SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 27
CiènciesSocials
Unitat 3: L’aigua a la Terra
SÒLID LÍQUID GASÓS
- TEMPERATURA (es refreda)
+ TEMPERATURA (es calfa)
Els estats de l’aigua
Té una forma
determinada,
com la d’un
glaçó.
L’utilitzem
per beure, nadar,
regar… Adopta
forma del recipient.
És vapor d’aigua,
no té forma pròpia.
No es veu i forma
part de l’aire.
Els estats de l’aigua a la Terra
SÒLID LÍQUID GASÓSPol Nord
Glaciar Perito Moreno
Mar Mediterrani
Riu Amazones
Núvols
Canvis d’ estat de l’aigua
Canvi d’estat: l’aigua passa d’un estat a un altre quan canvia
de temperatura.
1. EVAPORACIÓ
2. CONDENSACIÓ
3. PRECIPITACIÓ
EVAPORACIÓ4. RETORN
SUPERFICIAL
O ESCORRENTÍA
5. INFILTRACIÓ
6.AQÜÍFERS
EL CICLE DE L’AIGUA
Oceans: extensions
d’aigua salada molt grans.
Hi ha cinc: Oceà Pacífic,
Atlàntic, Índic, Glacial
Àrtic, Glacial Antàrtic
Mars: extensió d’aigua
salada més menuda que
l’oceà.
Rius: corrents
d’aigua dolça.
Naixen a les
montanyes,
passen per valls i
desemboquen a
mars o rius.
Llacs: extensions
d’aigua voltades
per terra.
Si són menudes,
s’anomenen
llacunes.
Torrents, rambles i
barrencs: talls en
terrenys amb
molta pendent,
només corre
aigua quan plou.
Pols: zones més fredes de
la Terra, estàn coberts de
gel.
Icebergs: grans trossos
d’aigua dolça que es
desprenen dels continents i
floten al mar.
Cims de les montanyes:
l’aigua dels cims es gela pel
fred que fa a aquesta altitud.
Quan es descongela, va a
parar als rius.
Rius subterranis: corrents
d’aigua que circulen per
davall de la terra.
Aqüífers: depòsits de l'aigua
que es filtra per les roques.
Aquestes aigües poden eixir a l’exterior en forma de FONTS o
les persones les extrauen a través de POUS.
Aigües salades
Aigües salades
Aigües gelades
Aigües subterrànies
Mars
Oceans
Rius
Llacs, llacunes
Torrents
Rambles
Barrancs
Pols
Icebergs
Cims de les montanyes
Rius subterranis
Aqüífers
Curs
Recorregut que fa
un riu, des del
naixement fins a la
desembocadura.
Llit
Terreny afonat per on
circula l’aigua.
Cabal
Quantitat
d’aigua que
porta un riu.
Parts del riu
PRESA O MUR
PANTÀ
RIU
Acumula aigua dolça per a
que puguem utilitzar-la els
humans.
AFLUENT
PRESA O MUR
DESEMBOCADURA
PANTÀ
NAIXEMENT DEL RIU
RIU PRINCIPAL
El curs del riu
El curs d’un riu és llarg i es divideix en tres trams:
Curs alt, curs mitjà i curs baix.
El curs del riu
CURS ALT
Naix el riu a les
montanyes, on
plou i neva molt.
CURS MITJÀ
El riu travessa per valls i
planes. Rep aigua
d’altres afluents,
el cabal augmenta i el llit
és més profund.
AFLUENT
CURS BAIX
Últim tram del riu,
desemboca a la mar.
DELTA:
Acumulació d’arena que
el riu arrosega i entra en
la mar.
RÍA:
El llit del riu s’afona i
l’aigua de la mar entra
en el riu.
Page 24
Les persones i l’aigua
L’aigua és necessària per a les persones i la
utilitzem a les cases i en moltes activitats: per
a rentar-nos, cultivar aliments, fer esports,
divertir-nos…
L’aigua que consumim ha de ser dolça i
potable.
Page 25
COM OBTENIM L’AIGUA?
Page 26
COM CUIDEM L’AIGUA?
ESTALVIAR AIGUA:
Utilitzar només la quantitat
necessària.
Exemples: tancar bé
l’aixeta, dutxar-nos i no
banyar-nos, etc.
NO CONTAMINAR
L’AIGUA: No llançar a
l’aigua fems o residus
perquè deixa de ser potable.
Page 27

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

El cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbàEl cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbà
Rebecca Arqué
 
Els ecosistemes
Els ecosistemes  Els ecosistemes
Els ecosistemes
Tere Donet
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
aroki
 
Les etapes de la vida
Les etapes de la vidaLes etapes de la vida
Les etapes de la vida
Mprof
 

Mais procurados (20)

La formació del relleu 2 factors externs
La formació del relleu 2 factors externsLa formació del relleu 2 factors externs
La formació del relleu 2 factors externs
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
L'aigua
L'aiguaL'aigua
L'aigua
 
El relleu
El relleuEl relleu
El relleu
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
El cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbàEl cicle de l'aigua urbà
El cicle de l'aigua urbà
 
El foc a la prehistòria
El foc a la prehistòriaEl foc a la prehistòria
El foc a la prehistòria
 
Energia, tipus i propietats
Energia, tipus i propietatsEnergia, tipus i propietats
Energia, tipus i propietats
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
El relleu exemples
El relleu exemplesEl relleu exemples
El relleu exemples
 
Els ecosistemes
Els ecosistemes  Els ecosistemes
Els ecosistemes
 
Poemes de nadal
Poemes de nadalPoemes de nadal
Poemes de nadal
 
Poemes d hivern
Poemes d hivernPoemes d hivern
Poemes d hivern
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
Les etapes de la vida
Les etapes de la vidaLes etapes de la vida
Les etapes de la vida
 
LA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTIL
LA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTILLA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTIL
LA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTIL
 
cicle urba de l'aigua
cicle urba de l'aiguacicle urba de l'aigua
cicle urba de l'aigua
 
El cicle de l’aigua
El cicle de l’aiguaEl cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua
 
Elements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costaElements del paisatge de costa
Elements del paisatge de costa
 

Semelhante a L'aigua a la terra

Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
benienge
 
Els Rius
Els RiusEls Rius
Els Rius
Grb RB
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
farcadi
 
presentació_francina_mar
presentació_francina_marpresentació_francina_mar
presentació_francina_mar
Guillem
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èa
amayans
 

Semelhante a L'aigua a la terra (20)

Rius i mars
Rius i marsRius i mars
Rius i mars
 
PRIMER ESO: Rius i mars
PRIMER ESO: Rius i marsPRIMER ESO: Rius i mars
PRIMER ESO: Rius i mars
 
Unitat 3 medi. L'AIGUA
Unitat 3 medi. L'AIGUAUnitat 3 medi. L'AIGUA
Unitat 3 medi. L'AIGUA
 
Unitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aiguaUnitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aigua
 
Unitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aiguaUnitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aigua
 
Aigua i us_que_fem
Aigua i us_que_femAigua i us_que_fem
Aigua i us_que_fem
 
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigües
 
Els Rius
Els RiusEls Rius
Els Rius
 
El cicle del aigua
El cicle del aiguaEl cicle del aigua
El cicle del aigua
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
presentació_francina_mar
presentació_francina_marpresentació_francina_mar
presentació_francina_mar
 
El cicle de l’aigua
El cicle de l’aiguaEl cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua
 
Powerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èaPowerpoint tema 10 5èa
Powerpoint tema 10 5èa
 
Aigua
AiguaAigua
Aigua
 
Tema 3 L'aigua a la terra
Tema 3 L'aigua a la terraTema 3 L'aigua a la terra
Tema 3 L'aigua a la terra
 
Tema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraTema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la Terra
 
RIUS I MARS
RIUS I MARSRIUS I MARS
RIUS I MARS
 
PROJECTE AIGUA 1r
PROJECTE AIGUA 1rPROJECTE AIGUA 1r
PROJECTE AIGUA 1r
 
Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4
 

Mais de Núria Albert

Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
Núria Albert
 
Unitat 2: Funcions vitals
Unitat 2: Funcions vitalsUnitat 2: Funcions vitals
Unitat 2: Funcions vitals
Núria Albert
 

Mais de Núria Albert (16)

Tema 4 final
Tema 4 finalTema 4 final
Tema 4 final
 
Tema 2, ens relacionem
Tema 2, ens relacionemTema 2, ens relacionem
Tema 2, ens relacionem
 
Tema 2, ens relacionem
Tema 2, ens relacionemTema 2, ens relacionem
Tema 2, ens relacionem
 
Tema 1: El nostre cos (versió revisada)
Tema 1: El nostre cos (versió revisada)Tema 1: El nostre cos (versió revisada)
Tema 1: El nostre cos (versió revisada)
 
TEMA 12: La història (II)
TEMA 12: La història (II)TEMA 12: La història (II)
TEMA 12: La història (II)
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
MISA SANTA JOAQUINA 2015
MISA SANTA JOAQUINA 2015MISA SANTA JOAQUINA 2015
MISA SANTA JOAQUINA 2015
 
Canciones Santa Joaquina
Canciones Santa JoaquinaCanciones Santa Joaquina
Canciones Santa Joaquina
 
Tema 11
Tema   11Tema   11
Tema 11
 
Tema 9 : La població
Tema 9 : La poblacióTema 9 : La població
Tema 9 : La població
 
Quadres en blanc
Quadres en blancQuadres en blanc
Quadres en blanc
 
El clima i el temps atmosfèric
El clima i el temps atmosfèric El clima i el temps atmosfèric
El clima i el temps atmosfèric
 
Tema 6 forces i energies
Tema 6  forces i energiesTema 6  forces i energies
Tema 6 forces i energies
 
Tema 5 Elements del ecosistema
Tema 5 Elements del ecosistemaTema 5 Elements del ecosistema
Tema 5 Elements del ecosistema
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
 
Unitat 2: Funcions vitals
Unitat 2: Funcions vitalsUnitat 2: Funcions vitals
Unitat 2: Funcions vitals
 

L'aigua a la terra

  • 2. SÒLID LÍQUID GASÓS - TEMPERATURA (es refreda) + TEMPERATURA (es calfa) Els estats de l’aigua Té una forma determinada, com la d’un glaçó. L’utilitzem per beure, nadar, regar… Adopta forma del recipient. És vapor d’aigua, no té forma pròpia. No es veu i forma part de l’aire.
  • 3. Els estats de l’aigua a la Terra SÒLID LÍQUID GASÓSPol Nord Glaciar Perito Moreno Mar Mediterrani Riu Amazones Núvols
  • 4. Canvis d’ estat de l’aigua Canvi d’estat: l’aigua passa d’un estat a un altre quan canvia de temperatura.
  • 5. 1. EVAPORACIÓ 2. CONDENSACIÓ 3. PRECIPITACIÓ EVAPORACIÓ4. RETORN SUPERFICIAL O ESCORRENTÍA 5. INFILTRACIÓ 6.AQÜÍFERS
  • 6.
  • 7. EL CICLE DE L’AIGUA
  • 8. Oceans: extensions d’aigua salada molt grans. Hi ha cinc: Oceà Pacífic, Atlàntic, Índic, Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic Mars: extensió d’aigua salada més menuda que l’oceà.
  • 9. Rius: corrents d’aigua dolça. Naixen a les montanyes, passen per valls i desemboquen a mars o rius. Llacs: extensions d’aigua voltades per terra. Si són menudes, s’anomenen llacunes. Torrents, rambles i barrencs: talls en terrenys amb molta pendent, només corre aigua quan plou.
  • 10. Pols: zones més fredes de la Terra, estàn coberts de gel. Icebergs: grans trossos d’aigua dolça que es desprenen dels continents i floten al mar. Cims de les montanyes: l’aigua dels cims es gela pel fred que fa a aquesta altitud. Quan es descongela, va a parar als rius.
  • 11. Rius subterranis: corrents d’aigua que circulen per davall de la terra. Aqüífers: depòsits de l'aigua que es filtra per les roques. Aquestes aigües poden eixir a l’exterior en forma de FONTS o les persones les extrauen a través de POUS.
  • 12. Aigües salades Aigües salades Aigües gelades Aigües subterrànies Mars Oceans Rius Llacs, llacunes Torrents Rambles Barrancs Pols Icebergs Cims de les montanyes Rius subterranis Aqüífers
  • 13. Curs Recorregut que fa un riu, des del naixement fins a la desembocadura. Llit Terreny afonat per on circula l’aigua. Cabal Quantitat d’aigua que porta un riu. Parts del riu
  • 14. PRESA O MUR PANTÀ RIU Acumula aigua dolça per a que puguem utilitzar-la els humans.
  • 16. El curs del riu El curs d’un riu és llarg i es divideix en tres trams: Curs alt, curs mitjà i curs baix.
  • 17. El curs del riu
  • 18.
  • 19. CURS ALT Naix el riu a les montanyes, on plou i neva molt.
  • 20. CURS MITJÀ El riu travessa per valls i planes. Rep aigua d’altres afluents, el cabal augmenta i el llit és més profund. AFLUENT
  • 21. CURS BAIX Últim tram del riu, desemboca a la mar.
  • 22. DELTA: Acumulació d’arena que el riu arrosega i entra en la mar.
  • 23. RÍA: El llit del riu s’afona i l’aigua de la mar entra en el riu.
  • 24. Page 24 Les persones i l’aigua L’aigua és necessària per a les persones i la utilitzem a les cases i en moltes activitats: per a rentar-nos, cultivar aliments, fer esports, divertir-nos… L’aigua que consumim ha de ser dolça i potable.
  • 25. Page 25 COM OBTENIM L’AIGUA?
  • 26. Page 26 COM CUIDEM L’AIGUA? ESTALVIAR AIGUA: Utilitzar només la quantitat necessària. Exemples: tancar bé l’aixeta, dutxar-nos i no banyar-nos, etc. NO CONTAMINAR L’AIGUA: No llançar a l’aigua fems o residus perquè deixa de ser potable.