1. Àlbum
Poètic
Pol Justel Oliva
Laboratori Aplicacions Gràfiques B6 2012-2013

2. Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar d emans i peus
mitja dotzena d’explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,
subtilment i eficaçment,
als explotats.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda.
Mot d’ordre

3. Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d’on tot és insòlitament digne.
No l’enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre’n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l’harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu
Deserta el fosc.

4. Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
roses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
L’amor

5. Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Un dia cualsevol

6. Vetlla l’espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s’interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t’estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l’ocultava.
Ara m’atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.
Espai de mi

7. No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que es-
clata rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d’aquest llarg temps de
prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L’entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
El Temps

8. No serà falaguer, l’estiu, i la tardor
-saps prou com l’estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s’escurcin els dies te’m faràs més
present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure’ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t’endurà de nou quan se m’endugui
Després

9. No estem mai sols. Hi ha sempre
quaranta-sis contínues que ens vetllen
i metxeres insignes
de principis de segle.
Tenim la por ficada al cos;
sovintegen tan poc els dies festius!
Tant treballar ens taca la pell
d’oli de màquines,
de pols de màquines,
de ferum de màquines.
Se’ns contagia l’epilèpsia
de les pentinadores
i el dinamisme excessiu
dels dobladors suïssos
i la fressa monòtona de les cardes.
No estem mai sols. Hi ha sempre
gairebé vint-i-tres mil pues
i llur terrible seqüela;
i els horaris tan rígids
i el plusos tan despòtics.
No estem mai sols. Hi ha sempre
la gent; però la gent no compta.
El que compta es l’espai que ocupen
i el ritme sense treva.
Tothom accepta ja que la tendresa
perjudica el progrés.
Estigueu-ne segurs: s’apropa el dia
que tots tindrem una ànima metàl·lica.
No estem mai sols

10. Amb cotó egipci
filarem angoixa;
amb cotó espanyol
filarem paciència;
amb cotó americà
filarem prosperitat.
Tot amb números prims,
perquè els gruixuts no es venen.
El mercat va a menys,
però la gent se’ls gasta.
Estalviar fa vell
i no es prospera.
Qui menja ceba
i dorm sense llençol
no és pas tan infeliç
si, a més, disposa
d’un parell de conjunts de fantasia
i unes sabates esportives.
Desenganyem-nos: un bon jersey
dura molt més que un àpat.
La Fàbrica

11. Vinc a visitar-te, mar,
espurnejat de delícia
sota el cel ja tardoral
de la ciutat recollida.
Vinc a olorar el teu perfum,
a caminar per la riba,
perquè el teu embat profund
m’encomani d’energia.
Vinc a fondre’m en el blau
de la teva aigua infinita,
a fer l’ànima cristall
com les ones amb què esquitxes.
Vinc a sentir el teu brogit,
mar que et bressoles al ritme
dels teus pensaments tan clars,
dels teus sentiments de vidre.
Mar excels de la ciutat,
que la penses i l’estimes,
fa mils d’anys que ets captivat
pels seus ulls i el seu somriure.
Pels carrers i pels passejos,
el teu vent arrauxat vibra
i la teva força empeny
la ciutat que mai declina.
El mar de la ciutat

12. Pol justel Oliva
29/09/1989
Barcelona
54290388-D
696994403
Poemes de Miquel Martí i Pol
Fotografies Pol Justel Oliva
DADES