Reflexió al voltant de la democràcia a partir dels pensaments de Yuval Noah Harari i Raffaele Simone.

1. Democràcia,
una ficció amenaçada

2. 2

3. • Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976)
és professor al Departament d'Història de la
Facultat d'Humanitats a la Universitat
Hebrea de Jerusalem.
• Harari es va especialitzar originàriament
en història medieval i història militar,
doctorant-se al Jesus College de
la Universitat d’Oxford el 2002.
• Més endavant es va especialitzar
en història i en els processos macro-
històrics al llarg de la història de la
humanitat.
• La seva recerca es basa en marcar punts
de trobada entre la història i la biologia, com
per exemple trobar quina és la diferència
essencial entre l’Homo sapiens i altres
animals.
Yuval Noah Harari
3
Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la
humanitat, edicions 62, Barna 2014

4. Origen de les normes socials
4

5. Origen de les normes socials
com
paració
5

6. Origen de les normes socials
com
paració
6

7. Origen de les normes socials
com
paració
Segons el codi, les persones estan
dividides en dos gèneres i en tres
classes. Els membres de cada
gènere i classe tenen un valor
diferent. La vida d’una súbdita val
trenta sicles de plata i la d’una
esclava, vint sicles de plata,
mentre que l’ull d’un súbdit en val
seixanta.
Considerem com a evidents
aquestes veritats: que tots els
homes són creats iguals i que
són dotats pel seu Creador de
certs drets inalienables, entre
els quals hi ha el dret a la
vida, a la llibertat i a la recerca
de la felicitat.
7

8. Origen de les normes socials
com
paració
• Les societats basades en les normes
socials, tant en el codi d’Hammurabi
com en la Declaració d’Independència
dels Estats Units, són productes de la
imaginació humana, ficcions basades
en mites compartits i en principis que no
tenen validesa objectiva.
8

9. Origen de les normes socials
com
paració
9
• En quin sentit els éssers humans són diferents entre si?
En quin sentit, són iguals?
• Hi ha alguna raó que permeti justificar de forma
objectiva que una d’aquestes afirmacions és millor que
l’altra?
• Segons Harari, només ens ho pot justificar la força que
poden tenir en la imaginació de la gent que hi creu.
• Tant els creients en una o en una altra afirmació utilitzen
la mateixa lògica: “Creiem en aquest principi perquè a
partir d’ell podem crear una societat més estable i més
pròspera”.

10. Origen de les normes socials
10

11. Origen de les normes socials
11
Què és la Revolució Cognitiva?
• L’aparició de noves maneres de
pensar i comunicar-se, fa entre 70.000
i 30.000 anys.
• La hipòtesi més acceptada afirma que
unes mutacions genètiques
accidentals en el cervell dels sàpiens
van alterar les seves connexions, fet
que els va permetre pensar d’una
manera que no tenia precedents i
comunicar-se amb un llenguatge
completament nou.

12. Origen de les normes socials
12
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens?
• La veritable característica pròpia del llenguatge humà no és la
capacitat de transmetre informació sobre els homes o els animals,
sinó la capacitat de transmetre informació sobre coses que no
existeixen en absolut.
• (No podràs convèncer mai un mico perquè et doni un plàtan
prometent-li que tindrà tots els plàtans que vulgui després de la mort
al paradís dels micos.)
• La ficció no ens ha permès simplement imaginar coses, sinó
també fer-ho de manera col·lectiva. Podem teixir mites comuns
com ara la història de la creació bíblica, els mites del Temps dels
Somnis dels australians aborígens sobre la creació del món, els
mites nacionalistes dels estats moderns.

13. Origen de les normes socials
13
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens?
• Aquests mites confereixen al sàpiens la capacitat sense precedents de
cooperar d’una manera flexible amb un gran nombre d’individus.
• Les formigues i les abelles també poden treballar juntes en grups mot
nombrosos, però ho fan d’una manera molt rígida i només amb els parents
pròxims.
• Els llops i els ximpanzés cooperen d’una manera molt més flexible que les
formigues, però només ho poden fer en grups petits formats per individus
que es coneixen íntimament.
• Els sàpiens poden cooperar amb desconeguts, amb individus més
enllà dels vincles genètics i d’amistat, gràcies al llenguatge humà i a la
seva capacitat de crear ficcions compartides.

14. Origen de les normes socials
14
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens?
superació
del m
om
ent
crític
• Els ximpanzés i els sàpiens tenen instints socials que permeten
crear relacions, jerarquies, caçar i lluitar junts.
• Els ximpanzés quan el grup creix massa, l’ordre social es
desestabilitza i el grup es fragmenta.
• Durant molt de temps els sàpiens també van compartir aquestes
limitacions amb els ximpanzés.
• Fins i tot avui en dia, els sociòlegs i psicòlegs socials parlen del
llindar crític dels 150, on la capacitat organitzativa del sàpiens
comença a trontollar.
• Per sota d’aquest llindar, les comunitats, les empreses, les xarxes
socials i les unitats militars es poden mantenir, gràcies al
coneixement íntim. No hi ha necessitat de crear categories,
càrrecs ni estatus.

15. Origen de les normes socials
15
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens?
La Revolució Cognitiva és el punt en què la història
es declara independent de la biologia.
Fins a aquest esdeveniment les activitat de totes les
espècies humanes es podien explicar amb categories
biològiques (gens, hormones, organismes).
A partir d’aquest moment el relat històric substitueix la
biologia.
Per explicar l’aparició de l’imperi Romà, el
descobriment d’Amèrica o la Revolució
Francesa les categories biològiques ens
resulten insuficients. Fem servir altre tipus
de categories: idees, imatges, fantasies.

16. Origen de les normes socials
16
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens?
• El comportament dels ximpanzés està fixat en gran part
pels gens. Els canvis significatius en el seu
comportament només poden provenir de mutacions, és
a dir, de canvis en el ADN dels ximpanzés.
• Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han estat
capaços de canviar el seu comportament i han transmès
nous comportaments a les persones futures sense
necessitat de cap canvi genètic o medioambiental.
• Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població francesa va
passar de creure en el mite del dret diví dels reis a
creure en el mite de la sobirania del poble.

17. Origen de les normes socials
17
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens?
• A diferència de les mentides, una ficció mentre es manté
exerceix una poderosa influència entre els que creuen en ella.
• Des de la Revolució Cognitiva els sàpiens viuen en una realitat
dual:
a) la realitat objectiva: rius, muntanyes, arbres, animals
b) la ficció: déus, nacions, empreses, diners.
• Una ficció no és una mentida.
• Menteixo quan dic que ara mateix no tinc diners per comprar
un entrepà, quan en realitat sí que en tinc.
• Tanmateix, no menteixo quan afirmo que els homes i les dones
són iguals, que Al·là és gran o que el treball ens dignifica.

18. Origen de les normes socials
18
Les esglésies, els estats o els sistemes jurídics
no existirien si els éssers humans només
poguessin parlar de coses que existeixen.
• Qualsevol cooperació humana a gran escala –tant si parlem d’un estat
modern com d’una església medieval, una ciutat antiga o una tribu
primitiva- està fonamentada en mites comuns que només existeixen en
l’imaginari col·lectiu de la gent.
• Els estats es fonamenten en mites nacionals compartits. (Dos serbis
que no es coneixen de res poden arriscar la vida per salvar-se mútuament
perquè tots dos creuen en l’existència de la nació sèrbia, la terra sèrbia i
la bandera sèrbia).
• Tanmateix, cap d’aquestes coses existeix més enllà de les històries que
les persones s’inventen i s’expliquen mútuament.
• A l’univers no hi ha déus, ni nacions, ni empreses, ni diners, ni drets
humans, ni lleis, ni justícia més enllà de l’imaginari compartit dels éssers
humans.

19. La democràcia com a ficció
19
Raffaele Simone, El Hada
democràtica (2016)
El italiano Raffaele Simone (Lecce, 1944),
emérito de Lingüística en la universidad de
Roma Tre y autor de varios textos de reflexión
política, traza un diagnóstico desolador:
Occidente lleva más de un decenio sin
encontrar una cura para la enfermedad que ha
contagiado a la democracia. El creciente
absentismo electoral y el nacimiento de
movimientos centrados en un radical rechazo
del sistema político tradicional son solo los
síntomas más patentes. La alarma de su último
ensayo, El hada democrática. Por qué la
democracia fracasa en su búsqueda de
ideales, resulta aún más apremiante en el título
italiano: Come la democracia fallisce (Cómo
fracasa la democracia).

20. La democràcia com a ficció
20
“La democracia como paradigma político se
basa en un complicado, valiente y genial
sistema de ficciones, es decir de proposiciones
impracticables pero cargadas de un encanto
irresistible; proposiciones que quien interviene
en el juego democrático debe aceptar sin
excesivo “curiosear a su alrededor” (según la
maliciosa recomendación de Bagehot a
propósito de la monarquía de Inglaterra que va
en el exergo). Esas ficciones son numerosas y
están entrelazadas formando en su conjunto
una estructura conceptual de impresionante
complejidad. Pero esa estructura, observada
en sus componentes y, por así decirlo,
desmontada pieza a pieza, demuestra ser un
agregado inestable, casi como el de los
palillos del mikado cuando quedan
depositados después de lanzarlos: parecen
asentados, pero en realidad están en un
equilibrio extremadamente inseguro. Basta la
menor vibración para deshacerlo todo.” El
Hada democrática

21. La democràcia com a ficció
21
Els principis del
paradigma
democràtic són
•Proposicions lògicament falses
•Ideològicament verdaderes
Són irrealitzables
Guien les conviccions i els
comportaments de moltes
persones.Vegeu a
Harari
(realitat dual)

22. La democràcia com a ficció
22
Els principis del
paradigma
democràtic són ...
Màximes molt
genèriques que
assenyalen
objectius cap els
que tendim
il·limitadament
El seu origen es
remunta a la
Déclaration des
droits de l’home
et du citoyen
(1789)

23. La democràcia com a ficció
23
Els principis del
paradigma
democràtic

24. La democràcia com a ficció
24
Per què
fracassa la
democràcia?
No ens adonem del
caràcter ficcional
dels seus principis
Els entenem com a
descripció d’estats
de fets.
Metàfora de
la Fada
democràtica
La democràcia té el poder de
satisfer qualsevol
reivindicació de la ciutadania,
fins i tot reivindicacions
incompatibles.
La
impossibilitat
de satisfer a
tothom acaba
per
desacreditar-la

25. La democràcia com a ficció
25
Per què
fracassa la
democràcia?
"Si existiese un pueblo de dioses se
gobernaría democráticamente. Un
gobierno tan perfecto no conviene a los
hombres”. Así, lapidariamente, se
pronuncia Rousseau en Du contrat
social. La “perfección” a la que alude
reside en el hecho de que la hipótesis
democrática requiere de algunas
virtudes al más alto grado. Proporciona
además un elenco de ellas: “gran
sencillez de costumbres”, “igualdad de
los ordenamientos y de las fortunas”,
“poco o nada de lujo” … Virtudes
similares son, sin embargo, tan arduas
de alcanzar que Rousseau tiene que
admitir que, “si se toma el término en su
rigurosa acepción, nunca ha existido una
verdadera democracia ni nunca existirá”.
El Hada democràtica
Rousseau

26. La democràcia com a ficció
26
Per què
fracassa la
democràcia?
“... la democracia es una hipótesis basada en el
fragilísimo principio del "como si" : incluso si
todos saben que un principio dado no subsiste, se
comportan como si ese principio fuese válido. En
el fondo, ese es el presupuesto de muchos juegos
(el futbol se practica como si las manos no
existieran; el boxeo como si no existieran los pies
y así sucesivamente), lo que también podría
sugerir que la democracia, basada como está en
reglas de este tipo, sea en el fondo un gigantesco
juego de simulación (Norberto Bobbio)”. El
Hada democrática
Norberto Bobbio
(1909-2004)
Recordeu José
Luis Pardo
(pacte social)

27. La democràcia com a ficció
27
Per què
fracassa la
democràcia?
Pot resultar racionalment decebedor
que la democràcia sigui entesa com
un sistema de relacions humanes
fonamentada en principis que, en
rigor, no són gaire consistents.
Tanmateix en aquest aspecte la
democràcia coincideix amb les
grans religions o altres teories
polítiques que històricament havien
tingut molt de suport, com per
exemple la teoria del dret diví.
Això demostra que sobre fonaments
“febles”, des d’un punt de vista
racional, es poden construir sistemes
institucionals complexos i sòlids.
Raffaele Simone

28. La democràcia com a ficció
28
La democràcia es construeix contra els postulats
del “pensament natural”.
El pensament natural és el
pensament amb el que l’infant
comença a crear-se concepcions,
judicis i representacions a propòsit de
les seves relacions amb els altres.
Aquestes concepcions primitives
l’espècie humana les porta a sobre
des dels seus orígens.
El senyor de les
mosques de William
Golding és un
exemple literari de com
es desenvolupen els
mecanismes d’aquest
pensament.

29. La democràcia com a ficció
29
Els postulats del “pensament natural”.
La gestació de l’homo democraticus
s’ha d’entendre com un procés llarg i
no sempre exitós en el que el “petit
totalitari” s’ha de transformar en un
“petit demòcrata”
La democràcia es defineix pel seu
caràcter perillosament “artificial”, ja
que suspèn i nega una varietat de
pressupòsits humans “naturals”
“... una hipòtesi que té uns fonaments
empírics tan febles ha de ser
constantment estalonada, transmesa
per l’educació, protegida amb bons
exemples (i “donant bon exemple”), i
vigilada. La necessitat d’aquest
dispositiu revela que la democràcia no
és un cim conquerit per a l’eternitat,
sinó la fase provisionalment final d’un
procés històric, i que com a tal està
exposada al risc permanent de crisi.”
Cómo fracasan las democracias,
Claves de razón práctica,
septiembre/octubre 2014, nº 236

30. La democràcia com a ficció
30
L’acceptació o rebuig
del pensament natural
fa possible la distinció
clàssica entre dreta i
esquerra.
La dreta no requereix
una gran elaboració
del comportament
nadiu de l’infant.
L’esquerra neix del
rebuig total del
pensament natural.
Recordeu Lakoff
(marcs de
referència)
Els postulats del “pensament natural”.

31. La democràcia com a ficció
31
Les principals crítiques al paradigma democràtic
Moviments antidemocràtics: la
democràcia és un esforç inútil
Moviments hiperdemocràtics: el nivell
de democràcia dels règims actuals és
insuficient i ha de ser ampliat.

32. La democràcia com a ficció
32
Els principals riscos per al paradigma democràtic
D’una banda, la renúncia dels ciutadans a
qualsevol forma de participació, i al mateix temps
el trasllat del poder a mans dels grups de
interessos y als lobbies (perill de la tecnocràcia).
D’altra, la inestabilitat política permanent. El
“Foteu el camp i que passi el que hagi de
passar!”, pròpia dels populismes tant de dreta
com d’esquerra, fa probable que ens porti a una
situació futura en què es pugui produir un
col·lapse econòmic de grans dimensions.

33. La democràcia com a ficció
33
Contra la democràcia representativa
Un dels exemples de com s’ignora la noció ficcional de democràcia és una
de les crítiques més comuns dels moviments hiperdemocràtics a la democràcia
actual: la sobirania popular està segrestada pels seus representants polítics.
La democràcia representativa ha possibilitat “la realització” d’una proposta
utòpica de la democràcia originària: que tots els ciutadans puguin participar en
el debat polític (democràcia directa).
La impossibilitat material de la democràcia directa va propiciar el següent
pas acrobàtic: la transferència de la sobirania de tots els ciutadans a un
nombre limitat de persones perquè en lloc d’ells pugui governar.
D’aquesta manera, a través dels seus representants, els ciutadans es com
si participessin directament en el govern.

34. La democràcia com a ficció
34
Contra la democràcia representativa
“Esta situación se ha visto exacerbada por el nacimiento
de la “democracia digital”, es decir por la utilización de
Internet para crear movimientos, promover
convocatorias, organizar votaciones, etcétera. Internet, al
favorecer la creación de grupos que se pueden ampliar
indefinidamente, la facilidad de los contactos entre ellos,
el reducido coste de las operaciones, el aparente
igualitarismo de sus miembros, ha producido el
nacimiento por doquier de entidades de todo tipo,
algunas de las cuales se han asomado a la vida política.
Uno de los motivos de este fenómeno radica en que crea
la ilusión de que uno participa, de que está ahí, de que
cuenta en alguna medida.” Cómo fracasan las
democracias
“Este último es el caso italiano, donde el
denominado Movimiento 5 Estrellas, creado en
Internet, y que aunque nunca había celebrado un
congreso, logró llevar a numerosos
representantes al Parlamento a raíz de las
elecciones de 2013. Los “grillini” (como se les
llama en Italia) votan telemáticamente sobre
todos los asuntos, pero nunca se reúnen;
consideran que están poniendo en práctica el
principio de accesibilidad universal, pero su jefe
se autonombró, es materialmente inaccesible, se
muestra totalitario en las posturas que adopta, y
goza de un cargo a perpetuidad; sus seguidores
están convencidos de que son todos iguales,
pero carecen de estatutos y pueden ser
expulsados en cualquier momento.” Cómo
fracasan las democracias
Democràcia digital

35. La democràcia com a ficció
35
Contra la democràcia representativa
“En el impulso general de rechazo que caracteriza a los
movimientos quedan anulados todo tipo de intermediarios
(partidos, sindicatos, etcétera) y en general de la política,
lo político y los políticos en su conjunto. Es lo que se
llama antipolítica (Alfio Mastropaolo, Antipolítica,
L’Ancora del Mediterraneo, Nápoles 2005). Su elemento
primario es una desconfianza total de la esfera política, de
sus personas, sus instituciones, sus usos y sus rituales,
pero sobre todo de sus privilegios, sus corruptelas, su
distanciamiento de las necesidades de los ciudadanos.
(…) Parlamento, partidos, grupos de poder y élites,
notables de todas las direcciones son igualmente
señalados, en base a frases poco elaboradas y de fuerte
efecto, que tanto pueden ser consideradas anárquicas
como ultrademocráticas, como las siguientes: “Nos
encargamos nosotros” o “Son todos iguales”.” El Hada
democrática
El triomf de l’antipolítica

36. La democràcia com a ficció
36
“Pienso que el movimentismo* en el que
se expresa la actual impaciencia con la
democracia es premonitorio de una
auténtica crisis histórica, es decir de un
cambio radical de formas y paradigmas,
incluidos los políticos. O, para ser más
claros, es señal de paso de la fase plena
de la democracia a una fase
posdemocrática de la que nadie es aún
capaz de reconocer el signo.“ El Hada
democràtica
Raffaele Simone * Amb aquest terme Simone es refereix als
moviments populistes hiperdemocràtics.

37. Activitats
• Es pot continuar parlant de racionalitat i veritat en l’àmbit de la
política després d’haver conegut les tesis de Harari i Simone?
37
Podeu trobar més
informació sobre Hariri
en:
Podeu trobar més
informació sobre Simone
en: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/simone
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/creences
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Harari