Les figures retòriques en català.

1. Les figures retòriques

2. 1. Figures semàntiques

3. Comparació (o símil)
Relació d’analogia entre l’objecte real de
què es parla i un objecte imaginat per
l’autor. Els dos es vinculen amb el verb
semblar o amb els nexes com,
talment...
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa

4. Metàfora
Substitució de l’objecte real per un
d’imaginat, amb el qual existeix una
determinada analogia.
La pura neu del coll
F. V. Garcia

5. Metonímia
Substitueix el nom d’un objecte pel nom
d’un altre, aprofitant de causa - efecte,
contingut - continent, matèria -
objecte, etc.
M’aturo davant un Maillol de bronze
Joan Perucho

6. Imatge
Identificació poètica entre un element
real i un d’irreal.
oh gotes de rosada que us heu tornat diamants!
Josep Carner

7. Sinècdoque
Estén o restringeix el significat d'un
mot, prenent el tot per la part o la part
pel tot, el gènere per l'espècie o
l'espècie pel gènere, etc.
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater

8. Sinestèsia
Enllaç de dos elements procedents de camps
sensorials diferents que produeix una barreja
de sensacions auditives, olfactives, tàctils,
visuals o gustatives.
Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.

9. 2. Figures de pensament

10. Apòstrofe
Interpel·lació a un ésser real o
imaginari.
¿Les fuetades t’han ratllat la pell,
O potser l’ombra de la reixa?
Pere Quart
La meva ànima, Lluïsa,
s’enfila en una camisa.
Josep Palau i Fabre

11. Epítet
Adjectiu que remarca una propietat
inherent al substantiu.
En el bosc de les ombres, lluïssor de les dents;
carbó negre, dents blanques.
Tomàs Garcés

12. Hipèrbole
Consisteix en una exageració evident.
El blanc capell, desmesurat
De tan magnànim estri no fou
coneixedor ni l’indi ni l’egipci!
Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó!
Si dret, tot un eclipsi!
Josep Carner

13. Pregunta retòrica
Es formula una pregunta que no espera
resposta per part de ningú.
¿Serà així que, en el camí de la fosca,
anirem a l’encontre de la llum?
F. Parcerisas

14. Oxímoron
Relació consecutiva de dos mots,
habitualment un nom i un adjectiu, de
significat oposat.
Silencis sonors de sabates ferrades de l’amo quan entra, quan surt, quan torna
a entrar.
Miquel Llor

15. Antítesi
Oposició en una mateixa frase de dos
mots, pensaments o expressions de
sentit contrari.
M’exalta el nou i m’enamora el vell
J. V. Foix

16. Personificació
Assignació de característiques o accions
humanes a objectes o altres éssers que
no poden tenir-les, com per exemple
els animals.
El vent juga amb el molí
I amb la rosa desclosa
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

17. 3. Figures fonètiques o
morfosintàctiques

18. Al·literació
Repetició d’un mateix so, sobretot
consonàntic, en una composició.
A peu, i a poc a poc, anem pujant
Gabriel Ferrater
I roda com un carro el tro de guerra
Jacint Verdaguer

19. Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de
mots al començament de determinats
versos o estrofes.
Oh gran dolor, estupefacte incendi.
Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
Vicent Andrés Estellés

20. Paral·lelisme
Repetició d’ una mateixa
estructura sintàctica en dues o
més frases, versos o estrofes
successius.
té un revolar triomfal la vívida crinera,
té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.
(Gabriel Alomar)

21. Epítet
És l’adjectiu que expressa una qualitat inherent al
substantiu. La seva funció és bàsicament
expressiva:
Ton delicat fullatge
que sota lo cel blau l'embat oneja.
(J. Lluís Pons i Gallarza)

22. Onomatopeia
Imitació dels sons naturals mitjançant
els fonemes.
tots els migdies zumzeig de mosques
Josep Mª de Sagarra

23. Encavalcament
L’oració acaba en el vers següent.
El món és una al·legoria.
És cabalístic el dibuix
amb què el cel nítid expia
l’ocell, ombra sense gruix.
Pere Gimferrer

24. Enumeració
Presentació successiva i ràpida d’una
sèrie d’idees referides sempre a un
mateix element.
Luard, cos rebaixat, fortor, d’esquer,
peus seguidors de totes les tresqueres,
cridaire, mentider i home de bé.
Josep Mª de Sagarra

25. Hipèrbaton
Alteració de l’ordre lògic de la frase.
enfront, movien, entre la fina boira,
els verds pollancres les fulles
Blai Bonet

26. Asíndeton
Supressió de les partícules relacionants
(especialment conjuncions copulatives).
Aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu

27. Polisíndeton
Repetició successiva d’una conjunció.
I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pas les dues mans.
Josep Carner