La poesia

Característiques generals de la
poesia
versificació
Brevetat
Estat d´ànim
MÓN INTERIOR DEL POETA
emoció
Manca d´història

musicalitat RITME
LLENGUATGE ELABORAT
COMPLEXITAT

Els versos
●
Un vers és cada una de les línies de què
consta un poema.
●
Les combinacions de versos formen les
estrofes.
●
I la suma de les estrofes dóna com a
resultat el poema

Què cal tenir en compte per
analitzar mètricament un vers?
1) En català comptem les síl.labes dels versos fins
a l´última síl.laba tònica.
ex. La nit em clava (4)
el seu ullal (4)
i el coll em sagna (4)

2)Els contactes entre vocals poden afectar el còmput
si.làbic:
HIAT Dues vocals en contacte són
pronunciades en síl.labes diferents.
ex.És el seu plor o/ era l´aigua
SINALEFA Dues vocals en contacte són
pronunciades en un únic cop de veu.
ex.agafa la terra humida
ELISIÓ Una de les dues vocals en contacte
(habitualment, una vocal neutra) se
suprimeix.
ex.la nit sense esma camina

Versos d´art menor (fins a 8
síl.labes)
monosíl.labs bisíl.labs trisíl.labs tetrasíl.labs
Clou Toc Toc Ronda prop I amb el desglaç,
pany Qui és? el felí l´estoig s´esquerda:
l´any La Mort de l´enyor ja en surt un braç
nou. De tija verda
pentasíl.labs hexasíl.labs
Aquell temps sentí, Quan bastiran llurs cases
amorós delit llurs mans tindran l´amor
i ara, trist de mi, amb què pastaven fang
muir de gran despit

heptasíl.labs
Crit de flama, clam de vent,
en la finestra poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga.
octosíl.labs
Cap a l´estany assolellat,
l´ànega passa atrafegada,
potes i bec d´un or barat,
neta com roba de bugada.

Versos d´art major (més de 8
síl.labes)
Enneasíl.labs
Un floc ma vida en el teu cabell
Decasíl.labs
Veles e vents han mos desigs complir
Hendecasíl.labs
Tronava la tempesta per valls i cims
Dodecasíl.labs
En llemosí sonà lo meu primer vagit
Alexandrí (6+6)
Bella ciutat d´ivori, feta de marbre i or

Altres característiques dels
versos
●
Versos isosil.làbics: tenen el mateix nombre
de síl.labes al llarg de tot el poema.
●
Versos anisosil.làbics: tenen diferent nombre
de síl.labes al llarg del poema.
●
Versos masculins: acaben en paraula aguda.
●
Versos femenins: acaben en paraula plana o
esdrúixola

La rima
La rima és una coincidència de sons (no pas de
grafies) total o parcial entre mots de versos
diferents, a partir de l´última síl.laba tònica.
Rima consonant
Es repeteixen tant sons vocàlics com consonàntics
Però un fresc perfum de llorer d´elevava
Altiva segadora, que per beure´n la saba
Rima assonant
Només es repeteixen els sons vocàlics
La nit em clava
I el coll em sagna

El ritme
El ritme d´un vers s´obté
mitjançant la repetició de
combinacions de síl.labes
tòniques i àtones.
Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat

Les figures retòriques
Potser va caure per malalta;
potser per viure entre la gent;
potser amb l´afany de ser més alta
si se l´enduia un cop de vent.
Com un peix sense bicicleta
Cerco el meu cor entre les ones
Aigua i res més, i quantes coses,
dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,
i valent i esgarrifat...! Perles i roses,
i ganivets i besos, i l´atzar
de llavis prims i de mirades closes.

Els meus pits són dos ocells
engabiats
...dels meus fills el riure
és salt de dofins
Un núvol blanc
pel cel camina
Al bar de vidre hi ha callades ombres

Potser va caure per malalta;
potser per viure entre la gent;
potser amb l´afany de ser més alta (anàfora)
si se l´enduia un cop de vent.
Com un peix sense bicicleta
Cerco el meu cor entre les ones (comparació)
Aigua i res més, i quantes coses,
dins d´aquesta aigua i d´aquest blau covard,
i valent i esgarrifat...! Perles i roses,
i ganivets i besos, i l´atzar
de llavis prims i de mirades closes.
(polisíndeton)

Els meus pits són dos ocells
engabiats (metàfora)
...dels meus fills el riure
és salt de dofins
(hipèrbaton)
Un núvol blanc
pel cel camina (personificació)
Al bar de vidre hi ha callades ombres
(epítet)

Metàfora Consisteix a anomenar un Els fils daurats de la
ésser, un objecte, un fet tarda(els raigs de sol)
amb el nom d´un altre
amb el qual manté una
relació de semblança
(A=B)
Comparació Relació de semblança I així, com una rosa,
entre dos mots. Els dos s´obrí la fossa
conceptes apareixen
relacionats a través del
nexe com o del verb
semblar (A és com B)
Personificació Assigna característiques Ona suau, escuma que
humanes a objectes o somriu?
altres éssers que no
poden tenir-les

Al.literació És la repetició Ni a l´àliga li valen les d´or
d´un mateix so en un potentes ales.
determinat grup de paraules
per crear una sensació
determinada
Anàfora És la repetició Diners fan bé, diners fan mal,
d´una o més paraules al Diners fan l´home infernal
començament
d´alguns versos.
Hipèrbole Exageració de les S´utilitza molt en el
característiques llenguatge quotidià:
d´un objecte, d´un ésser viu o ”En Pere s´ofega en un got d
d´un fet
´aigua”, “T´ho he dit mil cops”

Hipèrbaton Canvi de l´ordre habitual de Canten les gotes damunt la
les paraules en l´oració. teulada (les gotes canten
damunt la taulada)
Polisíndeton Repetició de la conjunció i o I arriba a les taronges i en
ni. Augmenta l´expressivitat cull i se n´emporta.
del discurs i serveix per
alentir-lo.
Epítet Adjectiu que indica una La paraula humana ses notes
característica que de forma colliria.
inherent ja té el nom al qual Agafà el fosc carbó de les
acompanya. mines.
Dóna una informació
innecessària sobre el nom.

Les estrofes
Apariat o Dos versos de rima consonant
rodolí
Tercet Conjunt de tres versos.
Quartet/ Conjunt de quatre versos. Si són d´art menor tindrem una
Quarteta quarteta, si són d´art major, un quartet
Quintet/ Conjunt de cinc versos (amb dues rimes consonàntiques
Quinteta diferents). Si els versos són dart menor tindrem una
quinteta, si són d´art major, un quintet.
Sextet/ Conjunt de sis versos (amb dues o tres rimes). Si els
sexteta versos són d´art menor tindrem una sexteta, si són d´art
menor, un sextet.

Les estrofes
Octava o Grup de vuit versos, normalment decasíl.labs.
cobla
Dècima Grup de deu versos, normalment heptasíl.labs.

Les composicions
1. L´auca
Quaranta-vuit dibuixos o gravats sota els
quals hi ha quaranta-vuit rodolins, sovint
heptasíl.labs.
Té com a precedent un joc d´atzar del segle
XVIII, de quaranta-vuit figures, entre les
quals hi havia l´oca.

Les composicions
2. El romanç
Es tracta d´un nombre variat i indeterminat
de versos heptasíl.labs. Els versos parells
tenen rima assonant i els versos senars no
tenen rima.

No toqueu el rei En Jaume, 7-
que la terra s´entrarà! 7a
Per l´esvoranc del sepulcre 7-
passen com fures les mans: 7a
la primera que el tocava 7-
amb l´espasa es va tallar. 7a
Per lo cap ve que l´estiren; 7-
ja segueix tot enrampat 7a
vestit amb l´hàbit de monjo, 7-
los cabells rossos penjant, 7a
la destra sobre l´espasa, 7-
los ulls oberts i emboirats... 7a

Les composicions
3. El sonet
●
Conformat per dos quartets i dos tercets.
●
És la composició per excel.lència de la
literatura occidental.
●
És d´origen italià (Petrarca)
●
Gairebé sempre isosil.làbic.

Anaves damunt l´herba de la prada
i volava el teu braç adolescent,
i pel filat de la raqueta alçada
travessava la llum del sol ponent.
La pau dominical tan desesmada
i ta faç d´angeleta i el rabent
joc seriós m´encisen la diada.
D´un rector reformat pàl.lidament
et veia filla; entorn del presbiteri
collies roses; contes de misteri
amaves i el blancatge i els infants.
Jo, oficial, de Singapur venia.
Alt, vermellenc, et feia cortesia...
Carros de fenc passaven odorants