1. Literatura xinesa
Coordinadors:
David Martínez Robles
Carles Prado Fonts
Autors:
Regina Llamas González de Amezúa
Alicia Relinque Eleta
Anne-Hélène Suárez Girard
XP04/17008/00849

2. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 Literatura xinesa
Regina Llamas González
David Martínez Robles Carles Prado Fonts
de Amezúa
Llicenciat en Filosofia (UB) i màster en Llicenciat en Traducció i Interpretació Llicenciada en Llengua i Literatura
Història (UPF). Ha estat professor de (UAB) i màster en Estudis Xinesos Xineses (Universitat de Pequín) i doctora
llengua xinesa a l’Escola Superior de Contemporanis (U. de Westminster) i en en Literatura Clàssica Xinesa (Universitat
Comerç internacional, i actualment és Literatura Xinesa Moderna (Universitat de Harvard). Ha estat professora de la
professor dels Estudis de l’Àsia Oriental a de Califòrnia, Los Angeles). Ha estat Universitat de Harvard i actualment ho
la UOC i professor de cultura i història professor de Cultura xinesa a UCLA, i és a la Universitat Nacional de Taiwan.
xineses a la UPF. actualment és professor dels Estudis de Les seves àrees d’interès són la
l’Àsia Oriental de la UOC i de llengua comparació entre el teatre espanyol i el
xinesa a la UAB. xinès, i la seva recerca està centrada en
el teatre clàssic xinès.
Alicia Relinque Eleta Anne-Hélène Suárez Girard
Llicenciada en Llengües i Civilitzacions Llicenciada en Llengües Orientals
Orientals (Universitat de París VII) i en (especialitzada en Llengua i Civilització
Dret (Universitat Autònoma de Madrid) i Xineses) per la Universitat de París VII.
doctora en Filologia (Universitat de Professora de llengua xinesa a la
Granada). Actualment és professora Universitat Autònoma de Barcelona.
titular a la Universitat de Granada, on Traductora de diverses llengües: entre
imparteix assignatures de literatura d’altres, ha traduït del xinès obres de
xinesa. Ha traduït i editat diverses obres, Confuci, Laozi, Li Bai, Su Dongbo, Du
com Tres dramas chinos (Gredos, 2003) Fu, Bai Juyi, Wang Wei, etc.
o El corazón de la literatura y el cincelado
de dragones (Comares, 1995).
Primera edició: setembre 2004
© Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
ISBN: 84-9788-182-6
Dipòsit legal: B-30.521-2004
Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i de la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric,
com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia, o per altres mètodes, sense l’autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.

3. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 3 Literatura xinesa
Introducció
És difícil d’entendre en un període de globalització econòmica, social i cultural
com el nostre la poca presència que té encara en el món actual una tradició li-
terària tan extensa i fecunda com la xinesa, que s’allarga durant tres mil·lennis
i que ha influït i encara influeix indirectament o directa en la vida de centenars
de milions de persones. Quan les llengües europees van començar a prendre
forma i no es feien cap mena d’il·lusió sobre la possibilitat de convertir-se en
instrument literari, el cànon xinès feia més de mil anys que havia quedat esta-
blert i desenes de generacions l’havien ja memoritzat. De fet, Confuci, conside-
rat pare i mestre de la cultura xinesa, simplement s’emmirallava en la tradició
literària del que ell considerava el passat llunyà de la Xina, els inicis de la di-
nastia Zhou en què alguns dels clàssics van començar a gestar-se, per elaborar
una obra àgrafa que segles després es consideraria l’essència mateixa del món
xinès, molt abans que ni tan sols es pogués parlar d’un “món europeu”.
L’elaboració tan primerenca d’un cànon literari és un fet fonamental per a
comprendre l’evolució intel·lectual i social de la civilització xinesa. Quan du-
rant la dinastia Han es fixa la primera compilació de textos clàssics i s’eleva als
altars culturals la figura de Confuci, la Xina pren un camí a través de la me-
mòria i dels caràcters que conformen la seva escriptura que determinarà l’evo-
lució política, la configuració de l’estat, la jerarquia social i familiar i,
òbviament, l’educació dels xinesos durant gairebé dos mil·lennis. De fet l’es-
criptura xinesa ha tingut molt a veure en l’evolució de la literatura que se n’ha
alimentat.
L’escriptura és el principal bastió en què s’ha erigit la tradició clàssica xinesa.
Malgrat la gran evolució de la llengua xinesa –cal no oblidar que el xinès del
segle XIX té poc a veure amb el que es parlava durant el període dels Regnes
Combatents–, només la invariabilitat de l’escriptura ens permet parlar de la li-
teratura clàssica xinesa com un cos únic durant més de dos mil anys. I una his-
tòria tan llarga d’acumulació de significats i matisos al damunt de cadascun
dels caràcters xinesos va repercutir, com no podia ser d’una altra manera, en
una literatura extraordinàriament intertextual, fosca de vegades, i alhora
d’una extraordinària riquesa. En un text clàssic xinès s’acumulen capes i capes
de referències i ressons a textos del passat o contemporanis que cal anar des-
fullant; i això evidentment es tradueix en una complexitat que permet i obliga
a diferents nivells de lectura, sovint divergents.
Les peculiaritats de l’escriptura xinesa també van permetre la pervivència en
la memòria de la tradició i la cristal·lització definitiva del cànon literari. Tots
els intel·lectuals xinesos fins al segle XX acumulaven en la seva consciència els
milers de caràcters que conformaven els clàssics i els seus comentaris, uns ca-

4. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 4 Literatura xinesa
ràcters que afloraven en els poemes, els contes, les escenes que recreaven amb
el seu pinzell. Perquè, de fet, cal reflexionar sens dubte en la figura del literat
xinès; funcionaris molts d’ells, educats en l’estricta ortodòxia confuciana, la
seva obra literària era sovint el contrapunt del seu ofici públic. Rere els subtils
poemes dels grans poetes Tang i les extenses novel·les, sovint crítiques amb la
realitat social contemporània de la dinastia Qing, hi ha tot una vida d’apre-
nentatge i memorització de textos, de comentaris ardus i d’exàmens frustrats
o reeixits. D’altra banda, la confluència de tradicions –molt més enllà de les
tres habitualment esmentades de confucianisme, taoisme i budisme– i sensa-
cions en el literat xinès –que és poeta, però alhora pintor o cal·lígraf– confereix
una riquesa extraordinària a l’obra literària que es fusiona amb les particulari-
tats esmentades de l’escriptura.
La literatura clàssica perd força a final de la dinastia Qing i acaba, de manera
més definitiva, amb el Moviment del 4 de Maig de 1919; les convulsions i la
crisi del final de l’imperi infonen a una elit d’intel·lectuals una voluntat de
trencar amb la tradició, amb la literatura del passat, i engegar una nova litera-
tura amb què construir la nova Xina. I per a fer-ho, és fàcil endevinar-ho, van
arremetre directament contra l’escriptura, tant els seus fonaments –els caràc-
ters– com el seu desenvolupament –l’estil literari per excel·lència, la llengua
clàssica– perquè sabien que era l’únic camí per a concretar la seva proposta:
tallar les arrels que sustentaven la tradició literària clàssica. I ho sabien, justa-
ment, perquè molts d’ells encara havien estat educats parcialment en aquesta
mateixa tradició clàssica.
Però la literatura clàssica xinesa és molt més que les seves arrels. El tronc, po-
derós, el forma una orientació pragmàtica i finalista que impregna tot el món
xinès. La literatura és en els seus inicis un diàleg entre el sobirà i els seus con-
sellers i el seu poble, una eina que permet assolir l’harmonia social. Però ràpi-
dament, amb la dinastia Han, es percep una sensibilitat estètica que de mica
en mica anirà tenyint aquesta funció més pràctica i que alliberarà el literat cap
als mons de la fantasia i la mitologia per mitjà d’un esteticisme que aposta cla-
rament per la bellesa. L’harmonia social, per tant, es transforma en la literatu-
ra –això sí, sense que el literat deixi de banda el vessant cívic– en una
harmonia estètica que pren el màxim protagonisme en la creació dels poetes
Tang i Song.
No és gens senzill fer una aproximació a la literatura clàssica xinesa que fugi
de classificacions i llistes d’autors, ja que gairebé tres mil·lennis de tradició li-
terària obliguen a copsar una realitat molt heterogènia que se’ns escapa de les
mans si no és per mitjà de catalogacions o fórmules. Malgrat això, l’enfoca-
ment d’aquesta assignatura ha estat precisament el contrari: evitar els recomp-
tes, el relat fàcil d’una història de la literatura per èpoques o gèneres, amb
autors i obres principals, i, en lloc d’això, oferir alguna cosa més (i també
menys): una lectura intertextual, com la mateixa literatura xinesa, que mal-
grat que segueix períodes, gèneres, autors i obres, alhora aprofundeix en el dis-

5. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 5 Literatura xinesa
curs que s’amaga darrere les aparences i furga en els canals soterrats que han
proporcionat la saba, el vigor, a la literatura clàssica xinesa. Si més no, aquesta
ha estat la intenció de les autores d’aquests mòduls.
La professora Alicia Relinque inicia aquest camí amb algunes reflexions prèvi-
es que són absolutament necessàries. Com podem entendre la literatura clàs-
sica xinesa sense comprendre els rudiments –la llengua i l’escriptura xineses–
que articulen tots els processos bàsics que van donar naixement a la literatura
xinesa? I com podem establir uns límits per definir el concepte xinès de lite-
ratura, molt més ampli i per tant indefinit que l’equivalent occidental?
Per a respondre aquests interrogants, Relinque se submergeix en el mòdul 1 en
els orígens de l’escriptura i la literatura xineses i en els primers textos que es-
bossen una reflexió sobre la definició de la literatura a la Xina. No només mos-
tra la importància que l’escriptura ha tingut en el desenvolupament literari
xinès, sinó que perfila el flux de relacions entre el món de la literatura –o més
concretament el concepte de wen, molt diferent de la idea de la literatura en la
Xina contemporània– i el govern dels homes, a més d’analitzar la importància
i consideració que han rebut en la tradició literària xinesa els diferents gèneres.
En el segon mòdul, Relinque continua aquestes primeres etapes en la nostra
ruta literària amb un repàs de la tradició fins la dinastia Han. Aquest període
és d’una enorme importància des de l’òptica literària pel fet que s’hi generen
els textos clàssics que, atesa la intertextualitat que comentàvem més amunt,
seran punt de referència constant al llarg del desenvolupament posterior. La
filosofia, la poesia i la historiografia es combinen per oferir un marc general
no només literari, sinó també hermenèutic.
Relinque comença amb un repàs de les primeres formes d’escriptura durant la
dinastia Shang: els jiaguwen i jinwen –l’escriptura sobre ossos o closques de tor-
tuga i sobre bronzes, respectivament. Més endavant Relinque avança fins a la di-
nastia Zhou per desgranar el concepte de “clàssic” i comentar les interseccions
i punts de contacte entre literatura i filosofia, sense oblidar camps com la mito-
logia o les tradicions meridionals representades pels Cants de Chu. Finalment,
aquesta anàlisi de la tradició clàssica queda completada amb unes breus pin-
zellades a la historiografia i la poesia pròpies de les dinasties Qin i Han, un cop
l’imperi ha quedat unificat.
La poesia és, potser, el gènere de literatura xinesa que ens ha arribat amb més
intensitat a Occident. En el mòdul 3, Anne-Hélène Suárez examina la poesia
xinesa clàssica des de la dinastia Han fins a les portes del segle xx. A banda de
repassar els principals poetes de l’edat d’or de la poesia xinesa (Wang Wei, Du
Fu, Li Bai o Bai Juyi, per esmentar-ne només alguns dels més reconeguts arreu),
també s’endinsa en tradicions i composicions menys conegudes però alta-
ment rellevants en el desenvolupament de la lírica xinesa.

6. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 6 Literatura xinesa
El mòdul 4 està dedicat al teatre xinès. Habitualment la dramatúrgia ha estat
considerada la germana petita dins la tradició literària xinesa, i sovint tot just
ocupa un espai breu –significativament breu, hauríem de subratllar– en les his-
tòries de la literatura xinesa. La seva fusió d’arts (acrobàcies, música, cant, po-
esia) fa del teatre un art difícil de classificar, sovint marginat. Els seus autors
potser no han estat el model de literat que sempre tenim al cap quan pensem
en els grans poetes Tang, tot i que aquesta és una idea sovint esbiaixada, per
no dir errònia, ja que, com demostra la professora Regina Llamas en aquest
mòdul, molts dels grans autors de teatre eren, havien estat o havien intentat
ser funcionaris, i per tant participaven del mateix entorn intel·lectual que la
resta de literats xinesos que cultivaven altres gèneres.
Llamas no s’acontenta amb la visió tradicional i obsoleta que fixa els orígens
del teatre xinès en la convulsió que va representar la instauració de la dinastia
Yuan –l’opinió més divulgada diu que els funcionaris que van perdre els seus
càrrecs amb l’arribada dels mongols van haver de sobreviure de maneres molt
diverses, i alguns d’ells s’haurien dedicat a escriure obres de teatre i fins i tot a
crear companyies per a representar-les. De fet, Llamas apunta a les possibles
vinculacions entre la representació escènica i el món ritual de l’antiguitat, en
què els esperits “actuaven” a través del xaman. A més, les arts acrobàtiques
desenvolupades plenament en la Xina Han o les danses que es practicaven du-
rant la dinastia Tang semblen precedents que justifiquen un naixement del te-
atre –que incorpora aquestes i moltes altres arts– molt anterior a la dinastia
Yuan.
A través d’aquest mòdul, especialment gràcies als resums de l’argument d’al-
gunes de les obres de teatre més significatives de cada període (que s’identifi-
caran perfectament en lletra cursiva), podem recrear una part de la vida
intel·lectual xinesa que sovint passa inadvertida en els llibres de literatura, la
de les associacions d’escriptors, de les companyies teatrals i els actors, de la cul-
tura urbana i els seus consumidors, dels acròbates i músics. Precisament, la
música és una part integral i indestriable del teatre xinès (molt abans del nai-
xement a final del segle XIX de la forma més coneguda a Occident de teatre xi-
nès, l’anomenada òpera de Pequín), que combina cançons i parts cantades amb
fragments parlats o recitats. Les peculiaritats de la música xinesa (que segueix
una escala, pentatònica, diferent de la de la tradició musical occidental, amb
una instrumentació igualment llunyana a la nostra cultura, i que no té un siste-
ma de notació tan definit com el desenvolupat a Europa, sinó que simplement
s’anota en el text al costat dels caràcters xinesos) han enriquit extraordinària-
ment la tradició teatral xinesa, alhora que introdueixen un element de comple-
xitat que fa del teatre xinès un gènere difícil de comprendre en alguns aspectes.
La darrera etapa de la nostra ruta literària transcorre al llarg del mòdul 5, en el
qual la professora Alicia Relinque descriu la narrativa de ficció tradicional.
Darrere l’anàlisi de Relinque rauen una sèrie de reflexions en relació amb el
concepte de cànon i literatura. Justament, allò que ella anomena “no-literatu-

7. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 7 Literatura xinesa
ra” –les diverses formes de xiaoshuo– és l’objecte d’un repàs que no deixa de
ser una cloenda molt oportuna per a l’assignatura. A banda de l’interès propi
i específic dels gèneres i les obres que Relinque analitza en aquest mòdul, re-
sulta altament interessant contraposar aquestes anàlisis amb les obres, autors
i gèneres que han aparegut al llarg dels mòduls anteriors. D’aquesta reflexió
comparativa en pot emergir una imatge panoràmica d’alta definició.
D’entrada, Relinque ofereix una reflexió sobre la narrativa de ficció, els orígens
i les problemàtiques que hi van associades, que serveix de preludi per a un ex-
tensiu repàs de les diverses manifestacions de ficció narrativa. Dins d’aquest
marc general, l’extraordinari i els relats fantàstics (zhiguai i chuanqi) faran costat
a la literatura budista i a d’altres formes de narrativa de ficció, que inclouen
tant els contes com les grans novel·les clàssiques (Viatge a l’oest, Jin Ping Mei,
Somni al Pavelló Roig o Els mandarins). Aquest repàs ens deixarà, amb un breu
vol sobre la literatura de la dinastia Qing, pràcticament al segle XX.
El fet de comptar amb autores que coneixen en profunditat tant la literatura
xinesa com les llengües originals ha possibilitat que puguem gaudir en aquesta
assignatura de traduccions directes del xinès dels textos que comenten, algu-
nes de les quals són inèdites. Quan no s’indica el contrari, les traduccions són
sempre de les autores dels diferents mòduls. A causa que es tracta de traducci-
ons que intenten reproduir la bellesa literària de l’original, s’han mantingut
sense retraduir del català (tant si es tracta de les traduccions castellanes fetes
per les mateixes autores, com franceses o angleses que s’han inclòs en el mò-
dul de poesia, fetes per traductors reconeguts del xinès). De fet, alguns dels
textos traduïts no només són inèdits en llengua castellana o catalana, sinó que
fins i tot no havien estat prèviament traduïts en les llengües occidentals més
habituals (especialment alguns fragments de teatre xinès). D’altra banda, al fi-
nal de cada mòdul s’ha inclòs un glossari de termes xinesos que aconsellem
consultar durant la lectura, ja que les definicions poden ajudar a aclarir alguns
dels conceptes que s’hi utilitzen de manera habitual i que cal conèixer per cop-
sar la riquesa i la complexitat de la literatura xinesa clàssica.
Més enllà dels noms i els períodes, aquests mòduls només pretenen ser un sug-
geriment, una invitació a la lectura de les grans obres de la literatura clàssica
xinesa. L’única manera de comprendre una obra és submergint-nos en les se-
ves pàgines, resseguint els sentiments de l’autor o dels personatges que hi apa-
reixen, entaulant un diàleg amb uns escriptors i una realitat cultural i social
que, tot i que aparentment sembla que faci segles i mil·lennis que han deixat
d’existir, no han perdut contemporaneïtat i encara són capaços d’oferir-nos
idees i imatges d’una riquesa i una vitalitat extraordinàries.
La literatura xinesa, a més, pot exercir de lligam entre altres components del
programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. La cultura en general i la li-
teratura en particular han estat des de sempre el terreny sobre el qual s’han
desplegat i han interaccionat camps com la història, la societat, les tradicions,

8. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 8 Literatura xinesa
el pensament i la geografia –que també tenen assignatures pròpies. Cronolò-
gicament, l’assignatura Literatures de l’Àsia oriental: segles XIX i XX també vol ser
una continuació més enllà d’aquest repàs, que es concentra de manera més es-
pecífica en la continuïtat d’aquests mòduls durant els dos darrers segles. Per
tot plegat, doncs, aquesta assignatura no només té un valor específic en si ma-
teixa, sinó que també vol resultar una eina de relació que aglutini continguts
molt diversos.
Si durant la lectura d’aquest mòduls i al final de l’assignatura l’estudiant se
sent motivat per endinsar-se en aquest diàleg amb el passat i amb l’Orient, el
principal objectiu de l’assignatura haurà quedat acomplert. I per a fer-ho, afor-
tunadament, cada vegada disposem de millors eines. Els últims anys han estat
fecunds –tenint en compte la sequera anterior– en traduccions directes i acu-
rades d’obres clàssiques xineses, tot i que encara falta molt per fer. És el nostre
desig que aquesta assignatura es converteixi només en una introducció i que
els estudiants iniciïn a partir d’ella un llarg camí pel món de la literatura xine-
sa, clàssica i contemporània.

9. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 9 Literatura xinesa
Objectius
Els objectius bàsics que ens plantegem assolir en aquesta assignatura són:
1. Comprendre l'evolució de la literatura xinesa des de les primeres manifes-
tacions literàries fins a les obres escrites a les portes del segle XX.
2. Familiaritzar-se amb els textos fonamentals de la tradició literària clàssica
de la Xina.
3. Accedir a l'anàlisi dels principals gèneres literaris de la tradició xinesa, com-
prendre’n l’evolució i conèixer les obres i autors més representatius.
4. Estimular la capacitat crítica del lector contemporani i la reflexió intercul-
tural a partir del coneixement i l’anàlisi de textos literaris xinesos.
5. Desenvolupar mètodes d'interpretació de textos i metodologies acurades
d'anàlisi literària.

10. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 10 Literatura xinesa
Continguts
Mòdul didàctic 1
Fonaments de la literatura xinesa
Alicia Relinque Eleta
1. Consideracions generals
2. El concepte de literatura
3. La construcció de la teoria dels gèneres literaris
Mòdul didàctic 2
La tradició literària clàssica
Alicia Relinque Eleta
1. La literatura abans de la construcció de l’estat centralitzat. Les dinasties
Shang i Zhou
2. La dinastia Zhou
3. La literatura després de la construcció de l’imperi. Dinasties Qin i Han
Mòdul didàctic 3
La poesia xinesa
Anne-Hélène Suárez Girard
1. La poesia des de la dinastia Han fins a la Tang
2. La poesia Tang i Song
3. Evolució de la poesia xinesa fins a la dinastia Qing
Mòdul didàctic 4
El teatre xinès
Regina Llamas González de Amezúa
1. Els orígens del teatre a la Xina
2. Dinastia Song
3. Dinastia Yuan: el zaju
4. Dinastia Ming
5. La dinastia Qing
Mòdul didàctic 5
La narrativa xinesa
Alicia Relinque Eleta
1. La concepció de la narrativa de ficció
2. El registre d’esdeveniments estranys, els zhiguai
3. La literatura budista de Dunhuang
4. La transmissió de l’extraordinari, les chuanqi de la dinastia Tang
5. El desenvolupament de la narrativa de ficció durant les dinasties Song i Yuan
6. El relat curt durant les dinasties Ming i Qing
7. La novel·la clàssica
8. La narrativa de final de la dinastia Qing

11. © Universitat Oberta de Catalunya • XP04/17008/00849 11 Literatura xinesa
Bibliografia
Cheng, F. L'écriture poétique chinoise. París: Seuil, 1996.
Idema, W.; Haft, L. A Guide to Chinese Literature. Ann Arbor: University of
Michigan Press, 1997.
Idema, W.; West, S. Chinese Theater, 1100-1450: A Source Book. Wiesbaden:
Franz Steiner Verlag, 1982.
Lévy, A. La littérature chinoise ancienne et classique. París: Presses Universitaires
Françaises, 1991.
Liu, J. The Art of Chinese Poetry. Chicago: University of Chicago Press, 1966.
Mair, V. (ed.). The Columbia History of Chinese Literature. Nova York: Columbia
University Press, 2001.
Minford, J.; Lau, J.S.M. (ed.). Classical Chinese Literature. Nova York: Columbia
Universtiy Press, 1996.
Nienhauser, W. The Indiana Companion to Chinese Literature. Taipei: SMC
Publishing, 1986.
Owen, S. (ed.). An Anthology of Chinese Literature. Beginnings to 1911. Nova
York: Norton, 1996.
Owen, S. Readings In Chinese Literary Thought. Cambridge: Council of East
Asian Studies, 1992.