’inici, es van aïllar i identificà substàncies presents en les
plantes i animals.
Jöns Jacob Berzelius (1779-1848)
•1807: proposà la teoria del vitalisme.
Friedrich Whöler (1800-1882)
•Va sintetitzar la primera substància orgànica a
partir de compostos inorgànics; es tractava de la
urea.
23. QUÍMICA ORGÀNICA
s. XIX
A.W.H.Kolbe (1818-1884)
•Sintetitza l’àcid acètic.
P.E.M.Berthelot (1827-1907)
•Sintetitza per primera vegada una grassa.
24. QUÍMICA ORGÀNICA
s. XIX
W.H.Perkin (1838-1907)
•Sintetitza el primer colorant sintètic.
•Va fundar la indústria dels colorants sintètics.
Indústria tèxtil
Additius alimentaris
John W.Hyatt (1837-1920)
•Va sintetitzar el cel—luloide a partir de
nitrat de cel—lulosa. (material plàstic)
•Va fundar la indústria del cel—luloide
Nitrat de cel—lulosa
Alcanfor Plàstic
Alcohol
25. QUÍMICA ORGÀNICA
s. XIX
A.W.H.Kolbe (1818-1884)
•Sintetitza sal sòdica de l’àcid salicílic
Calmant
John W.Hyatt (1837-1920)
•Sintetitza l’àcid acetil salicílic (Aspirina)
Analgèsic
Antipirètic
Antiinflamatori
26. QUÍMICA ORGÀNICA
s. XIX
C.Friedrich Schönbein (1799-1868)
•Sintetitza el primer explosiu: la nitrocel—lulosa
o cotó de pòlvora.
Pòlvora sense fum
Projectils
Cel—luloide
Alfred B.Nobel (1833-1896)
•Sintetitza un explosiu segur: la dinamita
Construcció
Mineria
Indústria militar
27. FÀRMACS
s. XX
Síntesi de molts productes naturals de gran complexitat
estructural
Heinrich O.Weiland(1877-1957) i A.Windaus(1879-1959):
esterols.
Estructura de l'ergosterol Estructura de la histamina
Otto Wallach (1847-1931)
•Va determinar l’estructura dels: terpens
Perfumeria
Aromateràpia
Medicina
28. FÀRMACS
s. XX
Síntesi de moltes substàncies bioactives
Robert Robinson (1886-1975)
Determinà l’estructura de molts alcaloides.
Medicaments
Analgèsics
Estricnina
Robert B.Woodward (1917-1979)
Antimalàric Antiinflamatori
Quinina Cortisona
29. FÀRMACS
s. XX
Primers productes naturals emprats com a antibiòtics.
•Alexander Fleming (1881-1955):descobrí la penicil—lina (primer antibiòtic)
Malalties bacterianes
Veterinària
•Penicil—lines sintètiques
30. NOUS MATERIALS
s. XX
•George Eastman(1854-1932):descobrí l’acetat de cel—lulosa (termoplàstic)
Indústria del cinema
Fotografia
•Leo Hendrick Baekeland (1863-1944):
descobrí la baquelita (plàstic termostable)
Telèfons
Endolls
31. NOUS MATERIALS
s. XX
•W.H.Carothers(1896-1937):descobrí el neoprè i el niló (cautxús sintètics)
Indústria tèxtil
Materials esportius
•Karl Ziegler (1898-1973)i Giulio Natta (1903-1979):
van descobrir els polímers linials: polietilè, polipropilè...
Nombroses aplicacions
Cordes, cables, pròtesi,
Lents de contacte, bosses, peces
mecàniques...
32. FERTILITZANTS I PLAGUICIDES
s. XX •Produir els aliments necessaris per a una població
mundial que no para de créixer? A
BL EM
P RO
•Fritz Haber (1868-1934):Sintetitzà l’amoníac.
Precursor dels
fertilitzant nitrogenats
Fabricació
d’explosius
Va augmentar la productivitat agrària dràsticament
33. FERTILITZANTS I PLAGUICIDES
s. XX •Eradicació de plagues A
B LEM
PRO
•Onmar Zeidier (1859-1911):Sintetitzà el DDT(Pol—lèmic insecticida)
•Paul Hermann Müller (1859-1911): Va descobrir la seua forta acció
insecticida
Malària
Tifus
Agricultura.
•El 1972 L’Agència de protecció mediambiental
d’EEUU en prohibeix el seu ús.
•2006- OMS anuncia que es tornarà a emprar per a
eradicar la malària als països subdesenvolupats.
34. ESPERANÇA DE VIDA
s. XX
•Gràcies a les aportacions de la Química
l’esperança de vida ha augmentat espectacularment:
•Edat de Bronze: era de 18 anys.
•Finals del s. XIX: era de 35 anys.
•Finals del s.XX: 66 anys i de 80
anys en els països
desenvolupats.
