Descripció dels principals tipus de volcans.

1. ELS VOLC△NS:
JOSEP FERRER CALANDA, 2n BAT, CTMA

2. QUÈ ÉS UN VOLCÀ?
La paraula volcà prové del l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A
causa de la freqüència de les activitats eruptives en aquesta illa, els
romans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador
d'armes. Des d'aleshores un volcà és una manifestació de la dinàmica de
la Terra, que s'expressa mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa
de l'interior. Així doncs, hi ha volcans allà on les vies de pas són prou
fondes per arribar a comunicar els llocs on es troba la matèria fosa amb la
superfície.

3. Parts d’un volcà:
-Cambra magmàtica: és el
magatzem intern on s'acumula la
matèria sotmesa a gran temperatura i
pressió anomenada magma. Aquesta
cambra és situada a una profunditat
que va des de 10 fins a 70 km.
-Xemeneia o conducte de sortida: és
la fractura a través de la qual surt
el magma a l'exterior.
-Con volcànic: és l'elevació del
terreny formada pels materials
emesos pel volcà.
-Cràter: és una petita depressió
situada al vèrtex del con volcànic amb
forma de con invertit boca de la
xemeneia. Quan aquest té un gran
diàmetre l'anomenem caldera. Dins
d'aquesta caldera hi ha cràters molts
petits que anomenem hornitos.

4. Una erupció sol anunciar-se per signes preliminars. Amb freqüència uns dies abans de l'erupció, els
sismògrafs indiquen l'existència de sacsejades, que significa que s'han obert fissures en les profunditats i
que el magma comença a pujar. Per altra banda l'augment de volum del magma provoca un canvi molt
dèbil en l'angle de pendent.
Vídeos d’un volcà en erupció  https://www.youtube.com/watch?v=R0Zbj7S22zs
 https://www.youtube.com/watch?v=fmCJSS2YAP0

5. Vulcanià:
El nom ve de les erupcions del volcà
Vulcà. Solen ser explosives i formen
núvols foscos de cendra. La lava és més
pastosa i viscosa i entre erupció i
erupció s'encrosta ràpidament i tapona
la xemeneia. L'erupció és molt violenta i
la lava es polvoritza en cendres o bé en
forma de pedra tosca. Hi ha pocs
piroclasts grossos llançats a fora. Es
produeix una columna de gasos (CO2 i
derivats del sofre). Les colades
volcàniques són poc extenses i
escasses. Solidifiquen molt ràpidament i
constitueixen les roques anomenades
riolites.

6. Hawaià:
Normalment volcans fissurals,
en els quals la lava sol ser poc
densa. Típic dels volcans de
Hawaii. Els altres productes,
com gasos i piroclasts, són
molt escassos. L'erupció és
contínua i el cràter és un llac de
lava que gairebé mai no es
buida; la lava bull i s'escampa
per desbordament.

7. Peleà:
La lava és molt viscosa. Les
erupcions estan separades per
grans intervals. La lava, molt
pressionada dintre de la xemeneia,
s'obre pas pels costats i baixa
vessant avall. El nom ve del volcà
Peleé. Les erupcions són molt
destructores, perquè provoquen
allaus de cendres incandescents.

8. Estrombolià:
Reben el nom de Stromboli, una
petita illa volcànica de la costa
italiana. La lava té una proporció més
elevada de sílice i per tant és menys
fluida. El tipus d'erupció també és
contínua i la lava també està en
ebullició constant, però quan es posa
en contacte amb l'aire, els gasos que
empresona es desprenen
violentament i donen lloc a explosions
moderades, rítmiques i contínues.
No ens hem d'oblidar de l'existència
de volcans submarins, els quals tenen
el cràter recobert de corals.

9. Podem trobar una sèrie de noms per descriure els diferents estats dels volcans, com
per exemple: vius, en activitat, sense descans, desperts, en erupció, en repòs,
latents, adormits, morts, i extingits. Són paraules que, sovint, s'utilitzen per
caracteritzar els diferents estats d'un volcà.

10. Un volcà actiu és aquell que ha entrat en erupció en època històrica. Segons aquesta
definició, existeixen més de 500 volcans actius en tot el món.

11. Un volcà en erupció és aquell que està emetent lava fosa o que
expulsa fragments sòlids de materials volcànics, com cendres, escòries o
bombes.
Un volcà que exhala gasos, com el vapor d'aigua, el diòxid de carboni o els
gasos sulfúrics, ja sigui des de petites boques d'emissió o en forma d'un
munt de gasos des del cràter, també és un volcà potencialment actiu, però
no se'l considera en "estat fumarolià".

12. Un volcà potencialment actiu o viu és aquell que compta amb probabilitats de tornar a
entrar en erupció; un volcà extingit o apagat no sembla que hagi d'entrar en erupció cap
altra vegada. Si pensem en espais de temps humans es pot arribar a considerar que un
volcà està apagat si no ha entrat en erupció en època històrica; no obstant, perquè un
geòleg classifiqui un volcà com a probablement extingit hauran de passar centenars de
milers d'anys sense que el volcà hagi sofert una erupció. Aquesta àmplia diferència en
l'escala de temps humà i geològic és l'arrel de molts dels malentesos i equivocacions
sobre els volcans.

13. Un volcà latent és un volcà viu que actualment no està en activitat. L'interval de temps
transcorre entre una erupció i l'altra es denomina període de repòs.

14. El magma
Un volcà s'origina com a resultat de la sortida a l'exterior del magma fos a través
d'una esquerda. Un magma és una massa de roques foses i de gasos. Els
magmes tenen el seu origen entre la litosfera i el mantell superior, on hi ha prou
temperatura per fondre les roques. Un augment local de la temperatura o una de
disminució de la pressió són els factors que poden donar lloc a què es produeixi
el magma. Els magmes es produeixen a les zones on l'equilibri entre
temperatura i pressió és límit.

15. Activitat Volcànica
Es poden distingir dos trets d'activitat volcànica:
-Efusiva, amb emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos continguts en els
magmes.
-Explosiva, caracteritzada per una violenta despresa dels gasos magmàtics i per la
projecció de grans masses de materials sòlids (piroclasts).
En general, l'activitat efusiva és característica dels volcans alimentats per magmes
bàsics (amb poc contingut en sílice) i fluïds, mentre que l'activitat explosiva és típica dels
volcans alimentats per magmes àcids (rics en sílice) i viscosos.
El mecanisme d'una erupció volcànica depèn en essència de les característiques
fisicoquímiques del magma que els alimenta, principalment, de la seva composició i viscositat,
encara que ambdues propietats estan íntimament relacionades.
Altres factors que influeixen en el mecanisme de l'erupció volcànica són la tensió de vapor de
la fase gasosa del magma, la densitat d'aquest i les condicions geològiques de la zona per on
es produeix l'ascens del magma (com l'existència de falles...).

16. ·S'han de distingir dos tipus d'activitat volcànica:
-Activitat principal: inclou les anomenades erupcions principals; i ve acompanyada quasi
sempre per fenòmens acústics (com sorolls i explosions subterrànies) produïts pels
magmes ascendents, i per deformacions en el sòl en les zones pròximes al volcà.
-Activitat Secundària: (vulcanisme atenuat)
·Segon l'època d'activitat, es pot distingir:
-Un vulcanisme actual, que englobava els volcans actius en els nostres dies o en
període històric.
-Un vulcanisme recent, que comprèn els fenòmens volcànics que han presentat
activitat durant la part superior del terciari, i al quaternari;
-Un vulcanisme antic, que comprèn els volcans amb activitat durant èpoques anteriors
a l'era terciària.
Avui dia hi ha aproximadament 535 volcans actius i 80 d'ells són submarins.

17. Els Productes Volcànics
Productes gasosos: El magma és ric en gasos,
perquè està sotmès a grans pressions. Hi ha gasos
combustibles o inflamables (hidrogen i
hidrocarburs) que en contacte amb l'atmosfera
produeixen flamarades a causa de la seva elevada
temperatura, i gasos incombustibles (nitrogen,
diòxid de carboni i vapor d'aigua) que són expulsats
en grans quantitats.
Productes líquids: reben el nom de lava, que és el
magma alliberat de gasos. Quan surt a l'exterior,
la lava vessa al voltant del cràter en forma de colades volcàniques, que
s'hi acumulen i formen el con volcànic. Pot ser fluida, depenent de la seva
composició química i en particular del seu menor o major contingut de diòxid
de silici. La lava poc densa no té molta sílice i la lava densa en té molta. La
temperatura de la lava és variable, oscil·la entre 900 i 1300 graus
centígrads. En refredar-se, produeix roques volcàniques.

18. Productes sòlids: són fragments de lava que se solidifiquen prematurament, taponant el
cràter o la xemeneia, i que són llençats a l'atmosfera en forma explosiva, com a conseqüència
de la pressió creada per l'acumulació dels gasos a l'interior. Segons la grandària, reben
diversos noms.
-Les bombes volcàniques són de gran tamany, amb un diàmetre entre 5cm i 5m. Les
primeres que expulsa són trossos, coàguls, de lava fluida que es refreden abans d'arribar
a terra. Tenen forma esferoïdal o de fus, adquirida en la ràpida rotació que experimenten
durant el seu vol. A vegades tenen una escorça esquerdada com la del pa. Els blocs són
trossos de roques de l´escorça que forma el sostre de la cambra magmàtica que han estat
arrossegats pels gasos que sortiren per les fissures al començament de l´activitat
volcànica.
-El lapil·li té el tamany de les graves, un diàmetre entre 2 i 5 mm. Són escòries molt
esponjoses i lleugeres. Quan els elemenets són grossos, desiguals i de color fosc
s'anomemen tosca. Les gredes són pedretes petites de dimensions més igualades.
-Els cendres volcànics són molt polsoses, el seu diàmetre és més petit de 2mm. El nom
de cendres no s'ha d'entendre referit a material residual d'una combustió. Són trossos
minúsculs de lava solidificada.
Tots aquests materials s'engloben en el nom de productes piroclàstics.
L'emissió de lava, gasos i materials piroclàstics pel cràter d'un volcà, l'anomenem erupció.

19. Zona circumpacífica: Aquesta estreta
franja envolta el Pacífic.( Illes Macquarie, Nova Zelanda, Illes
Kermadec, Tonga, Fiji, Nova Guinea, Formosa,
Filipines, Illes Bonin, Marianes, Guam i Carolines
Occidentals, costa Oriental de Japó, Illes Kuriles, Kamchatka, les
Aleutianes, la costa de California, les Galàpagos i tota la costa del Pacífic de
Amèrica del Sud). Coincideix amb una franja de gran activitat sísmica. També se la denomina el cercle de foc, ja
que es troben la major part dels volcans actius coneguts.
Zona mediterrània-transasiàtica: Correspon a tot el sistema alpí, des de la Península Ibèrica i el Nord d'Àfrica fins
el Pàmir, on aquesta zona es fa més ampla i inclou Birmània, les Índies Holandeses i arriba fins a la zona
circumpacífica. En aquesta zona es localitzen àrees d'elevada sismicitat, com Itàlia, Grècia, Iran, Xina,...
La Cresta mediana de l'Atlàntic: Des de les Spitzberg a l'Atlàntic, serralada submarina agitada per sismes menys
intensos que els de les dues zones anteriors. Dins aquesta zona podem incloure les illes Canàries, les illes Azors i
Islàndia.

20. Països amb major índex de sismicitat:
PAÏSOS Índex de
Sismicitat
Nombre anual de
sacsejades
Nombre anual de
sismes que van
assolir intensitat
6
Període
d'observació
Japó 382 1.450 6 1.933 / 1.937
Nova Zelanda 115 310 24 1.929 / 1.938
Itàlia 74 230 10 1.920 / 1.936
Suïssa 68 28 0.5 1.920 / 1.939
Filipines 50 150 2 1.926 / 1.939
Sumatra i Java 47 280 1 1.920 / 1.937
Califòrnia 42 170 3 1.929 / 1.937
Argèlia 22 45 2 1.920 / 1.938
Portugal 5.4 5 0.4 1.923 / 1.932
França 4 22 1.4 1.920 / 1.938
Gran Bretanya 3.7 8.5 0.2 1.800 / 1.916
Borneo 1.5 8 1 1.920 / 1.937
Suècia 0.7 3 0 1.919 / 1.930

21. La lava és una roca de tipus magmàtic volcànic de color negre o vermella/rosa. No té principals
minerals, ja que s'ha refredat tan ràpidament que no es poden formar cristalls, ja que els minerals per
formar-se necessiten un refredament més gradual, no tant sobtat. En funció de la composició del
magma que l'origina es poden classificar en aquests tipus de laves:
Font de lava:
•Lava cordada Com el seu nom indica, té una superfície ondulada a llisa. Tenen unes rugositats que
s'assemblen a cordes. A aquest tipus de laves també se les coneix amb el nom de laves pentoses.
•Lava basaltosa és un tipus de lava basàltica que té una superfície de blocs aspres i desiguals i
presenta rugositats. Les colades de lava avancen lentament a una velocitat de 5 a 50 metres per
hora. La seva superfície freda és fragmentada per l'eixida de gasos que produïxen nombrosos buits.
•Lava encoixinada és lava basàltica que se solidifica en un ambient subaquàtic
• i té una aparença que s'assembla a un apilament de coixins.
La lava no conté gasos i el magma sí. El magma conté gasos i es troba a l'interior
de la terra; en canvi, la lava s'ha solidificat i consegüentment s'han escapat els gasos.

22. INDEX D’EXPLOSIVITAT VOLCANICA (IEV):
-És una escala logarítmica, a partir de l'interval IEV-1 a IEV-2, on cada
interval de l'escala representa una multiplicació per deu en els criteris
d'erupció observats, i té 8 graus (amb els volcans més grans de la història
atorgats a la magnitud 8), amb la qual els vulcanòlegs mesuren la magnitud
d'una erupció volcànica.
-Aquesta escala és oberta amb les majors magnituds històriques amb el
valor 8. El valor de 0 es dóna en les erupcions no explosives.
-Cal tenir en compte que la cendra, les bombes volcàniques, i la ignimbrita
són tractades per igual.
- La densitat les bombolles de gas dels productes volcànics en qüestió no
es tenen en compte. En canvi, a vegades es calcula l'equivalent de densitat
rocosa per obtenir el total real de magma expulsat. Una altra mancança del
IEV és que no té en compte la magnitud de la potència de sortida d'una
erupció.

23. VEI Volum llançat Classificació Descripció
Columna eruptiva,
(de fum)
Peirodicitat
Injecció
troposfèrica
Injecció
estratosfèrica
Exemples
0 < 10,000 m³ Erupció hawaiana Efusiva < 100 m constant negligible cap
Kīlauea, Piton de la
Fournaise, Erebus
> 10,000 m³
Hawaiana / erupció
estromboliana
Suau 100–1000 m diàriament menor cap
Nyiragongo (2002), Rao
ul Island (2006)
> 1.000,000 m³
Stromboliana / erupci
ó vulcaniana
Explosiva 1–5 km setmanal moderada cap
Unzen (1792), Cumbre
Vieja (1949), Galeras(19
93), Sinabung (2010)
> 10,000,000 m³ Vulcaniana / peleana Catastròfica 3–15 km pocs mesos substancial possible
Nevado del
Ruiz (1985), Soufrière
Hills (1995),Nabro (201
1)
> 0.1 km³ Peléana / Pliniana Cataclísmica 10–25 km ≥ 1 any substancial definida
Mayon (1814), Pelée (1
902), Eyjafjallajökull(20
10)
> 1 km³ Pliniana Paroxísmica 20–35 km ≥ 10 anys substancial significativa
Vesuvi(79), Fuji (1707),
Mont
Tarawera (1886),St.
Helens (1980)
> 10 km³
Pliniana / Ultra-pliniana
Colossal > 30 km ≥ 100 anys substancial substancial
Veniaminof (c. 1750
BC), Huaynaputina (160
0),Krakatoa (1883), Pin
atubo (1991)
> 100 km³ Ultra-Pliniana Mega-colossal > 40 km ≥ 1,000 anys substancial substancial
Mazama (c. 5600
BC), Thera (c. 1620
BC),Samalas (Mont
Rinjani)
(1257), Tambora (1815)
> 1,000 km³ Supervolcànica Apocalíptica > 50 km ≥ 10,000 anys substancial substancial
Yellowstone (640,000
BC), Toba (74,000
BC),Taupo (24,500 BC)

24. VIDEOS EXPLICATIUS:
-Tipus i zones volcàniques  https://www.youtube.com/watch?v=roCKFoSe0VA
-Volcà en erupció sota l’aigua  https://www.youtube.com/watch?v=hmMlspNoZMs
BIBLIOGRAFIA:
 http://www.xtec.cat/iesbellvitge/volcans/index.htm