SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
L’humanisme Nom: Nerea Medina Curs: 1r Batx. A Professora: Marta Rovira
Introducció Aquest treball parla sobre l' humanisme, sobre les seves característiques , sobre la influencia que va tenir a Catalunya i com la nostra cultura va anant evolucionant gracies a l’humanisme.
L’humanisme L’ humanisme va ser un moviment de renovació cultural que va néixer a Itàlia, durant el segle XV, i es va estendre per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Actualment el terme humanisme es pot utilitzar en sentit restrictiu per referir-se a l'activitat filològica dels llatinistes i hel·lenistes professionals dels segles XV i XVI que solien treballar o en un entorn universitari o com a preceptors en corts aristocràtiques o al redós de la impremta, la nova revolució mediàtica però en un sentit més general el terme s'utilitza per referir-se al moviment cultural i intel·lectual que deixà empremtes també en el món dels estudis bíblics, el pensament polític, l'art, la ciència, la filosofia i la literatura en llengües vernacles .
Tradicionalment en el nostre àmbit el terme humanisme s'ha utilitzat en aquest segon sentit per caracteritzar la literatura catalana classicitzant sorgida de la nova situació sociopolítica i religiosa de les dues darreres dècades del segle XIV i de la primera meitat del segle XV, durant els regnats de Joan I, Martí l'Humà i Alfons el Magnànim, i de les constants relacions que s'establiren amb els ducats catalans d'Atenes i Neopàtria i amb el regne de Nàpols. Aquest conjunt de factors haurien propiciat un interès més intens i més ampli per la cultura grecollatina que no pas el representat per la pervivència medieval de les lletres humanes (litteraehumaniores) i haurien caracteritzat una nova època cultural que, tot i no significar una ruptura total amb l'edat mitjana, hi introduïa atractives novetats.
L'Humanisme a Catalunya: L'esplendor cultural d'Itàlia, Avinyó, i París es nota ben aviat a Catalunya. Aquest afany de classicisme penetra de manera efectiva i per primera vegada a la Península a través de les relacions internacionals entre Catalunya i les corts italianes, francesa, i papal. Ja en el 1315 Joan Borguny ofereix a Jaume II la possibilitat d'adquirir .una obra de TitusLivi que està a la venda a Itàlia, i Jaume II, entusiasmat, mana que la hi compri.
Pere III, mogut també per aquest interès, organitza dintre de la cancelleria reial una oficina literària amb la finalitat que els seus escrivents traslladin al català totes les obres llatines que tinguin interès per al rei o per al príncep. Així Mateu Adrià hi escriurà unes Ordinacions de la casa reial que són còpia de les LegesPalatinae de Mallorca, Jaume Conesa hi traduirà les Històries troianes, i Ferrer Sayol traslladarà també del llatí al català l'obra de Pal·ladi Rutili De re rustica.
Aquest interès pels clàssics, que és pràcticament contemporani a la formació de l'Humanisme, no hauria estat possible de no ser per les bones relacions que van mantenir la dinastia catalana amb els Papes d'Avinyó, i pel parentiu de Joan I amb Carles el Savi, quan es casa amb Violant de Bar, neboda del francès. El domini de la casa d'Aragó sobre Sicília primer, i sobre Sardenya i Nàpols després, sembla que hauria hagut d'oferir un camí fressat per introduir l'Humanisme a Catalunya; però tot i que en les Corts catalanes d'Itàlia hi havia humanistes italians de gran renom i que és comprovat que van tenir molt bones relacions amb cancellers catalans, aquests en tornar a Catalunya no aportaven les innovacions apreses a Itàlia i s'integraven altre cop a la tradició literària medieval.
De fet, Catalunya quedava enlluernada per la nova cultura, però no tenia les condicions necessàries per a adoptar-la. No serà fins a l'adaptació de la gramàtica del castellà Antonio de Nebrija per les Universitats i els Estudis catalans que s'introduirà definitivament l' Humanisme a Catalunya en el seu sentit més estricte. Però en aquest punt Catalunya ja no havia perdut solament la iniciativa de la innovació cultural, sinó que començava a entrar de ple en uns segles de letargia cultural.
Conclusió La conclusió que he estret d’aquest treball és de com a anat evolucionant la nostra llengua i la nostra cultura des de l'antiguitat ,i com sense donar-nos conte ens a influenciat l’ humanisme fins ara.
Bibliografia http://www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm http://www.filosofar.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=72%3Alhumanisme&catid=14%3Arenaixement&Itemid=167&lang=ca

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La literatura religiosa i moral del segle xiv
La literatura religiosa i moral del segle xiv La literatura religiosa i moral del segle xiv
La literatura religiosa i moral del segle xiv
ChumichaAzdad
 
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
guest2c346cea
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
2nESO
 

Mais procurados (20)

Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
La literatura religiosa i moral del segle xiv
La literatura religiosa i moral del segle xiv La literatura religiosa i moral del segle xiv
La literatura religiosa i moral del segle xiv
 
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot MartorellPresentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I AvantguardismeEl Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 
Les elisions
Les elisionsLes elisions
Les elisions
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del catalàPompeu Fabra i la normativització moderna del català
Pompeu Fabra i la normativització moderna del català
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 

Semelhante a L'humanisme

El reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalana
El reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalanaEl reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalana
El reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalana
Juanluko
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
rguas
 
Català
CatalàCatalà
Català
JDR7
 
12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc
Nombre Apellidos
 
12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc
Nombre Apellidos
 
Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme polític
David Busquets
 
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_iL edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
maysarmay
 
L'humanisme.gif
L'humanisme.gifL'humanisme.gif
L'humanisme.gif
KathyM_
 
Segle XIX Català
Segle XIX CatalàSegle XIX Català
Segle XIX Català
angema
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
ieslt
 

Semelhante a L'humanisme (20)

Renaixença_iescavanilles
Renaixença_iescavanillesRenaixença_iescavanilles
Renaixença_iescavanilles
 
El reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalana
El reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalanaEl reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalana
El reinaxement, l'humanisme i el segle d'or de la literatura catalana
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
trabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixençatrabajo sobre la renaixença
trabajo sobre la renaixença
 
Joel cuellar literatura
Joel cuellar literatura Joel cuellar literatura
Joel cuellar literatura
 
Català
CatalàCatalà
Català
 
Català
CatalàCatalà
Català
 
Català
CatalàCatalà
Català
 
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdfINTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
 
T 5 el noucentisme
T 5 el noucentismeT 5 el noucentisme
T 5 el noucentisme
 
12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc
 
12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc
 
12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc
 
12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc12.decadencia. renaixement i barroc
12.decadencia. renaixement i barroc
 
Origen i evolució del català
Origen i evolució del catalàOrigen i evolució del català
Origen i evolució del català
 
Tema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme políticTema 2. catalanisme polític
Tema 2. catalanisme polític
 
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_iL edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
 
L'humanisme.gif
L'humanisme.gifL'humanisme.gif
L'humanisme.gif
 
Segle XIX Català
Segle XIX CatalàSegle XIX Català
Segle XIX Català
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
 

L'humanisme

  • 1. L’humanisme Nom: Nerea Medina Curs: 1r Batx. A Professora: Marta Rovira
  • 2. Introducció Aquest treball parla sobre l' humanisme, sobre les seves característiques , sobre la influencia que va tenir a Catalunya i com la nostra cultura va anant evolucionant gracies a l’humanisme.
  • 3. L’humanisme L’ humanisme va ser un moviment de renovació cultural que va néixer a Itàlia, durant el segle XV, i es va estendre per tot Europa a la primera meitat del segle XVI. Actualment el terme humanisme es pot utilitzar en sentit restrictiu per referir-se a l'activitat filològica dels llatinistes i hel·lenistes professionals dels segles XV i XVI que solien treballar o en un entorn universitari o com a preceptors en corts aristocràtiques o al redós de la impremta, la nova revolució mediàtica però en un sentit més general el terme s'utilitza per referir-se al moviment cultural i intel·lectual que deixà empremtes també en el món dels estudis bíblics, el pensament polític, l'art, la ciència, la filosofia i la literatura en llengües vernacles .
  • 4. Tradicionalment en el nostre àmbit el terme humanisme s'ha utilitzat en aquest segon sentit per caracteritzar la literatura catalana classicitzant sorgida de la nova situació sociopolítica i religiosa de les dues darreres dècades del segle XIV i de la primera meitat del segle XV, durant els regnats de Joan I, Martí l'Humà i Alfons el Magnànim, i de les constants relacions que s'establiren amb els ducats catalans d'Atenes i Neopàtria i amb el regne de Nàpols. Aquest conjunt de factors haurien propiciat un interès més intens i més ampli per la cultura grecollatina que no pas el representat per la pervivència medieval de les lletres humanes (litteraehumaniores) i haurien caracteritzat una nova època cultural que, tot i no significar una ruptura total amb l'edat mitjana, hi introduïa atractives novetats.
  • 5. L'Humanisme a Catalunya: L'esplendor cultural d'Itàlia, Avinyó, i París es nota ben aviat a Catalunya. Aquest afany de classicisme penetra de manera efectiva i per primera vegada a la Península a través de les relacions internacionals entre Catalunya i les corts italianes, francesa, i papal. Ja en el 1315 Joan Borguny ofereix a Jaume II la possibilitat d'adquirir .una obra de TitusLivi que està a la venda a Itàlia, i Jaume II, entusiasmat, mana que la hi compri.
  • 6. Pere III, mogut també per aquest interès, organitza dintre de la cancelleria reial una oficina literària amb la finalitat que els seus escrivents traslladin al català totes les obres llatines que tinguin interès per al rei o per al príncep. Així Mateu Adrià hi escriurà unes Ordinacions de la casa reial que són còpia de les LegesPalatinae de Mallorca, Jaume Conesa hi traduirà les Històries troianes, i Ferrer Sayol traslladarà també del llatí al català l'obra de Pal·ladi Rutili De re rustica.
  • 7. Aquest interès pels clàssics, que és pràcticament contemporani a la formació de l'Humanisme, no hauria estat possible de no ser per les bones relacions que van mantenir la dinastia catalana amb els Papes d'Avinyó, i pel parentiu de Joan I amb Carles el Savi, quan es casa amb Violant de Bar, neboda del francès. El domini de la casa d'Aragó sobre Sicília primer, i sobre Sardenya i Nàpols després, sembla que hauria hagut d'oferir un camí fressat per introduir l'Humanisme a Catalunya; però tot i que en les Corts catalanes d'Itàlia hi havia humanistes italians de gran renom i que és comprovat que van tenir molt bones relacions amb cancellers catalans, aquests en tornar a Catalunya no aportaven les innovacions apreses a Itàlia i s'integraven altre cop a la tradició literària medieval.
  • 8. De fet, Catalunya quedava enlluernada per la nova cultura, però no tenia les condicions necessàries per a adoptar-la. No serà fins a l'adaptació de la gramàtica del castellà Antonio de Nebrija per les Universitats i els Estudis catalans que s'introduirà definitivament l' Humanisme a Catalunya en el seu sentit més estricte. Però en aquest punt Catalunya ja no havia perdut solament la iniciativa de la innovació cultural, sinó que començava a entrar de ple en uns segles de letargia cultural.
  • 9. Conclusió La conclusió que he estret d’aquest treball és de com a anat evolucionant la nostra llengua i la nostra cultura des de l'antiguitat ,i com sense donar-nos conte ens a influenciat l’ humanisme fins ara.