HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Aparell digestiu
1. NUTRICIÓ -Aparell digestiu -Aparell respiratori -Aparell circulatori -Aparell excretor TEMA 4: APARELLS DIGESTIU I RESPIRATORI
2.
3. És el mateix nodrir-se que alimentar-se? NO Depén de l’alimentació Està influenciada per factors culturals, econòmics, socials, religiosos … No és educable És educable És involuntària És voluntària És inconscient És conscient NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ
4. APARELLS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell circulatori Aparell excretor
5. ESQUEMA GENERAL DE LA NUTRICIÓ Sistema circulatori Cèl.lules Metabolisme Sistema circulatori Rebutjos i aigua CO 2 i vapor d’aigua Sistema circulatori Cèl.lules Metabolisme Aparell respiratori Aparell respiratori Sistema circulatori Calor CO 2 i vapor d’aigua Aparell excretor Sistema circulatori Aliments I aigua Oxigen Aparell digestiu Aparell respiratori Aliments I aigua Oxigen Aparell digestiu Aparell respiratori Aliments I aigua Oxigen Aparell digestiu Aparell respiratori Aliments I aigua Oxigen Aparell digestiu Aliments I aigua Oxigen
6.
7.
8. Òrgans per on passa l’aliment FARINGE ESÒFAG BOCA ESTÒMAC INTESTÍ PRIM INTESTÍ GROS
15. PARTS DE LA BOCA PARTS DE LA BOCA -LLAVIS -PALADAR -LLENGUA -DENTS
16. FUNCIONS DE LA BOCA - DIGESTIÓ MECÀNICA : consisteix en masticar els aliments amb els moviments de les mandíbules, dents i llengua i així es trituren i es barregen. - DIGESTIÓ QUÍMICA : la porta a cap les glàndules salivals que aboquen a la boca la saliva que conté amilasa, enzim que comença a fer la digestió del midó. ELS ALIMENTS S’HAN TRANSFORMAT EN EL BOL ALIMENTARI, una massa ensalivada.
17. FARINGE I ESÒFAG Comença la deglució del bol alimentari i ara travessa la faringe i passa a l’ esòfag . És voluntària i provoca el tancament de l’ epiglotis sobre la laringe , per evitar el pas d’una part del bol a l’aparell respiratori. L’ esòfag és un tub que condueix el bol alimentari per moviments peristàltics des de la faringe a l’ estòmac . S’obre el càrdia i el bol passa a l’ estómac . HI HA DIGESTIÓ A L’ESÒFAG? La faringe és un tub musculós d’uns 13 cm que ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit per una membrana mucosa. Connecta el nas amb la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap respiratori i el digestiu.
18. ESTÓMAC DIGESTIÓ MECÀNICA : moviments barrejadors del bol. DIGESTIÓ QUÍMICA : les glàndules secreten substàncies, el suc gàstric. - àcid clorhídric : trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid. - pepsina : enzim que degrada les proteïnes a pèptids. - mucina : protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina Pílor Ara el bol s’ha convertit en quim i ix pel pílor per anar a l’intestí prim .
19.
20.
21. L’INTESTÍ PRIM Té tres parts: duodé, jejú i ili DIGESTIÓ MECÀNICA : moviments peristàltics. DIGESTIÓ QUÍMICA : per tres tipus de sucs: -suc pancreàtic, prové del pàncrees -bilis, prové del fetge -suc intestinal FUNCIÓ PRINCIPAL: absorció de nutrients que passen a la sang.
22. L’absorció de nutrients Intestí prim -> duodé, jejú i ili Plecs intestinals Vas quilífer Vasos sanguinis Plec intestinal Nutrients Vellositats intestinals
23. INTESTÍ GROS Té tres parts: cec, còlon i recte. -NO HI HA DIGESTIÓ FUNCIONS: -Es produeix l’absorció d’aigua -Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K -Es produeixen gasos com CH 4 , SH 2 , CO 2
25. FETGE RECORDA: NO passa l’aliment per ací. -Es sintetitzen proteïnes -Produeix la destoxicació de drogues, com l’alcohol -Síntesi d’urea -Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc. -emulsiona els greixos
26. PÀNCREES RECORDA: NO passa l’aliment per ací. -Segrega el suc pancreàtic a l’intestí prim, que conté: - Enzims digestius , com la tripsina, quimotripsina, lipasa - Bicarbonat sòdic , que neutralitza l’acidesa de l’estómac i permet que els enzims actuen.
28. EN QUÈ ES TRANSFORMEN ELS NUTRIENTS? Glúcids Monosacàrids Àcids nucleics Lípids Proteïnes Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids Es transformen en la boca i l’intestí prim Es transformen en l’intestí prim Es transformen en l’estómac i l’ intestí prim Es transformen en l’estómac i l’intestí prim Glúcids Monosacàrids Àcids grassos Lípids Es transformen en l’intestí prim Àcids nucleics Pentosa, glùcid i base nitrogenada Àcids nucleics Proteïnes Aminoàcids
29. La ingestió i la digestió d’aliments Inici digestió Final Duodè Estómac Boca Proteïnes Greixos Glúcids complexos Nutrients resultants Digestió Components dels aliments La digestió dels aliments i l’obtenció de nutrients
30. L’absorció dels nutrients El procés digestiu acaba quan els nutrients són absorbits . L’ absorció consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica. Els monosacàrids i els aminoàcids passen directament a la sang Els àcids grassos passen als vasos limfàtics i d’ací a la sang
31. RESUM DEL PROCÉS DIGESTIU Els aliments són transformats en nutrients pels enzims secretats per les glàndules digestives i en els trams del tub. Així els nutrients , molècules més xicotetes, poden ser absorbits per l’intestí prim I així seran transportats pel sistema circulatori a totes les cèl.lules del cos i podran obtindre ENERGIA pel procés de respiració.
32.
33. Malalties de l’aparell digestiu Càries Restrenyiment Úlceres Gastroenteritis Cirrosi hepàtica Bacteris Absorció excessiva d’aigua Helicobacter pylori Mort del teixit Inflamació de les membranes internes
34. Raspallar-se després de cada àpat i abans d’anar a dormir Malalties de l’aparell digestiu. Prevenció Temps mínim: 2 minuts Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Procés per raspallar-se correctament les dents Dents permanents Dents de llet