2. ÍNDEX
• Portada (1)
• Índex (2)
• Cantada d’havaneres al Port de la Selva (fotografia) (3)
• Origen (4)
• L’Havana (Cuba) (fotografia) (5)
• Qui cantava les havaneres ?, On viatjaven els autors
de les havaneres ?, Perquè s’anomenen havaneres ?
(6)
• Ritme de l’havanera (7)
• Quins instruments solen acompanyar les havaneres ?
(8-9)
• Havaneres més conegudes (10)
• Havanera del Port de la Selva (11)
• Grups famosos d´havaneres (12)
• Felip Pedrell i Sabater (13)
• Fotografia Grup d´Havaneres Mar d´Amunt (14)
• Contraportada (15)
4. ORIGEN
• L’havanera és un gènere musical originat a Cuba a la primera
meitat del segle XIX.
• La primera havanera documentada és "El amor en el baile", d´un
autor anònim i publicada en el diari literari havaner “La Prensa”,
un 13 de novembre de 1842.
• Té un ritme lent, a 60 pulsacions per minut, amb compàs binari:
una dansa a temps lent, cantada, amb ritme molt precís format
per, en una part, corxera amb puntill i semicorxera o amb
semicorxera, corxera, semicorxera i en l’altra amb dues
corxeres.
• Pot ser purament instrumental, encara que el més habitual és
que sigui cantada.
• És un gènere adaptat i usat per diferents formacions musicals,
com grups corals, bandes de música, “tunas” i rondalles.
6. Qui cantava les havaneres?, on viatjaven els autors de les
havaneres?
Perquè s´anomenen havaneres?
El terme havanera sol relacionar-se amb L’Havana, capital de Cuba.
Hi ha diverses opinions sobre el seu origen. El cert és que va néixer
a Cuba, segons Pedrell, el seu ritme ens recorda a la “danza
cubana”, de la que segurament va néixer amb la influència de l’antic
“tango” d’Espanya i Cuba.
D’ençà que Cristòfol Colom va arribar a l’illa caribenya el 28
d’octubre de 1492, han estat variades les cultures que s’han anat
barrejant fins avui. Aborígens de Cubanacán (nom aborigen),
espanyols conquistadors i negres africans de diferents ètnies, amb
diferents idiomes, han fet que la cultura, l’art i també la música
cubana s’anés formant amb elements de tots aquests pobles. Tot i
això, el Renaixement espanyol va ser el que va predominar: negres
"libertos" van acabar tenint l’ofici de músics a l’estil de les
orquestres europees de l’època.
A partir del segle XVIII a Espanya es coneixen gèneres musicals
"venidos de América", de L’Havana, com la “Chacona”, la
“Contradanza” o la “Zarabanda”. La “Contradanza” o dansa criolla,
com diu un historiador radicat a Cuba, és la "verdadera especialidad
cubana". Es va començar a desenvolupar de gran manera a partir
del segle XIX i presenta elements del tango Congo, d’origen Bantu
barrejats amb factors melòdics de procedència hispànica.
8. Quins instruments solen acompanyar les havaneres?
Actualment coneixem l’havanera amb una plantilla
instrumental de guitarra acordió que acompanyen al
cant. L’Havanera a la seva forma més pura la podríem
considerar cantada “ a capella”, és a dir,
sense cap acompanyament instrumental. És molt probable
que aquest tipus de cançó en tenir els seus orígens anònims
fos cantada així inicialment, ja que considerem que el
cant és més natural a l’ésser humà i que un músic
instrumentista, encara que sigui un aficionat, ja és un
especialista, així com ho són els cantants de depurada
tècnica.
La guitarra, en ser un instrument tan popular és molt
possible que fos el primer a acompanyar les Havaneres als
creadors anònims, encara que l’havanera va començar a
tenir èxit com a cançó de saló cap a l’any 1840
acompanyada amb piano, però en l’actualitat els intèrprets
d’Havaneres acostumen a acompanyar-se amb
guitarra. Generalment la guitarra fa la funció de
destacar el baix i acompanyar amb acords arpegiats. En el
cas d’haver-hi dues guitarres, una d’elles fa els
“puntejats solistes”, és a dir, petites frases musicals
en forma de contracant instrumental que ornamenten les
frases. Destaquem també la possibilitat d’incorporar el
“tres cubà “, instrument semblant a la guitarra amb tres
cordes dobles que probablement s’executaria
també juntament amb la guitarra.
9. L’acordió, també instrument molt popular, però potser no
tant com la guitarra,acostuma a acompanyar les
Havaneres en la majoria de grups que la interpreten. No
podem ignorar la important popularitat d’aquest
instrument al País Basc i considerar la seva influència dins
del món de l’havanera, a més de la melodia semblant al
“zorzico basco” tal com va dir F. Pedrell.
En l’actualitat un conegut grup d'havaneres català fa servir
un acordió MIDI que a més d’exercir les seves funcions com
a tal, reprodueix acords de guitarra amb un sol instrument.
Com podem veure dins del món de l’Havanera també
s’incorporen les noves Tecnologies.
Com he dit anteriorment l’Havanera va destacar com a cant
de saló a partir de l’any 1840 acompanyada amb piano. Per
tant el piano, també és un dels instruments importants.
Instruments de percussió. No acostumen a aparèixer
instruments de percussió acompanyant l’havanera.
Antigament a les tavernes s’acostumava a acompanyar,
marcant el ritme, amb petits cops sobre la taula. En
l’actualitat en algunes ocasions s’acompanyen les
Havaneres amb instruments idiòfons com “claves y güiros”
típicament cubans. D’altres s’acompanyen amb congues,
“tumbadoras” i d’altres instruments de percussió
membranòfons.
10. HAVANERES MÉS
CONEGUDES
El meu avi, La bella Lola, Vell Pescador, La
barca xica, Oreneta gentil, La colombiana,
Mare vull ser pescador, El pescador i la
sirena, Mi madre fue una mulata, La Rosa
del Port, Mariner de terra endins, A la orilla
de un palmar, Visca la mar, Captiu del mar,
Barquejant, La caña dulce, La paloma,
Salió de Jamaica, La gavina, Rosina, Un
llop de mar i tantes altres.
11. HAVANERA DEL PORT DE LA
SELVA
Diuen que vist des del mar, quan la nit li encén els llums,
sembla un vaixell navegant, cara el vent i fort el rumb.
Diuen que el blau del seu cel, quan bufa la tramuntana,
És el més net i el més clar, és el més bonic que hi ha en tota la Costa Brava.
(Bis)
Si un dia surto amb la barca i al cap vespre no he tornat,
No pensis que vull deixar-te, no creguis que me n’he anat.
Busca’m a la nostra platja, On la terra besa el mar,
Busca’m al Port de la Selva (bis), segur que m’hi trobaràs.
Diuen que del poble estant, si mires cap a Sant Pere,
Veuràs els núvols dansant amb la boira que s’aferra.
Diuen que tot l’horitzó es vesteix de fina gassa,
I les ones porten randes, puntetes de coixí blanques, que els broda la
maregassa. (Bis)
Diuen que pels seus carrers, arribant la matinada,
Esperits de mariners surten a fer la rondada.
Diuen que les seves veus, quan el sol ja treu el nas,
Amb un cremat per senyera, canten aquesta havanera, entre l’Arola i el Pas.
(Bis)
Si un dia surto amb la barca i al cap vespre no he tornat,
No creguis que vull deixar-te, no creguis que me n’he anat.
Busca’m a la nostra platja, on la terra besa el mar,
Busca’m al Port de la Selva (Bis), segur que m´hi trobaràs.
Lletra: Rafel Rovira Vicent. Música: Tomàs Fernàndez Martínez
12. GRUPS CONEGUTS
D´HAVANERES
• Port-Bo (Palafrugell)
• Boira (Lleida)
• Bergantí (Malgrat de Mar)
• Arjau (Palafrugell)
• Els pescadors de l´Escala (La Cellera de Ter)
• Mar d´Amunt (El Port de la Selva)
• Mar Brava (Barcelona)
• La Taverna (Sant Feliu de Guíxols)
• Penjats de l´Ham (Valls - Tarragona)
• Sopa de peix (Tarragona)
• La Bella Lola (Arenys de Mar)
• Ultramar (Granollers – Barcelona)
• Mar Endins (Sant Cugat del Vallès)
• Bufa Marinada (Sabadell)
13. FELIP PEDRELL I
SABATER
Ja que he parlat de Pedrell, una breu nota bibliogràfica.
Pedrell va néixer el 19 de febrer de 1841 a Tortosa, Baix Ebre i va
morir el 19 d´agost de 1922 al 81 anys a Barcelona.
La seva activitat principal era la de compositor, però tenia altres
activitats, com ara musicòleg, pedagog musical i crític musical
català,
capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.
Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer
músic modernista català a contactar amb la música estrangera.
Aquest contacte va ser essencial per definir les seves futures
tendències musicals com a compositor de música culta i popular.
Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de
Wagner.
Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia en l’àmbit
internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs als Països
Catalans i a la resta d'Espanya. També destacà com a editor de
música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs
diversos. Amb la seva personalitat renovà el llenguatge musical i fou
l'iniciador d'un teatre líric nacional.
Els seus deixebles més notables foren Enrique Grandos, Manuel de
Falla, Robert Gerhard, Isaac Albeniz, Lluís Millet i Félix de Santos.
