Què determina la nostra salut ?

Dr. Josep Vidal i Alaball
Medicina de Família. Salut Pública
Aules de formació cultural per a la gent gran
Berga, 30 d’abril de 2018

2
Algunes preguntes ...
Sabíeu que els serveis sanitaris determinen
en poca mesura la nostra salut ? Sabíeu que
hi ha altres factors molt més importants i que
fan que tinguem bona salut o no ?
Sabíeu que les dones presenten pitjor salut
percebuda que els homes, tot i tenir una
esperanç a de vida més llarga ?

3
• Definició de salut
• La història de la Pilar
• Determinants de salut
• Consells de salut
• Preguntes
Índex

5
 Definició clàssica de salut (Winslow, 1920):
Ciència i art d’impedir les malalties, prolongar la vida, fomentar la
salut i l'eficiència física i mental, mitjançant l'esforç organitzat de la
comunitat per al sanejament del medi, el control de les malalties
transmissibles, l'educació sanitària, l'organització dels serveix
mèdics i d’infermeria i el desenvolupament dels mecanismes socials
que assegurin a l’individu i a la comunitat un nivell de vida adequat
per a la conservació de la salut
 Definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS,
1946):
Defineix a la Salut com l'estat de complert benestar físic, mental i
social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica
que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin
cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.
Salut. Definicions

6
Avantatges:
Component positiu de salut
Téen compte l’aspecte físic, el mental i el social
Inconvenients:
Definició utòpica (difícil aconseguir “benestar complert”)
Mesura subjectiva
No téen compte els canvis al llarg del temps (nens, ancians...)
Definició de Milton Terris
Estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament, i no
només absència de malaltia
Avantatges:
Elimina complert
Afegeix objectivitat: capacitat funcional (capacitat per treballar, estudiar,
moure’s,...)
La salut esdevé un procés dinàmic,estableix un contínuum salut-
malaltia.
Salut. Definicions

7
 Nou paradigma de salut segons Dubos
 Sempre està referit a un context social i cultural en el que evoluciona
l’individu
Algunes malalties biològiques son tant prevalents en algunes regions que
acaben per acceptar-se com normes de bona salut
Ex: malalties parasitàries que causen l’elefantiasi dels membres inferiors
són tant prevalents en poblacions de l’Amazònia i d’Àfrica que les dones
que no les patien no podien casar-se. En aquest cas, això és un signe de
que la normalitat està més definida en relació a una norma social que a la
simple presència d’una patologia mèdica.
Salut. Definicions

8
 Definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 1997):
La salut és allò que cal aconseguir per tal que tots els habitants puguin ser
productius i puguin participar activament de la vida social a la comunitat
on viuen
 Altres definicions:
Salut. Definicions

9
 MALALTIA es pot definir com una alteració de l'estat d'un organisme o
d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar
com a resultat final la mort.
Salut i malaltia

13
 Relació entre condicions de vida i Salut
Establertes en la primera meitat del segle XIX
Evidència de l'associació entre l’estat de salut i las
condicions
 Econòmiques
 Ambientals
 Alimentàries
Determinants de salut

14
 Factors personals que condicionen la salut
 Dotació genètica d’una població: es considera un punt de partida
fonamental per considerar la salut.
 Les anomalies genètiques, rares vegades es poden curar i sovint el
millor que es pot oferir és el consell genètic a la família un cop que
s’ha produït el naixement d’un infant
 Detectar anomalies greus durant l’embaràs, com el síndrome de Down,
espina bífida i altres malalties cromosòmiques poc freqüents, permet
oferir a les seves mares la possibilitat de realitzar un avortament, per
exemple.

15
 Factors ambientals que condicionen la salut
Avui en dia les consideracions sobre l’ambient referents a
l’aire, l’aigua, els aliments, el sanejament i l’habitatge
segueixen essent de gran importància

16
 Estils de vida que condicionen la salut
 L’OMS considera que aquest grup de factors és el que més influeix sobre
la salut en països desenvolupats
 Poden ser beneficiosos o perjudicials:
 Fumar
 Consum d’alcohol
 Drogues
 Sedentarisme
 Abús de medicaments
 Conductes sexuals de risc
 Alimentació desequilibrada (consum excessiu de carn i grasses
animals)
• Són factors profundament influïts per la classe social.

20
 Estils de vida que
condicionen la salut
 Entre les poblacions
més deprimides hi ha un
major risc de consum
d’alcohol, tabac i
drogues

23
 Activitat física per sexe i classe social a Barcelona 2011
78,8
67,6
64,5
63,6
62,7
62,7
58,3
56,6
49,8
50,2
4,8
7,5
7,5
8
3,7
6,4
7,7
3,4
8,7
9,5
7,3
11,8
10,6
7,7
12,9
11,4
8,8
13,8
11,3
14,1
9
13,1
17,4
20,7
20,7
19,5
25,1
26,2
30,2
26,3
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Classe social V
Classe social IV
Classe social III
Classe social II
Classe social I
Classe social V
Classe social IV
Classe social III
Classe social II
Classe social I
WomenMen
Inactivity
Light activity
Mild activity
Intense activity

24
 Pes per classe social a Barcelona 2011
4,3
11,4
16,1
18,8
15,9
4,6
4,0
3,7
1,4
5,1
45,4
49,4
50,6
52,4
53,9
59,6
66,9
65,0
70,2
63,9
37,5
23,4
25,9
22,8
24,2
17,1
19,0
18,7
21,0
22,1
12,9
15,8
7,3
6,0
5,9
18,6
10,2
12,6
7,3
8,8
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Classe social V
Classe social IV
Classe social III
Classe social II
Classe social I
Classe social V
Classe social IV
Classe social III
Classe social II
Classe social I
DonesHomes
Baix pes
Normal
Sobrepès
Obesitat

26
20/04/18
Mortalitat segons ingressos anuals
La pobresa mata cada any al món, més gent de la que va morir en
tota la Segona Guerra Mundial

28
 Mortalitat per càncer de pulmó i índex de privació a Barcelona 2009
< - 1 .0 6
- 1 . 0 6 ; - 0 . 6
- 0 . 6 ; - 0 . 2 8
- 0 . 2 8 ; 0 . 0 2
0 . 0 2 ; 0 . 4 7
0 . 4 7 ; 1 . 0 4
> 1 . 0 4
< 8 6 . 7 9
8 6 . 7 9 - 9 1 . 9 2
9 1 . 9 2 - 9 6 . 3 3
9 6 . 3 3 - 1 0 1 . 9 6
1 0 1 . 9 6 - 1 0 8 . 4 9
1 0 8 . 4 9 - 1 2 2 . 8 7
> 1 2 2 . 8 7
Lung cancer mortality
(SMR)
Deprivation index 2001
Font: Borrell et al. Atlas de mortalidad en ciudades de España, 2009

29
 Desigualtats socials en salut
 La desigualtat social apareix quan membres de la mateixa comunitat no
tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida
 Les persones de classes desafavorides i les persones immigrants de
països de renta baixa presenten pitjor salud percebuda, més malalties i
més mortalitat
 Las dones presenten pitjor salud percebuda que els homes, tot i tenir
una esperança de vida més llarga
 L’equitat en salud implica tenir la capacitat d’assolir el màxim potencial
de salud independentment del grup social de pertinença.
FISIOTERÀPIA

30
20/04/18GRAU FCSB
Curs 2016 - 2017
 Xarxes socials i comunitàries
 Un major suport per part de família, amics i comunitat està lligat a
millor salut
 La reducció de l’exclusió social i les desigualtats econòmiques pot portar
a una major cohesió social i a una millor salut col·lectiva
 Facilitar les interaccions dintre de les comunitats s’ha vist que pot
millorar la salut mental
FISIOTERÀPIA

31
20/04/18GRAU FCSB
Curs 2016 - 2017
 Medi laboral. Condicions de treball.
 Les condicions de treball, sobretot en països subdesenvolupats, són un
important determinant de salut
FISIOTERÀPIA

33
 Atur

35
 Condicions de vida. Aigua, higiene
La població amb menys recursos sol tenir pitjors condicions
de vida
A Europa, 100 milions de persones no tenen aigua potable
assegurada i 67m no disposen de clavegueram apropiat
10 europeus moren al dia degut a diarrea deguda a les males
condicions de vida
Això és especialment greu en les zones rurals.

36
GRAU FCSB
Curs 2016 - 2017
 Habitatge
 La millora de l’habitatge està lligada a una millora de la salut mental de
la població i de la seva salut en general
 Les famílies de nivell econòmic més baix tenen més possibilitats de viure
en habitatges en pitjors condicions: mala ventilació, goteres, pols,
brutícia, plagues (rates, insectes) ...
 1 de cada 3 accidents mortals passen a la llar: caigudes, cremades,
ofegaments, ingestió de tòxics, violència...
 A l’hivern es produeix un augment de la mortalitat relacionat amb les
baixes temperatures als habitatges (més risc en gent gran).
FISIOTERÀPIA

37
20/04/18GRAU FCSB
Curs 2016 - 2017
FISIOTERÀPIA
http://diarisanitat.cat/laugment-mortalitat-lhivern-dona-tres-vegades-mes-cases-exposades-fred

38
 Educació
A menys educació; pitjor salut, més estrès
UK

39
 Educació

40
 Transport
 El transport determina la salut de diferents maneres:
 Accidents de trànsit
 Pol·lució
 Sorolls
 Construcció de carreteres que parteixen comunitats
 Canvi climàtic amb producció de CO2
 Pèrdua de terres de cultiu per construcció de carreteres
 Facilita transmissió més ràpida de malalties infeccioses
 Millora de l’activitat física: bicicleta, caminar
 Millora d’accés a feines, botigues i serveis de suport
 Contribució al desenvolupament econòmic

41
 Serveis sanitaris
 Pot millorar o deteriorar el nivell de salut en funció de si l’assistència
sanitària és de bona qualitat o no
 Es creia que era un factor molt important que determinava la salut de
la població
 Es va demostrar que la disminució de la mortalitat al s. XIX responia
a raons socials com la revolució agrícola i industrial, el control de les
aigües i de l’alimentació, així com els canvis reproductius. I no pas
pels descobriments biomèdics (antibiòtics, vacunes,...)
Les majors contribucions a la millora de la salut varen ser:
 Disminució del número de fills per família (canvi conductual)
 Millora en l’alimentació
 Ambient físic més sà (factors ambientals)
 i, per últim, les mesures preventives i terapèutiques específiques.

43
20/04/18GRAU FCSB
Curs 2016 - 2017
 Serveis sanitaris
Els factors que més contribueixen en la nostra salut són els
canvis en els hàbits de vida + l’entorn. En canvi, l’impacte
potencial del sistema sanitari és marginal
Els serveis sanitaris estan mal orientats perquè la
medicina curativa contribueix molt poc en la prevenció de la
malaltia i la reducció de la mortalitat
FISIOTERÀPIA

45
• Les millores en la salut de la població NO són només
conseqüència de la medicina, sinó del conjunt dels seus
determinants
• Salut = assumpte col·lectiu (no individual).

47
Polítiques de salut
• Augmenta un 15% la mortalitat en sense papers a causa de
la llei ”d'exclusió sanitària” aprovada el 2012

48
 Determinants polítics: Lleis antitabac 2006 i 2011
2011: prohibició de fumar en qualsevol tipus de local tancat
obert al públic: bars, restaurants, discoteques...

50
http://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_tematics/per_perfils/ens_locals/salut_als_barris/
http://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_tematics/per_perfils

Twitter: @jvalaball
Josep Vidal i Alaball
josep.vidal@gmail.com
http://www.slideshare.net/jvalaball

Què determina la nostra salut ?

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Què determina la nostra salut ?

Semelhante a Què determina la nostra salut ? (20)

Mais de Josep Vidal-Alaball

Mais de Josep Vidal-Alaball (20)

Què determina la nostra salut ?