1.
2. 8. abril 2015 1 Joaquin Vila Cejas

1.
1. La reproducció humana:
La cosa més important dels aparells reproductors masculí i femení són les gònades (els
testicles en l'home; els ovaris en la dona), que és on es formen els gàmetes, que són els
espermatozoides i els òvuls respectivament. Els espermatozoides o gàmetes masculins
són cèl.lules molt transformades, en les quals es distingeixen tres parts diferents: el cap,
el coll i la cua. El cap és la part anterior, gruixuda, on es troba el nucli. El coll ve a
continuació; és llarg i estret i té orgànuls importants del citoplasma (el centriol, les
mitocòndries). La cua és òrgan que fa moure l'espermatozoide. Consta d'un llarg flagel,
envoltat per una beina. L'òvul és una cèl·lula grossa (d'uns 0,2 mm de diàmetre) de forma
esfèrica. S'hi distingeixen una membrana que envolta el citoplasma, que s'anomena
vitel·lus, i un nucli anomenat vesícula germinativa. Cada òvul apareix rodejat de moltes
cèl·lules petites.
La formació del gàmetes:
Formació dels espermatozoides.-
Els produeixen en els tubs seminífers dels testicles. Unes cèl·lules que hi ha a la paret
d'aquests tubs es divideixen i en formen unes altres. Aquestes cèl·lules filles creixen una
mica i, tot seguit sofreixen una transformació profunda anomenada maduració. La
transformació consisteix: primer, en el fet que els cromosomes es redueixen a la meitat;
segon, que adoptes la forma d'espermatozoides. Un cop formats, els espermatozoides es
desprenen de la paret del tub seminífer i passen als òrgans accessoris (les vesícules) on
resten fins el moment de la seva intervenció en la reproducció.
Formació dels òvuls.-
S'anomena ovogènesi i es produeix en les parets dels ovaris. Allí, unes cèl·lules especials
comencen a dividir-se i formen una massa de cèl·lules iguals. Després, una d'aquestes
cèl·lules creix molt, nodrint-se a càrrec de les altres. Aquestes cèl·lules es col·loquen al
2. 8. abril 2015 2 Joaquin Vila Cejas

1.
voltant, formant una paret: el fol·licle. Finalment, es produeix la transformació principal,
que consisteix en el fet que es redueix el nombre de cromosomes de la cèl·lula a la meitat
i esdevé un òvul madur. Llavors es trenca el fol·licle i es desprèn l'òvul, que és recollit per
la trompa de Fal·lopi i passa a l'úter.
Pubertat i cicle menstrual
Pubertat
S'anomena així el moment en què es produeix la maduració dels gàmetes i s'està en
condicions de reproduir-se. En la dona, la pubertat s'inicia quan madura el primer fol·licle i
deixa en llibertat el primer òvul. Es manifesta perquè apareix la primera menstruació i
s'experimenten alguns canvis en el cos, com són el desenvolupament de les mamelles,
l'acumulació de greixos en certs llocs (malucs, etc.) l'aparició de pèl en altres, etc. En
l'home, es produeix quan maduren els primers espermatozoides i es manifesta per canvis
en el cos, com el desenvolupament de la musculatura, el canvi de to de la veu, d'agut a
greu, l'aparició de pèl al pit, a les aixelles, a la cara, etc.
Cicle menstrual
En una dona normalment constituïda es produeix cada vint-i-vuit dies, que és el temps
que necessita un òvul per a madurar. Mentre es realitza la seva maduració, la paret de
l'úter experimenta una sèrie de canvis. Si no es produeix la fecundació després de set
dies d'haver madurat l'òvul, degenera la paret de l'úter i es desprèn una part d'ella junt
amb una mucositat i sang de l’úter. L'expulsió de tot això és la menstruació. Això passa
cada dues setmanes després de la maduració de l'òvul. Un cop ha acabat la menstruació,
es torna a regenerar de nou la paret de l'úter. Si no es produeix la fecundació, es realitza
de nou la menstruació al cap de vint-i-vuit dies. El cicle es va repetint fins que passen uns
trenta anys després de la primera menstruació.
2. 8. abril 2015 3 Joaquin Vila Cejas

1.
La fecundació i la implantació.
A.La fecundació
En l'ascens dels espermatozoides fins les trompes de Fal·lopi, molts moren, i dels que
arriben vius, només un podrà fecundar l'òvul. El gàmeta masculí trenca la membrana
cel·lular de l'òvul i els nuclis dels dos gàmetes es fusionen. La cèl·lula resultant d'aquesta
fusió és l'ou o zigot.
B.La implantació
El zigot arriba a l'úter uns 10 o 11 dies després de la fecundació, quan ja està format per
un centenar de cèl·lules. El zigot viatja fins l'úter i s'hi fixa, procés que rep el nom
d'implantació o nidació. En aquest moment s'inicia l'embaràs i el zigot passa a denominar-
se embrió.
L'embaràs
Va des del moment de la fecundació fins al part i és quan es realitza el desenvolupament
embrionari. El primer símptoma de l'embaràs és la retirada de la menstruació, encara que
es pot aturar també per altres motius. Aquest símptoma és seguit per uns altres,
com l'augment de la grandària de les mamelles, el creixement de l'abdomen degut a
l'augment del volum del fetus i l'augment del ritme circulatori i de la ventilació pulmonar.
Formació dels annexos embrionaris
El desenvolupament embrionari continua amb la formació dels anomenats annexos
embrionaris. Els més importants són l'amni, que és una mena de bossa amb un líquid que
envolta l'embrió, i el còrion, que és una membrana amb vellositats que envolta la resta.
La placenta
Finalment es forma la placenta, òrgan molt important i d'origen mixt. Es forma per part del
2. 8. abril 2015 4 Joaquin Vila Cejas

1.
còrion i parteix de l'interior de l'úter. Per mitjà de la placenta s'estableix un íntim contacte
entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i
aliment de la mare al fetus i plasma sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la
mare.
El part
Quan acaba l'embaràs, es produeix el part o naixement de la criatura. El part comença
amb una contracció violenta de la paret muscular de l'úter. Es produeixen contraccions en
forma d'ones, que s'inicien a la part alta de l'úter i van baixant per tot ell. Aquestes
contraccions pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el líquid que conté.
Es dilata el coll de l'úter i baixa el fetus a través d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior,
encara que resta unit pel cordó umbilical, que s'ha de tallar. Després del naixement,
continuen durant un cert temps les contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de
l'úter.
La lactància
S'anomena així la producció de llet, aliment natural del nou nat, a les
glàndules mamàries de la mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se
durant la pubertat, gràcies a l'acció d'unes hormones que passen a la sang quan
es trenquen els fol licles. Unes altres hormones que es produeixen durant·
l'embaràs i el part completen el desenvolupament de les glàndules mamàries,
fent que segreguin la llet. Això es produeix, aproximadament, cap al tercer o
quart dia després del part. La llet que es va segregant s'acumula dins d'unes
cavitats que hi ha a les mamelles, fins que la succió que realitza el nou nat
quan mama provoca la sortida de la llet a través d'uns conductes.
2. 8. abril 2015 5 Joaquin Vila Cejas

1.
còrion i parteix de l'interior de l'úter. Per mitjà de la placenta s'estableix un íntim contacte
entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i
aliment de la mare al fetus i plasma sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la
mare.
El part
Quan acaba l'embaràs, es produeix el part o naixement de la criatura. El part comença
amb una contracció violenta de la paret muscular de l'úter. Es produeixen contraccions en
forma d'ones, que s'inicien a la part alta de l'úter i van baixant per tot ell. Aquestes
contraccions pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el líquid que conté.
Es dilata el coll de l'úter i baixa el fetus a través d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior,
encara que resta unit pel cordó umbilical, que s'ha de tallar. Després del naixement,
continuen durant un cert temps les contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de
l'úter.
La lactància
S'anomena així la producció de llet, aliment natural del nou nat, a les
glàndules mamàries de la mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se
durant la pubertat, gràcies a l'acció d'unes hormones que passen a la sang quan
es trenquen els fol licles. Unes altres hormones que es produeixen durant·
l'embaràs i el part completen el desenvolupament de les glàndules mamàries,
fent que segreguin la llet. Això es produeix, aproximadament, cap al tercer o
quart dia després del part. La llet que es va segregant s'acumula dins d'unes
cavitats que hi ha a les mamelles, fins que la succió que realitza el nou nat
quan mama provoca la sortida de la llet a través d'uns conductes.
2. 8. abril 2015 5 Joaquin Vila Cejas