5. Van veure que sense poder polític no era possible construir una cultura normal. Per això van participar en la vida política i les institucions.
6. Eugeni d’Ors : l’ideòleg, Glossari. Pompeu Fabra : des de la Secció Filològica de l’IEC, creada el 1912, va dirigir la reforma lingüística: 1913, Normes ortogràfiques; 1918, Gramàtica de la llengua catalana ; 1932, Diccionari de la llengua catalana.
7.
8.
9.
10. Amb el seu article diari en una secció titulada Glossari , publicada entre el 1906 i el 1920 en La Veu de Catalunya, va anar marcant les tendències, les modes sobre el que calia llegir o escoltar, sobre les obres de teatre que calia anar a veure, etc., a una bona part de la intel·lectualitat, la classe culta i la gran majoria de persones amb sensibilitat cultural.
11.
12.
13. Algunes sèries d’articles van ser posteriorment publicats, de manera independent, en un llibre. Tractaven de temes monogràfics, com ara el model de dona catalana ( La Ben Plantada , 1911), la Primera Guerra Mundial ( Tina i la Guerra Gran , 1914), etc.
14.
15. La seva poesia es caracteritza per: a) Una perfecció lingüística; b) Una exigència formal plena de referències cultes. Entre els reculls de poemes destaquen: Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914), El cor quiet (1925) i Nabí (1941).
16.
17. Auques i ventalls Presenta de forma irònica i humorística la Barcelona del començament del segle XX. El cor quiet Suposa un distanciament de Carner respecte de l’ortodòxia noucentista. La poesia es torna més humana amb la presència de temes vinculats a l’enyor de la terra i al destí del gènere humà.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24. Poemes en ondes hertzianes (1919) i L’irradiador del port i les gavines (1921) són fruit d’aquesta actitud. La poesia d’aquests llibres està influïda pel futurisme .
25. La seva poesia posterior se situa força al marge de les intencions i de la tècnica avantguardistes i, malgrat que mai no va deixar d’escriure cal·ligrames, incorpora temes relacionats amb la vida quotidiana de la classe treballadora, amb un visió alegre i optimista. Cal destacar El poema de la rosa als llavis (1923), considerat un dels millors llibres eròtics i amorosos de la literatura catalana i europea. Va morir a 30 anys en plena maduresa poètica.