1. “Per desgràcia dels homes mortals, Zeus que retruny de dalt
creà les dones que intervenen en penosos treballs”
Hesíode, Teogonia (600-610)

2.  Exclosa de qualsevol àmbit que s’allunyés del domèstic,
estava obligada a ser representada per un tutor durant
tota la seva vida. Tutor que, com no, havia de ser home: el
seu pare durant la infància, el seu espòs durant
l’adolescència i la vida adulta i, finalment, el primogènit o
el germà gran en cas de quedar vídua.
La dona a l’Antiga Grècia era triplement esclava: marit,
fills i llar.

3.  La seva vida, doncs, mancava de
qualsevol tipus de drets, tant
jurídics com civils. Així doncs,
estaven totalment apartades de la
vida pública, no podien ni votar, ni
divorciar-se, ni tenir propietats... Ni
tan sols parlar en públic!
 Les seves úniques aparicions tenien
lloc en celebracions molt
assenyalades i festes religioses
puntuals en què la seva figura era
imprescindible com, per exemple,
els rituals de nena, els de donzella o
els de dona casada.

4.  La repressió i el pensament purament masclista es
donava des que les gregues eren nadons. Mantenir
una dona era molt poc enriquidor, per a un grec, no
valia la pena. Tot i així, ho feien. Era quan concebien
més d’una, que els infanticidis femenins eren
habituals. La majoria d’elles eren abandonades .

5.  L’etapa d’infància i adolescència
era molt diversa. En algunes
zones, no podien accedir de cap
manera a l’educació. En d’altres,
com Esparta, existien escoles
especials on les ensenyaven
tasques contraposades a les dels
homes. Fos com fos, aquest
període era considerat una
preparació pel matrimoni; una
educació prematrimonial.
Aprenien a teixir, a filar, a dur a
terme tasques domèstiques, ...

6.  El matrimoni conjuntament amb la procreació, doncs,
era el perquè de la vida de les dones. Era per a l’únic
que se les considerava estrictament necessàries.
 Quan aquesta unió es donava, la dona grega voltava
els quinze anys, mentre l’home la doblava en edat. El
nuvi i el pare de la núvia signaven un contracte
prematrimonial on s’acordava el dot que havia
d’aportar ella. Després de la celebració, la tot just
casada es traslladava a casa dels pares d’ell.

7.  Una dona prenia cura del seu fill fins els set anys,
quan era enviat a un mestre privat. Les filles en
canvi, restaven amb la mare fins el moment de
casar-les. A causa del vincle que establien, el
contraure matrimoni i separar-se de la mare podia
ser un fet molt traumàtic per a totes dues.
Cuidar dels fills era la tasca més
important per a una dona, era una
gran responsabilitat i l’únic àmbit
en el que prenien el paper
principal. Hem de pensar que
estaven educant els futurs i nobles
ciutadans de la seva regió.

8.  La imatge de silenciada,
obedient i bona mare és
molt representada a les
ceràmiques, les quals ens
ofereixen, doncs, un
testimoni molt fidedigne.
Apareix sempre teixint les
seves robes, vora la llar de
foc, o fent el menjar, i
sempre envoltada
d’esclaves.

9. Sofía Menéndez-Arango
1r batxillerat – GREC I
Escola Vedruna Gràcia
EL VAIXELL D’ODISSEU