SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 37
Climes i paisatges de la Terra
TEMPERATURA

INCIDÈNCIA DELS RAIGS SOLARS

FACTORS QUE MODIFIQUEN LA TEMPERATURA

INFLUÈNCIA DEL MAR EN LES TEMPERATURES
          DIURNES I NOCTURNES

 CLIMES




DOSSIERS DE TREBALL
2. La temperatura
2.1. La temperatura atmosfèrica
 • Incidència dels raigs solars


2.2. Factors que modifiquen la temperatura
 • Influència del mar en las temperatures diurnes i nocturnes: les brises
2.1. La temperatura atmosfèrica
La temperatura atmosfèrica és el grau
 d’escalfament de l’aire a causa de la radiació
 solar

L’atmosfera s’escalfa des de baix. Els raigs
 solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la
 calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.
Incidència dels raigs solars
2.2. Factors que modifiquen la temperatura
Els canvis de temperatura vénen determinats
 per la latitud, l’altitud i la distància respecte del
 mar.

El factor que influeix més en la temperatura és la
 insolació i la insolació depèn en gran mesura de
 la latitud.

Amb l’altitud les capes d’aire són menys denses
 i no són capaces de retenir la calor; per tant,
 com més altura menys temperatura.

El mar suavitza les temperatures de les terres
 situades prop de les costes.
Influència del mar en las temperaturas
     diurnes i nocturnes: les brises
Climes i paisatges de la Terra
1. Climes de la Terra

2. Zona càlida: paisatge equatorial

3. Zona càlida: paisatge tropical

4. Zona càlida: paisatge desèrtic

5. Zones temperades: paisatge oceànic

6. Zones temperades: paisatge mediterrani

7. Zones temperades: paisatge continental

8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya
Introducció
   El medi natural està format principalment pel
    relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la
    fauna.

   En l’actualitat és difícil trobar un medi
    autènticament natural en el qual no hagi
    actuat l’ésser humà.

   Per això, quan parlem de paisatge ens referim
    al medi natural combinat amb l’acció humana.
1. Climes de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra
  • Zones climàtiques de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra
   La combinació dels elements del clima
    (temperatura, humitat, pressió, vents i
    precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud
    i distància respecte del mar) donen, com a
    resultat, diferents tipus de climes a la Terra.

   Si triem la temperatura com a element principal
    del clima, la Terra es divideix en tres zones
    climàtiques: zona de climes càlids, de climes
    temperats i de climes freds.

   Cada zona se subdivideix alhora en diversos
    climes.
Zones climàtiques de la Terra
Zones climàtiques de la Terra
2. Zona càlida: paisatge equatorial

2.1. El paisatge equatorial

2.2. Els habitants de la zona equatorial
2.1. El paisatge equatorial
   El paisatge equatorial es troba en àrees del
    planeta situades al voltant de l’equador:
    Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est
    d’Àsia.

   Les temperatures sempre són molt altes i les
    precipitacions molt abundants.

   Els rius equatorials són els més cabalosos i
    regulars de la Terra.

   La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els
    animals d’aquest paisatge acostumen a ser de
    mida petita.
2.2. Els habitants de la zona equatorial
   Els grups indígenes que habiten les grans
    zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de
    la recol·lecció de fruits o practiquen una
    agricultura molt rudimentària. Hi ha una
    densitat de població baixa.

   Les zones equatorials asiàtiques estan molt
    pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs,
    canya de sucre, te i hevees.
3. Zona càlida: paisatge tropical
3.1. El paisatge tropical

3.2. Els habitants de la sabana
3.1. El paisatge tropical
   Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima
    equatorial hi ha les zones de clima tropical.

   A les zones tropicals, les temperatures són
    elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi
    marquen dues estacions ben diferenciades,
    l’estació humida i l’estació seca.

   Els rius tenen grans crescudes a l’època de
    pluges.

   La vegetació característica és la sabana,
    formada per herbes i arbustos, on viuen grans
    herbívors i els seus depredadors.
3.2. Els habitants de la sabana
   Alguns pobles indígenes de la sabana (els
    massai i els mara) són pastors i practiquen
    una ramaderia extensiva.

   Altres pobles de la sabana són agricultors i
    practiquen una rotació de conreus.

   A les zones tropicals, al costat de l’agricultura
    tradicional s’hi troben extenses plantacions,
    explotades per companyies estrangeres,
    dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac,
    te...
4. Zona càlida: paisatge desèrtic

4.1. El paisatge desèrtic càlid

4.2. Els habitants del desert
4.1. El paisatge desèrtic càlid
 Els   deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics.

 Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt
 altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans
 oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit
 (freda).

 Alsdeserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i
 que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan
 plou.

 Als
    deserts a penes hi viuen algunes plantes que han
 aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
4.2. Els habitants del desert
   Els deserts són zones poc poblades. Grups de
    pastors nòmades viuen als límits del desert, on
    pasturen els ramats de cabres i camells.

   La població sedentària dels deserts viu al costat
    dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua
    procedent de corrents subterranis.
5. Zones temperades: paisatge oceànic

5.1. El paisatge oceànic

5.2. La relació dels grups humans amb el
   medi
5.1. El paisatge oceànic
 Elpaisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40o i 60o al
  nord i al sud de l’equador.

 Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents
  durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i
  presenten poques diferències entre les estacions.

 Els   rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.

 Les  temperatures suaus i les pluges constants permeten que
  s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures,
  castanyers…).

 Lavegetació més característica d’aquest paisatge és el prat,
  que sorgeix després d’haver talat els boscos.
5.2. La relació dels grups humans amb el medi
   Les zones de clima oceànic de la Terra tenen
    diverses formes de paisatge segons el grau
    d’ocupació humana.

   Europa occidental. Una àrea molt poblada on els
    boscos han donat pas als prats per a bestiar i a
    conreus.

   Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i
    d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
    abundants els boscos poc explotats.

   Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix
    una herba molt abundant que permet la cria extensiva
    de ramaderia bovina i ovina.
6. Zones temperades: paisatge mediterrani

6.1. El paisatge mediterrani

6.2. La relació dels grups humans amb el
   medi
6.1. El paisatge mediterrani
 El
   paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar
 Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i
 Austràlia.

 El
   clima mediterrani es caracteritza per uns estius
 calorosos i secs.

 Els   rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.

 Els boscos mediterranis estan formats per arbres de
 fulla perenne (pins, alzines,…).

 Latala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el
 bosc i hi creix un matoll molt dens (màquia i garriga).
6.2. La relació dels grups humans amb el medi
   Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i
    l’aigua escassa els conreus són els propis del
    secà: cereals, vinya i olivera.

   La ramaderia dominant és l’ovina.

   El regadiu ha afavorit el desenvolupament de
    la ramaderia intensiva i els conreus d’horta.

   Actualment, la construcció d’hivernacles ha
    consolidat una agricultura que exigeix,
    sobretot, molt treball.
7. Zones temperades: paisatge continental

7.1. El paisatge continental

7.2. La relació dels grups humans amb el
   medi
7.1. El paisatge continental
El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de
 les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva
 acció reguladora.

Les regions interiors dels continents presenten
 temperatures extremes i tenen poques precipitacions,
 que es concentren principalment a l’estiu.

Malgratles poques precipitacions, els rius hi són
 cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials.

Aquestes  condicions climàtiques originen dos tipus de
 paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les
 zones situades més al nord) i estepes o prats (més al
 sud).
7.2. La relació dels grups humans amb el medi

   Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser
    humà per a la fabricació de cel·lulosa, que
    després es transformarà en paper.

   Aquestes zones estepàries són molt
    adequades per al desenvolupament de la
    ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.
8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge
            d’alta muntanya
8.1. El paisatge polar

8.2. El paisatge d’alta muntanya
8.1. El paisatge polar
   Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar
    Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè
    els raigs solares hi arriben molt inclinats.

   La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses
    precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts
    freds).

   La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la
    tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens.

   Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades
    per esquimals (Amèrica) i lapons (península
    Escandinava).
8.2. El paisatge d’alta muntanya
   Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500
    m, tenen característiques pròpies dels climes freds.

   Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les
    precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.

   La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors,
    segons l’altitud (estatges de diferent altitud).

   Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment
    a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i,
    darrerament, a les activitats turístiques.
INTRODUCCIÓ A LES
ZONES CLIMÀTIQUES DEL
        MÓN
ZONES CÀLIDES
ZONES TEMPERADES
ZONES FREDES

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lularLa reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lularelia13
 
Angel guimera
Angel guimeraAngel guimera
Angel guimeradolors
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i mineralskhadja
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
BiomolèculesJordi Bas
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanyapublica
 
Aparells meteorològics
Aparells meteorològics Aparells meteorològics
Aparells meteorològics bayarri
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismesmpere599
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleicDani Ribo
 
Taller poema ascendent o poema en diamant 2
Taller poema ascendent o poema en diamant 2Taller poema ascendent o poema en diamant 2
Taller poema ascendent o poema en diamant 2Guida Allès Pons
 
Cerca guiada
Cerca guiadaCerca guiada
Cerca guiadaaquitawin
 
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)aristotil2010
 
classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesernywarrior
 

Mais procurados (20)

Paisatge continental
Paisatge continentalPaisatge continental
Paisatge continental
 
Clima mediterrani
Clima mediterraniClima mediterrani
Clima mediterrani
 
CTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosferaCTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosfera
 
La reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lularLa reproduccio cel·lular
La reproduccio cel·lular
 
Angel guimera
Angel guimeraAngel guimera
Angel guimera
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
Característiques comarques muntanya
Característiques comarques muntanyaCaracterístiques comarques muntanya
Característiques comarques muntanya
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
 
Aparells meteorològics
Aparells meteorològics Aparells meteorològics
Aparells meteorològics
 
1. microorganismes
1. microorganismes1. microorganismes
1. microorganismes
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic
 
Comarques de muntanya
Comarques de muntanyaComarques de muntanya
Comarques de muntanya
 
Taller poema ascendent o poema en diamant 2
Taller poema ascendent o poema en diamant 2Taller poema ascendent o poema en diamant 2
Taller poema ascendent o poema en diamant 2
 
Cerca guiada
Cerca guiadaCerca guiada
Cerca guiada
 
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
EL MAPA TOPOGRÀFIC (Català-CAstellà)
 
Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europa
 
classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentaries
 

Destaque

Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6jestiarte
 
Climes del món
Climes del mónClimes del món
Climes del mónblogsoller
 
Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)040057
 
Climes i paisatges
Climes i paisatgesClimes i paisatges
Climes i paisatgesavilase2
 
El clima i la vegetacio
El clima i la vegetacioEl clima i la vegetacio
El clima i la vegetacioEscola_Ponent
 
Els climes i paisatges del mon
Els climes i paisatges del monEls climes i paisatges del mon
Els climes i paisatges del monamelisgalmes
 
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya Empar Gallego
 
Controls cinquè
Controls cinquèControls cinquè
Controls cinquèM. José Pp
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

Destaque (13)

Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
 
Climes i paisatges de la terra
Climes i paisatges  de la terraClimes i paisatges  de la terra
Climes i paisatges de la terra
 
Climes del món
Climes del mónClimes del món
Climes del món
 
Sol De Mitjanit
Sol De MitjanitSol De Mitjanit
Sol De Mitjanit
 
Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)
 
Climes i paisatges
Climes i paisatgesClimes i paisatges
Climes i paisatges
 
El clima i la vegetacio
El clima i la vegetacioEl clima i la vegetacio
El clima i la vegetacio
 
Tipus de climes
Tipus de climesTipus de climes
Tipus de climes
 
Els climes i paisatges del mon
Els climes i paisatges del monEls climes i paisatges del mon
Els climes i paisatges del mon
 
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
La diversitat climàtica. Geografia d' Espanya
 
Controls cinquè
Controls cinquèControls cinquè
Controls cinquè
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Semelhante a Zones climàtiques del món

Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapesbenienge
 
Unitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesUnitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesDavid Busquets
 
climes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partclimes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partLourdes Escobar
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBREjoanet83
 
La biosfera i el seu entoen geològic
La biosfera i el seu entoen geològicLa biosfera i el seu entoen geològic
La biosfera i el seu entoen geològicbertachico
 
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josePaisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josecmendez6
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terrajblanc43
 
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO DClima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO Dcmendez6
 
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)joana540
 
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'EspanyaRelleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'EspanyaDavid Vendrell Cabanillas
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAPILARMANZANO
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAPILARMANZANO
 
Anaya t 5 els medis naturals
Anaya t 5  els medis naturalsAnaya t 5  els medis naturals
Anaya t 5 els medis naturalsEduardo CONNOLLY
 

Semelhante a Zones climàtiques del món (20)

Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
 
Unitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesUnitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatges
 
climes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partclimes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera part
 
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRETema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
Tema 6 Climes i Paisatges LLIBRE
 
PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra
PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terraPRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra
PRIMER ESO: Climes i paisatges de la terra
 
Climes de la terra
Climes de la terraClimes de la terra
Climes de la terra
 
Climes i paisatges del mon
Climes i paisatges del monClimes i paisatges del mon
Climes i paisatges del mon
 
Paisatge continental 1C
Paisatge continental 1CPaisatge continental 1C
Paisatge continental 1C
 
Zones fredes
Zones fredesZones fredes
Zones fredes
 
Paisatge contiental
Paisatge contientalPaisatge contiental
Paisatge contiental
 
La biosfera i el seu entoen geològic
La biosfera i el seu entoen geològicLa biosfera i el seu entoen geològic
La biosfera i el seu entoen geològic
 
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josePaisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
 
Polis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La TerraPolis3 Paisatges De La Terra
Polis3 Paisatges De La Terra
 
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO DClima tropical i desèrtic 1r ESO D
Clima tropical i desèrtic 1r ESO D
 
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
Climes I Paisatges De La Terra (Judit Riera)
 
Climes 2
Climes 2Climes 2
Climes 2
 
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'EspanyaRelleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
 
Anaya t 5 els medis naturals
Anaya t 5  els medis naturalsAnaya t 5  els medis naturals
Anaya t 5 els medis naturals
 

Mais de sleon4

Zones fredes
Zones fredesZones fredes
Zones fredessleon4
 
Zones temperades
Zones temperadesZones temperades
Zones temperadessleon4
 
Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del mónZones climàtiques del món
Zones climàtiques del mónsleon4
 
Zona càlida
Zona càlidaZona càlida
Zona càlidasleon4
 
Power point tema 1-2 1ero ESO
Power point tema 1-2 1ero ESOPower point tema 1-2 1ero ESO
Power point tema 1-2 1ero ESOsleon4
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIsleon4
 

Mais de sleon4 (6)

Zones fredes
Zones fredesZones fredes
Zones fredes
 
Zones temperades
Zones temperadesZones temperades
Zones temperades
 
Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del mónZones climàtiques del món
Zones climàtiques del món
 
Zona càlida
Zona càlidaZona càlida
Zona càlida
 
Power point tema 1-2 1ero ESO
Power point tema 1-2 1ero ESOPower point tema 1-2 1ero ESO
Power point tema 1-2 1ero ESO
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
 

Zones climàtiques del món

  • 1. Climes i paisatges de la Terra TEMPERATURA INCIDÈNCIA DELS RAIGS SOLARS FACTORS QUE MODIFIQUEN LA TEMPERATURA INFLUÈNCIA DEL MAR EN LES TEMPERATURES DIURNES I NOCTURNES CLIMES DOSSIERS DE TREBALL
  • 2. 2. La temperatura 2.1. La temperatura atmosfèrica • Incidència dels raigs solars 2.2. Factors que modifiquen la temperatura • Influència del mar en las temperatures diurnes i nocturnes: les brises
  • 3. 2.1. La temperatura atmosfèrica La temperatura atmosfèrica és el grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solar L’atmosfera s’escalfa des de baix. Els raigs solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.
  • 5. 2.2. Factors que modifiquen la temperatura Els canvis de temperatura vénen determinats per la latitud, l’altitud i la distància respecte del mar. El factor que influeix més en la temperatura és la insolació i la insolació depèn en gran mesura de la latitud. Amb l’altitud les capes d’aire són menys denses i no són capaces de retenir la calor; per tant, com més altura menys temperatura. El mar suavitza les temperatures de les terres situades prop de les costes.
  • 6. Influència del mar en las temperaturas diurnes i nocturnes: les brises
  • 7. Climes i paisatges de la Terra 1. Climes de la Terra 2. Zona càlida: paisatge equatorial 3. Zona càlida: paisatge tropical 4. Zona càlida: paisatge desèrtic 5. Zones temperades: paisatge oceànic 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 7. Zones temperades: paisatge continental 8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya
  • 8. Introducció  El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna.  En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en el qual no hagi actuat l’ésser humà.  Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb l’acció humana.
  • 9. 1. Climes de la Terra 1.1. Zones climàtiques de la Terra • Zones climàtiques de la Terra
  • 10. 1.1. Zones climàtiques de la Terra  La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra.  Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes càlids, de climes temperats i de climes freds.  Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.
  • 13. 2. Zona càlida: paisatge equatorial 2.1. El paisatge equatorial 2.2. Els habitants de la zona equatorial
  • 14. 2.1. El paisatge equatorial  El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia.  Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions molt abundants.  Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra.  La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita.
  • 15. 2.2. Els habitants de la zona equatorial  Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura molt rudimentària. Hi ha una densitat de població baixa.  Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees.
  • 16. 3. Zona càlida: paisatge tropical 3.1. El paisatge tropical 3.2. Els habitants de la sabana
  • 17. 3.1. El paisatge tropical  Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical.  A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida i l’estació seca.  Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.  La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.
  • 18. 3.2. Els habitants de la sabana  Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva.  Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de conreus.  A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi troben extenses plantacions, explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...
  • 19. 4. Zona càlida: paisatge desèrtic 4.1. El paisatge desèrtic càlid 4.2. Els habitants del desert
  • 20. 4.1. El paisatge desèrtic càlid  Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics.  Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).  Alsdeserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.  Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
  • 21. 4.2. Els habitants del desert  Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells.  La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.
  • 22. 5. Zones temperades: paisatge oceànic 5.1. El paisatge oceànic 5.2. La relació dels grups humans amb el medi
  • 23. 5.1. El paisatge oceànic  Elpaisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40o i 60o al nord i al sud de l’equador.  Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i presenten poques diferències entre les estacions.  Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.  Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…).  Lavegetació més característica d’aquest paisatge és el prat, que sorgeix després d’haver talat els boscos.
  • 24. 5.2. La relació dels grups humans amb el medi  Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de paisatge segons el grau d’ocupació humana.  Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han donat pas als prats per a bestiar i a conreus.  Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són abundants els boscos poc explotats.  Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina.
  • 25. 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 6.1. El paisatge mediterrani 6.2. La relació dels grups humans amb el medi
  • 26. 6.1. El paisatge mediterrani  El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.  El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i secs.  Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.  Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne (pins, alzines,…).  Latala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi creix un matoll molt dens (màquia i garriga).
  • 27. 6.2. La relació dels grups humans amb el medi  Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera.  La ramaderia dominant és l’ovina.  El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els conreus d’horta.  Actualment, la construcció d’hivernacles ha consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.
  • 28. 7. Zones temperades: paisatge continental 7.1. El paisatge continental 7.2. La relació dels grups humans amb el medi
  • 29. 7.1. El paisatge continental El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora. Les regions interiors dels continents presenten temperatures extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren principalment a l’estiu. Malgratles poques precipitacions, els rius hi són cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials. Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les zones situades més al nord) i estepes o prats (més al sud).
  • 30. 7.2. La relació dels grups humans amb el medi  Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper.  Aquestes zones estepàries són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.
  • 31. 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya 8.1. El paisatge polar 8.2. El paisatge d’alta muntanya
  • 32. 8.1. El paisatge polar  Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi arriben molt inclinats.  La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts freds).  La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens.  Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals (Amèrica) i lapons (península Escandinava).
  • 33. 8.2. El paisatge d’alta muntanya  Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m, tenen característiques pròpies dels climes freds.  Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.  La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons l’altitud (estatges de diferent altitud).  Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i, darrerament, a les activitats turístiques.
  • 34. INTRODUCCIÓ A LES ZONES CLIMÀTIQUES DEL MÓN