Origen de la llengua catalana. Primers textos en català.

1. Tema 7:
EL NAIXEMENT D’UNA CULTURA
Els primers textos. La poesia
Sílvia Montals

2. ÍNDEX
1. El llatí i les llengües romàniques
2. El primer romanç i els manlleus lèxics
3. Els primers textos
4. La poesia trobadoresca
4.1 L’amor cortès
4.1.1 Característiques
4.1.2 Personatges
4.1.3 Etapes del trobador
4.1.4 Tòpics de l’amor cortès
4.2 Estils de trobar
4.3 Gèneres de la poesia trobadoresca
4.4 Principals trobadors

3. 1. EL LLATÍ I LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
• Llatí: llengua indoeuropea parlada a Roma (es va
estendre arreu de l’Imperi Romà).
– Civilització romana: III aC fins al V dC.
• La invasió dels pobles germànics va fer caure l’Imperi
Romà al 476.
• Hi havia diferències entre l’estàndard literari llatí i les
varietats de la llengua oral.
– Quan va caure l’Imperi van començar a diferenciar-se les
modalitats del llatí parlat de cada zona.
• Aquest fet va donar lloc a les llengües romàniques.

4. LLENGÜES ROMÀNIQUES
OCCIDENTAL ORIENTAL
català castellà francès italià
occità retoromànic gallec romanès
sard portuguès aragonès Dàlmata
(extingit)asturià
• D’acord amb les característiques evolutives de les
llengües, es poden fer dos grans grups:
• PENÍNSULA IBÈRICA: català, castellà,
gallec, portuguès, aragonès i asturià.
• FRANÇA: occità, francoprovençal i francès
• ITÀLIA: italià i sard
• ALPS: retoromànic
• ROMANIA: romanès

6. 2. EL PRIMER ROMANÇ i ELS MANLLEUS LÈXICS
• En l’evolució de les llengües romàniques hi van intervenir 3
factors:
– Substrat: pobles que van arribar a la zona abans que els romans.
– Estrat: pobles romans (repobladors de diferents zones).
– Superstrat: pobles posteriors als romans (van arribar quan caigué
l’imperi romà).
– Adstrat: influència dels pobles veïns.
• Romanç (llatí oral transformat al llarg del temps): va rebre
influència de diferents llengües. En el lèxic es poden trobar
evidències:
– Manlleus lèxics: paraules preses d’altres llengües per necessitats
comunicatives.

7. SUBSTRAT:
Influència de les llengües que es parlaven abans de l’arribada
dels romans
POBLES SEGLES PARAULES
Celtes s.X-V aC Banya, blat, carro, camisa, trencar,
tancar, maduixa, Besalú...
Bascoibèrics s. VIII-VII aC Bassa, carabassa, esquerre, pissarra,
lleganya, Andorra, Aran, Segarra...
fenicis s. VII aC Eivissa, Maó, Hispània...
Grecs s. V-I aC Guix, escola, espasa, Empúries,
Pitiüses...

8. SUPERSTRAT:
Influència de les llengües dels pobles posteriors als romans
POBLES SEGLES PARAULES
Germànics s. IV-VII Bandera, guanyar, treva, guaitar, estona,
guarir, sabó, sala, conrear, jardí, fang, blanc,
blau, Albert, Arnau, Ferran, Guillem, Ricard,
Lluc, Carles, Enric, Ramon, Berenguer...
Àrabs s. VIII-XIII Aixeta, albercoc, albergínia, alcohol,
arracades, arròs, barnús, barri, gandul,
gerra, sucre, tarifa, taronja, xarop,
magatzem, Alcanar, Altafulla, Ràpita...

9. ADSTRAT:
Influència de les llengües veïnes de més prestigi en cada època.
POBLES PARAULES
Occità Ambaixada, balada, capellà, correu, empaitar, eina,
monjo...
Aragonès Corder, llanda, pernil...
Castellà Amo, esmorzar, mentida, mosso, quedar, buscar...
Italià Novel·la, òpera, pallasso, sonet, medalla...
Francès Patge, hotel, xofer, dossier, arnès, claraboia, xemeneia...
Anglès Hoquei, eslògan, gol, esport, míting, sandvitx...

10. 3. ELS PRIMERS TEXTOS
• El s. VIII el llatí ja havia evolucionat cap a les llengües
romàniques.
– El Concili de Tours (813) decreta que les homilies i
predicacions de l’església fossin en “romanç” (la gent
ja no entenia el llatí).
• En català no hi ha textos documentals abans del s. XII
(però la llengua ja existia).
– Sí que hi ha, però paraules en català a textos llatins
anteriors al s.XII.

11. • Tot i això, el llatí continuava sent la llengua de
cultura. Es feia servir a:
– L’Església
– La Universitat
– S’ensenyava a la poca gent alfabetitzada.
Temàtica dels primers textos catalans:
• Religiosa: societat teocèntrica (Déu és el centre de tot).
• Jurídica: organització de la societat, expansió militar,
creació de noves institucions...

12. • Els primers textos escrits en català (s. XII) són:
– Forum Iudicum (“Llibre Jutge”): és la traducció
al català de les lleis dels visigots.
• Aquest llibre no té un gran valor literari, però sí
que en té pel que fa al coneixement de la història i
de la llengua.
– Homilies d’Organyà: conjunt de sermons que
seguia les recomanacions del Concili de Tours.

13. 4. LA POESIA TROBADORESCA
• El gènere literari més primitiu en les nostres terres va ser la
lírica popular.
• En arribar al segle XII van aparèixer les primeres mostres de
lírica culta, tot i que fetes en llengua occitana.
LÍRICA POPULAR LÍRICA CULTA
• Contingut divers (amorós,
feines, festes populars...).
• Es transmetia oralment.
• Creada per les classes
populars.
• Feta en llengua catalana.
• Model trobadoresc (arribat d'Occitània).
• Poesia de les corts.
• Creada per poetes cultes (els trobadors).
• Reflex de la mentalitat feudal de l'època.
• Escrita en occità.

14. • La poesia
trobadoresca va néixer
a la 1a meitat del s. XII
a Occitània (sud de
l'actual Estat francès).
– Des d'aquí es va
estendre a d'altres
terres, com: Catalunya
i el Nord d'Itàlia al
llarg del s. XIII.

15. • Causes per les quals la llengua occitana va ser
adaptada pels catalans:
– Poesia trobadoresca: va assolir un gran èxit arreu
d'Europa.
– Proximitat geogràfica: va afavorir les relacions polítiques,
comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i els
comtats catalans.
• Bones relacions polítiques: casament del comte Ramon
Berenguer III amb Dolça de Provença l'any 1112.
– Similitud de llengües: entre la catalana i l’occitana.

16. • La poesia trobadoresca és la 1a lírica culta europea en
llengua vulgar.
– Estava composta sempre de lletra i música (feta per
ser cantada).
TROBADOR JOGLAR
• Autor de poemes
musicals en llengua
occitana.
• Podia ser de classe
alta (reis, senyors
feudals...) o baixa.
• Recitava en públic els poemes dels
trobadors.
• Era d'estament social baix i es
dedicava professionalment a recitar.
• Els joglars lírics: especialitzats en la
recitació de la poesia trobadoresca.

17. • Trobador: el nom deriva del verb "trobar” (sentit de
"crear literàriament”).
– La paraula "poeta" estava reservada per als autors
de poesia culta en llatí.
• El trobador era l'autor de la lletra de la poesia i de la
música (poesia creada per ser cantada i acompanyada
per un instrument).
– Conclusió:
• Era un home culte: sabia música i
dominava les tècniques de versificació.

18. 4.1 L’amor cortès
• L'amor cortès és el tipus d'amor propi de la lírica
trobadoresca
– En occità s’anomena fin'amor ("amor lleial”).
• La ideologia amorosa dels trobadors trasllada al terreny
de les relacions amoroses les relacions de vassallatge
feudal:
– L'amant es convertia en hom ("home vassall") de la dama a
qui estimava i a qui anava adreçada la poesia, que era
anomenada midons (provinent del llatí "meus dominus"), que
vol dir "el meu senyor".

19. 4.1.1 Característiques:
– El trobador considera la dama un ésser superior (dotat
de qualitats estètiques i morals).
– La dama havia de ser una senyora (estar casada).
• En aquell temps el matrimoni era acordat per les famílies; en
canvi, l’amor cortès s’escollia lliurament.
– L’enamorat se situa en la posició de suplicant i la dama
té el poder d’atorgar o no el favor que el poeta demana.
• Amor prohibit que calia ocultar de la gelosia i les represàlies
del marit.

20. VASSALLATGE FEUDAL AMOR CORTÈS
Senyor
(dama)
• El senyor feudal té una
situació social superior
a la del vassall (a qui
deu protecció).
• La dama és un ésser
excel·lent: noble, bonica i
bona.
• Socialment estava per sobre
del seu estimat.
• Havia d’estar casada.
Vassall
(trobador)
• Jura fidelitat i lleialtat al
seu senyor (a qui
defensarà amb les
armes, si és necessari).
• Depèn dels favors del
senyor feudal.
• El trobador adopta una
actitud suplicant cap a la
dama: és el vassall; la dama
el senyor.
• Li jura servei amorós, fidelitat.
• L'honora amb poemes.

21. 4.1.2 Personatges
– El trobador (hom, vassall)
• És el vassall de la dama, el seu servidor.
• El nom deriva d'homo ligius (nom del vassall
en una cerimònia vassallatge).
• Devia fidelitat, servei amorós i lleialtat
a la dama.
– La dama (midons)
• Era la senyora feudal.
• Rep el nom de midons, "senyor meu”.
• Està casada (relació entre la dama i el trobador  adúltera).
– El trobador es referia a ella amb un pseudònim (senyal).

22. – El marit (gilós)
• El marit és el "gilós” (gelós)
• Apareix sempre com un ésser malvat, del qual s'han
d'amagar.
– Els lauzangiers (envejosos, maldients, vigilants)
• El marit de la dama és un senyor feudal. Viu
envoltat de cortesans, aduladors.
• Espien la relació entre el trobador i la dama per
anar-la a explicar al senyor.

23. 4.1.3 Etapes del trobador
• Per ser l'enamorat perfecte:
– Fenhedor (tímid): no s'atreveix a dirigir-se a la dama que
estima.
– Pregador (suplicant): si la dama ha mostrat interès per ell i li
ha permès que li expressi el seu amor (amb poesia).
– Entendedor (enamorat tolerat): relació de "complicitat” entre
la dama i el trobador. Ella accepta els seus poemes i els seus
juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor
(una cinta, un mocador…).
– Drutz (amant): quan el trobador arriba a l'amor físic i total
amb la dama.

24. 4.1.4 Tòpics de l’amor cortès
• “Ferida d’amor”: l’amor provoca una
ferida que provoca dolor i plaer alhora.
• “Dolça condemna”: l’amor és una
condemna que l’amant accepta de bon
grat.
• “Presó d’amor”: l’enamorat es troba en
una presó que li dona plaer i patiment.
• “Pèrdua del seny”: l’amor és una
malaltia que fa perdre l’enteniment.

25. • “Malaltia d’amor”: l’amor és una malaltia que fa
trasbalsar el cos.
• “Flama de l’amor”: l’amor és un foc que crema per
dins.
• “Batalla d’amor”: l’enamorat és un soldat que ha de
conquerir els favors de la dama.
• “Enamorament pels ulls”: una sola mirada produeix
l’enamorament del poeta.

26. 4.2 Estils de trobar
• El trobador havia de respectar unes regles molt
estrictes (mètrica, temàtica, etc).
• Existien 3 estils de "trobar", (versificar):
– Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.
– Trobar clus: poesia hermètica, amb significacions
amagades i difícil d'entendre.
– Trobar ric: poesia que dona molta importància a la
forma i a la musicalitat (més que al contingut).

27. 4.3 Gèneres de la poesia trobadoresca
• Cançó: expressa les lloances a la dama segons les pautes
de l'amor cortès (vassallatge).
• Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una
pastora, a la qual pretén enamorar.
• Alba: poesia que canta el trobador queixant-se
de l'arriba-da del dia després d'haver passat
la nit amb la seva dama.
– Nou personatge: el gaita (el vigilant, el guaita),
amic del trobador que vigila que no arribi el
senyor o els lauzangiers mentre els amants
estan junts.

28. • Sirventès: atac personal cap a un enemic
(humorística).
• Plany: cant de lloança i lament del trobador per la mort
d’un senyor o un amic.
• Tensó: debat o discussió entre 2 trobadors sobre
temes diversos (amor, política, literatura…).
• Balada: composició fet per ser ballada.

29. 4.4 Principals trobadors
• Occitans:
– Jaufré Rudel: (1130-1170)
• Trobador de la cort d’Elionor d’Aquitània.
• 1r trobador de l’amor llunyà (enamorament d’algú
que es troba lluny).
– Bernat de Ventadorn: (1130?-1190?)
• El seu cançoner és totalment amorós.
• Estat d’ànim: nostàlgia, joia, tristesa...

30. • Catalans:
– Guillem de Berguedà (1138?-1196?):
• Noble (fill hereu del vescomte de Berga) que va
assassinar a traïció a Ramon Folch de Cardona.
• Escriu sobretot sirventesos (28 poemes en total)
• Estil vigorós i apassionat.
– Guillem de Cabestany: (1162?-1212?)
• Estil entenedor de temàtica amorosa (7 cançons).
• Llegenda: enamorat de Saurimonda (casada).
Sembla que el marit el va matar i ella es va suïcidar).

31. – Cerverí de Girona: (1259?-1285?)
• Un dels últims trobadors (joglar professional).
• Nom real: Guillem de Cevera.
• Poemes de temàtica diversa.
• Regles de l’amor cortès.
• Intenció moralitzadora.
• Es conserven 120 composicions.

32. • Trobaraitz (trobadors dones):
– Comtessa de Dia: (s.XII)
• Muller de Guillem de Peitieu. Es va enamorar de
Raimbaut d’Aurenga (li dedica els poemes).
• Temàtica amorosa (tracta de la infidelitat i la gelosia).
– Reina de Mallorques: (1322?-1347)
• Probablement era Constança
d’Aragó (reina de Mallorca).
• Va compondre una dansa
(enyorança del marit absent)