SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 14
CCOONNFFIIGGUURRAACCIIÓÓ 
EELLEECCTTRRÒÒNNIICCAA
QUÈ ÉS LA CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA 
El terme configuració electrònica, és usat en la química per a referir-se a la 
distribució dels electrons en els orbitals al voltant del nucli d'un o més àtoms. 
Les propietats químiques dels elements depenen de com es distribueixen 
els electrons de la seva escorça. Per això és important conèixer la 
configuració electrònica. 
Per representar els electrons en aquests orbitals s’utilitza la següent notació: 
Exemple: 2p4 
En el segon nivell energètic n=2, 
l'orbital tipus p té 4 electrons
QUÈ ÉS LA CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA 
La configuració electrònica d’un àtom a l’estat fonamental, o de mínima energia, 
es troba tenint en compte el Principi d’exclusió de Pauli, la regla d'Aufbau i la 
regla de màxima multiplicitat de Hund. 
PRINCIPI D'EXCLUSSIÓ DE PAULI 
Estableix que en un àtom no pot haver-hi dos electrons amb els quatre 
nombres quàntics iguals. 
Per tant, com que un orbital ja ve fixat per tres nombre quàntics (n, l, ml), els 
electrons s’han de diferenciar en el quart nombre quàntic (nombre quàntic de 
spin). 
Com que el nombre quàntic spin només pot tenir dos valors (+1/2 o -1/2), en un 
orbital només pot haver-hi dos electrons amb spins oposats.
PRINCIPI D'EXCLUSSIÓ DE PAULI
PRINCIPI D'EXCLUSSIÓ DE PAULI 
Aquesta regla defineix doncs el nombre màxim d'electrons que pot contenir cada 
nivell o capa. Aquest nombre ve donat per la següent expressió: 
NOMBRE MÀXIM D'ELECTRONS PER NIVELL: 
Nombre d'electrons = 2n2
REGLA D'AUFBAN 
Diu: En un àtom els electrons ocuparan orbitals de manera que la 
seva energia sigui la menor possible. 
L'energia dels orbitals ve determinada 
pels nombres quàntics n i l. Com més 
proper està un nivell del nucli, més 
baixa és la seva energia. 
L'energia dels orbitals no coincideix 
exactament amb l'ordre dels nivells. 
Per exemple, el subnivell 4s té una 
menor energia que el 3d.
REGLA D'AUFBAN 
Hi ha un esquema molt útil per 
recordar en quin ordre es van omplint 
els orbitals. Aquest esquema 
s'anomena Diagrama de Möeller 
Has de saber, però, que no tots els 
elements compleixen aquesta regla; hi 
ha excepcions. 
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d10 7p6
REGLA D'AUFBAN 
Exemples: 
Carboni: C (Z = 6): 1s2 2s2 2p2 
Nitrogen: N (Z=7): 1s2 2s2 2p3 
Neó: Ne (Z = 10): 1s2 2s2 2p6 
Vanadi: V (Z=23): 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d3 
Configuració electrònica
REGLA DE MÀXIMA MULTIPLICITAT o REGLA DE HUND 
Estableix que si hi ha més d'un orbital en un mateix subnivell, els electrons 
estan el més desaparellats possibles, ocupant el major nombre d'ells. 
NO! SÍ! 
Si hi ha 3 electrons que han d'ocupar els tres orbitals p, 
abans d'omplir totalment un i deixar un orbital buit, els 
electrons es disposen omplint els tres, de manera que 
tots els orbitals estan semiplens.
REGLA DE MÀXIMA MULTIPLICITAT o REGLA DE HUND 
NO! 
SÍ!
CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA 
Extret de: 
<http://blocs.xtec.cat/quimica1rbat/files/2009/05/tema-9-estructura-de-la-materia-d1-d59.pdf>
CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA 
Extret de: 
<http://blocs.xtec.cat/quimica1rbat/files/2009/05/tema-9-estructura-de-la-materia-d1-d59.pdf>
ELECTRONS DE VALÈNCIA 
Els electrons de valència són els electrons que ocupen els nivells d'energia 
més extern de l'àtom, i són els responsables del comportament químic dels 
elements.
REGLA DE L'OCTET (ELECTRONS DE VALÈNCIA) 
Els electrons de valència són els que possibiliten la reacció d'un àtom amb un 
altre, del mateix element o d'elements diferents, ja que tenen facilitat o 
predisposició per participar en els enllaços. 
Només els electrons que es troben a la superfície externa de l'àtom són capaços 
d'interactuar amb electrons d'un altre àtom, aquests són els electrons de 
valència. 
REGLA DE L'OCTET: 
Un àtom tendeix a guanyar, perdre o compartir electrons fins aconseguir 
tenir 8 electrons en la última capa (anomenada capa de valència), és a dir, 
l’estructura electrònica de gas noble.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Propietats periòdiques
Propietats periòdiquesPropietats periòdiques
Propietats periòdiquesDavid Mur
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelementsDani Ribo
 
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltsTema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltslalegret
 
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONSÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONSDavid Mur
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesAnna Giro
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratoricursetestiu13
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
Tema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de movimentTema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de movimentArnau
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariOriol Baradad
 

Mais procurados (20)

Propietats periòdiques
Propietats periòdiquesPropietats periòdiques
Propietats periòdiques
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resoltsTema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
Tema 1. camp gravitatori. exercicis resolts
 
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONSÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
 
Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions
Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions
Tasca 4.3. àtoms, isòtops i ions
 
Les elisions
Les elisionsLes elisions
Les elisions
 
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neurones
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
 
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Tema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de movimentTema 4. Conservació de la quantitat de moviment
Tema 4. Conservació de la quantitat de moviment
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 

Semelhante a UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA

Configuracio elecgtronica dels atoms
Configuracio elecgtronica dels atomsConfiguracio elecgtronica dels atoms
Configuracio elecgtronica dels atomspacoaielo
 
UNITAT 1
UNITAT 1UNITAT 1
UNITAT 1batxi
 
Estructura de la matèria
Estructura de la matèria Estructura de la matèria
Estructura de la matèria rosaquima
 
Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materiammas1211
 
Unitat 2 enllaç químic i propietats 2n b
Unitat 2   enllaç químic i propietats   2n bUnitat 2   enllaç químic i propietats   2n b
Unitat 2 enllaç químic i propietats 2n bAroa Bartrina Zafra
 
Uudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmicaUudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmica37390250R
 
4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprobarnaugm
 
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasFísica - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasPaquita Ribas
 
Quimica Molecular
Quimica MolecularQuimica Molecular
Quimica Molecularplanas
 
Power point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsPower point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsMónica Sánchez
 
Ud electricidad2
Ud electricidad2Ud electricidad2
Ud electricidad2Dablava
 
Secundaria, Corrent continu ESO activitats.pdf
Secundaria, Corrent continu ESO activitats.pdfSecundaria, Corrent continu ESO activitats.pdf
Secundaria, Corrent continu ESO activitats.pdfjolopezpla
 
àTom 1r batx
àTom 1r batxàTom 1r batx
àTom 1r batxjvsirerol
 
Estructura Atòmica 1r btx
Estructura Atòmica 1r btxEstructura Atòmica 1r btx
Estructura Atòmica 1r btxavalle4
 
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICAACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICAJose Maria Bleda Guerrero
 

Semelhante a UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA (20)

Configuracio elecgtronica dels atoms
Configuracio elecgtronica dels atomsConfiguracio elecgtronica dels atoms
Configuracio elecgtronica dels atoms
 
UNITAT 1
UNITAT 1UNITAT 1
UNITAT 1
 
Estructura de la matèria
Estructura de la matèria Estructura de la matèria
Estructura de la matèria
 
Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materia
 
Unitat 2 enllaç químic i propietats 2n b
Unitat 2   enllaç químic i propietats   2n bUnitat 2   enllaç químic i propietats   2n b
Unitat 2 enllaç químic i propietats 2n b
 
Uudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmicaUudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmica
 
4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob4 fe2011 s-cprob
4 fe2011 s-cprob
 
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasFísica - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Física - PAC 3 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
Quimica Molecular
Quimica MolecularQuimica Molecular
Quimica Molecular
 
Power point la matèria per dins
Power point la matèria per dinsPower point la matèria per dins
Power point la matèria per dins
 
Enllaç
EnllaçEnllaç
Enllaç
 
Lleis circuits
Lleis circuitsLleis circuits
Lleis circuits
 
Sincrotrón
SincrotrónSincrotrón
Sincrotrón
 
Ud electricidad2
Ud electricidad2Ud electricidad2
Ud electricidad2
 
Secundaria, Corrent continu ESO activitats.pdf
Secundaria, Corrent continu ESO activitats.pdfSecundaria, Corrent continu ESO activitats.pdf
Secundaria, Corrent continu ESO activitats.pdf
 
àTom 1r batx
àTom 1r batxàTom 1r batx
àTom 1r batx
 
Estructura Atòmica 1r btx
Estructura Atòmica 1r btxEstructura Atòmica 1r btx
Estructura Atòmica 1r btx
 
Estructura de latom
Estructura de latomEstructura de latom
Estructura de latom
 
Atoms i molecules
Atoms i moleculesAtoms i molecules
Atoms i molecules
 
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICAACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
 

Mais de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Mais de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 

Último

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (9)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

UD1 CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA

  • 2. QUÈ ÉS LA CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA El terme configuració electrònica, és usat en la química per a referir-se a la distribució dels electrons en els orbitals al voltant del nucli d'un o més àtoms. Les propietats químiques dels elements depenen de com es distribueixen els electrons de la seva escorça. Per això és important conèixer la configuració electrònica. Per representar els electrons en aquests orbitals s’utilitza la següent notació: Exemple: 2p4 En el segon nivell energètic n=2, l'orbital tipus p té 4 electrons
  • 3. QUÈ ÉS LA CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA La configuració electrònica d’un àtom a l’estat fonamental, o de mínima energia, es troba tenint en compte el Principi d’exclusió de Pauli, la regla d'Aufbau i la regla de màxima multiplicitat de Hund. PRINCIPI D'EXCLUSSIÓ DE PAULI Estableix que en un àtom no pot haver-hi dos electrons amb els quatre nombres quàntics iguals. Per tant, com que un orbital ja ve fixat per tres nombre quàntics (n, l, ml), els electrons s’han de diferenciar en el quart nombre quàntic (nombre quàntic de spin). Com que el nombre quàntic spin només pot tenir dos valors (+1/2 o -1/2), en un orbital només pot haver-hi dos electrons amb spins oposats.
  • 5. PRINCIPI D'EXCLUSSIÓ DE PAULI Aquesta regla defineix doncs el nombre màxim d'electrons que pot contenir cada nivell o capa. Aquest nombre ve donat per la següent expressió: NOMBRE MÀXIM D'ELECTRONS PER NIVELL: Nombre d'electrons = 2n2
  • 6. REGLA D'AUFBAN Diu: En un àtom els electrons ocuparan orbitals de manera que la seva energia sigui la menor possible. L'energia dels orbitals ve determinada pels nombres quàntics n i l. Com més proper està un nivell del nucli, més baixa és la seva energia. L'energia dels orbitals no coincideix exactament amb l'ordre dels nivells. Per exemple, el subnivell 4s té una menor energia que el 3d.
  • 7. REGLA D'AUFBAN Hi ha un esquema molt útil per recordar en quin ordre es van omplint els orbitals. Aquest esquema s'anomena Diagrama de Möeller Has de saber, però, que no tots els elements compleixen aquesta regla; hi ha excepcions. 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d10 7p6
  • 8. REGLA D'AUFBAN Exemples: Carboni: C (Z = 6): 1s2 2s2 2p2 Nitrogen: N (Z=7): 1s2 2s2 2p3 Neó: Ne (Z = 10): 1s2 2s2 2p6 Vanadi: V (Z=23): 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d3 Configuració electrònica
  • 9. REGLA DE MÀXIMA MULTIPLICITAT o REGLA DE HUND Estableix que si hi ha més d'un orbital en un mateix subnivell, els electrons estan el més desaparellats possibles, ocupant el major nombre d'ells. NO! SÍ! Si hi ha 3 electrons que han d'ocupar els tres orbitals p, abans d'omplir totalment un i deixar un orbital buit, els electrons es disposen omplint els tres, de manera que tots els orbitals estan semiplens.
  • 10. REGLA DE MÀXIMA MULTIPLICITAT o REGLA DE HUND NO! SÍ!
  • 11. CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Extret de: <http://blocs.xtec.cat/quimica1rbat/files/2009/05/tema-9-estructura-de-la-materia-d1-d59.pdf>
  • 12. CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Extret de: <http://blocs.xtec.cat/quimica1rbat/files/2009/05/tema-9-estructura-de-la-materia-d1-d59.pdf>
  • 13. ELECTRONS DE VALÈNCIA Els electrons de valència són els electrons que ocupen els nivells d'energia més extern de l'àtom, i són els responsables del comportament químic dels elements.
  • 14. REGLA DE L'OCTET (ELECTRONS DE VALÈNCIA) Els electrons de valència són els que possibiliten la reacció d'un àtom amb un altre, del mateix element o d'elements diferents, ja que tenen facilitat o predisposició per participar en els enllaços. Només els electrons que es troben a la superfície externa de l'àtom són capaços d'interactuar amb electrons d'un altre àtom, aquests són els electrons de valència. REGLA DE L'OCTET: Un àtom tendeix a guanyar, perdre o compartir electrons fins aconseguir tenir 8 electrons en la última capa (anomenada capa de valència), és a dir, l’estructura electrònica de gas noble.