1. ELS PRONOMS

2. CARACTERÍSTIQUES
Morfologia: (forma)
-Alguns són variables: ell, ella,
ells, elles
-Alguns són invariables: ho, hi
Semàntica: (significat)
No tenen un significat
propi:
La meva mare és francesa
La meva mare ho és
(francesa)
Sóc mexicà
Sintaxi: (combinació)
Poden fer de SN, SA,
Sadv,SP:
-La Marta vol pa.
Ella té gana. (la Marta)
-El lleó és salvatge.
El lleó ho és (salvatge)
-El nen ja camina bé.
El nen ja hi camina.(bé)
-La porta era de fusta.
La porta ho era (de fusta)

3. CLASSIFICACIÓ
PRONOMS PERSONALS
FORTS
PRONOMS
FEBLES
PRONOMS
INTERROGATIUS
PRONOMS
RELATIUS

4. PRONOMS PERSONALS FORTS (o
tònics)
●
●
Serveixen per designar les persones
gramaticals (1a, 2a i 3a)
S´anomenen forts perquè tenen accent tònic
Ell és fort, però el van trobar cansat
(és fort)
(és àton o feble)
●
Es poden pronunciar sols.
-Qui ha tancat la porta?
-Ella.

5. PRONOMS PERSONALS FORTS
tònics)
singular
1a persona
plural
Jo, mi
Nosaltres, nós
2a persona Tu
Vosaltres, vós
3a persona Ell, ella, vostè
Ells, elles, vostès
reflexiu
Si, ells (mateixos)
Si, ell (mateix)
(o

6. PRONOMS PERSONALS FORTS
●
(o tònics)
Mi s´usa en lloc de jo darrere la majoria de
preposicions ( amb, en, contra, per...)
ex. Parlaven de mi.
ex. Fes-ho per mi.
ex. Tots anaven contra mi.
●
Vostè i vostès pel sentit pertanyen a la segona persona
(tu, vosaltres), però gramaticalment funcionen com
de la tercera persona.
ex. Vostè agafarà la maleta. (agafaràs)
ex. Vostès agafaran els abrics.(agafareu)

7. PRONOMS PERSONALS FORTS
●
(o tònics)
Vós pel sentit pertany a la segona persona del
singular, però gramaticalment s´utilitza en
segona persona del plural.
ex. Vós portareu la carn. (tu portaràs/vosaltres
portareu)
●
Nós pel sentit pertany a la primera persona del
singular, però gramaticalment s´utilitza en plural.
ex. Nós agafàvem la corona del regne.
(Jo agafava/nosaltres agafàvem)

8. PRONOMS PERSONALS FORTS
●
(o tònics)
La forma del reflexiu si s´utilitza darrere
de preposició i a vegades també es reforça
amb el mot mateix.
ex. El noi estava fora de si.
ex. Anava contra si mateix.

9. PRONOMS FEBLES (O ÀTONS)
●
●
S´anomenen febles perquè són àtons, no tenen
accent tònic.
No poden funcionar sols, sempre se situen al costat
del verb (davant o darrere), amb el qual forma una
unitat.
ex. Va rentar-se les mans.(a ell)
ex. Va venir-hi (a la festa)
ex. El noi l´agafa (el llibre)
ex. Va donar-m´ho (a mi /allò)

10. PRONOMS FEBLES (O ÀTONS)
FORMES
PLENES
Me, te se, ne
Nos, vos, lo,
los
FORMES
ELIDIDES
M´, t´, s´, n´ l´
FORMES
REFORÇADES
Em, et, es, en
Ens, us, el, els
FORMES
REDUÏDES
´m, ´t, ´s, ´n
´ns, ´l, ´ls
La, les, li, ho,
hi
l´

11. PRONOMS FEBLES (O ÀTONS)
Ex. El noi va aixecar-se.
Ex. El noi s´aixeca.
Ex. El noi es renta.
Ex. El noi va perdre´s.
Ex. El noi el compra.
Ex. Tu, compra´l.
Ex. El noi va comprar-lo
Ex. El noi l´agafa

12. ELS PRONOMS INTERROGATIUS
●
Serveixen per preguntar de manera directa o indirecta:
QUI (quina persona): Qui hi ha? Ignoro qui trucava
QUÈ (quina cosa): Què vols per sopar? No sé què vols per
sopar
ON (quin lloc): On anirem?
COM (quina manera): Com anirem a la casa?
QUAN (quin moment): Quan farem la festa?

13. ELS PRONOMS RELATIUS
Són els següents: QUE, QUÈ, ON, QUI, EL QUAL,
LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS
Ex. El noi que passa pel carrer és amic meu.
Ex. La ploma amb què escric és nova.
Ex. El noi amb qui parlaves és anglès.
Ex. La sala on ens reunim és petita.
Ex. La senyora de la qual parlo és vella.

14. ELS PRONOMS RELATIUS
El noi que passa pel carrer és amic meu
conté dues idees:
El noi és amic meu.
El noi passa pel carrer.
El pronom relatiu enllaça les dues idees i
substitueix a “el noi”