SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 21
ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ: LES GLACERES Alba Delgado 1r BATX. A
QUÈ ÉS UNA GLACERA? Acumulacions de neu formades en llocs que a causa de temperatures baixes i abundància de precipitacions la neu no arriba a fondre’s. MIDA DE LES GLACERES Depenen fonamentalment del lloc on es formen.
TIPUS DE GLACERES Casquets de gel o Inlandsis:                                       situatsen zonescontinentalsamb un nivell de neusperpètuesmoltbaix i on el gel es desplaçaradialmentcapelsmargesamb un movimentmoltlent (Groenlàndia i l’Antàrtida). Glaceres alpines o de muntanya:ocupen les valls de serralades que s'alcen per damunt del nivell de neusperpètues.
Groenlàndia (vista satèl·lit) CASQUETS DE GEL O INLANDSIS Antàrtida
K2(8.611m) GLACERES ALPINES O DE MUNTANYA Everest(8.848m)
L’EROSIÓ DE LES GLACERES + intensa en materials disgregats. - intensa en roques dures i compactes. Períodes freds      avancen glaceres      		roques s’afebleixen i apareix gelifracció Facilita l’acció erosiva
MECANISMES D’EROSIÓ TRENCAMENT DE FRAGMENTS ROCOSOS DEL SUBSTRAT DESGAST PRODUÏT PELS MATERIALS TRANSPORTATS Superfícies llises, amb estries en la direcció del desplaçament del gel. Superfícies rugoses
FORMES D’EROSIÓ CIRCS HORN VALLS GLACIALS ESPATLLERA GLACIAL VALLS PENJADES LLACS GLACIALS LLENGUA GLACIAL
CIRCS Depressions excavades al peu dels cims més alts. Formes circulars amb parets verticals. Dos circs junts       cresta molt aguda + de 2 circs junts       agulla glacial (horn)
Monte Cervino (4.478m)
VALLS GLACIALS Perfil transversal típicament en forma de U. Fons pla, parets verticals (fins nivell de neu) 			Vessants suaus formant un angle Espatllera glacial
VALLS PENJADES Petites valls que desemboquen a les valls principals. Perfil transversal en forma de U. Provocades per l’excavació de petites llengües glacials que conflueixen a la llengua principal.
LLACS GLACIALS Acumulacions d’aigua degudes a les morenes terminals. Abunden a les regions circumpolars i a les altes muntanyes. Actuen com a barreres i retenen l’aigua de fusió.
LLENGÜES GLACIALS Part de la glacera de tipusalpí. S’inicia en el circ glacial i acaba en zonesmés o menysallunyades del circ. La velocitatd’avançament de la llenguadepen de la velocitat de fusió del glaç. La llengua de glacera forma, en el seuprocéserosiu, la vall glacial.
TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ Càrrega        materials que provenen dels circs. Distribuïda en
MORENA Aspecte caòtic i massiu. Materials transportats i sedimentats.      Poca maduresa de composició i textura.
MORENES LATERALS Acumulacions, als laterals d’una vall, de pedres, sorra i fang transportats per la llengua glacial.
MORENES CENTRALS Formades per la unió de 2 morenes laterals. Provenen de materials caiguts dels vessants de la vall, sobre el gel.
Grau de compactacióelevat        pes del gel. MORENES DE FONS
Icebergs gran massa de gel que s'ha després de les glaceres (generalment polars) o de plataformes de gel i s'ha endinsat a l'oceà.
Bibliografia Gran enciclopèdia catalana Llibre de Ciències de la Terra i del medi ambient. www.google.es www.google.es/images www.wikipèdia.com

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Roques sedimentàries
Roques sedimentàriesRoques sedimentàries
Roques sedimentàries
 
Serralades
SerraladesSerralades
Serralades
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i minerals
 
Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12Po ctmait7estrat 3part11_12
Po ctmait7estrat 3part11_12
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 
T3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roquesT3 Els processos que transformen les roques
T3 Els processos que transformen les roques
 
Unitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelatUnitat 5 El relleu i el modelat
Unitat 5 El relleu i el modelat
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12Po ctmait7estrat 2part11_12
Po ctmait7estrat 2part11_12
 
Estratigrafia
EstratigrafiaEstratigrafia
Estratigrafia
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
Magmatisme
MagmatismeMagmatisme
Magmatisme
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Metamorfisme
MetamorfismeMetamorfisme
Metamorfisme
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Aigües subterrànies
Aigües subterràniesAigües subterrànies
Aigües subterrànies
 
El Vent
El VentEl Vent
El Vent
 
CTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosferaCTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosfera
 

Destaque

Acció geolgica dels rius
Acció geolgica dels riusAcció geolgica dels rius
Acció geolgica dels riusCarme Alós
 
Pautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrogramaPautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrogramaVicent Puig i Gascó
 
La formació del relleu 1 factors interns
La formació del relleu 1 factors internsLa formació del relleu 1 factors interns
La formació del relleu 1 factors internsJoan Piña Torres
 
T2 El relleu terrestre.
T2 El relleu terrestre.T2 El relleu terrestre.
T2 El relleu terrestre.Maria Polo
 
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de CatalunyaRelleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de CatalunyaMAICA CIMA
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunyajordimanero
 
Projecte llum sessió 1
Projecte llum sessió 1Projecte llum sessió 1
Projecte llum sessió 1UAL-USEE
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYAUAL-USEE
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
05 el modelatge glaciar (los cacho panes)
05   el modelatge glaciar (los cacho panes)05   el modelatge glaciar (los cacho panes)
05 el modelatge glaciar (los cacho panes)Javier
 
processos externs
processos externsprocessos externs
processos externsbonafeu
 

Destaque (18)

Glaceres
GlaceresGlaceres
Glaceres
 
Acció geolgica dels rius
Acció geolgica dels riusAcció geolgica dels rius
Acció geolgica dels rius
 
Rius14 15
Rius14 15Rius14 15
Rius14 15
 
Les glaceres
Les glaceres Les glaceres
Les glaceres
 
Pautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrogramaPautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrograma
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Àcids Nucleics
Àcids NucleicsÀcids Nucleics
Àcids Nucleics
 
La formació del relleu 1 factors interns
La formació del relleu 1 factors internsLa formació del relleu 1 factors interns
La formació del relleu 1 factors interns
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
T2 El relleu terrestre.
T2 El relleu terrestre.T2 El relleu terrestre.
T2 El relleu terrestre.
 
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de CatalunyaRelleu, clima i vegetació de Catalunya
Relleu, clima i vegetació de Catalunya
 
Evolucio humana
Evolucio humana Evolucio humana
Evolucio humana
 
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1   medi físic d'espanya i catalunyaUnitat 1   medi físic d'espanya i catalunya
Unitat 1 medi físic d'espanya i catalunya
 
Projecte llum sessió 1
Projecte llum sessió 1Projecte llum sessió 1
Projecte llum sessió 1
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (1) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
05 el modelatge glaciar (los cacho panes)
05   el modelatge glaciar (los cacho panes)05   el modelatge glaciar (los cacho panes)
05 el modelatge glaciar (los cacho panes)
 
processos externs
processos externsprocessos externs
processos externs
 

Semelhante a Acció geol+ogica del gel

Les formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terraLes formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terragost12
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreisrrael_6
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA isrrael_6
 
Zona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpinaZona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpinamarina2197
 
Manlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neuManlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neuAnnapujolo
 

Semelhante a Acció geol+ogica del gel (16)

El gel
El gelEl gel
El gel
 
Les formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terraLes formes de relleu de la terra
Les formes de relleu de la terra
 
Els Allaus(1)
Els Allaus(1)Els Allaus(1)
Els Allaus(1)
 
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestreTema 7: Forçes a la zona terreestre
Tema 7: Forçes a la zona terreestre
 
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
TEMA 7: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA
 
Les glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i IkerLes glaceres Carla i Iker
Les glaceres Carla i Iker
 
Zona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpinaZona climàtica polar i alpina
Zona climàtica polar i alpina
 
Manlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neuManlleu 1 b neu
Manlleu 1 b neu
 
Les precipitacions
Les precipitacionsLes precipitacions
Les precipitacions
 
Icebergs
IcebergsIcebergs
Icebergs
 
gel
gelgel
gel
 
ANETO
ANETOANETO
ANETO
 
Glacera de l'Aneto
Glacera de l'AnetoGlacera de l'Aneto
Glacera de l'Aneto
 
U8aula
U8aulaU8aula
U8aula
 
Neu
NeuNeu
Neu
 
Tot es mou i canvia
Tot es mou i canviaTot es mou i canvia
Tot es mou i canvia
 

Mais de Carme Alós

Cèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotes
Cèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotesCèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotes
Cèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotesCarme Alós
 
Biomolècules (2)
Biomolècules (2)Biomolècules (2)
Biomolècules (2)Carme Alós
 
Biomolècules (1)
Biomolècules (1) Biomolècules (1)
Biomolècules (1) Carme Alós
 
Presentacio families 13 14
Presentacio families 13 14Presentacio families 13 14
Presentacio families 13 14Carme Alós
 
Inestabilitats gravitatòries
Inestabilitats gravitatòriesInestabilitats gravitatòries
Inestabilitats gravitatòriesCarme Alós
 
Metode cientific2
Metode cientific2Metode cientific2
Metode cientific2Carme Alós
 
Nivells d'organització de la matèria viva
Nivells d'organització de la matèria vivaNivells d'organització de la matèria viva
Nivells d'organització de la matèria vivaCarme Alós
 
Projecte Comenius INS Alella
Projecte Comenius INS AlellaProjecte Comenius INS Alella
Projecte Comenius INS AlellaCarme Alós
 
Aigues salvatges
Aigues salvatgesAigues salvatges
Aigues salvatgesCarme Alós
 
Diagnostic(18)(B)
Diagnostic(18)(B)Diagnostic(18)(B)
Diagnostic(18)(B)Carme Alós
 
Salut I Malalties(1)(B)
Salut I Malalties(1)(B)Salut I Malalties(1)(B)
Salut I Malalties(1)(B)Carme Alós
 
Homo antecessor (B)
Homo antecessor (B)Homo antecessor (B)
Homo antecessor (B)Carme Alós
 

Mais de Carme Alós (20)

Cèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotes
Cèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotesCèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotes
Cèl·lula. Característiques de les cèl·lules procariotes
 
Univers(2)
Univers(2)Univers(2)
Univers(2)
 
Univers(1)
Univers(1)Univers(1)
Univers(1)
 
Vent14 15
Vent14 15Vent14 15
Vent14 15
 
Biomolècules (2)
Biomolècules (2)Biomolècules (2)
Biomolècules (2)
 
Biomolècules (1)
Biomolècules (1) Biomolècules (1)
Biomolècules (1)
 
Presentacio families 13 14
Presentacio families 13 14Presentacio families 13 14
Presentacio families 13 14
 
Inestabilitats gravitatòries
Inestabilitats gravitatòriesInestabilitats gravitatòries
Inestabilitats gravitatòries
 
Metode cientific2
Metode cientific2Metode cientific2
Metode cientific2
 
Nivells d'organització de la matèria viva
Nivells d'organització de la matèria vivaNivells d'organització de la matèria viva
Nivells d'organització de la matèria viva
 
Projecte Comenius INS Alella
Projecte Comenius INS AlellaProjecte Comenius INS Alella
Projecte Comenius INS Alella
 
Exogenesi(a)(8)
Exogenesi(a)(8)Exogenesi(a)(8)
Exogenesi(a)(8)
 
Aigues salvatges
Aigues salvatgesAigues salvatges
Aigues salvatges
 
Mostra
MostraMostra
Mostra
 
Diagnostic(18)(B)
Diagnostic(18)(B)Diagnostic(18)(B)
Diagnostic(18)(B)
 
Sida(6)(A)
Sida(6)(A)Sida(6)(A)
Sida(6)(A)
 
M T S(5)( B)
M T S(5)( B)M T S(5)( B)
M T S(5)( B)
 
Salut I Malalties(1)(B)
Salut I Malalties(1)(B)Salut I Malalties(1)(B)
Salut I Malalties(1)(B)
 
Homo antecessor (B)
Homo antecessor (B)Homo antecessor (B)
Homo antecessor (B)
 
Homo habilis(B)
Homo habilis(B)Homo habilis(B)
Homo habilis(B)
 

Acció geol+ogica del gel

  • 1. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ: LES GLACERES Alba Delgado 1r BATX. A
  • 2. QUÈ ÉS UNA GLACERA? Acumulacions de neu formades en llocs que a causa de temperatures baixes i abundància de precipitacions la neu no arriba a fondre’s. MIDA DE LES GLACERES Depenen fonamentalment del lloc on es formen.
  • 3. TIPUS DE GLACERES Casquets de gel o Inlandsis: situatsen zonescontinentalsamb un nivell de neusperpètuesmoltbaix i on el gel es desplaçaradialmentcapelsmargesamb un movimentmoltlent (Groenlàndia i l’Antàrtida). Glaceres alpines o de muntanya:ocupen les valls de serralades que s'alcen per damunt del nivell de neusperpètues.
  • 4. Groenlàndia (vista satèl·lit) CASQUETS DE GEL O INLANDSIS Antàrtida
  • 5. K2(8.611m) GLACERES ALPINES O DE MUNTANYA Everest(8.848m)
  • 6. L’EROSIÓ DE LES GLACERES + intensa en materials disgregats. - intensa en roques dures i compactes. Períodes freds avancen glaceres roques s’afebleixen i apareix gelifracció Facilita l’acció erosiva
  • 7. MECANISMES D’EROSIÓ TRENCAMENT DE FRAGMENTS ROCOSOS DEL SUBSTRAT DESGAST PRODUÏT PELS MATERIALS TRANSPORTATS Superfícies llises, amb estries en la direcció del desplaçament del gel. Superfícies rugoses
  • 8. FORMES D’EROSIÓ CIRCS HORN VALLS GLACIALS ESPATLLERA GLACIAL VALLS PENJADES LLACS GLACIALS LLENGUA GLACIAL
  • 9. CIRCS Depressions excavades al peu dels cims més alts. Formes circulars amb parets verticals. Dos circs junts cresta molt aguda + de 2 circs junts agulla glacial (horn)
  • 11. VALLS GLACIALS Perfil transversal típicament en forma de U. Fons pla, parets verticals (fins nivell de neu) Vessants suaus formant un angle Espatllera glacial
  • 12. VALLS PENJADES Petites valls que desemboquen a les valls principals. Perfil transversal en forma de U. Provocades per l’excavació de petites llengües glacials que conflueixen a la llengua principal.
  • 13. LLACS GLACIALS Acumulacions d’aigua degudes a les morenes terminals. Abunden a les regions circumpolars i a les altes muntanyes. Actuen com a barreres i retenen l’aigua de fusió.
  • 14. LLENGÜES GLACIALS Part de la glacera de tipusalpí. S’inicia en el circ glacial i acaba en zonesmés o menysallunyades del circ. La velocitatd’avançament de la llenguadepen de la velocitat de fusió del glaç. La llengua de glacera forma, en el seuprocéserosiu, la vall glacial.
  • 15. TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ Càrrega materials que provenen dels circs. Distribuïda en
  • 16. MORENA Aspecte caòtic i massiu. Materials transportats i sedimentats. Poca maduresa de composició i textura.
  • 17. MORENES LATERALS Acumulacions, als laterals d’una vall, de pedres, sorra i fang transportats per la llengua glacial.
  • 18. MORENES CENTRALS Formades per la unió de 2 morenes laterals. Provenen de materials caiguts dels vessants de la vall, sobre el gel.
  • 19. Grau de compactacióelevat pes del gel. MORENES DE FONS
  • 20. Icebergs gran massa de gel que s'ha després de les glaceres (generalment polars) o de plataformes de gel i s'ha endinsat a l'oceà.
  • 21. Bibliografia Gran enciclopèdia catalana Llibre de Ciències de la Terra i del medi ambient. www.google.es www.google.es/images www.wikipèdia.com