Explicació per a classe.

1. FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA:
Professor: Ferran Polo.

2. Filosofia de la ciència.
-En aquesta unitat
estudiarem filosofia de
la ciència del segle XX i
XXI.
-Presentarem les
principals teories sobre
com funciona el mètode
científic: positivisme
lògic, Karl Popper,
Thomas Kuhn,
Feyerabend i Alan
Sokal.

3. Filosofia de la ciència del segle XX.
Continua amb les preguntes
epistemològiques clàssiques:
Què és el saber?
Hi ha un mètode que ens
garantisca el coneixement de
veritats i evite errors?
Com diferenciar allò que es coneix
d'una manera científica, d'allò que es
coneix d'una manera no científica i
d'allò que no es coneix?

4. EL NEOPOSITIVISME I EL CERCLE
DE VIENA:
-Sintetitzar la tradició
empirista i positivista
amb la nova lògica.
-El model del
coneixement és la
física.
-El coneixement s'ha
de basar en fets
objectius verificables.

5. Positivisme: verificacionisme com a
criteri.
-Comprovar que les
teories es corresponen
a fets observables.
-La clau del mètode
científic és basar el
coneixement en els fets
purs i objectius, en
l'observació i
l'experimentació.

6. Positivisme lògic
-Criteri de verificació.
-Descriure la realitat
utilitzant el llenguatge
més precís i exacte
posible.
-Utilitzar les
matemàtiques i la
lògica.

7. Escepticisme moderat
(compatible amb la ciència).
Desconfiar, dubtar i no admetre
com a veritat aquelles
afirmacions que no tinguen prou
proves i evidències.
Reconèixer que a vegades
podem equivocar-nos, però
també que sovint encertem.
Confiar en la ciència és millor
que no fer-ho.

8. Escepticisme moderat.
Per a Bertrand Russell el
coneixement científic no és
absolut perquè es basa en la
inducció i mai podem descartar
de manera absoluta les
anomalies i els “cignes negres”.
Però podem confiar en la
ciència perquè la seua fiabilitat
es basa en una molt baixa
probabilitat d'error (inferència
bayesiana).

9. KARL POPPER i EL MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU
Segons Popper (1934) el
mètode científic no es
basa tant en la inducció
com havia afirmat Locke
i Newton, sinó en la
deducció i el dubte
metòdic, (tradició de
Descartes).

10. Einstein contra Newton.
Popper s'oposa a la
concepció del mètode de la
ja envellida ciència
newtoniana i es suma a les
noves teories científiques de
la relativitat i de la física
quàntica o atòmica, on el
nou heroi del pensament és
Einstein.
Una nova
epistemologia
per a una nova
física.

11. Conjectures, prediccions i falsacions.
●
Segons Popper els científics
llancen hipòtesis i
conjectures (suposicions
tipus: I si...?
●
Per a que la hipòtesi siga
científica, d'ella s'han de
deduir prediccions falsables i
sobreviure a les crítiques.
●
La falsació: intentar trobar
errades en les prediccions
observables o
inconsistències i punts febles.

12. Els déus viuen al mont Olimp.
● Predicció: si puges a
l'Olimp els podràs
veure.
● Falsació: pugem a
veure si els veiem.
● Hipòtesi refutada.
● Els déus no viuen a
l'Olimp....
Mont Olimp, 2918
metres, primera
ascensió el 1913.

13. Hipòtesi refutada, perquè no s'acompleix les
deduccions que a partir d'ella es poden fer
(previsions i prediccions).
Modus tollens:
relació d'implicació
o causa-efecte, si
l'antecedent o
l'efecte no es dóna
tampoc es dóna el
conseqüent.

14. Hipòtesis verificada i superant un intent de
refutació (atenció es poden fer múltiples
proves buscant anomalies).
Modus ponens:
partint d'unes
premisses que es
relacionen com a
implicació. Si es dóna
l'antecedent, llavors
podem concloure
lògicament el
conseqüent.

15. Per a Popper ciències sòcials i
naturals tenen el mateix mètode.
Afirmava que la
psicoanàlisi i el
marxisme són
pseudociències,
perquè pretenen
fer ciència, però no
fan bones
prediccions.

16. Popper i el progrés científic.
Les teories científiques
i la ciència progressen
d'una manera
pareguda a l'evolució
de les espècies.
-Assaig-error i lluita
per la supervivència.
-Les teories amb
millors prediccions
sobreviuen i les pitjors
s'extingeixen.

17. Problema objectivitat-cientificitat en les
ciències socials i humanes.
Fenòmens socials són molt
complexos i sovint hi ha
prediccions amb errors greus.
Problema: falta de consens per
interpretacions ideològiques
oposades i subjectives.
Mètodes quantitatius i mètodes
qualitatius.

18. Per al corrent hermenèutic hi ha
separació de mètodes entre ciències
naturals i socials.
●
Segons Max Weber les
ciències socials tenen com
a objectiu interpretar,
comprendre i captar el
sentit.
●
Les ciències naturals en
canvi tenen com a objectiu
descriure, explicar,
quantificar i fer prediccions
amb fórmules.

19. THOMAS KUHN LA TEORIA DE LES REVOLUCIONS
CIENTÍFIQUES.
Doctor en física, el
seu interés per
explicar la història de
la ciència i la manera
de funcionar de la
física, el va convertir
en filòsof de la
ciència.

20. Segons Kuhn, la
ciència viu cicles, té
períodes de ciència
normal, seguits per
períodes de crisi i de
revolució científica.
En 1962 publica “The structure of
scientific revolutions”.

21. Períodes de ciència normal:
La comunitat científica
treballa unida seguint
uns mateixos
paradigmes
(consensos). Eixos
períodes poden durar
dècades o fins i tot
segles.

22. Per a Kuhn un paradigma és:
El conjunt de
pràctiques,
coneixements,
creences,
ensenyaments, teories,
institucions i mètodes
que són compartits per
una comunitat científica.

23. Període de crisi en la ciència.
Moments de tensió dins la
comunitat d'especialistes o
aparéixen noves teories,
mètodes o pràctiques. En
un primer moment part de
la comunitat científica es
resisteix al canvi i fins i tot
pot “reprimir” a l'altra.

24. La revolució científica tanca el cicle.
Després de temps de debat
(a vegades són dècades)
els canvis són acceptats i la
revolució científica triomfa.
S'arriba a nous paradigmes
(consensos i acords) dins la
comunitat científica. Per
tant es torna a un nou estat
de ciència normal.

25. Exemples de revolució científica:
L'heliocentrisme del
segle XVII.
La teoria de l'evolució
i l'esterilització als
quiròfans al segle XIX.
La tectònica de plaques,
la teoria de la relativitat i
la física quànticia al
segle XX.

26. Exemples de científics que patiren
la reacció.
Galileu: heliocentrisme
condemant per la inquisició).
Lamarck (ridiculitzat i morí en la
misèria.
Semmelweis: criticat i tancat en
un psiquiàtric.
Wegener: criticat i menyspreat, va
morir durant una expedició polar.

27. Soft and hard sciences
Ciències blanes elements
objectius amb subjectius i
ideològics; aquest és el cas de
les ciències socials i humanes,
per exemple, la sociologia,
l'economia, la història i la
psicologia (aquesta última és
mig ciència social mig ciència
natural).

28. Anarquisme epistemològic de
Feyerabend.
-Els científics no utilitzen
cap mètode ni cap regla
d’una manera estricta, ja
que les incompleixen i les
canvien amb el temps.
-Ciència és creativitat i
crítica.
-Postmodernisme,
relativisme i l’escepticisme
radical.

29. Postmodernisme en filosofia.
-A partir dels anys 70 i 80
diversos filòsofs amb
teories diferents posen en
qüestió l'objectivitat.
-Afirmen que les ciències i
els discursos polítics i la
cultura són construccions
històriques que canvien
amb el temps i que
depenen de les
circumstàncies.

30. POSTMODERNISME POT CAURE EN
ESCEPTICISME EPISTÈMIC ABSOLUT.
Negar l'objectivitat és incompatible amb la ciència.
-El nostre punt de
vista depén de la
tradició en la qual hem
estat educats.
-El que en una tradició
és cert en altra és fals.
-Totes les opinions
són igual de vàlides?
-No existeix la veritat?

31. Escàndol Sokal
-Fa un “experiment”
que consisteix en
publicar un article
sense trellat en una
revista postmoderna.
-Denuncia actituds
anticientífiques.
-Denuncia utilitzacions
pseudocientífiques de
conceptes filosòfics.

32. Alan Sokal: sí que hi ha mètode científic.
Principis metodològics
inducció, deducció,
mesurar, quantificar,
buscar correlacions,
avaluar de les dades,
repetir les experiències,
utilitzar controls, provar
els fàrmacs amb
procediments doblement
cecs.
Ciència és racionalitat
més fiable i estricta.

33. Veritat científica és:
afirmació provada i contrastada
mitjançant l'aplicació de metodologies
científiques.
Un criteri habitual és el consens entre
els especialistes que s'aconsegueix
quan una investigació es publicada en
una revista científica, revisada per
un altre equip d'investigació que arriba
a la mateixa conclusió i no apareix
cap estudi posterior que la refute.

34. Alan Sokal i Mario Bunge defensen
el MÈTODE CIENTÍFIC.
El mètode està constituït per diverses
estratègies d’investigació, que varien
segons la disciplina i el problema.
Estratègies i procediments diversos:
l'observació i recollida sistemàtica de dades,
la recerca de constants, l'experimentació, la
publicació dels resultats, el debat i l'intent de
refutació (comprovació i contrast) i finalment
el consens dels especialistes.

35. NAVALLA D'OCKHAM (té diferents versions).
●
Molt útil per a les teories
falses que circulen per
internet.
●
Entre dues teories triar
aquella que siga més
simple o que tinga menys
pressupostos i més
evidències al seu favor.
●
Afirmacions
extraordinàries requereixen
proves especialment fortes,
sinó millor tallar.

36. Exemple d'aplicació de la navalla d'Ockham.
●
Quina és l'explicació més
senzilla de per què ha caigut
l'arbre (ningú ho ha vist):
●
A) Tempesta forta amb
molta pluja i vent molt fort.
●
B) Van vindre en naus
espacials uns gegants
extraterrestres de 20
metres d'altura i com volien
impressionar als barrufets
van tombar l'arbre.

37. PSEUDOCIÈNCIA.
Imiten el llenguatge o l'estètica de la
ciència, però realment no fan
ciència, perquè no arriben al que
afirmen ni per un mètode científic ni
pel consens dels especialistes,
tampoc s'ha pogut comprovar la
seua eficàcia.
ALERTA ENS PODEN ESTAFAR.

39. Exemple d'anunci de pseudociència.
És fàcil ser estafat...

40. Alan Sokal i Mario Bunge:
ACTITUD CRÍTICA AMB:
●
1 Les pseudociències.
●
2 Les visions
excesivament simplistes i
pàmfiles amb la ciència (sí
que és fal·lible).
●
3 Implicacions ètiques i
interferències econòmiques
i polítiques de l'activitat
científica.
●
4 Utilitzacions poc
rigoroses dels
procediments
metodològics.

41. Frau científic: És quan un estudi científic té les
dades i les proves manipulades a propòsit per a
obtindre uns resultats que són falsos
EXEMPLES DE FRAUS:
-Tabacaleres.
-Agroquímics i toxicitat.
-Racisme i test intel·ligència.
-Antivacunes i autisme.
-Arqueòleg japonès.
-Bromes entre científics.

42. Casos de corrupció en la ciència.
-S'utilitzen els fraus
científics per motius
econòmics.
-Empreses paguen a
científics per a que
afirmen o refuten.
-Informes manipulats
d'impacte ambiental i
avaluacions d'efectes
sobre la salut.

43. Algunes reflexions sobre filosofia
de la ciència:
Del debat entre Russell, el cercle
de Viena, Popper, Kuhn,
Feyerabend, i Alan Sokal podem
extraure diverses conclusions.
-No hi ha un únic criteri de
demarcació que ens diga que és
ciència i que no ho és.
-Intents simplistes tenen
objeccions.

44. Reflexions sobre el debat.
La pràctica real científica
inclou tant la inducció (a
vegades amb càlculs de
probabilitat d'error) com el
mètode hipoteticodeductiu.
Els múltiples procediments:
observacions empíriques,
experimentacions, prediccions,
contrastar dades i diàleg dins
la comunitat científica.

45. PER ÚLTIM, NO HEM D'OBLIDAR:
-La ciència és la
font més segura de
coneixement, a
més, ha millorat en
gran part les
nostres condicions
de vida.

46. Avenços en investigació mèdica:

47. La ciència no ha d'excloure els valors ètics
ni la reflexió sobre les conseqüències de
l'activitat investigadora i les seues
aplicacions tecnològiques.