Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Zones climàtiques del món
1. Climes i paisatges de la Terra
TEMPERATURA
INCIDÈNCIA DELS RAIGS SOLARS
FACTORS QUE MODIFIQUEN LA TEMPERATURA
INFLUÈNCIA DEL MAR EN LES TEMPERATURES
DIURNES I NOCTURNES
CLIMES
DOSSIERS DE TREBALL
2. 2. La temperatura
2.1. La temperatura atmosfèrica
• Incidència dels raigs solars
2.2. Factors que modifiquen la temperatura
• Influència del mar en las temperatures diurnes i nocturnes: les brises
3. 2.1. La temperatura atmosfèrica
La temperatura atmosfèrica és el grau
d’escalfament de l’aire a causa de la radiació
solar
L’atmosfera s’escalfa des de baix. Els raigs
solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la
calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.
5. 2.2. Factors que modifiquen la temperatura
Els canvis de temperatura vénen determinats
per la latitud, l’altitud i la distància respecte del
mar.
El factor que influeix més en la temperatura és la
insolació i la insolació depèn en gran mesura de
la latitud.
Amb l’altitud les capes d’aire són menys denses
i no són capaces de retenir la calor; per tant,
com més altura menys temperatura.
El mar suavitza les temperatures de les terres
situades prop de les costes.
7. Climes i paisatges de la Terra
1. Climes de la Terra
2. Zona càlida: paisatge equatorial
3. Zona càlida: paisatge tropical
4. Zona càlida: paisatge desèrtic
5. Zones temperades: paisatge oceànic
6. Zones temperades: paisatge mediterrani
7. Zones temperades: paisatge continental
8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya
8. Introducció
El medi natural està format principalment pel
relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la
fauna.
En l’actualitat és difícil trobar un medi
autènticament natural en el qual no hagi
actuat l’ésser humà.
Per això, quan parlem de paisatge ens referim
al medi natural combinat amb l’acció humana.
9. 1. Climes de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra
• Zones climàtiques de la Terra
10. 1.1. Zones climàtiques de la Terra
La combinació dels elements del clima
(temperatura, humitat, pressió, vents i
precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud
i distància respecte del mar) donen, com a
resultat, diferents tipus de climes a la Terra.
Si triem la temperatura com a element principal
del clima, la Terra es divideix en tres zones
climàtiques: zona de climes càlids, de climes
temperats i de climes freds.
Cada zona se subdivideix alhora en diversos
climes.
13. 2. Zona càlida: paisatge equatorial
2.1. El paisatge equatorial
2.2. Els habitants de la zona equatorial
14. 2.1. El paisatge equatorial
El paisatge equatorial es troba en àrees del
planeta situades al voltant de l’equador:
Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est
d’Àsia.
Les temperatures sempre són molt altes i les
precipitacions molt abundants.
Els rius equatorials són els més cabalosos i
regulars de la Terra.
La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els
animals d’aquest paisatge acostumen a ser de
mida petita.
15. 2.2. Els habitants de la zona equatorial
Els grups indígenes que habiten les grans
zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de
la recol·lecció de fruits o practiquen una
agricultura molt rudimentària. Hi ha una
densitat de població baixa.
Les zones equatorials asiàtiques estan molt
pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs,
canya de sucre, te i hevees.
16. 3. Zona càlida: paisatge tropical
3.1. El paisatge tropical
3.2. Els habitants de la sabana
17. 3.1. El paisatge tropical
Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima
equatorial hi ha les zones de clima tropical.
A les zones tropicals, les temperatures són
elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi
marquen dues estacions ben diferenciades,
l’estació humida i l’estació seca.
Els rius tenen grans crescudes a l’època de
pluges.
La vegetació característica és la sabana,
formada per herbes i arbustos, on viuen grans
herbívors i els seus depredadors.
18. 3.2. Els habitants de la sabana
Alguns pobles indígenes de la sabana (els
massai i els mara) són pastors i practiquen
una ramaderia extensiva.
Altres pobles de la sabana són agricultors i
practiquen una rotació de conreus.
A les zones tropicals, al costat de l’agricultura
tradicional s’hi troben extenses plantacions,
explotades per companyies estrangeres,
dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac,
te...
19. 4. Zona càlida: paisatge desèrtic
4.1. El paisatge desèrtic càlid
4.2. Els habitants del desert
20. 4.1. El paisatge desèrtic càlid
Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics.
Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt
altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans
oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit
(freda).
Alsdeserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i
que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan
plou.
Als
deserts a penes hi viuen algunes plantes que han
aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
21. 4.2. Els habitants del desert
Els deserts són zones poc poblades. Grups de
pastors nòmades viuen als límits del desert, on
pasturen els ramats de cabres i camells.
La població sedentària dels deserts viu al costat
dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua
procedent de corrents subterranis.
22. 5. Zones temperades: paisatge oceànic
5.1. El paisatge oceànic
5.2. La relació dels grups humans amb el
medi
23. 5.1. El paisatge oceànic
Elpaisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40o i 60o al
nord i al sud de l’equador.
Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents
durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i
presenten poques diferències entre les estacions.
Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que
s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures,
castanyers…).
Lavegetació més característica d’aquest paisatge és el prat,
que sorgeix després d’haver talat els boscos.
24. 5.2. La relació dels grups humans amb el medi
Les zones de clima oceànic de la Terra tenen
diverses formes de paisatge segons el grau
d’ocupació humana.
Europa occidental. Una àrea molt poblada on els
boscos han donat pas als prats per a bestiar i a
conreus.
Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i
d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
abundants els boscos poc explotats.
Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix
una herba molt abundant que permet la cria extensiva
de ramaderia bovina i ovina.
25. 6. Zones temperades: paisatge mediterrani
6.1. El paisatge mediterrani
6.2. La relació dels grups humans amb el
medi
26. 6.1. El paisatge mediterrani
El
paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar
Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i
Austràlia.
El
clima mediterrani es caracteritza per uns estius
calorosos i secs.
Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.
Els boscos mediterranis estan formats per arbres de
fulla perenne (pins, alzines,…).
Latala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el
bosc i hi creix un matoll molt dens (màquia i garriga).
27. 6.2. La relació dels grups humans amb el medi
Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i
l’aigua escassa els conreus són els propis del
secà: cereals, vinya i olivera.
La ramaderia dominant és l’ovina.
El regadiu ha afavorit el desenvolupament de
la ramaderia intensiva i els conreus d’horta.
Actualment, la construcció d’hivernacles ha
consolidat una agricultura que exigeix,
sobretot, molt treball.
28. 7. Zones temperades: paisatge continental
7.1. El paisatge continental
7.2. La relació dels grups humans amb el
medi
29. 7.1. El paisatge continental
El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de
les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva
acció reguladora.
Les regions interiors dels continents presenten
temperatures extremes i tenen poques precipitacions,
que es concentren principalment a l’estiu.
Malgratles poques precipitacions, els rius hi són
cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials.
Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de
paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les
zones situades més al nord) i estepes o prats (més al
sud).
30. 7.2. La relació dels grups humans amb el medi
Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser
humà per a la fabricació de cel·lulosa, que
després es transformarà en paper.
Aquestes zones estepàries són molt
adequades per al desenvolupament de la
ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.
31. 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge
d’alta muntanya
8.1. El paisatge polar
8.2. El paisatge d’alta muntanya
32. 8.1. El paisatge polar
Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar
Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè
els raigs solares hi arriben molt inclinats.
La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses
precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts
freds).
La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la
tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens.
Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades
per esquimals (Amèrica) i lapons (península
Escandinava).
33. 8.2. El paisatge d’alta muntanya
Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500
m, tenen característiques pròpies dels climes freds.
Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les
precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.
La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors,
segons l’altitud (estatges de diferent altitud).
Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment
a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i,
darrerament, a les activitats turístiques.