2. 1. LA COMUNICACIÓ
• Comunicació: del llatí communicatio
(intercanvi / participació).
– Permet relacionar-nos els uns els altres.
• Entre animals: codis basats en sons i
moviments.
• Entre humans: llengües
– Permeten comunicació
oral i escrita.
3. 2. LES FUNCIONS DEL
LLENGUATGE
• Esquema bàsic de la comunicació:
Roman Jakobson (1960).
– Els objectius amb què l’emissor
usa la llengua s’anomenen:
funcions del llenguatge.
5. • Funció referencial o representativa.
OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE
• Intercanviar
informació
objectiva
• Oracions
enunciatives
• Verbs en
indicatiu
Notícies,
explicació d’un
llibre de text
converses…
La Universitat
col·labora
amb diferents
entitats.
• Funció expressiva: expressar emocions
OBJECTIU CARACTERÍSTIQ. EXEMPLE
• Expressar
sentiments,
emocions,
estats
d’ànim.
• Ús de la 1a persona.
• Interjeccions
• Expressions informals
• Entonació marcada
• Llenguatge no verbal
2 amigues es troben al
carrer:
Noia 1: Estàs bé
princesa? (amb ironia i
picant l’ullet).
6. • Funció conativa:
OBJECTIU CARACTERÍS. TEXT EXEMPLE
Donar
ordres,
aconsellar…
• Mode imperatiu
• ús del vocatiu…
Ordres,
consells,
suggeriments
Tània, tanca
la finestra!
• Funció fàtica:
OBJECTIU CARACTERÍSTIQUES EXEMPLE
Interaccionar i
mantenir
operatiu el
canal.
• Expressions per facilitar
l’inci de la conversa,
• Buscar la confirmació
que el receptor escolta…
Noi 1: Ei hola!
Noi 2: Em
sents? Hola?
7. • Funció poètica:
• Funció metalingüística:
OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE
Elaborar
textos amb
valor estètic
• Metàfora,
metonímia,
al·literació….
• Textos literaris,
textos
publicitaris…
L’or que et
corona em
meravella.
OBJECTIU CARACTERÍS TEXT EXEMPLE
Parlar sobre
la llengua
• Explicar el
significat
d’una
paraula.
• Gramàtiques
i dicionaris
La paraula
amor és un
substantiu
abstracte
8. 3. TIPUS DE SIGNES
Signes: Paraules, sons, imatges que
representen alguna cosa.
• INDICIS (senyals)
– Són naturals
– Relació de causa – efecte
– No es consideren elements de comunicació.
– Exemples:
• Fum à Indici de foc
• Núvols negres à indici de tempesta
9. • ICONES (imatges)
– Signe que presenta una relació de
semblança.
– Són artificials.
– Relació qualitativa entre signe i objecte
representat (un concebut com a vehicle de
l’altre).
– Exemples:
• Esquemàtica: Indicadors lavabos públics
• Abstracta: icones de marques de productes.
10. • SÍMBOLS:
– Es perd el lligam entre el vehicle i l’objecte
que representa.
– Representació d’una idea.
– No hi ha semblança, té una relació
convencional (acordada pel grup cultural/social
que el fa servir).
– Tipus:
• Materials: la creu, el pa, el vi… (cristianisme)
• Visuals: color vermell (passió, ràbia…)
• Verbals: paraules
• Numèrics: número 13 (nombre de mala sort).
• Sonors: simfonies amb tons menors (optimisme)
11. • Símbols universals:
– Senyals de trànsit, signes químics,
matemàtics…
• Les lletres són convencions, tot i que
procedeixen de representacions icòniques de
la realitat.
12.
13. 4. EL SIGNE LINGÜÍSTIC
• Signe lingüístic: unitat mínima de
comunicació que es compon de:
– Significat (imatge mental)
– Significant (allò que sentim, sons i lletres) en
relació a un referent (situació real que
prenem com a referència).
• Relació arbirtrària (no natural): producte d’una
convenció d’una comunitat lingüística.
14. SIGNIFICAT SIGNIFICANT REFERENT
Tros petit de forma
diversa d’una pasta
feta de farina,
sucre, ous,
mantega, etc., que
es cou al forn.
Llengua oral: sons
acústics percebuts
Llengua escrita:
g + a + l + e + t + a
15. • El llenguatge es caracteritza per
una doble articulació:
– Es pot dividir en:
• 1a articulació: parts amb significat
independent: morfemes
• 2a articulació: parts que per si soles no
signifiquen res: fonemes
DOBLE
ARTICULACIÓ
1a
articulació:
morfemes
2a articulació:
fonemes
17. 5. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
• Maneres de parlar segons:
– Context social en el qual ens movem:
• Barris residencials, barris perifèrics….
– Moment històric en què vivim:
• Actualitat, s.XV, s.XVIII
– Lloc geogràfic on hem nascut:
• Barcelona, Palma de Mallorca, València…
18. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. Identifica:
La situació
comunicativa
Les característiques de l’emissor
Varietats
funcionals
(diafàsiques):
Depenen de la
situació comuni-
cativa del parlant.
• Formal:
• Cientificotècnic
• Literari
• Estàndard
• Informal
• Col·loquial
• Vulgar
Varietats
històriques
(diacròniques)
Depenen de
l’època en la
que viuen els
parlants
Varietats
geogràfiques
(diatòpiques)
Depenen de la
procedència
geogràfica
del parlant.
Varietats
socials
(diastràtiques)
Depenen del
grup
sociocultural
o professional
del parlant.
19. • Estàndard:
– Varietat comuna de la llengua.
– Creada per ser compartida per tota la
comunitat lingüística.
– És dinàmica (en formació constant).
– S’utilitza:
• En els mitjans de comunicació
• L’Administració
• L’ensenyament
20. 6. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT
Ha anat evolucionant al llarg del temps:
• Estudi tradicional de la llengua:
– Primerament, s’estudiava la llengua seguint
els criteris de l’antic llatí i grec.
• Gramàtica: normes de correcció lingüística
• Retòrica: elaboració de discursos amb eficàcia
comunicativa.
21. • Estructuralisme (primera ½ s. XX)
– La lingüística és una ciència independent.
– S’abandona el terme “gramàtica”
– Lingüistes: Saussure, Bloomfield o Sapir
– Se centren en l’estudi del signe lingüístic
(unitat amb significat i significant).
» No es tenen en compte elements
extralingüístics (context o
situació comunicativa).
– S’interessen per la fonologia
(estudi dels sons).
22. • Generativisme (segona ½ s.XX)
• S’estudien els processos lingüístics
mentals que generen el llenguatge.
• Principal lingüista: Noam Chomsky
• Els humans tenim una gramàtica innata i
universal (competència lingüística) amb la qual
produïm i interpretem missatges.
• Molt d’interès en la sintaxi (funció
i relació de paraules en una oració).
23. • La lingüística del text: un canvi
de perspectiva:
– Oberta a aportacions d’altres disciplines:
psicologia, antropologia, sociologia…
– S’estudia el text com a unitat mínima
comunicativa.
– S’interessa pels mecanismes de producció de
textos segons el context, la intenció de
l’emissor…
– Es crea la teoria de les funcions del llenguatge
(iniciada pels estructuralistes).
24. – TEXT:
• Ens comuniquem a partir de textos.
• Un text és una unitat comunicativa mínima.
– Formada per un conjunt d’enunciats
relacionats amb el context.
• El text pot ser oral o escrit, breu o extens.
• Per construir un text calen 3 propietats
bàsiques:
– Adequació à Context
– Coherència à Significat
– Cohesió à Sintaxi
25. • Adequació pragmàtica:
– Els textos s’han d’adequar al context
on es produeixen.
– Can tenir en compte: l’emissor, el receptor,
el canal…
– Exemple: redactar una instància per demanar
apunts a un company no és correcte.
26. • Coherència semàntica:
– El significat dels textos s’expressa amb
unes idees que contenen un significat.
– Les idees s’han d’expressar clarament i de
manera organitzada.
– Exemple: text sense ordre amb repetició de
dades és incorrecte.
• Cohesió sintàctica:
– Emprar en el text connectors, evitar repeticions
mitjançant pronoms són elements de cohesió.
27. 7. ELS ÀMBITS D’ÚS LINGÜÍSTIC
• Àmbits d’ús lingüístic: contextos en
què ens comuniquem respecte l’estil
de vida o els interessos que tenim.
• Els factors que condicionen els trets
característics dels nostres textos orals
o escrits són:
28. FACTORS CARACTERÍSTIQUES
CONTEXT • Comunicatiu: situació concreta
(classe, casa…)
• Cultural: país, ideologia, creences…
TEMA • El contingut
RELACIÓ • Entre l’emissor i el receptor
(proximitat / distància, confiança,
relacions jeràrquiques…)
INTENCIÓ • Finalitat comunicativa (informar,
convèncer, entretenir…)
GRAU DE
FORMALITAT
• Es busca un registre lingüístic
adequat.
29. ÀMBITS D’ÚS CARACTERÍSTIQUES
ACADÈMIC • Els textos transmeten informació en
el context de les institucions
educatives.
LITERARI • Hi ha un acte creatiu (realitat/ficció).
ADMINISTRATIU • Es desenvolupa a l’Administració.
PERIODÍSTIC • Inclou notícies d’actualitat i
opinions d’experts.
PUBLICITARI • Pretén convèncer el receptor de la
qualitat d’un producte.
PRIVAT O
INTERPERSONAL
• Missatges entre receptor i emissor no
tenen interès públic, sinó privat.
• Els principals àmbits d’ús lingüístic són:
30. 8. ELS TIPUS DE TEXT I
ELS GÈNERES TEXTUALS
• Els textos es poden classificar segons:
– Funció o finalitat del missatge (narrar,
descriure, predir…)
– Àmbit: (administratiu, periodístic).
• Segons la tipologia d’Adam (1985), els textos
s’agrupen segons la finalitat que
persegueixen:
31. TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERES
NARRATIU Relaten fets i històries. Novel·la, conte, notícia…
DESCRIPTIU Expliquen qualitats
d’objectes, persones o
llocs.
Retrat, fullet informatiu,
inventari…
ARGUMENTATIU Defensen una idea
mitjançant arguments.
Debat, article d’opinió,
judici…
EXPOSITIU Expliquen un tema. Exposició oral,
conferència.
INSTRUCTIU Transmeten ordres i
normes.
Recepta de cuina,
manual d’instruccions…
CONVERSACIONAL Interacció comunicativa
entre 2 persones
Conversa, xat,
entrevista…
RETÒRIC Busquen efectes estètics Poesia, anunci…
PREDICTIU Avancen esdeveniments
que encara no han
passat.
Predicció meteorològica,
profecia, horòscop…
32. • Adam comenta que els textos són
heterogenis (en un text es barregen
diferents tipus de textos):
– Seqüència textual: fragment de text que
presenta una unitat de significat i respon a
una finalitat comunicativa específica.
• Exemple:
– Text narratiu.
– Hi ha seqüències conversacionals i
descriptives.