Química per a 4t d'ESO

1. LES DISSOLUCIONSLES DISSOLUCIONS

2. U.D. 5 LES DISSOLUCIONSU.D. 5 LES DISSOLUCIONS

3. CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIACLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
Els sistemes materials, és a dir, tota la matèria que veim, es poden classificar,
segons la seva composició, en mescles i en substàncies pures.
Les mescles, en funció de la mida de les partícules de les substàncies que les
componen, poden ser homogènies o heterogènies i els seus components poden
separar-se per mètodes físics o mecànics.
En la vida real, rarament ens trobem amb
substàncies pures, el més habitual és trobar-
nos la matèria en forma de mescla.

4. SUBSTÀNCIES PURESSUBSTÀNCIES PURES
Una matèria és pura quan només hi ha un únic tipus de substància present, és a
dir quan només hi ha present un únic tipus d'àtom o de molècula. Les seves
propietats, tant físiques com químiques, són característiques de la mateixa i
permeten, per tant, diferenciar-la d’altres substàncies.
Les substàncies pures no es poden separar en d’altres més simples per mètodes
físics de separació.
• Els elements químics són substàncies pures
formades per un sol tipus d'àtom.
Exemples: coure, oxigen, nitrogen, carboni,
sodi...
• Els composts químics són substàncies pures
formades per un sol tipus de molècula.
Exemples: sal, glucosa, aigua destil·lada, diòxid
de carboni, etcètera.

5. MESCLESMESCLES
La mescla es defineix com un sistema material en què s’han combinat dues o més
substàncies pures la proporció de les quals pot ser variable. No tenen propietats
fixes (depèn de la composició de la mescla).
Existeixen dos tipus de mescles: les homogènies i les heterogènies.
• Les mescles homogènies tenen un aspecte uniforme, és a
dir, qualsevol porció té la mateixa composició i propietats.
A les mescles homogènies els components no es poden
distingir ni amb l'ajut d'un microscopi electrònic. Les
mescles homogènies també reben el nom de dissolucions.
• Les mescles heterogènies són aquelles formades per dos o
més components i en les quals poden distingir-se visualment
els components que les formen. A més, tenen propietats
diferents en funció de la porció de mostra que es prengui.

6. CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIACLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

7. LES DISSOLUCIONS O SOLUCIONSLES DISSOLUCIONS O SOLUCIONS
Les dissolucions són mescles homogènies i uniformes de dos o més components.
Els components d’una dissolució són les substàncies pures que s’han mesclat per
formar-la. Aquests components poden ser substàncies sòlides, líquides o gasoses.
Les dissolucions són absolutament fonamentals en el món que ens envolta.
Els mars i els oceans són dissolucions de diverses sals en aigua. La més abundant
d’aquestes sals és el clorur de sodi (NaCl) que és el 85% del conjunt de les sals
dissoltes.
L’aigua que bevem també du sals en dissolució, i aquest fet és tan important que
ens moriríem si beguéssim només aigua en estat pur.
L’atmosfera, també és una dissolució de diversos gasos, entre els quals destaquen
el nitrogen (N2) i l’oxigen (O2).
El nostre cos conté també diverses dissolucions aquoses, la més important de les
quals és el plasma sanguini constituït en un 90% per aigua, essent la resta glucosa,
sals minerals i proteïnes, entre altres substàncies.
Els aliatges metàl·lics també són dissolucions.

8. COMPONENTS DE LES DISSOLUCIONSCOMPONENTS DE LES DISSOLUCIONS
Els components d’una solució són el solut i el dissolvent.
En una solució només hi ha un dissolvent, però poden
haver-hi diversos soluts.
DISSOLVENT: Substància que dissol, es troba en major proporció i només n’hi ha
un en una solució. Un dels dissolvents més habituals és l’aigua i aleshores parlem
de solucions aquoses.
SOLUT: Substància que es dissol en una altra, es troba en menor proporció, és el
component minoritari, en poden haver-hi diversos en una solució.

9. COMPONENTS DE LES DISSOLUCIONSCOMPONENTS DE LES DISSOLUCIONS

10. TIPUS DE DISSOLUCIONSTIPUS DE DISSOLUCIONS
En funció de l'estat físic dels components de la mescla, les dissolucions poden ser
gasoses, líquides o sòlides.
Les dissolucions més freqüents que ens trobarem en la vida quotidiana són
aquelles en què el dissolvent és un líquid, normalment l’aigua.
DISSOLUCIÓ SÒLIDA O ALIATGE:
Bronze(mescla de coure amb
estany)
DISSOLUCIÓ LÍQUIDA:
llet
DISSOLUCIÓ GASOSA: atmosfera
DISSOLUCIÓ LÍQUIDA: mar

11. TIPUS DE DISSOLUCIONSTIPUS DE DISSOLUCIONS

12. TIPUS DE DISSOLUCIONSTIPUS DE DISSOLUCIONS
BOIRA
dissolvent: gas
solut: líquid
OCEÀ
dissolvent: líquid
solut: sòlid
REFRESC CARBONATAT
dissolvent: líquid
solut: gas
LICOR
dissolvent: líquid
solut:líquid
AIGUA AMB SUCRE
dissolvent: líquid
solut: sòlid
LLAUTÓ
dissolvent: sòlid
solut: sòlid

13. CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓCONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ
Per identificar una solució NO hi ha prou amb indicar-ne els components que la
formen, sinó que cal expressar la proporció en què es troben.
La magnitud que expressa aquest concepte s'anomena concentració.
Podem expressar la concentració de manera qualitativa o quantitativa.
La concentració d’una
solució indica la quantitat
de solut dissolta en una
quantitat determinada de
solució.

14. CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓCONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ
Qualitativament, depenent de la proporció en què es troben el dissolvent i el
solut, es poden classificar les dissolucions en:
DILUÏDA: quantitat de solut dissolt és petita en comparació de la quantitat
de dissolvent.
CONCENTRADA: Si la solució conté molt solut
SATURADA: Una solució està saturada quan ja no és possible dissoldre més
solut.

15. CONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓCONCENTRACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ
Però també podem expressar de manera quantitativa la quantitat de solut que
hi ha respecte del dissolvent.
Les unitats que s'utilitzen més freqüentment per expressar la concentració
d'una dissolució són:
● Percentatge en massa
● Percentatge en volum
● Grams per litre
● Mols per litre o molaritat.

16. PERCENTATGE EN MASSA (% m/m)PERCENTATGE EN MASSA (% m/m)
Expressa els grams de solut que hi ha en cent grams de dissolució (no de
dissolvent!).
Exemple. Quants grams de sal comuna (NaCl) contenen 25g de dissolució
aquosa del 15% en massa?

17. PERCENTATGE EN VOLUM (% V/V)PERCENTATGE EN VOLUM (% V/V)
Expressa el volum de solut (litres, m3 cc, ml, etc...) que es troba dissolt en
100 unitat de volum de dissolució.
Aquesta unitat s'utilitza per dissolucions on el solut és líquid o gas.
Diluïm 20 ml d’etanol en aigua fins a obtenir un volum total de 100 ml. Quin
és el percentatge en volum de la dissolució final?

18. MASSA DE SOLUT PER LITRE DE DISSOLUCIÓMASSA DE SOLUT PER LITRE DE DISSOLUCIÓ
Exemple: Quina quantitat de glucosa conté 20 ml d’una dissolució aquosa de
concentració 8 g/l?
Els grams per litre (g/l) expressen els grams de solut que es troben dissolts en un
litre de dissolució. S'acostuma a utilitzar quan el solut és sòlid i el dissolvent és
líquid.

19. MOLARITAT (M)MOLARITAT (M)
Expressa el nombre de mols de solut que es troben dissolts en un litre de
dissolució.
És la més habitual en els laboratoris de química. El dissolvent acostuma a ser
líquid.
Una solució de concentració 1 mol/L també s’escriu com "1 molar" (1 M).
1 mol/L = 1 mol/dm3 = 1 mol dm−3 = 1 M = 1000 mol/m3.

20. MOLARITAT (M)MOLARITAT (M)
Quina és la molaritat de la dissolució obtinguda en dissoldre 12 g de NaCl en
aigua fins a obtenir 250 ml de dissolució?

21. EL GRAU ALCOHÒLIC DE LES BEGUDESEL GRAU ALCOHÒLIC DE LES BEGUDES
El grau alcohòlic d’una beguda és la quantitat d’alcohol etílic pur que conté per
cada 100 ml de beguda.
Com podem comprovar en l’etiqueta aquesta cervesa té una
capacitat de 100 cl i el grau alcohòlic és de 4,7%.
Per tant, conté 4,7 cl d’alcohol etílic.

22. SOLUBILITATSOLUBILITAT
La solubilitat es defineix com la màxima quantitat de solut que es pot dissoldre en
una determinada quantitat de dissolvent a una temperatura donada.
S’expressa en grams de solut per 100 g de dissolvent, encara que també és
habitual indicar-la en grams de solut per litre de dissolució (g/l).
La solubilitat d’una substància pura en un dissolvent determinat i a una temperatura
donada és una altra de les seves propietats característiques.
Hi ha substàncies que es dissolen en uns líquids i que en canvi no ho fan en uns
altres. La sal és soluble en aigua però no en oli o alcohol, aleshores diem que és
insoluble.
En el cas de mescles de líquids diem que són miscibles o immiscibles:
- Quan dos líquids poden mesclar-se diem que són miscibles.
- Quan químicament és impossible que es dissolguin, s’anomenen immiscibles
(aigua i oli)

23. MISCIBLE i INMISCIBLEMISCIBLE i INMISCIBLE

24. VARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE SOLUTS SÒLIDSVARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE SOLUTS SÒLIDS
La solubilitat d’una substància en un dissolvent determinat és una propietat
característica de la substància i únicament depèn de la temperatura.
En els soluts sòlids, la solubilitat augmenta en augmentar la temperatura.
Cristal·lització: la solució se satura i precipita el solut en forma de cristalls. Es
produeix en disminuir la temperatura o bé en evaporar-se el dissolvent.
Quan es representa gràficament la
solubilitat d’una substància en funció
de la temperatura, s’obté la corba de
solubilitat.

25. CORBES DE SOLUBILITATCORBES DE SOLUBILITAT
Les corbes de solubilitat són
gràfiques en les quals es reflecteix
la quantitat de solut que es pot
dissoldre en una determinada
quantitat de dissolvent en funció
de la temperatura.

26. CORBES DE SOLUBILITATCORBES DE SOLUBILITAT

27. CORBES DE SOLUBILITATCORBES DE SOLUBILITAT
Aquestes corbes es poden interpretar de la següent manera:
Un punt per sobre de la corba a una
temperatura correspon a una soluciósolució
sobresaturadasobresaturada, és a dir, no tot el solut
estarà dissolt i es quedarà al fons del
matràs.
Un punt per sota de la corba a una
temperatura donada correspon a una
solució insaturadasolució insaturada.
Un punt a la mateixa corba a una
temperatura representa una soluciósolució
saturadasaturada.

28. VARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOSVARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOS
Els gasos, en general, són poc solubles en els líquids. La solubilitat d’un gas en
un líquid depèn de la temperatura i de la pressió.
Efecte de la temperatura:
La solubilitat d’un gas en un líquid disminueix en augmentar la temperatura.
(Els gasos són més solubles en fred que en calent, al revés que els sòlids)
Quan s’eleva la temperatura de la dissolució d’un gas en un líquid el gas es
desprèn.
Efecte de la pressió:
La solubilitat d’un gas en un líquid és directament proporcional a la pressió
que exerceix el gas sobre el líquid. Com més pressió fa el gas sobre el líquid,
més quantitat de gas es pot dissoldre perquè les molècules xoquen més
ràpidament contra el líquid.

29. VARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOSVARIACIÓ DE LA SOLUBILITAT DE GASOS
Els gasos, en general, són poc solubles en els líquids. La solubilitat d’un gas en
un líquid depèn de la temperatura i de la pressió.

30. RESUM: SOLUBILITATRESUM: SOLUBILITAT
•La solubilitat és una propietat característica de les substàncies.
• La solubilitat d’una substància en un dissolvent determinat i a una temperatura
donada es pot quantificar, perquè es pot determinar la quantitat màxima de
solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent, a aquella
temperatura.
• La solubilitat s’expressa en nombre de g de solut en 100 g de dissolvent.
• La solubilitat depèn de la naturalesa de solut i dissolvent, de la temperatura i
de la pressió del dissolvent.
• La temperatura: amb algunes excepcions, els sòlids augmenten la seva
solubilitat en augmentar la temperatura. En canvi quan dissolem gasos en
líquids, la solubilitat disminueix quan augmenta la temperatura.
• La pressió: La variació de la pressió no afecta la dissolució de sòlids en líquids,
però sí a la dels gasos. La solubilitat dels gasos és directament proporcional a la
pressió.
• Quan es representa gràficament la solubilitat d’una substància en funció de la
temperatura, s’obté la corba de solubilitat.

31. VÍDEOSVÍDEOS
Preparació de dissolucions (7'15")
La solubilitat (5')
Dissolvents (4')

32. webgrafiawebgrafia
https://lehighcheme.files.wordpress.com/2013/10/iodine-in-cyclohexane.jpg
http://institutvilanova.cat/pluginfile.php/9390/mod_resource/content/1/02_QUIMICA.pdf
http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500010123149&name=DLFE-474682.pdf
http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448166809.pdf
http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/844815813X.pdf
http://www.colegiosansaturio.com/web_depto_ciencias/ejercicios/3eso/Solubilidad_soluciones.pdf
http://iesolorda.org/departaments/fq/fq_2ESO_mescles_i_solucions.pdf
https://ratolidelaciencia.files.wordpress.com/2011/10/solubilitat-i-tipus-de-dissolucions.pdf