Recomanacions del personal de l'IES Son Rullan

1. L'IES SON RULLAN
CELEBRA
EL DIA DE SANT JORDI
2020
LECTURES EN TEMPS DEL CORONAVIRUS
RECOMANACIONS

2. Bàrbara Galmés
Professora del departament de Llengua castellana i literatura
Un libro muy adecuado para los tiempos en que
vivimos: la protagonista de este libro estuvo casi
dos años encerrada totalmente en un piso.
Ánimo, será menos en nuestro caso. Me estoy
refiriendo a una magnífica primera novela, TODO
ESTO EXISTE, de Íñigo Redondo, ambientada en
la Rusia de los años 80.
Alexei, director de un colegio, a dieta de vodka
tras el abandono de su mujer, se fija en una
solitaria alumna de su centro, Irina, que
desaparece huyendo de un oscuro episodio
familiar, intuyo que maltrato y abuso del padre.
Nunca se dice claramente. Pide ayuda a Alexei y
se esconde en su piso (“Secuéstrame por favor”),
hasta que pasen dos años y sea mayor de edad.
Frente a lo que podríamos esperar y contra todo pronóstico, se trata de una relación
asexuada de dos solitarios haciéndose compañía. Dos náufragos, dos vidas que se
aproximan peligrosamente cuando no hay salida. Dos personas aisladas y
desesperadas. Una situación kafkiana. Dos vidas solitarias en un mundo que se
quiebra. Recuerden lo que ocurrió en Rusia en 1986. Sí, Chernobil.
Evidentemente, una parte de la novela es el fin del aislamiento y la huida. Una
carrera trepidante llena de intriga y suspense hasta el final demoledor. Una novela
que sigues recordando y sigues teniendo presente días después de haberla leído.
Algunos la han relacionado, por un lado, con LOLITA, sin violencia ni deseo, EL
DIARIO DE ANA FRANK, y LA CARRETERA de McCarthy. Lo digo sólo para que se
hagan una idea. Léanla, les impactará.
LA LECTURA, EL MEJOR ALIADO PARA UN ENCIERRO.

3. Xisca Valentí
Professora del departament de Llengua catalana i literatura
És un llibre que una bona companya em va regalar simplement pel plaer de
fer-ho pensant que m' identificaria amb els moments o les situacions familiars
que hi apareixen. Certament fou així i li agraesc el gest.
El títol ja m' agrada però la portada em sembla entranyable.
Es tracta d'un llibre farcit d'anècdotes, de retalls de vida, d'experiències
entendridores i trapasseres d'una família molt nombrosa (més que la meva)
de la Catalunya de postguerra.
L'autor evoca en 1a persona la seva infantesa i en fa un recorregut ,de
vegades, personal i, en ocasions més panoràmic .
Us recoman que us endinseu en aquesta història real plena d'humor i, a
estones, de tensió que segur que us captivarà.

4. Xisca Valentí
Professora del departament de Llengua catalana i literatura
En aquest temps de confusió i incertesa necessit ordenar idees, fer
nous plantejaments i tenir el convenciment que el que passa en aquests
moments m'ha de servir d' aprenentatge i no és temps perdut sinó
viscut intensament.
Aquest llibre és el que m' acompanya a les nits, és un llibre per a la
reflexió. Es tracta de 100 ensenyances d'un monjo zen per a una vida
calmada i feliç. Ensenyances com "conrea una ment flexible" o "valora
el fet de ser viu cada dia" m' han motivat a llegir-lo. És fàcil de llegir: un
ensenyament, una pàgina. La resta ja és feina del lector.

5. Elena Landa
Professora del departament de Tecnologia
El archivo de las tormentas.
1. El camino de los reyes (The Way of Kings) (2010), publicada a Espanya a la
col·lecció NOVA en 2012.
2. Palabras radiantes (Words of Radiance) (2014), publicada a Espanya a la col·lecció
NOVA en 2015.
3. Juramentada (Oathbringer) (2017), publicada a Espanya a la col·lecció NOVA en
2018.
A finals d’enguany o a principis de l’any que ve apareixerà la quarta part que el seu
títol serà “Rythm of war”.
Tot succeeix en un Univers fantàstic anomenat Cosmere. Un mon amb diferents
planetes amb els seus propis éssers vius. No vos deixarà de sorprendre. Tres novel·les
extenses però que es llegeixen molt aviat perquè engresquen molt. De lectura fàcil i
entretinguda.
A part d’aquesta saga de “El Archivo de las tormentas” també teniu la saga
“Mistborn” que també succeeix al Cosmere i de moment són sis novel·les. Si vos
agrada la novel·la fantàstica en Brandon Sanderson teniu un autor amb molta varietat
de publicacions.
Si cercau informació sobre el Cosmere fins i tot trobareu en quin ordre podeu llegir
la gran quantitat de llibres publicats.

6. Manuela Sard
Professora del departament de Llengua castellana i literatura
Acabé de leer hace unos días el último libro de
Almudena Grandes, La madre de Frankenstein. Uno
de los personajes de la novela, María, se convierte en
una apasionada lectora cuando tiene la oportunidad
de aprender a leer. Una de sus novelas favoritas es
Fortunata y Jacinta, de Benito Pérez Galdós, ya que
se siente plenamente identificada con Fortunata, a la
que se refiere en algunos episodios de la novela. Esta
es también mi recomendación para este año en el
que se cumple el centenario de la muerte del gran
Galdós, escritor que resurge y que ha sido objeto de
una gran polémica entre algunos críticos literarios.
Yo casi también empecé mi itinerario literario con
Galdós y disfruté muchísimo con Marianela, que
estoy releyendo estos días, Misericordia, Miau, Nazarín...Pero hoy quiero recomendar mi
preferida: Fortunata y Jacinta. Triángulo amoroso en el que dos mujeres, que representan
dos mundos y dos personalidades completamente distintos, aman, cada una a su manera, al
mismo hombre, Juanito Santa Cruz, el Don Juan de la época. Nos será imposible tomar
partido por una de ellas y viviremos sus frustraciones, sus decepciones y sus alegrías.
Fortunata representa la carnalidad, la pasión, Jacinta, la contención, la obediencia.
También cada una de ellas los distintos tipos de amor: conyugal, fraternal, maternal,
sexual… Entre los masculinos, Evaristo Feijoo, generoso, comprensivo, maestro.
Apasionante novela con inolvidables personajes a través de los cuales descubriremos la
sociedad de la época de una manera viva y directa, como si viviéramos en este Madrid de
mediados del s. XIX, sus barrios, sus casas, sus negocios. Años después disfruté muchísimo
viendo la serie de televisión, dirigida por Mario Camús, que también recomiendo. Impecables
las protagonistas, Ana Belén en el papel de Fortunata y Maribel Martín en el de Jacinta. Eso
sí, imprescindible leer la novela antes de verla https://www.rtve.es/television/fortunata-
jacinta/.

7. Bàrbara Galmés
Professora del departament de Llengua castellana literatura
La profesora Isabelle Bes/Elisa Sebbel presentó el
12 de marzo en Palma su primera novela, una suerte
de memorias ficcionalizadas de una de las cantineras
que acompañaba al ejército francés durante la
guerra de La Independencia. La autora, en una nota
final, explica su propósito, más que conseguido, de
rendir homenaje a esas mujeres olvidadas y
reivindicar su función, lejos de los prejuicios y las
connotaciones negativas con que algunos
historiadores las presentaron como rameras del
ejército. Nada de eso.
La protagonista, Heloïse, narra desde sus propias
vivencias el duro confinamiento, de 1809 a 1814, en
la isla de Cabrera, de cerca de cinco mil hombres del
ejército francés derrotado y veintiuna cantineras, como testimonió el capellán mallorquín
Desbrull. La historia está muy bien documentada, pero quede claro que se trata de una
ficción muy conseguida que atrapa al lector desde las primeras páginas. Ofrece, además,
para los interesados en el tema, una bibliografía muy completa.
Hace años, a principios de los 80, leí CABRERA, de Jesús Fernández Santos, que también
novelaba este episodio de los derrotados de Bailén en el primer campo de concentración
de la historia y que también se inspiró en los diarios que escribieron los soldados al
regresar a su patria, pero está escrita desde el punto de vista español y está
protagonizada por un hombre. La novedad de LA PRISIONERA DEL MAR está en esa
óptica femenina desde el lado francés. En ambos casos, una historia de horror y
supervivencia.
Evidentemente no cuento el final, pero me ha parecido ver que la historia de Heloïse, esa
joven que descubre que en el amor ha de ser, por encima de todo, sincera, no acaba aquí.
Al menos, a mí me gustaría que continuase.

8. Isabel Martín
Professora del departament de Llengua catalana i literatura
"La por és el poder, i ho és d'una forma molt més
essencial que la pròpia vida."
L’extinció (1.999, premi Documenta) és la
primera novel·la del llucmajorer Sebastià
Alzamora.
Es tracta d’una obra poètica i experimental, una
hibridació entre novel·la i poesia amb elements
de novel·la gòtica. Es pot dir que és una obra
experimental de poesia narrativa on el llenguatge
d’Alzamora es converteix en el veritable
protagonista del llibre. Un llenguatge que
consisteix en un joc de recursos retòrics que hem
de desxifrar per endinsar-nos en un món caòtic, a
una Mallorca devastada, on l’horror i el misteri en són els trets bàsics. Un joc que
manté l’interès i atenció del lector al llarg de l’obra per intentar lligar tots els caps i
buits.
Els temes tractats són la por, el desig, el mal, etc. Però, a grans trets es pot dir que
l’obra s’articula en dos grans temes que són el tractament de la pròpia identitat i el
pas del temps.
Convé ressaltar, que l’obra conté múltiples referències bíbliques, mitològiques i
clàssiques, per tant cal tenir uns coneixements previs que facilitin la lectura i
permetin lligar caps. D’aquesta manera, l’obra va dirigida a un lector que posseeix uns
coneixements previs a la lectura, com poden ser estudiants de batxillerat i
professorat.

9. Miquel Palou
Professor del departament de Física i Química
Ian McEwan, novel·lista anglès, està considerat com un dels millors escriptors britànics
de després de la Segona Guerra Mundial juntament amb Julian Barnes, Salman Rushdie,
Julian Burnes, William Boyd i altres. Moltes de les seves obres s'han traduït al català:
Amsterdam (Amsterdam, 1998), Expiació (Atonement, 2001), Dissabte (Saturday, 2005),
A la platja de Chesil (On Chesil Beach, 2007), La llei del menor (The Children Act, 2014)... i
algunes d'aquestes també s'han dut al cinema amb el propi McEwan com a guionista.
A la platja de Chesil, McEwan presenta amb el seu mestratge habitual els prejudicis i
complexos d'una generació de joves, a l'Anglaterra de principis dels 60, que encara no
havia trencat amb els tabús i el conservadorisme de l'època victoriana tot i els signes
d'obertura que en aquells mateixos moments s'albiren a Londres.
La novel·la conta com -des de posicions i sentiments diferenciats- la Florence i l'Edward,
que s'acaben de casar i han arribat verges al matrimoni, no poden superar les seves
inseguretats i les seves pors a descobrir el món de la sexualitat per culpa de les
convencions i les pressions socials que els envolten. McEwan ens arriba amb el seu estil
caracteritzat per l'ús del minimalisme, la perfecció a l'hora de descriure els detalls i un art
incommensurable per explicar escenes de la vida.

10. Rosa Casañas
Auxiliar Administrativa
Pot ser el fet de triar un llibre per la seva coberta
no sigui la millor forma d'elegir una lectura, però en
el meu cas, ho reconec, és la primera forma de
contacte i m'ajuda a decidir fer-hi una primera
ullada. M'agrada passejar per la llibreria i deixar-me
dur entre la gran varietat d'imatges fins a arribar a
aquella que me crida més l'atenció.
En el cas de “La Villa de las telas” me va cridar
l'atenció l'aire bucòlic i misteriós de la imatge. Una
dona, tota sola, davant una gran mansió, me va
suggerir una història de superació. I no me vaig
equivocar...
Es tracta d'una novel·la de ficció històrica amb un bon nombre de personatges que
interactuen en diferents històries entorn al relat principal. La narració s'inicia a
Augsburg, en la tardor de l'any 1913, quan la protagonista, una òrfena anomenada
Marie Hofgartner arriba a la vila dels Melzer, una rica família dedicada a la indústria
tèxtil. A partir d'aquest moment, la Marie es veurà involucrada en intrigues familiars,
conflictes amb alguns membres del personal de la casa i una relació sentimental,
mentre va descobrint el seu passat.
Molt ben ambientada, i amb un llenguatge senzill, la novel·la ens permet conèixer a
la perfecció el funcionament d'una vila de principis del segle XX (no se pot evitar
recordar la sèrie “Downton Abbey”) i les relacions, habitualment difícils, entre classes
socials.
Aquesta és la primera part d'una trilogia, formada per “Las hijas de la villa de las
telas” i “El legado de la villa de las telas”, que esper poder gaudir ben aviat.

11. Juncal Pomar
Professora del departament de Llengua Castellana i literatura
Lo que más he echado de menos en este
período de confinamiento ha sido el ir a mi
pueblo y, por eso, os voy a recomendar El
Camino de Miguel Delibes. Precisamente,
este año se cumple el centenario del
nacimiento del escritor y creo que, si
tenemos en cuenta las circunstancias que
estamos viviendo, su mensaje está de plena
actualidad.
La obra trata de un niño apodado el
Mochuelo que es obligado a marchar a
progresar a la ciudad. Él no quiere, ya que
cree que la vida en el pueblo es lo mejor
para él, y que podría trabajar como quesero o como herrero. El Mochuelo es
quien mejor entiende, pese a su corta edad, las cualidades y ventajas de vivir
en su pueblo, la integridad y defensa de la naturaleza. Me siento identificada
con este libro porque me recuerda el momento en el que tuve que dejar el
pueblo para ir a estudiar a Zaragoza. Muchos de los personajes también me
hacen rememorar muchas de las personas que vivieron allí y ya no están.
Merece la pena leer el discurso del ingreso en la Real Academia de Miguel
Delibes en el que habla del sentido del progreso de su obra y del significado
de El Camino. Si empezamos a leer una vez más El camino, sabremos entonces
que como el Mochuelo, tras la pandemia, ya hemos dejado una etapa de
nuestra vida.

12. Catalina Rebassa
Professora del departament de Llengua castellana i literatura
Distintes persones m’havien recomanat
aquesta novel·la de l’any 2000 i sempre posava
alguna altra lectura per davant. Finalment, m’he
decidit a llegir-la i n’estic ben contenta perquè
m’ha agradat molt, crec que és una gran obra i
us la vull recomanar.
La novel·la es centra en la figura del dictador
de la República Dominicana Rafael Leónidas
Trujillo, que va governar des de l’any 1930 fins
al seu assassinat, el 1961. Quant a la seva
estructura narrativa, la història se’ns conta des
de tres punts de vista diferents, que s’aniran
entrellaçant a partir d’un moment determinat,
quan s’arriba a una revelació important d’uns
fets del passat. Així, es van alternant el capítol
narrats per Urania Cabral, filla d’un dels col·laboradors de major confiança del
dictador; els que narra el grup d’homes que va atemptar contra la vida de Trujillo el
maig de 1961, i aquells en què és el propi dictador qui parla. Des del punt de vista
temporal, es mesclen dos temps: l’any 1961 i l’actualitat, quan Urania torna al seu
país des dels Estats Units.
La novel·la és sobretot un retrat d’un dictador i de l’ús i abús que fa del seu poder.
Trujillo és un home impecable i educat en la seva manera de vestir i comportar-se,
però implacable amb els que no pensen com ell. És un home temut, fred i cruel, fins i
tot amb els seus homes més propers i, per altra part, carismàtic. En el seu
egocentrisme, es considera el salvador de la República Dominicana.
Us recomano aquesta novel·la per l’interès de la història que ens narra i per la seva
qualitat literària indiscutible: la riquesa de la prosa de Vargas Llosa és una delícia.

13. Ángel Luis Merlo
Professor del departament d'Economia
Una novel·la que commou des del principi fins al final. Sota la
temàtica de la Guerra Civil, situada al País Basc, un nin va
explicant la realitat que viu en pròpia pell. En alguns moments el
relat torna al present i ens ajuda a entendre que no és el nin de
gran qui escriu, si no, més aviat, el seu fill. El fill de la història
relata l'aventura de tres criatures en trànsit fins a un poble perdut
de França. Una lluita contra la pròpia guerra que utilitza tan sols
la imaginació i els somnis d'un nin amb els seus germans

14. Maria Gaià
Professora del departament de Llengua catalana i literatura
El temps de confinament ha obert un espai de
lectura i també de relectura; personalment he
necessitat tornar a aquells llibres que un dia
havien estat un refugi. Concretament us parlaré
de La pesta d’Albert Camus.
Aquest autor existencialista va marcar molt la
meva joventut, juntament amb escriptors com
Hesse, Bauçà. Rellegir-lo passat tots aquests
anys fa que li trobi un altre matís, però també he
topat aquella Maria que anava a l’institut i tenia
–o patia- tantes preguntes sense resposta.
A la novel·la, com en la situació que ens toca
viure ara pel coronavirus, una malaltia com la
pesta fa que surti el millor i el pitjor de la
naturalesa humana. Per una banda, veim personatges immadurs, intolerants i
egoistes, i per l’altra, solidaris i lluitadors.
La ciutat d’Orà, al nord d’Àfrica ha d’afrontar una plaga de pesta i, per això, es
tanquen les fronteres. Ningú en pot entrar ni sortir i cadascú ha d’aprendre a conviure
amb la separació dels éssers estimats. Al principi, creuen que la pandèmia és irreal.
Però dia a dia, la xifra de morts ascendeix. Mentre molts intenten cercar-ne un
culpable: l’administració, els vicis de la societat... excepte aquells que són a primera
línia i lluiten per salvar vides. Però arriba un dia que les dades tornen monòtones i les
notícies ja no sorprenen. Així del gran impuls inicial s’instauren instants de resignació
i d’abatiment.
La pesta transforma les persones. Així, Cottard, un solitari, necessita més que mai
sentir l’escalf humà. Alguns aprofiten per treure’n un benefici econòmic, altres
cerquen estratègies per poder incomplir la llei. El doctor Rieux, el narrador de la

15. història, no té creences religioses, i de fet, té la sensació que el món és absurd,
emperò en aquesta situació no dubta a dedicar tota l’energia a salvar vides.
Rellegir aquest testimoni que en la primera lectura havia estat només de ficció, una
situació que pensava que mai no viuria i ara, en canvi, s’emmirallava en les notícies
que m’arribaven, en la cara del meu germà infermer..., i confirmava que sí, els llibres
parlen de vida i ens ajuden a entendre un poc més els fets i el garbuix d’emocions que
sentim. I amb tot, arrib al mateix aprenentatge que el doctor: si hi ha una cosa que es
pot desitjar sempre però només s’obté de vegades és la tendresa humana. Camus ens
parla de nosaltres, de la necessitat de les abraçades, de les aclucades d’ull, de les
paraules màgiques (gràcies, per favor, bon dia), de les mirades de conhort, i sí, de les
alçades de veu també, de les llàgrimes... però vull pensar més en les bromes i les
rialles que tant enyor i que prest recobrarem.

16. Marga Roig
Professora del departament d'Orientació
Reis del món és una novel·la que m’ha agradat
molt. El dia que l’autor en Sebastià Alzamora va
fer la presentació, vaig disfrutar de parlar una
estona amb ell del llarg procés de creació de
l’obra, 5 anys.
L’autor ha creat la seva novel·la basant-se en
la vida de dos personatges reals i molt
significatius per la nostra illa, en Joan Mascaró,
format a la universitat d’Oxfort i professor de la
universitat de Cambridge, principal traductor i
divulgador del pensament místic hindú a la
cultura occidental. I Joan March,
contrabandista i poderós financer, capaç de fer
caure governs o posar condicions a Franco i a Churchill, jugant doble partida entre els
diferents bàndols de la guerra civil espanyola i les guerres mundials.
De manera molt original l’autor ens presenta els protagonistes mitjançant uns
personatges secundaris, Emili Tremulles, director de la Banca March i secretari
particular de Joan March i Na Kathleen Ellis, la parella d’en Joan Mascaro.
El doctor Joan Mascaró és el protagonista principal de la novel·la, el lector anirà
descobrint aquest personatge per dos narradors diferents, Emili Tremulles i Kathleen
Ellis.
La novel·la està dividida en 3 parts, Les falzies, Conversa a Ginebra i Mahatma.Cada
part té un narrador diferent, en la primera part, Les falzies, l’autor és el narrador que
ens relata la infantesa d’en Joan Mascaró en el seu poble natal, Santa Margalida, la
seva relació amb el món rural i personatges del poble.
A l’apartat Conversa a Ginebra, el narrador és Emili Tremulles i ens relata una llarga
conversa en aquesta ciutat Suïssa entre Joan Mascaró, Joan March i Emili Tremulles.

17. El narrador analitza la personalitat del banquer Joan March i el seu paper durant les
guerres mundials, la guerra del Rif i la guerra civil espanyola, el seu pas per la presó
durant la II República.
A la tercera part que porta per títol, Mahatma, la narradora és na Kathlen Ellis amb
qui es va casar Joan Mascaró. Na Kathlen ens presenta la seva etapa de professor a
Anglaterra a la universitat de Cambridge, escrit en forma de diari personal, ens
presenta el pensament orientalista d’en Joan Mascaró, la seva relació familiar de
parella i amb els seus fills, la seva trajectòria professional de conferenciant gràcies a
les traduccions del Bhagavad Gita a l’anglès, un dels text més importants de
l’hinduisme.
Un narrador masculí per presentar el màxim representant del capitalisme
deshumanitzador, i una narradora femenina per presentar en Joan Mascaró gran
defensor de la espiritualitat, l’amor, la pau i el diàleg.
En el llibre sempre queda latent el conflicte entre llibertat i poder. Cada un dels dos
protagonistes cerca la llibertat a la seva manera. Joan Mascaró la cerca mitjançant el
coneixement i l’amor, i Joan March mitjançant el poder i l ‘acumulació de diners.
Els dos protagonistes comparteixen l’aversió cap el turisme que destrueix Mallorca.
Entre ficció i realitat En Sebastià ha aconseguit crear una gran història amb uns
personatges de gran solidesa psicològica.

18. Candi Enciso
Orientadora
Es tracta d’un llibre especialment recomanat en aquesta època que ens ha
tocat viure pel fet que ens proposa un viatge d'exploració i descobriment del
nostre mapa emocional. Ens proposaran reptes, preguntes per respondre i en
funció de les respostes experimentaràs unes coses o unes altres: igual que
passa en la vida...
És per tant, un llibre interactiu.
Destaca una llista exhaustiva de recomanacions: literatura, cine, art plàstica
i música per a poder gaudir de cada emoció.
Anima’t a conèixer-te més i a gaudir de l’extraordinari univers emocional.

19. Carme Rosselló
Professora del departament de Llengües estrangeres
M’agradaria poder recomanar una novel·la
divertida, o molt emocionant, però, en aquestes
circumstàncies, just me vénen al cap històries
tristes. Com no vull que enguany sigui el primer
Sant Jordi que no particip en aquesta activitat,
esper que me podeu perdonar.
La situació que estam vivint actualment està
afectant especialment els nostres majors i ha
posat al descobert el gran negoci que suposen
les residències de gent gran i les irregularitats
que s’hi cometen. Tot això m’ha recordat el llibre
“Arrugas” que vaig llegir fa estona i que he
rellegit ara per poder fer aquesta recomanació.
“Arrugas” és un còmic de Paco Roca, publicat l’any 2017, que podeu trobar editat
per Astiberri Ediciones. Tracta un tema tan delicat com l’Alzheimer i la vida a les
residències de gent gran. Roca es va documentar en profunditat, visitant residències i
recopilant informació i anècdotes de familiars i coneguts. El resultat és una història
intimista, tractada amb molta delicadesa, i amb algun toc d’humor. “Arrugas” va rebre
nombrosos premis i va ser portada al cine per Ignacio Ferreras, aconseguint el Goya a
la millor pel·lícula d’animació i al millor guió adaptat.
Els que hem conviscut amb un familiar major, amb el que abans es deia demència
senil, sabem la dificultat que això suposa. Però també sabem que aquesta situació pot
generar moments d’infinita tendresa. El meu desig per aquest Sant Jordi és que tots
els padrinets puguin tenir al costat algú que els tracti amb afecte, i amb el temps i la
paciència suficient per poder contar-los una bona història. Una més alegre de la que
vos he recomanat jo. Feliç Sant Jordi! I que sigui el primer i el darrer que passam
confinats!