HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
La situació de la dona
1. “Per desgràcia dels homes mortals, Zeus que retruny de dalt
creà les dones que intervenen en penosos treballs”
Hesíode, Teogonia (600-610)
2. Exclosa de qualsevol àmbit que s’allunyés del domèstic,
estava obligada a ser representada per un tutor durant
tota la seva vida. Tutor que, com no, havia de ser home: el
seu pare durant la infància, el seu espòs durant
l’adolescència i la vida adulta i, finalment, el primogènit o
el germà gran en cas de quedar vídua.
La dona a l’Antiga Grècia era triplement esclava: marit,
fills i llar.
3. La seva vida, doncs, mancava de
qualsevol tipus de drets, tant
jurídics com civils. Així doncs,
estaven totalment apartades de la
vida pública, no podien ni votar, ni
divorciar-se, ni tenir propietats... Ni
tan sols parlar en públic!
Les seves úniques aparicions tenien
lloc en celebracions molt
assenyalades i festes religioses
puntuals en què la seva figura era
imprescindible com, per exemple,
els rituals de nena, els de donzella o
els de dona casada.
4. La repressió i el pensament purament masclista es
donava des que les gregues eren nadons. Mantenir
una dona era molt poc enriquidor, per a un grec, no
valia la pena. Tot i així, ho feien. Era quan concebien
més d’una, que els infanticidis femenins eren
habituals. La majoria d’elles eren abandonades .
5. L’etapa d’infància i adolescència
era molt diversa. En algunes
zones, no podien accedir de cap
manera a l’educació. En d’altres,
com Esparta, existien escoles
especials on les ensenyaven
tasques contraposades a les dels
homes. Fos com fos, aquest
període era considerat una
preparació pel matrimoni; una
educació prematrimonial.
Aprenien a teixir, a filar, a dur a
terme tasques domèstiques, ...
6. El matrimoni conjuntament amb la procreació, doncs,
era el perquè de la vida de les dones. Era per a l’únic
que se les considerava estrictament necessàries.
Quan aquesta unió es donava, la dona grega voltava
els quinze anys, mentre l’home la doblava en edat. El
nuvi i el pare de la núvia signaven un contracte
prematrimonial on s’acordava el dot que havia
d’aportar ella. Després de la celebració, la tot just
casada es traslladava a casa dels pares d’ell.
7. Una dona prenia cura del seu fill fins els set anys,
quan era enviat a un mestre privat. Les filles en
canvi, restaven amb la mare fins el moment de
casar-les. A causa del vincle que establien, el
contraure matrimoni i separar-se de la mare podia
ser un fet molt traumàtic per a totes dues.
Cuidar dels fills era la tasca més
important per a una dona, era una
gran responsabilitat i l’únic àmbit
en el que prenien el paper
principal. Hem de pensar que
estaven educant els futurs i nobles
ciutadans de la seva regió.
8. La imatge de silenciada,
obedient i bona mare és
molt representada a les
ceràmiques, les quals ens
ofereixen, doncs, un
testimoni molt fidedigne.
Apareix sempre teixint les
seves robes, vora la llar de
foc, o fent el menjar, i
sempre envoltada
d’esclaves.