1. Climes i paisatges de la Terra
TEMPERATURA
INCIDÈNCIA DELS RAIGS SOLARS
FACTORS QUE MODIFIQUEN LA TEMPERATURA
INFLUÈNCIA DEL MAR EN LES TEMPERATURES
DIURNES I NOCTURNES
CLIMES
DOSSIERS DE TREBALL

2. 2. La temperatura
2.1. La temperatura atmosfèrica
• Incidència dels raigs solars
2.2. Factors que modifiquen la temperatura
• Influència del mar en las temperatures diurnes i nocturnes: les brises

3. 2.1. La temperatura atmosfèrica
La temperatura atmosfèrica és el grau
d’escalfament de l’aire a causa de la radiació
solar
L’atmosfera s’escalfa des de baix. Els raigs
solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la
calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.

4. Incidència dels raigs solars

5. 2.2. Factors que modifiquen la temperatura
Els canvis de temperatura vénen determinats
per la latitud, l’altitud i la distància respecte del
mar.
El factor que influeix més en la temperatura és la
insolació i la insolació depèn en gran mesura de
la latitud.
Amb l’altitud les capes d’aire són menys denses
i no són capaces de retenir la calor; per tant,
com més altura menys temperatura.
El mar suavitza les temperatures de les terres
situades prop de les costes.

6. Influència del mar en las temperaturas
diurnes i nocturnes: les brises

7. Climes i paisatges de la Terra
1. Climes de la Terra
2. Zona càlida: paisatge equatorial
3. Zona càlida: paisatge tropical
4. Zona càlida: paisatge desèrtic
5. Zones temperades: paisatge oceànic
6. Zones temperades: paisatge mediterrani
7. Zones temperades: paisatge continental
8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya

8. Introducció
 El medi natural està format principalment pel
relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la
fauna.
 En l’actualitat és difícil trobar un medi
autènticament natural en el qual no hagi
actuat l’ésser humà.
 Per això, quan parlem de paisatge ens referim
al medi natural combinat amb l’acció humana.

9. 1. Climes de la Terra
1.1. Zones climàtiques de la Terra
• Zones climàtiques de la Terra

10. 1.1. Zones climàtiques de la Terra
 La combinació dels elements del clima
(temperatura, humitat, pressió, vents i
precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud
i distància respecte del mar) donen, com a
resultat, diferents tipus de climes a la Terra.
 Si triem la temperatura com a element principal
del clima, la Terra es divideix en tres zones
climàtiques: zona de climes càlids, de climes
temperats i de climes freds.
 Cada zona se subdivideix alhora en diversos
climes.

11. Zones climàtiques de la Terra

12. Zones climàtiques de la Terra

13. 2. Zona càlida: paisatge equatorial
2.1. El paisatge equatorial
2.2. Els habitants de la zona equatorial

14. 2.1. El paisatge equatorial
 El paisatge equatorial es troba en àrees del
planeta situades al voltant de l’equador:
Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est
d’Àsia.
 Les temperatures sempre són molt altes i les
precipitacions molt abundants.
 Els rius equatorials són els més cabalosos i
regulars de la Terra.
 La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els
animals d’aquest paisatge acostumen a ser de
mida petita.

15. 2.2. Els habitants de la zona equatorial
 Els grups indígenes que habiten les grans
zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de
la recol·lecció de fruits o practiquen una
agricultura molt rudimentària. Hi ha una
densitat de població baixa.
 Les zones equatorials asiàtiques estan molt
pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs,
canya de sucre, te i hevees.

16. 3. Zona càlida: paisatge tropical
3.1. El paisatge tropical
3.2. Els habitants de la sabana

17. 3.1. El paisatge tropical
 Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima
equatorial hi ha les zones de clima tropical.
 A les zones tropicals, les temperatures són
elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi
marquen dues estacions ben diferenciades,
l’estació humida i l’estació seca.
 Els rius tenen grans crescudes a l’època de
pluges.
 La vegetació característica és la sabana,
formada per herbes i arbustos, on viuen grans
herbívors i els seus depredadors.

18. 3.2. Els habitants de la sabana
 Alguns pobles indígenes de la sabana (els
massai i els mara) són pastors i practiquen
una ramaderia extensiva.
 Altres pobles de la sabana són agricultors i
practiquen una rotació de conreus.
 A les zones tropicals, al costat de l’agricultura
tradicional s’hi troben extenses plantacions,
explotades per companyies estrangeres,
dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac,
te...

19. 4. Zona càlida: paisatge desèrtic
4.1. El paisatge desèrtic càlid
4.2. Els habitants del desert

20. 4.1. El paisatge desèrtic càlid
 Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics.
 Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt
altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans
oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit
(freda).
 Alsdeserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i
que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan
plou.
 Als
deserts a penes hi viuen algunes plantes que han
aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques.

21. 4.2. Els habitants del desert
 Els deserts són zones poc poblades. Grups de
pastors nòmades viuen als límits del desert, on
pasturen els ramats de cabres i camells.
 La població sedentària dels deserts viu al costat
dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua
procedent de corrents subterranis.

22. 5. Zones temperades: paisatge oceànic
5.1. El paisatge oceànic
5.2. La relació dels grups humans amb el
medi

23. 5.1. El paisatge oceànic
 Elpaisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40o i 60o al
nord i al sud de l’equador.
 Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents
durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i
presenten poques diferències entre les estacions.
 Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
 Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que
s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures,
castanyers…).
 Lavegetació més característica d’aquest paisatge és el prat,
que sorgeix després d’haver talat els boscos.

24. 5.2. La relació dels grups humans amb el medi
 Les zones de clima oceànic de la Terra tenen
diverses formes de paisatge segons el grau
d’ocupació humana.
 Europa occidental. Una àrea molt poblada on els
boscos han donat pas als prats per a bestiar i a
conreus.
 Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i
d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
abundants els boscos poc explotats.
 Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix
una herba molt abundant que permet la cria extensiva
de ramaderia bovina i ovina.

25. 6. Zones temperades: paisatge mediterrani
6.1. El paisatge mediterrani
6.2. La relació dels grups humans amb el
medi

26. 6.1. El paisatge mediterrani
 El
paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar
Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i
Austràlia.
 El
clima mediterrani es caracteritza per uns estius
calorosos i secs.
 Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.
 Els boscos mediterranis estan formats per arbres de
fulla perenne (pins, alzines,…).
 Latala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el
bosc i hi creix un matoll molt dens (màquia i garriga).

27. 6.2. La relació dels grups humans amb el medi
 Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i
l’aigua escassa els conreus són els propis del
secà: cereals, vinya i olivera.
 La ramaderia dominant és l’ovina.
 El regadiu ha afavorit el desenvolupament de
la ramaderia intensiva i els conreus d’horta.
 Actualment, la construcció d’hivernacles ha
consolidat una agricultura que exigeix,
sobretot, molt treball.

28. 7. Zones temperades: paisatge continental
7.1. El paisatge continental
7.2. La relació dels grups humans amb el
medi

29. 7.1. El paisatge continental
El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de
les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva
acció reguladora.
Les regions interiors dels continents presenten
temperatures extremes i tenen poques precipitacions,
que es concentren principalment a l’estiu.
Malgratles poques precipitacions, els rius hi són
cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials.
Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de
paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les
zones situades més al nord) i estepes o prats (més al
sud).

30. 7.2. La relació dels grups humans amb el medi
 Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser
humà per a la fabricació de cel·lulosa, que
després es transformarà en paper.
 Aquestes zones estepàries són molt
adequades per al desenvolupament de la
ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.

31. 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge
d’alta muntanya
8.1. El paisatge polar
8.2. El paisatge d’alta muntanya

32. 8.1. El paisatge polar
 Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar
Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè
els raigs solares hi arriben molt inclinats.
 La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses
precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts
freds).
 La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la
tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens.
 Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades
per esquimals (Amèrica) i lapons (península
Escandinava).

33. 8.2. El paisatge d’alta muntanya
 Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500
m, tenen característiques pròpies dels climes freds.
 Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les
precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.
 La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors,
segons l’altitud (estatges de diferent altitud).
 Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment
a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i,
darrerament, a les activitats turístiques.

34. INTRODUCCIÓ A LES
ZONES CLIMÀTIQUES DEL
MÓN

35. ZONES CÀLIDES

36. ZONES TEMPERADES

37. ZONES FREDES