SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 13
Els volcans
    Per Lara Lebecq Gallardo
         5è de Primària
    CP Lluís Vives (València)
Les parts de la Terra.
•   La Terra està formada per
    capes.
•   En el centre de la Terra, el
    nucli, format per ferro i níquel,             MANTELL
    està a una temperatura de           ESCORÇA
    més de 5.000 graus. El nucli
    intern és sòlid, però el nucli
    extern és líquid.                              NUCLI INTERN
•   El mantell, que és rocós, es
    compon de silici, oxígen,                     NUCLI EXTERN
    alumini i ferro . Es troba en
    contacte amb el nucli .
•   L’escorça és la capa més
    externa de la Terra.
Què tenen a veure els volcans?
• Les roques reblanides per la calor del nucli
  comencen a desplaçar-se cap a la superfície
  terrestre, travessant el mantell com columnes de
  material molt calent.
• Quan arriben prop de l’escorça tenen encara
  una temperatura de 2.000 graus. Amb aquesta
  calor, les roques de l’escorça terrestre amb què
  entren en contacte també poden fondre’s. La
  mescla de materials fosos i gasos es diu
  magma. Si el magma arriba fins a la superfície
  per alguna fisura o per algun clevill s’origina un
  volcà.
Les parts d’un volcà

•    CRÁTER: Ès la porta d’eixida
    dels materials del volcà.

•   XEMENEIA: Ès en conducte per
    on ix el magma.

•    CON VOLCÀNIC : Part del volcà
    formada pels materials que són
    expulsats.

•    CAMBRA MAGMÀTICA: És el
    lloc on s’acumula el magma abans
    d’eixir.

•    GÉISERES: Són petits volcans
    de vapor d’agua.
Ací hi ha més parts
Contingut
• La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la
  costa d'Itàlia
• Vulcà és el nom del déu del foc
• Els volcans són conductes o fisures en l’escorça
  terrestre, a través dels quals el MAGMA es forçat cap a
  la superfície. Això és el que coneguem com LAVA. El
  magma és roca fundida, que pot provenir del mant, de la
  fusió de la placa que s’enfona o d’ambdues fonts.
  Elss volcans es troben on se junten les plaques. Les
  seues erupcions poden ser explosives, expulsant
  violentament distints materials; no explosives, que
  generen colades de lava; o combinades.
Classificació de volcans
Es poden fer varies classificacions dels volcans segons la forma de l’aparell volcànic, del
context geològic en el qual es formen, si comporten risc per a la societat o no, etc. La manera
més senzilla és classificar-los segons la fluïdesa de la lava que els provoca (aquesta
classificació va ser feta per Lacroix l’any 1908), doncs la forma del volcà depèn de la viscositat
de la lava, del nivell de presència de gasos i de la pressió de confinament del magma que sort.
Els volcans es poden classificar per la seva forma i composició:

•En escut: es caracteritza per la baixa viscositat del magma, de manera que flueix a través de
la xemeneia i surt a la superfície formant colades de laves.

•Volcà compost: també conegut com estrato-volcà. Quan el magma és viscós, les bombolles
de volàtils el fragmenten en escapar i els fragments produïts es coneixen com piroclastos i són
llançats a l'aire pels dits volàtils. Ens trobarem així amb un volcà format per colades i capes de
piroclastos alternants.

•Con d'escòries: format únicament per piroclastos.

•Domo: format per capes de magma àcid que no arriben a abandonar el conducte, creixent
sobre ell i alliberant de forma ocasional els volàtils en colades piroclàstiques.

•Caldera: formada pel col·lapse del sostre d'una cavitat magmàtica semibuida després d'una
erupció massiva, en general piroclàstica.
• Els volcans també es poden classificar segons el tipus de
  les seves erupcions:
      -El tipus d'erupció depèn de la composició química del
  magma i de la quantitat d'aigua que porten.
      -Es classifiquen les erupcions per la intensitat i la
  naturalesa de l'activitat explosiva del volcà. El grau
  d'explosivitat depèn de la viscositat de la lava: els més
  viscosos produeixen erupcions més violentes que generen
  grans núvols ardents, mentre que altres erupcions amb
  magma de baixa viscositat no són molt violentes.
• Així tenim:
• 1. Volcans hawaians. Es caracteritzen per l’emissió
  abundosa, contínua i tranquil·la (sense explosions) de
  laves basàltiques molt fluïdes. El con volcànic resultant té
  pendents molt febles
2. Volcans peleans. Es caracteritzen per la formació de
   núvols roents associats amb explosions d’una violència
   extrema i per tenir una lava molt viscosa.

3. Volcans vulcanians o vesubians.
   Emeten lava més viscosa que els volcans
   hawaians i estrombolians. Aquesta es solidifica
   molt ràpidament i la pressió dels gasos que
   s’hi acumula origina violentíssimes explosions,
   separades per períodes de calma relativa. El
   con volcànic es fabrica essencialment de
   piroclàstes.
4. Volcans strombolians. Es caracteritzen per erupcions d’una certa
   violència amb una projecció voluminosa de piroclasts en forma de
   gredes, cendres o bombes volcàniques. Aquestes erupcions
   s’alternen amb l’emissió de colades de lava, una lava menys fluida
   que les hawaianes però més viscosa que les vulcalianes i peleanes.
Ací tenim fotos de volcans
UN VOLCÀ FAMÒS
UNA DE LES ERUPCIONS MÉS FAMOSES DE
 LA HISTÒRIA va ser la del Vesubi, a l’any 79
 d.C, que va cobrir tota la ciutat de Pompeia


 Les persones van quedar
  soterrades pel magma
Informació treta de:


• Diverses pàgines trobades amb google .




                                    13

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Pregó carnestoltes
Pregó carnestoltesPregó carnestoltes
Pregó carnestoltes
primer1213
 
Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2
Albert Albert
 
Fitxa unitat 4.els animals vertebrats
Fitxa unitat 4.els animals vertebratsFitxa unitat 4.els animals vertebrats
Fitxa unitat 4.els animals vertebrats
Rafael Alvarez Alonso
 
Dictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nDictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2n
Laia Lila
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
Melani GuePe
 

Mais procurados (20)

Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Pregó carnestoltes
Pregó carnestoltesPregó carnestoltes
Pregó carnestoltes
 
T5 màquines i experiments
T5 màquines i  experimentsT5 màquines i  experiments
T5 màquines i experiments
 
Mars i oceans
Mars i oceansMars i oceans
Mars i oceans
 
Clasificació dels animals
Clasificació dels animalsClasificació dels animals
Clasificació dels animals
 
Passos per preparar un dictat
Passos per preparar un dictatPassos per preparar un dictat
Passos per preparar un dictat
 
Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2
 
Roques metamòrfiques
Roques metamòrfiquesRoques metamòrfiques
Roques metamòrfiques
 
Els terratrèmols
Els terratrèmolsEls terratrèmols
Els terratrèmols
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
Verb
VerbVerb
Verb
 
Fitxa unitat 4.els animals vertebrats
Fitxa unitat 4.els animals vertebratsFitxa unitat 4.els animals vertebrats
Fitxa unitat 4.els animals vertebrats
 
Aparells meteorològics
Aparells meteorològics Aparells meteorològics
Aparells meteorològics
 
Tipus activitat volcànica_presentacio
Tipus activitat volcànica_presentacioTipus activitat volcànica_presentacio
Tipus activitat volcànica_presentacio
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Funcions vitals dels animals
Funcions vitals dels animalsFuncions vitals dels animals
Funcions vitals dels animals
 
Dictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2nDictats preparats català 2n
Dictats preparats català 2n
 
CMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmolsCMC Volcans i terratrèmols
CMC Volcans i terratrèmols
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
Practiquem les inferències
Practiquem les inferènciesPractiquem les inferències
Practiquem les inferències
 

Semelhante a Volcans

Geodinàmica interna
Geodinàmica internaGeodinàmica interna
Geodinàmica interna
ainasecall96
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
conchi
 
Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607
tiotavio
 

Semelhante a Volcans (20)

Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
A.A.A volca
A.A.A volcaA.A.A volca
A.A.A volca
 
080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
Els volcans
Els volcansEls volcans
Els volcans
 
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i TsunamisLes Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
Les Parts de la Terra - Volcans, Terratrèmols i Tsunamis
 
Els Volcans Cm
Els Volcans CmEls Volcans Cm
Els Volcans Cm
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 
Els volcans
Els volcans Els volcans
Els volcans
 
Els volcans 2n eso
Els volcans 2n esoEls volcans 2n eso
Els volcans 2n eso
 
Geodinàmica interna
Geodinàmica internaGeodinàmica interna
Geodinàmica interna
 
LA TERRA
LA TERRALA TERRA
LA TERRA
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Magnetisme
MagnetismeMagnetisme
Magnetisme
 
Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607Tema 4 Ct1 0607
Tema 4 Ct1 0607
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
Volcans
VolcansVolcans
Volcans
 

Mais de Eva Puertes

Relleu d'Espanya : costa
Relleu d'Espanya : costaRelleu d'Espanya : costa
Relleu d'Espanya : costa
Eva Puertes
 
Treball energiesrenovables 2
Treball energiesrenovables 2Treball energiesrenovables 2
Treball energiesrenovables 2
Eva Puertes
 

Mais de Eva Puertes (19)

Tema 3 quinto castellano
Tema 3 quinto castellano Tema 3 quinto castellano
Tema 3 quinto castellano
 
Tema 2 quinto castellano
Tema 2 quinto castellano Tema 2 quinto castellano
Tema 2 quinto castellano
 
Tema 1 quinto castellano
Tema 1 quinto castellanoTema 1 quinto castellano
Tema 1 quinto castellano
 
FEDERICO GARCÍA LORCA
FEDERICO GARCÍA LORCAFEDERICO GARCÍA LORCA
FEDERICO GARCÍA LORCA
 
LA MATÈRIA
LA MATÈRIALA MATÈRIA
LA MATÈRIA
 
Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines
 
Les roques i els minerals
Les roques i els mineralsLes roques i els minerals
Les roques i els minerals
 
El Ós del Sol
El Ós del SolEl Ós del Sol
El Ós del Sol
 
Relleu d'Espanya : costa
Relleu d'Espanya : costaRelleu d'Espanya : costa
Relleu d'Espanya : costa
 
Treball energiesrenovables 2
Treball energiesrenovables 2Treball energiesrenovables 2
Treball energiesrenovables 2
 
Premis Nobel de la Pau
Premis Nobel de la PauPremis Nobel de la Pau
Premis Nobel de la Pau
 
Venus
VenusVenus
Venus
 
Plutó
PlutóPlutó
Plutó
 
Mercuri
MercuriMercuri
Mercuri
 
Júpiter
JúpiterJúpiter
Júpiter
 
Neptú
NeptúNeptú
Neptú
 
Sol
SolSol
Sol
 
Saturn
SaturnSaturn
Saturn
 
Mart
MartMart
Mart
 

Volcans

  • 1. Els volcans Per Lara Lebecq Gallardo 5è de Primària CP Lluís Vives (València)
  • 2. Les parts de la Terra. • La Terra està formada per capes. • En el centre de la Terra, el nucli, format per ferro i níquel, MANTELL està a una temperatura de ESCORÇA més de 5.000 graus. El nucli intern és sòlid, però el nucli extern és líquid. NUCLI INTERN • El mantell, que és rocós, es compon de silici, oxígen, NUCLI EXTERN alumini i ferro . Es troba en contacte amb el nucli . • L’escorça és la capa més externa de la Terra.
  • 3. Què tenen a veure els volcans? • Les roques reblanides per la calor del nucli comencen a desplaçar-se cap a la superfície terrestre, travessant el mantell com columnes de material molt calent. • Quan arriben prop de l’escorça tenen encara una temperatura de 2.000 graus. Amb aquesta calor, les roques de l’escorça terrestre amb què entren en contacte també poden fondre’s. La mescla de materials fosos i gasos es diu magma. Si el magma arriba fins a la superfície per alguna fisura o per algun clevill s’origina un volcà.
  • 4. Les parts d’un volcà • CRÁTER: Ès la porta d’eixida dels materials del volcà. • XEMENEIA: Ès en conducte per on ix el magma. • CON VOLCÀNIC : Part del volcà formada pels materials que són expulsats. • CAMBRA MAGMÀTICA: És el lloc on s’acumula el magma abans d’eixir. • GÉISERES: Són petits volcans de vapor d’agua.
  • 5. Ací hi ha més parts
  • 6. Contingut • La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia • Vulcà és el nom del déu del foc • Els volcans són conductes o fisures en l’escorça terrestre, a través dels quals el MAGMA es forçat cap a la superfície. Això és el que coneguem com LAVA. El magma és roca fundida, que pot provenir del mant, de la fusió de la placa que s’enfona o d’ambdues fonts. Elss volcans es troben on se junten les plaques. Les seues erupcions poden ser explosives, expulsant violentament distints materials; no explosives, que generen colades de lava; o combinades.
  • 7. Classificació de volcans Es poden fer varies classificacions dels volcans segons la forma de l’aparell volcànic, del context geològic en el qual es formen, si comporten risc per a la societat o no, etc. La manera més senzilla és classificar-los segons la fluïdesa de la lava que els provoca (aquesta classificació va ser feta per Lacroix l’any 1908), doncs la forma del volcà depèn de la viscositat de la lava, del nivell de presència de gasos i de la pressió de confinament del magma que sort. Els volcans es poden classificar per la seva forma i composició: •En escut: es caracteritza per la baixa viscositat del magma, de manera que flueix a través de la xemeneia i surt a la superfície formant colades de laves. •Volcà compost: també conegut com estrato-volcà. Quan el magma és viscós, les bombolles de volàtils el fragmenten en escapar i els fragments produïts es coneixen com piroclastos i són llançats a l'aire pels dits volàtils. Ens trobarem així amb un volcà format per colades i capes de piroclastos alternants. •Con d'escòries: format únicament per piroclastos. •Domo: format per capes de magma àcid que no arriben a abandonar el conducte, creixent sobre ell i alliberant de forma ocasional els volàtils en colades piroclàstiques. •Caldera: formada pel col·lapse del sostre d'una cavitat magmàtica semibuida després d'una erupció massiva, en general piroclàstica.
  • 8. • Els volcans també es poden classificar segons el tipus de les seves erupcions: -El tipus d'erupció depèn de la composició química del magma i de la quantitat d'aigua que porten. -Es classifiquen les erupcions per la intensitat i la naturalesa de l'activitat explosiva del volcà. El grau d'explosivitat depèn de la viscositat de la lava: els més viscosos produeixen erupcions més violentes que generen grans núvols ardents, mentre que altres erupcions amb magma de baixa viscositat no són molt violentes. • Així tenim: • 1. Volcans hawaians. Es caracteritzen per l’emissió abundosa, contínua i tranquil·la (sense explosions) de laves basàltiques molt fluïdes. El con volcànic resultant té pendents molt febles
  • 9. 2. Volcans peleans. Es caracteritzen per la formació de núvols roents associats amb explosions d’una violència extrema i per tenir una lava molt viscosa. 3. Volcans vulcanians o vesubians. Emeten lava més viscosa que els volcans hawaians i estrombolians. Aquesta es solidifica molt ràpidament i la pressió dels gasos que s’hi acumula origina violentíssimes explosions, separades per períodes de calma relativa. El con volcànic es fabrica essencialment de piroclàstes.
  • 10. 4. Volcans strombolians. Es caracteritzen per erupcions d’una certa violència amb una projecció voluminosa de piroclasts en forma de gredes, cendres o bombes volcàniques. Aquestes erupcions s’alternen amb l’emissió de colades de lava, una lava menys fluida que les hawaianes però més viscosa que les vulcalianes i peleanes.
  • 11. Ací tenim fotos de volcans
  • 12. UN VOLCÀ FAMÒS UNA DE LES ERUPCIONS MÉS FAMOSES DE LA HISTÒRIA va ser la del Vesubi, a l’any 79 d.C, que va cobrir tota la ciutat de Pompeia Les persones van quedar soterrades pel magma
  • 13. Informació treta de: • Diverses pàgines trobades amb google . 13

Notas do Editor