1.
TEMA 2. LA NUTRICIÓ I L’ALIMENTACIÓ.
L’APARELL DIGESTIU

2.
1. LA NUTRICIÓI L’ ALIMENTACIÓ
Nutrició és el conjunt de processos mitjançant els
quals el cos rep, transforma i incorpora a les
seves cèl·lules els nutrients necessaris
ALIMENT O NUTRIENT?

3.
Funcions dels
NUTRIENTS
ENERGIA
(energètics) CREIXEMENT
(plàstics)
CONTROLAR
FUNCIONAMENT
(reguladors)
Nutrients són les substàncies que hi ha als aliments
i que les cèl·lules necessiten per viure
Què són els nutrients?

4.
Tipus de nutrients

5.
GLÚCIDS
MACRONUTRIENTS: energètics i plàstics
Arròs i
cereals
pa
pasta
FUNCIÓ: Font d’energia més important de lesnostres
cèl·lules
On els trobem?
patates

6.
Tipus de glúcids
Sucres: arriben molt ràpidament a les cèl·lules GLUCOSA Respiració
cel·lular
Hidrats de carboni complexos: MIDÓ (Reserva d’E dels vegetals)
FIBRA: no el podem digerir Afavoreix al tracte intestinal
GLÚCIDS
On la trobem?

7.
LÍPIDS o GREIXOS
FUNCIÓ: Reserva energètica del nostre cos.
Estructural membrana plasmàtica
Oli
Mantega
On els trobem?

8.
Tipus de lípids (més comú: àcids grassos)
Insaturats: Líquids a temperatura ambient ORIGEN VEGETAL (saludables)
Saturats: Sòlids a temperatura ambient ORIGEN ANIMAL (menys saludables)
Hidrogenats: Són tots els greixos processats Evitar el consum
LÍPIDS
COLESTEROL

9.
PROTEÏNES
On els trobem?
Ous
peix
llegums
Pollastre
carn
FUNCIÓ.Estructural: síntesi de biomolècules que formen la cèl·lula i controlen el
seu funcionament
Derivats làctics

10.
Proteïnes són cadenes llargues d’aminoàcids 20 aminoàcids diferents
Tipus de proteïnes 8 són essencials (dieta)
Completes: Són d’origen animal (10 aa essencials)
Incompletes: Són d’origen vegetal (no contenen tots els essencials) Combinar
molt bé
PROTEÏN
ES

11.
VITAMINES
10
MICRONUTRIENTS: REGULADORS
• El nostre cos no els pot produir.
• Controlen moltíssimes reaccions químiques que es
produeixen al nostre cos.
Es necessiten en concentracions petites.
Imprescindibles pels processos metabòlics
Solubles en greix. S'emmagatzemen en teixit adipós
Solubles en aigua. NO emmagatzemen incorporació diària

12.
MINERALS
10
MICRONUTRIENTS: REGULADORS
Es necessiten en quantitats petites.
Participen en processos de regulació i construcció noves
estructures

13.
AIGU
A
Imprescindible per la vida 65-75% del nostre cos
1,5-2 L/dia menjar i beguda
FUNCIÓ: Termoreguladora
Transport de susbtàcies pel cos
Dóna forma a les cèl·lules
Medi on es realitzen les reaccions químiques

14.
Diferència entre aliment i nutrient
Aliment: tot aquell producte que mengem o bevem i que
aporta nutrients a les nostres cèl·lules

15.
2. 1. Què és una dieta equilibrada?
És la que proporciona tots els nutrients necessaris i en
les quantiats adequades segons cada persona per
poder dur a terme la seva activitat habitual i mantenir
un bon estat de salut.
2. DIETA EQUILIBRADA I VIDA SALUDABLE

16.
2. DIETA EQUILIBRADA I VIDA SALUDABLE
REQUISITS D’UNA DIETA EQUILIBRADA:
•Calories necessàries i nutrients essencials suficients: proteïnes,
calci, ferro, altres minerals i vitamines
•Origen de les calories: 55% dels gúcids, 30% dels greixos i 15% de
les proteïnes
• D’aquest 15% de calories de les proteïnes: màxim un 40%
han de ser animals
•Recomanació sorbe els greixos: MÉS consum de greixos vegetals,
fruits secs i peix i MENYS consum de greixos animals i colesterol.
•Suficient fibra vegetal per afavorir trànsit intestinal, i suficient aigua
i minerals per comensar les pèrdues per excreció.

17.
2. 2 Lapiràmide delsaliments

18.
Serà la dieta equilibrada per aquestes persones la mateixa?
Kiprotich,ugandés que
guanyà el marató dels
JJOO de Londres 2012
Senyoresde90anys Noia de 8
anys
jugant a
futbol

19.
De què depèn la dieta equilibrada en cada persona?
LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE CADA
PERSONA DEPENEN DE:
•DIETA: la quantitat i tipus d’aliments que mengem.
Exemple: dieta vegetariana i dieta amb molta carn.
•METABOLISME BASAL = consum energètic de les
reaccions químiques. Depèn del sexe, l’edat i la proporció
múscul-greix. (més múscul, més metabolisme: caldrà més
aport d’energia)
•TIPUS D’OCUPACIÓ O D’ACTIVITAT FÍSICA: com més
exercici físic, més desenvolupament dels músculs: per
mantenir-los cal un metabolisme mínim (basal) i es
consumeix més energia
PER TANT, PER QUÈ CAL EQUILIBRAR EL CONSUM ENERGÈTIC =
CALORIES QUE INGERIM?
Exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 27.

20.
3. LA DIETA MEDITERRÀNIA
ACTIVITAT A CLASSE:
•Com es defineix la dieta mediterrània? En
què es basa?
•En què consisteix?
•Quins beneficis té per a la salut?

21.
4. LA COMPOSICIÓ DELS ALIMENTS PRINCIPALS
5. PROBLEMES DE SALUT ASSOCIATS A
L’ ALIMENTACIÓ
PROJECTES D’INVESTIGACIÓ
- Presentacions en format digital
- Preguntes sobre les presentacions
- NOTA PER L’AVALUACIÓ
- Podeu consultar al Canal Salut de la
Generalitat o MedlinePlus

22.
Problema Membres grup Dia exposició
Obesitat GRUP 1 laboratori (12:30 a 13:30) 02/03/2020
Hipercolesterolèmia GRUP 1 laboratori (12:30 a 13:30) 02/03/2020
Anorèxia nerviosa i
bulímia nerviosa
GRUP 1 laboratori (12:30 a 13:30) 02/03/2020
Malaltia celíaca
(Intolerància gluten)
GRUP 1 laboratori (12:30 a 13:30) 02/03/2020
Intolerància a la
lactosa
GRUP 1 laboratori (12:30 a 13:30) 02/03/2020
Càries dental GRUP 1 laboratori (12:30 a 13:30) 02/03/2020
Restrenyiment i
diarrea
GRUP 2 laboratori (13:30 a 14:30) 02/03/2020
Ascitis GRUP 2 laboratori (13:30 a 14:30) 02/03/2020
Icterícia GRUP 2 laboratori (13:30 a 14:30) 02/03/2020
Dispèpsia GRUP 2 laboratori (13:30 a 14:30) 02/03/2020
Apendicitis GRUP 2 laboratori (13:30 a 14:30) 02/03/2020
Cirrosi GRUP 2 laboratori (13:30 a 14:30) 02/03/2020

23.
Què ha de contenir la presentació
(Pecha kucha= 6 min)
Causes
Símptomes
Diagnòstic
Tractament
Prevenció
Notícia o alguna curiositat (gràfica, titular notícia + saber-la explicar)
Heu de fer una presentació de 20 diapositives (només
imatges i paraules amb els diferents apartats que es
demana en el treball) cada diapositiva de la
presentació ha de durar 20 segons!
No ha de tenir text, només els títols o els propis de les
imatges

24.
6. L’APARELL DIGESTIU.Ladiferènciaentre.....
ALIMENTACIÓ
Procés pel qual ingerim aliments
És voluntària i conscient
NUTRICIÓ
Conjunts de processos mitjançant els quals l’organisme
obté, transforma i incorpora a les cèl·lules els nutrients que
l’organisme necessita per a viure
És involuntària i inconscient
La nutrició dependrà del tipus d’alimentació
En la nutrició participen:
o Aparell digestiu
o Aparell circulatori
o Aparell respiratori
o Aparell excretor

25.
COM ES RELACIONEN ELS APARELLS QUE
INTERVENEN EN LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ?

26.
APARELL DIGESTIU
QUINA FUNCIÓ DESENVOLUPA LA DIGESTIÓ?
•La majoria dels aliments contenen nutrients formats per
grans molècules, que no poden travessar les
membranes cel·lulars.
•Durant la digestió s’esmicolen els aliments, i els
enzims dels sucs digestius trenquen les molècules i
les converteixen en d’altres de més petites, que entren a
l’organisme i poden ser utilitzades per les cèl·lules.

27.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU
1. INGESTIÓ: Boca, dents, saliva, llengua. Masticació dels
aliments i formació del bol alimentari.
DEGLUCIÓ: pas del bol alimentari de la boca a l’esòfag.
2. DIGESTIÓ: Enzims, tub digestiu, esfínters. Fragmentació dels
aliments en molècules més senzilles: els nutrients.
ESFÍNTERS: es contreuen per estrènyer el canal i així evitar el
retrocés del bol alimentari.
3. ABSORCIÓ: els nutrients atravessen la paret del tub digestiu i
són transportats pel sistema circulatori cap a totes les cèl·lules.
4. ASSIMILACIÓ: els nutrients arriben a la cèl·lula i allà s’utilitzen
per obtenir energia i per sintetitzar noves molècules per créixer,
desenvolupar-se i renovar-se (reproduir-se).
5. DEFECACIÓ: expulsió de les substàncies no digerides.

28.
APARELL DIGESTIU
L’APARELL DIGESTIU HUMÀ ESTÀ FORMAT PER:
•Un conducte de 9 metres de longitud a través del qual
passen els aliments. S’estén des de la boca fins a l’anus.
•Unes glàndules que aboquen els seus sucs al tub. Les
principals són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.
•Unes vàlvules o esfínters que ajuden a que el pas dels
aliments que estan sent digerits només sigui en una
direcció. Són músculs que s’obren i tanquen al pas dels
aliments. Només deixen avançar, no retrocedir.
Els aliments es transporten mitjançant moviments
peristàltics.

29.
23
APARELL DIGESTIU:
Òrgans que cal conèixer

30.
L’APAREL DIGESTIU
Imagina’t que avui quan arribes
a casa tens aquest plat de
pasta per dinar:
Què passa quan el menges?

31.
El primer que passa…
1.Ingestió: el procés mecànic de digestió es produeix mitjançant
la masticació que tritura els aliments; i la salivació el procés
químic, es dona a través de la secreció de saliva. La saliva està
formada per aigua i un enzim (amilasa salival), que converteix el
midó en glúcids més senzills.
La mastegació dels aliments amb
l’ajuda de la llengua i la saliva formen
el bol alimentari

32.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
1. LA INGESTIÓ
MODEL 3D
BOCA

33.
Llengua:
sentit del
gust
Umami: descobert el
2001
Papil·la
gustativa

34.
En la digestió tenen lloc dos tipus de processos:
Mecànics o físics, com mastegar i triturar.
Comencen a la boca i continuen a l’estómac.
Químics. Estan produïts pels enzims dels sucs
digestius, que converteixen les molècules en d’altres
de més simples que després s’absorbiran a la mucosa
de l’intestí prim.
ELS ENZIMS SÓN PROTEÏNES que acceleren les
reaccions químiques.
Recordeu, la digestió comença A LA BOCA:
MASTICACIÓ I SALIVACIÓ.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
2. LA DIGESTIÓ

35.
El bol alimentari es forma a la
boca, i…
2. DEGLUCIÓ el bol alimentari
El bol alimentari format es empès per la
llengua a través del tub digestiu,
concretament cap a la faringe, d’aquí
passa a l’esòfag on començen els
moviments peristàltics.
Aquests moviments permeten que el
bol arribi fins l'estòmac, i…
• Són contraccions i relaxacions
rítmiques de la paret del tub digestiu
• Desplacen el bol alimentari al llarg del
tub

36.
LA DEGLUCIÓ:
Gràcies al teixit muscular, es facilita el pas dels aliments
a través del tub:

37.
Després de travessar l'esòfag…
3. L’aliment arriba a l’estòmac
Un cop dins l’estòmac, els aliments
es barregen amb el suc gàstric
(àcid clorhídric, pepsina i mucina)
secretat per les glàndules
digestives. També es produeix una
digestió mecànica mitjançant
contraccions de l'estòmac
(moviments peristàltics).
La digestió mecànica i química del
bol alimentari produeix el quim.
Esòfag
Estòmac
Quim
25 cm a la persona adulta
Pastament i atac químic farinetes.

38.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
2. LA DIGESTIÓ
La segregació de suc gàstric no és contínua, només
se'n fabrica quan hi ha aliment a l'estómac. Per tal que
l'aliment es barregi bé amb el suc gàstric, l'estómac fa un
moviment lent.
A l’estómac s’hi produeixen moviments de contracció que
ajuden a barrejar el menjar amb les secrecions gàstriques
i afavoreixen la trituració.

39.
Quan acaba la digestió a l’estómac,
s’obre el pílor i el quim ariba al primer
tram de l’intestí prim (duodè)
Què succeeix al duodè?
El pàncrees i el fetge vessen els seus sucs
al duodè (suc pancreàtic i bilis) que desfan
les farientes fins a separar-ne les
molècules dels nutrients i deixar-les
líquides.
Així es completa la digestió química
A l'intestí prim hi ha
microvellositats que faciliten
l'absorció de nutrients
El nutrients obtinguts son
absorbits. Les parts que
no s'han pogut digerir
passen a l'intestí gros.

40.
Després de la digestió a l'intestí prim…
Intestí gros
Intestí prim
NUTRIENTS: Absorció al duodé i jejú principalment. Els nutrients passen a la sang
(aparell circulatori).
ALIMENTS NO DIGERITS: Travessen tot l'intestí prim passant a l'intestí gros per la
vàlvula ileocecal.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
3. L
’ABSORCIÓ
Absorció de nutrients:
dels aliments a la sang
La resta de l'intestí prim serveix per absorbir tots els
nutrients i entrar-los a la sang des d'on es
distribuiran a totes les cèl·lules del cos perquè els
puguin utiltizar per obtenir energia i matèria.
Per això l'intestí prim és tan llarg! Després de sis metres
de recorregut ja no hi queda cap nutrient.
EL QUIM ES TRANSFORMA EN QUIL

41.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
3. L
’ABSORCIÓ
La paret del’intestí està
plegada i té vellositats,
formades per cèl·lules
amb microvellositats.
Aquestes adaptacions
fan que la superfície
d’absorció augmenti molt

42.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
3. L
’ABSORCIÓ

43.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
3. L
’ABSORCIÓ

44.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
3. L
’ABSORCIÓ
LA FLORAINTESTINAL

45.
Intestí gros
Aquesta regió del tub digestiu està formada per:
⮚Cec (apèndix)
⮚Còlon (ascendent, transvers, descendent i sigmoide)
⮚Recte
De què s'encarrega?
Succeeixen diferents
processos: absorció d'aigua,
fermentació i depósit
d'aliments no digerits
(femta), formació de vitamina
K,…

46.
INTESTÍ GROS: Absorció d'aigua i evacuació de
residus:
Un cop absorbits els nutrients es recupera tota l'aigua i
totes les sals minerals possibles. Això passa al primer
tram de l'intestí gros.
Finalment, quan ja no queda res més aprofitable,
l'últim tram de l'intestí gros s'encarrega de preparar la
femta (FASE 5: DEFECACIÓ).
* CURIOSITAT: Les cèl·lules de l’epiteli intestinal es renoven cada 8
hores!
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
3. L
’ABSORCIÓ

47.
Un cop han atravessat la paret
de l’intestí (gràcies a
l’ABSORCIÓ), els nutrients
passen a la sang i es
distribueixen a totes les
cèl·lules del cos, que els
utilitzen per obtenir energia i
sintetitzar les molècules
necessàries per al seu
creixement, desenvolupament i
renovació.
(definició d’ASSIMILACIÓ a la
pàg. 34 del llibre)
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
4. L’ASSIMILACIÓ

48.
Com ja hem vist, quan ja no queda res més aprofitable,
l'últim tram de l'intestí gros s'encarrega de preparar la
femta.
La consistència de la femta dependrà de la dieta i de
l'estat de salut.
La defecació posa punt i final a tot el procés.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
5. LA DEFECACIÓ

49.
https://www.globalhealingcenter.net/salud-natural/que-dice-la-escala-de-bristol-acerca-
de-su- heces.html
https://www.vidanaturalia.com/heces-el-color-de-las-heces-y-su-significado/
https://www.saludeficaz.com/clasificacion-de-heces/
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU:
5. LA DEFECACIÓ

50.
ETAPES DEL PROCÉS DIGESTIU. 2. LA DIGESTIÓ
LLOC PROCESSOS O ACCIONS
SUBSTÀNCIES
RESULTANS
BOCA
1. Ingestió
1. Digestió: mastegar (dents) e
insalivar amb la saliva
(glàndules salivals)
acció bactericida
Bol alimentari
massa compacta
d'aliments
ESÒFAG
deglució: pas del bol alimentari des de la boca a
l'estómac a través de l'esòfag.
Bol alimentari
ESTÓMAC 2. digestió:amb el suc gàstric i l'àcid clorhídric
acció bactericida.
Quim alimentari
Massa líquida i espessa
INTESTÍ
PRIM
2. digestió: amb el suc intestinal (prové de l'intestí prim),
el suc pancreàtic (prové del pàncrees) i la bilis (es
fabrica al fetge i emmagatzema a la vesícula biliar)
3. absorció
Quil alimentari
massa més líquida i
lletosa
INTESTÍ
GROS
3. absorció de l’aigua
acció dels bacteris intestinals:
fermenten i acaben la digestió
5. defecacions
Defecacions
massa + o - compacta que
conté tots els restes de la
digestió i el que no ha estat
absorbit.

51.
Repassem el procès digestiu
http://www.youtube.com/watch?v=FmNaCSJaBKU&feature=fvwrel
I un cop feta la digestió?
Els aliments s'han
transformat en nutrients i...
On van?

52.
APARELL DIGESTIU:
ENLLAÇ @: MODELS
3D APARELLS I
SISTEMES DEL COS
HUMÀ