1. Cèl·lules artificials
Una última notícia impactant ha sigut la de que Craig Venter, un bioquímic
que s'ha dedicat durant molts anys a descubrir i estudiar noves espècies
de bacteris i que al 1999 va arrancar un projecte propi anomenat genoma
humà, juntament amb el seu equip ha pogut fabricar un ADN complet
d'una espècie de bacteri i introduir-lo en una altra espècie de bacteri i ha
funcionat. És la primera vegada en tota la història que algun investigador
crea, com a tal, un
material genètic
fabricat sintèticament
amb productes
químics.
Aquest grup de
científics va reproduir
totes les unitats
bàsiques de l'ADN i les
van ajuntar com un
puzzle; després van
posar aquestes unitats
en una cèl·lula
buidada d'ADN d'una
altra espècie; quan
ho van acabar van
comprovar que la cèl·lula a la qual li havien posat material genètic d'una
altra espècie, s'havia reconvertit i havia adquirit totes les característiques
que li proporcionava l'ADN nou.
Aquest fet pot ser un avenç importantíssim en la genètica ja que es podria
fer servir per per exemple crear un bacteri que metabolitzi el petroli i així
netegi les taques de petroli del mar. O també, per a crear un bacteri que
sintetitzi el CO2 de l'atmosfera i produeixi combustible per a la utilització de
cotxes o altres màquines; gràcies a això es podria ajudar en una mesura
molt gran a la recuperació de la capa d'ozó i així evitar els rajos ultraviolats
que entren a l'atmosfera i causen canvis climàtics actualment.