Enviar pesquisa
Carregar
3 resumt04
•
0 gostou
•
595 visualizações
E
epuigdel
Seguir
Educação
Denunciar
Compartilhar
Denunciar
Compartilhar
1 de 5
Baixar agora
Baixar para ler offline
Recomendados
Poesia eial iii_1516
Poesia eial iii_1516
Francesca Segarra Ibáñez
3 resumt05
3 resumt05
epuigdel
Esquema 123
Esquema 123
mjvercher
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Fàtima
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Antonia Mulet
Continguts selectivitat 2012
Continguts selectivitat 2012
Ainoaim
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
Sílvia Montals
Recursos retòrics
Recursos retòrics
Pilar Gobierno
Recomendados
Poesia eial iii_1516
Poesia eial iii_1516
Francesca Segarra Ibáñez
3 resumt05
3 resumt05
epuigdel
Esquema 123
Esquema 123
mjvercher
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Unitat 1. Els GèNeres Literaris
Fàtima
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Antonia Mulet
Continguts selectivitat 2012
Continguts selectivitat 2012
Ainoaim
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
La literatura i l'anàlisi de textos literaris
Sílvia Montals
Recursos retòrics
Recursos retòrics
Pilar Gobierno
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
joanpol
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Arnau Cerdà
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Arnau Cerdà
Recursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 eso
mcib
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Carme Bravo Fortuny
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
joanpol
Berber amazig
Berber amazig
vicsaneg
Cohesio Textual
Cohesio Textual
Montse Pujol Caimel
Figures Retòriques
Figures Retòriques
LLenguablogpower
El comentari de text literari
El comentari de text literari
ccasasmmp
Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré
Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré
Àngel Cano Mateu
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
Msais
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Sara Buades
Continguts valencià 5é de primària
Continguts valencià 5é de primària
conselleria d'educacio de la comunitat valenciana
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
marclia
ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT
ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT
Antoni de la Torre
Figures retòriques 2
Figures retòriques 2
Antònia Travé
Figures retòriques
Figures retòriques
granotes
Gèneres literaris
Gèneres literaris
Smeya
Els gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3r
Sílvia Montals
El naixement d’una llengua
El naixement d’una llengua
Dolors Taulats
Organyà, un món de sensasions
Organyà, un món de sensasions
caboet
Mais conteúdo relacionado
Mais procurados
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
joanpol
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Arnau Cerdà
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Arnau Cerdà
Recursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 eso
mcib
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Carme Bravo Fortuny
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
joanpol
Berber amazig
Berber amazig
vicsaneg
Cohesio Textual
Cohesio Textual
Montse Pujol Caimel
Figures Retòriques
Figures Retòriques
LLenguablogpower
El comentari de text literari
El comentari de text literari
ccasasmmp
Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré
Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré
Àngel Cano Mateu
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
Msais
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Sara Buades
Continguts valencià 5é de primària
Continguts valencià 5é de primària
conselleria d'educacio de la comunitat valenciana
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
marclia
ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT
ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT
Antoni de la Torre
Figures retòriques 2
Figures retòriques 2
Antònia Travé
Figures retòriques
Figures retòriques
granotes
Gèneres literaris
Gèneres literaris
Smeya
Els gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3r
Sílvia Montals
Mais procurados
(20)
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
Soc qüestionari mal de llengües jESÚS tUSON
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
CaracteríStiques Alumnat Nouvingut Revisat
Recursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 eso
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
Qüestionari Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson
Berber amazig
Berber amazig
Cohesio Textual
Cohesio Textual
Figures Retòriques
Figures Retòriques
El comentari de text literari
El comentari de text literari
Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré
Caracterització fraseològica dels personatges a 'Senyoria' de Jaume Cabré
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Proposta didàctica gori gori miriam,sara,cristina,antoni
Continguts valencià 5é de primària
Continguts valencià 5é de primària
Coherència, cohesió i valoració
Coherència, cohesió i valoració
ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT
ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT
Figures retòriques 2
Figures retòriques 2
Figures retòriques
Figures retòriques
Gèneres literaris
Gèneres literaris
Els gèneres literaris 3r
Els gèneres literaris 3r
Destaque
El naixement d’una llengua
El naixement d’una llengua
Dolors Taulats
Organyà, un món de sensasions
Organyà, un món de sensasions
caboet
Història de la llengua catalana 2 eso
Història de la llengua catalana 2 eso
montse.ciberta
Els primers textos en llengua catalana
Els primers textos en llengua catalana
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Llengua i societat
Llengua i societat
annaasiscar
El naixement d'una llengua
El naixement d'una llengua
gerard vilanova
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
Manelic
Origens i evolució del català
Origens i evolució del català
Begoña Perza
Origen i evolució del català
Origen i evolució del català
Jaume Sans i Vellvehí
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Fàtima
Destaque
(10)
El naixement d’una llengua
El naixement d’una llengua
Organyà, un món de sensasions
Organyà, un món de sensasions
Història de la llengua catalana 2 eso
Història de la llengua catalana 2 eso
Els primers textos en llengua catalana
Els primers textos en llengua catalana
Llengua i societat
Llengua i societat
El naixement d'una llengua
El naixement d'una llengua
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
Origens i evolució del català
Origens i evolució del català
Origen i evolució del català
Origen i evolució del català
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Semelhante a 3 resumt04
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
LaiaBattestiniLlopar
El Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
ctorrijo
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
joanpol
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
joanpol
Català :)
Català :)
fresa28
3 resumt06
3 resumt06
epuigdel
La Metrica Catalana
La Metrica Catalana
Antonia Mulet
Unoufalagallina
Unoufalagallina
Sandra Naya Frau
Poesia actual
Poesia actual
nuriavilaplana
Les figures retòriques
Les figures retòriques
vallalta's zone
Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1
IreneZurera
La literatura medieval
La literatura medieval
elviharo
Cloc a l'estel 1
Cloc a l'estel 1
Josep Català
Unitat 1 (1)
Unitat 1 (1)
MartaRosoTorralba
07.intervention sanchiz3
07.intervention sanchiz3
llenguaoral
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
jmpinya
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
oscaralbui
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
Amparo Gasent
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
valencia8
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
masocias
Semelhante a 3 resumt04
(20)
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
El Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
Català :)
Català :)
3 resumt06
3 resumt06
La Metrica Catalana
La Metrica Catalana
Unoufalagallina
Unoufalagallina
Poesia actual
Poesia actual
Les figures retòriques
Les figures retòriques
Resum catla, tema 1
Resum catla, tema 1
La literatura medieval
La literatura medieval
Cloc a l'estel 1
Cloc a l'estel 1
Unitat 1 (1)
Unitat 1 (1)
07.intervention sanchiz3
07.intervention sanchiz3
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
Guia de Maus. Relat d'un supervivent
3 resumt04
1.
NOU GINESTA 3.
Resums dels apartats T4 La literatura. Els trobadors i Ramon Llull 1. Literatura. Els tòpics literaris I La literatura és un tipus de comunicació que tracta de l'experiència vital humana i s'expressa amb recursos artístics. I Els tòpics literaris són temes i imatges que es repeteixen en totes les èpoques. Els més comuns són: – El temps: tempus fugit, carpe diem, ubi sunt? – L'amor, culpable de molts mals (insomni, presó, ferida), sobretot del desig d'autodestrucció. I Els tòpics literaris es poden tractar des de moltes perspectives i han donat lloc a les figures retòriques. I Pel que fa al tòpic de l'amor, hi ha vinculades experiències com l'exaltació de la bellesa, l'enamorament, la passió, el desamor, els desdeny i fins i tot l'odi. I Un comentari de text consisteix a analitzar un escrit literari i desentrellar-ne l'estructura externa i la interna per poder-lo interpretar. 2. Literatura. La literatura medieval I El català es va originar als territoris de la Marca Hispànica, al nord de Catalunya. Al segle VIII el català ja era una llengua diferent del llatí. El primer text en català és de la primera meitat del segle XII. És un fragment breu d'una traducció del Forum iudicum, un codi de lleis visigòtiques. La primera manifestació literària del català, en canvi, són les Homilies d'Organyà, del final del segle XII. I La poesia en llengua vulgar es va començar a conrear a Catalunya cap al segle XII a imitació dels trobadors occitans. Entre els trobadors catalans destaquen Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona. I La poesia trobadoresca és un reflex de les relacions socials de l'època. Va conrear diversos gèneres: • La cançó, gènere on el trobador es declara vassall de la dama. • El plany, poemes on s'expressa un lament per la mort d'un personatge. • El sirventès, que és una composició en què s'ataquen els rivals. © VICENS VIVES I El segle XIV és un segle de transició entre el model d'amor trobadoresc i un nou tractament del tema amorós. Destaquen Pere Marc i Jordi de Sant Jordi. 1
2.
NOU GINESTA 3.
Resums dels apartats T4 La literatura. Els trobadors i Ramon Llull 3. Ramon Llull I Va néixer a Mallorca el 1232. Primer va dur una vida fastuosa, però una visió de Jesucrist li va fer canviar la vida. Es preparà intel·lectualment i es retirà a meditar en una cova al puig de Randa, al centre de Mallorca. La seva obra es proposa: – Convertir els infidels a la fe cristiana. – Escriure un llibre per refutar els errors dels no cristians. – Convèncer el papa, els reis i els prínceps de fundar monestirs per formar missioners. I Amb aquestes idees va fer molts viatges a diversos llocs d'Europa i del nord d'Àfrica. I En poesia va escriure sobretot obres de caire personal, en què fa un balanç de la seva vida o es queixa del fracàs de l'empresa a què s'ha dedicat: el Cant de Ramon i Lo desconhort (1295 o 1305). I En prosa, va escriure obres de caràcter divers: – Obres filosòfiques: Art abreujada de trobar veritat (1271) i Arbre de ciència (1296). – Prosa mística: Llibre de la contemplació en Déu (1272) i Llibre d'Amic i Amat. – Novel·les: Llibre d'Evast i Aloma i Blanquerna i Fèlix o Llibre de meravelles. I Ramon Llull va escriure en occità, llatí, àrab i català. En català, se'l considera el creador de la llengua literària: empra frases subordinades i usa termes abstractes. 4. El text literari. Recursos formals I El llenguatge literari es basa en la connotació, és a dir, en l'ambigüitat del significat dels mots: – La denotació és el significat bàsic d'un mot. – La connotació és el conjunt de significats d'un mot diferents del significat bàsic. I El llenguatge literari també fa servir recursos formals pel que fa a la fonètica, a la morfologia i a la sintaxi. I Des del punt de vista fonètic, el text literari es caracteritza perquè posa èmfasi en l'entonació, el ritme i la repetició de mots o sons. En poesia destaquen les repeticions de sons al final de vers (rimes) o, de vegades, a l'interior. © VICENS VIVES Les onomatopeies són la imitació de sorolls naturals o artificials per mitjà dels sons de la parla. 2
3.
NOU GINESTA 3.
Resums dels apartats T4 La literatura. Els trobadors i Ramon Llull 5. El text literari. Morfologia, sintaxi i estil I Pel que fa a la morfologia, als textos literaris hi sol predominar una categoria gramatical concreta: – Els noms abunden en les descripcions. – Els adjectius qualificatius es fan servir en retrats físics i psicològics. – Els verbs predominen en les narracions. I Els temps verbals indiquen situacions diferents: – El present presenta els fets tal com s'esdevenen. De vegades, s'usa amb valor històric. – El passat, simple o perifràstic, dóna un ritme dinàmic a la narració. – L'imperfet confereix una visió més estàtica al text. I Des del punt de vista de la sintaxi, en un text literari s'ha d'analitzar si hi predomina la juxtaposició i la coordinació, que hi donen rapidesa, o la subordinació, que el fa més complex i més lent. I Segons la manera com es reprodueixin les paraules i els pensaments dels personatges, hi pot predominar l'estil directe o l'estil indirecte. 6. L’oració simple I Una oració és una unitat de comunicació formada per un subjecte i un predicat. I El subjecte indica la persona o la cosa que fa l'acció del verb o de la qual es dóna una informació. I El subjecte és un sintagma nominal el nucli del qual pot ser un nom, un pronoms personal fort, alguns indefinits, un mot substantivat o una oració. I De vegades el subjecte no és explícit. No ho és mai en les passives reflexives. I Els verbs meteorològics no tenen subjecte. I El predicat està format per un sintagma verbal. N'hi ha de dos tipus: – el predicat nominal expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu (ser, estar o semblar) acompanyat d'un atribut. – el predicat verbal expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu. L'atribut (Atr) és el complement verbal propi dels verbs copulatius. Sol ser un adjectiu, però també pot ser un nom, un pronom, un adverbi o una oració. I El verb ser s'usa per indicar qualitats permanents d'un subjecte o per localitzar un subjecte, com a sinònim de "trobar-se". I © VICENS VIVES I El verb estar s'usa per indicar qualitats accidentals d'un subjecte animat i per indicar la permanència llarga o l'estada en un lloc, com a sinònim de "estar-se", "viure", "treballar". 3
4.
© VICENS VIVES NOU
GINESTA 3. Resums dels apartats T4 La literatura. Els trobadors i Ramon Llull 7. Els sons consonàtics (IV) I Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg: – S'escriu j davant les vocals a, o, u i g davant les vocals e, i: taronja, jove, ajudar...; taronges, girafes... – Aquesta norma també serveix per als dígrafs tj, tg: mitja, lletjos, metge, formatge. – S'escriu j davant e en els grups -jecc- i -ject- i en els mots jeroglífic, Jeroni, jersei, jesuïta, majestat, Jeremies, Jerusalem, Jesús. I La grafia x i el dígraf ix: • S'escriu x: – Al començament de mot: xarop, xeringa, xinès. – Després de consonant: planxa, escorxador, panxa. – Després de i: bixest, clixé, guix. – Després de la u d'un diftong decreixent: disbauxa, rauxa, xiuxiueig. • S'escriu ix després de les vocals a, e, o, u: calaix, greix, coix, bruixa, ruixat. I Els dígrafs tx/ig: – S'escriu ig al final de mot en els mots que pertanyen a una família de paraules en què aquest dígraf alterna amb les grafies g/ j o els dígrafs tg/ tj: raig (rajolí, ragen). – S'escriu tx en tots els altres casos, tant al final de mot com a l'inici o al mig: despatx, txec, fletxa. 4
5.
NOU GINESTA 3.
Resums dels apartats T4 La literatura. Els trobadors i Ramon Llull 8. Els sons consonàtics (V) I Les grafies b / v • Escrivim b: – En els grups bl i br: blau, moble, sobrar, arbre, brut. – Darrere m: ambulància, embolic, emblema... Hi ha, però, alguns mots en què escrivim mv, com per exemple: tramvia, circumval·lació. – En aquells mots que formen part d'una família en què es dóna l'alternança b / p: saber (sap), caber (cap), llobató (llop, llopada). • Escrivim v: – En les formes del verb haver i les de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: havia, havent...; aturava, cantaves, entràvem, passàveu, tancaven. – En aquells mots que formen part d'una família de paraules en què es dóna l'alternança v / u: meva (meu), vivia (viure), nevada (neu). – Darrere n: canviar, envestir. – De vegades, l'ús de la b / v presenta diferències amb el castellà: català castellà advocat abogado cavall caballo provar probar I Les grafies z / s / c / ç i el dígraf ss I La essa sorda • Escrivim s: – Al principi de mot i després dels prefixos o del primer element d'un mot compost: símbol, sofà, safata, sofre, monosíl·lab, polisèmic...; fotosíntesi, para-sol. – Davant o darrere una consonant: aspecte, dansa. – Al final de mot: tros, cos, repòs, pastís, vins. • Escrivim ss: – Entre vocals: passa, agressor, tassa, missió. • Escrivim ç: – Al final de mot: capaç, feliç, dolç... – Davant a, o, u: raça, feliços, cançó, vençut. • Escrivim c: – Davant e, i: Cecília, places, nació, francès. © VICENS VIVES – En els grups intervocàlics -cc-, -xc- i -sc-: acceptar, excel·lent, escena... I La essa sonora • Escrivim z: – A l'inici de mot: zel, zebra, zero, zoo... – Després de consonant, excepte els derivats de fons, dins i trans: pinzell, colze, onze. • Escrivim s: – Entre vocals: casa, lesió, cohesió, espasa. 5
Baixar agora