Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar

https://www.ara.cat/societat/Espanya-pais-UE-fracas-escolar_0_2222777858.html
2018

ABANDONAMENT ESCOLAR (2020)
Homes: 21,7%
Dones: 14%.
Per comunitats:
País Basc (6,9%)
Cantàbria (9,8%).
Navarra, Astúries, Castella i Lleó, Galícia i Madrid: -15%
Balears (24,4%)
Andalusia (21,9).

Per què l’abandonament escolar a Balears
és del 24%, a Espanya del 17% i a Europa
del 10%?
1.- Pel sistema educatiu, que no atreu els joves.
2.- Per la facilitat dels joves de trobar feina
3.- Per la poca implicació dels pares i de la família
4.- Pel baix nivell cultural a Espanya

Per què el domini de l’anglès a
Espanya és del 22% de la
població i a Noruega o Finlàndia
de més del 70%?
1.- Pel sistema educatiu
2.- Per la falta de tradició
3.- Perquè el castellà és internacional

Per què les dones tenen major
competència lectora que els homes?
1.- Perquè llegeixen més que els homes
2.- Perquè són més intel·ligents que els homes
3.- Perquè els homes són més esportistes i impulsius
4.- Perquè els homes prefereixen les disciplines científiques

“M’interessa el futur perquè és el lloc on
passaré
la resta de la meva vida.” (Woody Allen)

http://www.ara.cat/societat/Mor-professor-pedagog-Xavier-Melgarejo_0_1745825604.html

t
a
t
g
e
d
e
p
o
b
l
a
c
i
ó
e
n
t
r
e
1
8
i
2
4
a
n
y
s
q
u
e
n
o
h
a
c
o
m
p
l
Taxes d’escolarització a Espanya
Percentatge de població entre 18 i 24 anys que ha
completat l’ESO o no, i que no segueix cap tipus de
formació (2000, 2004 i 2008)

http://www.eldiario.es/sociedad/brechas-senala-PISA-graficos_0_588291751.html

HÀBITS DE LECTURA
Segons la UNESCO, Japó té el primer lloc en l'hàbit de la
lectura. El 91% de la població està acostumat a llegir.
Segons dades de l’Eurobaròmetre (2003) d'índexs de
lectura, els qui més llegeixen habitualment són els:
Suecs: 71%
finlandesos (66%),
luxemburguesos (55%),
danesos (54%),
holandesos (52%)
alemanys (49%).
A Espanya: 39%, només superior als nivells de
Grècia (35%) i Portugal (35%).
El 81% dels universitaris llegeix enfront del 56% que ho fa
entre els qui tenen estudis secundaris i el 28% entre els que tenen
estudis primaris.

Estas conclusiones sugieren que los materiales de lectura a
los que normalmente en la escuela se da menos valor que a
los de ficción, es decir, revistas, periódicos o lectura on-line,
pueden, sin embargo, ayudar a los alumnos a convertirse en
lectores competentes. Así pues, el que los centros escolares
ofrezcan a los alumnos mayor variedad de materiales de
lectura es muy útil para aumentar el interés de los varones
por la lectura, ya que éstos tradicionalmente suelen encontrar
menos atractivos los libros de ficción que las chicas.

Les biblioteques de Balears, les que
menys visites reberen l’any 2018
https://www.mallorcadiario.com/las-bibliotecas-de-baleares-las-que-menos-visitas-recibieron-en-2018

1. Les paraules, la lectura, ens ordenen el cap. Tenir un bon vocabulari és com tenir un armari ben endreçat: de seguida trobem
allò que busquem.
2. Els llibres són la memòria del món.
3. Llegir i parlar ens dona felicitat, ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens allibera.
4. Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se'ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com
conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions...
Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!
5. Contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor intentar,
sense imposicions, per simple contacte, imitació o seducció. No es tracta d'omplir cap vas -el cervell- buit, sinó d'encendre un
esbarzer amb el foc que ens remou. Pel simple contacte d'una flama. El millor contagi/contacte és l'exemple.
6. ¿Quina atracció pot sentir un alumne en l'ensenyament d'una llengua centrada en regles buides, en estructures sintàctiques
mancades de sentit, estèrils, d'esquena a la fascinació de la literatura?
7. La literatura pot ajudar els joves a distanciar-se dels seus sentiments, de manera que els poden observar, els poden
comprendre i s'hi poden adaptar.
8. Un mestre que no llegeix només pot transmetre la seva pròpia buidor.
9. No es tracta de llegir només el que és políticament correcte, s'ha de procurar llegir el que és literàriament correcte.
10. Sovint s'ensenya la poesia com si els alumnes haguessin de contestar unes preguntes purament memorístiques sobre la vida
i l'obra del poeta. Si no fem estimar les paraules i l'art màxim de les paraules, que és la poesia, els joves no estimaran la poesia.
[...] Val més un sol poema ben sentit que una antologia de poemes gruixuda però morta.
11. Un adult, un pare o un mestre no ha de menysprear mai els llibres escollits lliurement pels joves. Seria com burlar-se dels
seus gustos personals. La lectura també és un hàbit, una mecànica, i aquests llibres poden ajudar els joves com a mínim a llegir
amb més fluïdesa. Ja descobriran textos que siguin millors. I recordem que nosaltres, els adults, tampoc no llegim sempre el
millor ni per altíssims motius espirituals.
12. Som humans perquè tenim paraules i podem parlar amb els altres i amb nosaltres mateixos. Com més paraules tenim, més
humans som.
13. Si no proporcionem paraules suficients als nostres joves, no els ajudem a ordenar les seves emocions i els seus pensaments,
i ni tan sols els ajudem a ser més feliços. Tancats en el seu món inexpressat, no poden compartir les seves vivències ni les seves
emocions. O no poden compartir-les totalment, per manca de paraules suficients. No els queda cap més recurs, cap més
llenguatge, que la violència física.
14. La imatge futura del món depèn de la capacitat d’imaginació dels que avui, ara, aprenen a llegir. La lectura no és tan sols un
Emili Teixidor DECÀLEG DE LA LECTURA (La lectura i
la vida)
"Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la
memòria."

INFORME PIACC 2013 (Nivell cultural dels adults)

http://www.arabalears.cat/balears/Balears-Murcia-estudis-universitaris-lEstat_0_1084691737.html
Els joves de les Balears i Múrcia són els que tenen manco estudis universitaris de l'Estat

Despesa pública en educació
Espanya va gastar el 2013 un 4’1% del PIB en educació,
mentre que Finlàndia va gastar un 6’4%.
2013. Despesa pública en educació, total (% del PIB)
• Finlàndia: 6,4%
• Suècia: 6,6%
• Dinamarca: 7,2%
• Argentina: 6%
• Cuba: 13,1%
• Mèxic: 5,3%
• Estats Units: 5,4%
• Espanya: 4’1%
• Illes Balears:2’9%
2015
• Espanya: 3’8%
• CEE: 4’9%

COMPARACIÓ DELS SISTEMES EDUCATIUS
DE FINLÀNDIA I D’ESPANYA

Percentatge de col·legis públics i privats
Espanya:
29’8% privats-concertats i 70’2% públics.
Una mica més del 70% dels centres escolars no universitaris són
públics (5 milions d’alumnes) i una mica menys del 30% (2’5
milions d’alumnes), privats concertats i no concertats-; la gran
majoria d'aquests –més del 80%- són concertats i sota control
eclesiàstic.
Finlàndia:
3% privats i 97% públics.

Despesa familiar en eduació
http://criatures.ara.cat/blog/2013/09/02/les-families-gastaran-de-mitjana-1-874-euros-per-fill-en-el-proxim-curs-escolar/
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/07/30/actualidad/1375180957_897874.html
Finlàndia:
• Idea bàsica: igualtat d'oportunitats.
• Tota l'educació és gratuïta (des del preescolar fins a la universitat)
• El menjar i els materials d'estudi també són gratuïts

Hores lectives
Finlàndia
Primària: 677
Secundària: 1142
Entre els 7 i 15 anys, a Finlàndia fan 6.126 hores lectives
mentre que a espanya 7.731, 1.605 hores menys.
Espanya
Primària: 880
Secundària: 1406

Formació dels mestres de Primària
FINLÀNDIA: s’escullen els millors alumnes per ser mestres,
convençuts que els millors docents s'han de situar en els
Primers anys de l‘ensenyament. Cal superar un procés de
selecció molt exigent per accedir als Estudis Universitaris per
ser Mestre.
ESPANYA: l'únic requisit per realitzar el títol de grau de
Mestre d'Educació Primària és aprovar la Selectivitat. Però el
nivell d'exigència està canviant, ara s’exigeix una nota
superior a 6.

Escolarització
• A Espanya,
• L'edat d'escolarització obligatòria és dels 6 als 16 anys.
• A Finlàndia:
• és dels 7 als 16 anys.
• Durant els primers sis anys de primària és el mateix mestre per a
gairebé totes les assignatures.
• Jornada escolar: de 8.30 - 9 a 15 h., amb mitja hora per berenar.
• Exàmens nacionals només quan els alumnes tenen 18 anys
• Mitjana d'alumnes per classe: 15
• Classes mixtes (nines i nins, i diferents graus de capacitat).

Abandonament escolar
L'índex espanyol està prop del 29%.
A Finlàndia no arriba al 5%.

FAMÍLIA
I
EDUCACIÓ
A quina edat ha de començar l’educació d’un infant?
Quan neix el seu padrí.
Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

FAMÍLIA I EDUCACIÓ A FINLÀNDIA
1. Els pares pràcticament "viuen" a l'escola: la seva implicació amb els mestres i
l'educació dels seus fills és total.
2. El permís de pater/maternitat dura d’1 a 3 anys.
3. TOTES les famílies van com a mínim un pic a la setmana a la biblioteca a passar
l'horabaixa amb els fills (unes biblioteques de luxe, és clar)
4. Totes les pel·lícules i canals de Tv són en versió original (anglès, francès, etc.)
subtitulada.
5. La majoria de pares i mares dominen l'anglès.
6. No es concep que un fill sense tenir estudis mitjans o superiors pugui anar a fer
feina.
7. La lectura a casa cada dia és sagrada.
8. La dedicació dels pares als fills en temps és absoluta.

https://verne.elpais.com/verne/2018/03/14/articulo/1521026096_399451.html
Las razones que han convertido a Finlandia en el país más feliz del mundo
Finlandia, el país más feliz del mundo por segundo año consecutivo
https://verne.elpais.com/verne/2019/03/20/articulo/1553082330_410487.html

La factura del absentismo escolar http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/09/actualidad/1391980187_852343.html
FALTES D’ASSISTÈNCIA
PUNTS EN MATEMÀTIQUES SEGONS LES FALTES D’ASSISTÈNCIA PER DIES
El 28% dels alumnes espanyols de 15 anys han faltat un o més dies les dues darreres setmanes.
Mitjana de l’OCDE: 15%
Cinc o més Tres o quatre dies Un o dos dies Cap falta
PUNTS
Espanya

Les Balears lideren l'abandonament
escolar a l'Estat l’any 2017
https://verne.elpais.com/verne/2018/01/23/articulo/1516705169_487110.ht

http://www.arabalears.cat/balears/despesa-educativa-publica-baixa-Balears_0_1089491176.html
La despesa educativa pública baixà un 12,8% el 2012 a les Balears

España lidera el abandono escolar temprano en Europa con su mejor dato
El 23,5% deja los estudios tras la ESO o sin graduarse
Se ha mejorado en ocho puntos en una década pero otros países han
progresado más
España se ha vuelto a situar en 2013 a la cabeza de Europa en
abandono escolar temprano, el que hace referencia a los jóvenes de
18 a 24 años que dejaron sus estudios tras completar la educación
obligatoria o antes de graduarse. Un 23,5% de los jóvenes españoles
había abandonado la enseñanza prematuramente el año pasado, el
doble de la media comunitaria, situada en el 11,9%,

La paradoja es que el de 2013 es nuestro mejor dato histórico:
España mejora en un punto y medio respecto al año anterior, y en
ocho puntos si se compara con los datos de la última década. Lo que
ocurre es que, en el mismo tiempo, otros han hecho mejor los
deberes.

España supera ya la media europea de jóvenes que estudian
coloca a España donde quizá no había estado nunca, desde luego
no en la última década, por encima de la media del continente: el
62,4% de los jóvenes de 15 a 24 años estaban en 2011 dentro del
sistema educativo, frente al 61,5%. La mayoría de los expertos han
atribuido principalmente la mejora producida en España a la falta
de oportunidades laborales, pues la elección parece ser entre
estudiar o pasar a engrosar la famosa estadística de ninis: el
porcentaje de jóvenes de 18 a 24 años que ni estudia ni trabaja ha
pasado del 17% en 2008 al 23,8% en 2012, a la vez que el paro
juvenil se elevaba hasta el 57%.

La tasa de jóvenes que se gradúan en la ESO ha pasado del 71,5%
en el curso 2007-2008 al 74,3% en 2010-2011; en Bachillerato, del
44,7% al 50,3%; en FP de grado medio, del 16,8% al 20%; y en FP
superior, del 16,4% al 21,4%. Con una tasa de titulados
universitarios y de FP superior que ya alcanza el objetivo europeo
del 40% de los jóvenes de 30 a 34 años, el gran agujero
repetidamente señalado es la FP de grado medio.

"A nuestro entender, la ausencia de medidas eficaces al terminar la primaria y en
el primer ciclo de la ESO permite que haya alumnos que abandonen los centros
educativos en 2º, sin apenas poder beneficiarse de medidas de atención
educativa", escriben los autores, Manuel de la Cruz y Miguel Recio. Por ejemplo,
un 15,8% de los alumnos ha repetido ya en primaria, con lo cual, "llegan a 1º de
ESO con 13 años; repiten 1º con 14 años; pasan a 2º con 15 años y en ese año -o,
si repiten 2º, en el curso siguiente- al finalizar, cumplen los 16 y pueden irse".
Los autores también cargan contra la repetición, al igual que hizo el estudio
dirigido el año pasado por Fernández Enguita. Es cierto que quizá repiten los
alumnos que peor van, y por eso abandonan luego, pero lo que queda claro es que
con la repetición, tal y como está concebida ahora, no se soluciona el problema.
Más del 80% de los que abandonan habiendo conseguido el título de ESO, han
repetido algún curso, y por supuesto, la práctica totalidad de los que abandonan
sin el graduado.
la repetición

el sociólogo Fernández Enguita. “Nuestras tasas de suspenso no se
corresponden con el nivel de conocimientos que los chavales
demuestran en el examen de PISA, aquí cuesta mucho sacar el
título de ESO”,
UNIVERSITARIS
España supera la media de la UE en el porcentaje de jóvenes
entre 30 y 34 años que han completado la educación
universitaria. Son el 40,7%, frente al 36,8% de promedio
europeo.

8. Índex de lectura
Finlandia encabeza la lista de los que mejor entienden lo que leen, seguido por Canadá, Nueva Zelanda y Australia.
Eurobarómetro, un reporte de la opinión pública en la Unión Europea, el 80 por ciento de los suecos ha leído al menos un
libro en su vida.
En la misma lista le siguen los finlandeses con un 75 por ciento y los británicos, con un 74 por ciento. De acuerdo con este
reporte, en promedio 60 por ciento de los europeos ha leído al menos un libro en los últimos doce meses.
Según la UNESCO, Japón tiene el primer lugar en el hábito de
la lectura. El 91 por ciento de la población está acostumbrado a
leer.
Los suecos los que más leen. Según datos del Eurobarómetro
de índices de lectura, referidos a 2003, quienes más leen
habitualmente son los suecos (un 71,8%), seguidos de los
finlandeses (66,2%), los luxemburgueses (55,8%), daneses
(54,9%), holandeses (52,9%) y alemanes (49,8%).
España en el coche trasero. El resto de los países se encuentran
bajo la media, que es del 44,8%. El índice de lectura frecuente
en España es del 39,6%, sólo inferior con los niveles de Grecia
(35,6%) y Portugal (35,4%).

COMPARACIÓ DELS SISTEMES EDUCATIUS DE FINLÀNDIA I D’ESPANYA
1. Despesa pública en educació: % del PIB
2. Percentatge de col·legis públics i privats.
3. Despesa familiar en educació
4. Hores lectives
5. Formació del professorat
6.Edat d’escolarització obligatòria
7. Fracàs escolar
8. Índex de lectura
9. Etc.

TASCA PER AL DIA 29 D’OCTUBRE:
1. FER EL QÜESTIONARI DE L’ENTREVISTA A INGER ENKVIST
2. CERCAR A GOOGLE “SINGULARS MELGAREJO” (ÉS UN
PROGRAMA DE TV3) I FER-NE LES DUES ACTIVITATS SEGÜENTS:
2.1. RESUM DETALLAT DEL CONTINGUT DEL PROGRAMA. Mínim: 50
paraules.
2.2. COMENTARI PERSONAL SOBRE EL PROGRAMA. Mínim: 50
paraules.

Índex
1. Despesa pública en educació
2. Percentatge de col·legis públics i privats
3. Despesa familiar en eduació
4. Hores lectives
5. Formació del professorat
6. Edat d’escolarització obligatòria
7. Fracàs escolar

http://elpais.com/elpais/2013/12/03/opinion/1386103395_659692.html?rel=rosEP
Asia gana la carrera de la educación
¿Qué hay de nuevo en el informe PISA con datos del 2012?
España en PISA: ninguna catástrofe
La distancia entre norte y sur se amplía

legislatius constants no ens ajuden"
Tenint en compte que han estat els anys més durs de la crisi econòmica, amb retallades en el sector educatiu, que els resultats s'hagin estancat
era esperable. Es podria dir que no hem anat a pitjor. Tampoc s'han pogut prendre mesures rellevants que permetin oferir uns resultats
immediats. De fet, els resultats d'accions que vagin encaminades a millorar el rendiment escolar sempre són a mitjà i llarg termini.
Difícilment un vaixell tan gran i tan pesat com el sistema educatiu pot canviar de rumb i obtenir resultats en períodes curts de temps.
Hi ha tres grans accions. La primera té a veure amb una qüestió que la Generalitat ja ha afrontat, que és un plantejament a fons de millora de
la formació del professorat. La segona acció seria analitzar per què el sistema educatiu no acaba d'anar bé i quins són els elements que
hem de canviar. Una llei com la Lomce no ajuda gens a millorar. Els canvis legislatius que tenim constantment no ens ajuden. El que
necessitaríem és un acord d'estabilitat en l'educació, que d'una manera més tècnica i menys ideologitzada ens permetés veure com es
pot transformar el sistema per superar els dèficits. I la tercera acció, la més complicada d'aconseguir, és un canvi a fons del valor que
té l'educació en la nostra societat. Només amb educació podrem ser un país que tindrà més oportunitats de progressar, d'aprofundir en
la democràcia i d'aconseguir benestar.
Enric Prat s, professor de Pedagogia Internacional a la Universitat de Barcelona: "Si creuem inversió i resultats, ocupem el lloc que
ens toca"
Els resultats mostren un estancament, i en aquests moments això és un avenç. En situació de recessió i de forta retallada en educació -no
només econòmica sinó a tots els nivells-, que els resultats no siguin pitjors és molt, i jo era més pessimista, atesa la conjuntura. S'ha
retallat en educació però també en la formació de mestres. I els professors estan desmotivats. Si creuem la inversió amb els resultats,
ocupem el lloc que ens toca. A més, venim d'unes taxes d'analfabetisme de les pitjors d'Europa, i l'esforç ha sigut considerable. Potser
per alguns no és suficient però estem prou ben situats. Però l'ambient no és favorable, la reforma educativa no ajuda a crear les
condicions per al bon aprenentatge a l'escola.
Primer, no fer batalla política i electoral de l'educació. I s'ha d'augmentar els recursos allà on cal: reduir ràtios, desdoblament de línies i més
professionals. No només mestres, sinó també pedagogs, psicopedagogs i orientadors que sàpiguen identificar els dèficits dels alumnes
i posar-los els mecanismes d'acompanyament. No tot ho pot resoldre el docent. També cal augmentar la implicació de les famílies, el
seu paper és clau. En el cas de Corea del Sud el mecanisme és pagar classes de reforç, i a Finlàndia és un acompanyament global.
Aquí hi ha un excés de confiança en l'educació i es considera que des de casa no es pot fer res. Ni per tradició ni per cultura hem de
copiar els països asiàtics. El seu és un model més competitiu i nosaltres n'hem de buscar un de més col·laboratiu, com Holanda,
Noruega o Finlàndia, on el resultat educatiu és un compromís col·lectiu.
Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en Pedagogia: "Cal prioritzar la formació dels mestres i prestigiar magisteri"
No estem bé i hauríem de reflexionar. Altres comunitats autònomes en la mateixa situació de crisi tenen més bons resultats. Madrid també ha
patit una retallada educativa i, en canvi, és una de les comunitats que han millorat més. S'ha de revisar què passa allà i què passa aquí.
També s'ha de tenir en compte que a Catalunya hi ha una població immigrant més elevada que en altres comunitats, que fa que els
resultats siguin diferents. S'ha de reforçar l'equitat, hi ha desigualtats socioeconòmiques que afecten els resultats. Pel que fa als
resultats internacionals, em preocupa tanta competitivitat sense valors en el model educatiu asiàtic.
S'ha de prioritzar la formació dels mestres i convertir magisteri en una carrera de prestigi, i aquest professorat ens ajudarà a canviar el
sistema, però primer els hem de seleccionar i formar. Però per fer-ho s'hi ha d'invertir recursos econòmics. A Hèlsinki, a la Facultat
d'Educació hi ha un professor per cada deu alumnes. Hem de convertir les nostres Facultats d'Educació en centres d'excel·lència i
també d'equitat. Hem de poder captar en aquests centres els millors dels millors, i han de saber que el país els dóna suport. I a més

Els nois calculen i les noies llegeixen: l'informe PISA en dotze punts
http://www.ara.cat/societat/informe-pisa-ocde_0_1040896142.html
Tot i que per a molts no és més que una classificació per països, una mena de competició, el cas és que l'informe PISA, fet públic aquest dimarts,
ofereix una fotografia molt detallada de la situació de l'educació a diferents països del món. Aquestes són algunes de les dades més
destacades de l'informe, corresponent a l'any 2012:
Els nois superen les noies en matemàtiques en 37 dels 65 països de l'informe. Les noies, només en 5. Les noies estan menys "motivades" amb les
matemàtiques.
Els països més rics i on es destina més a l'educació són els que destaquen més en matemàtiques. Hi ha, però, excepcions, com Qatar i Corea del
Sud.
El nombre d'estudiants amb un nivell excel·lent de matemàtiques és del 13%. El percentatge es redueix de forma notable en ciències i lectura, on
és del 8%.
Tot i l'enorme diferència entre els estudiants dels països més ben classificats i els pitjors (245 punts), les diferències entre alumnes són encara més
grans dins d'un mateix país (arriba fins als 300 punts).
El nombre d'alumnes que obté bons resultats en tots tres àmbits –ciències, matemàtiques i lectura– és molt reduït.
Els alumnes amb resultats més pobres tenen tendència a abandonar abans el sistema educatiu.
Un alumne amb un nivell socioeconòmic alt treu, de mitjana, 39 punts més que un amb pocs recursos.
El percentatge d'alumnes immigrats no explica, per ell mateix, els resultats obtinguts.
Un 13% dels millors estudiants pertanyen a classes socials desfavorides i països pobres o on s'inverteix poc en educació. L'OCDE els considera
alumnes "resistents".
Tot i que a un nivell econòmic inferior li corresponen resultats més mediocres, les polítiques educatives dels governs poden alterar aquesta
tendència.
Quan els pares i mares tenen expectatives elevades, els seus fills obtenen més bons resultats.
Les escoles que tenen un grau més alt d'autonomia a l'hora de decidir els continguts educatius i curriculars obtenen més bons resultats.

"A Espanya el rendiment no ha millorat ni empitjorat des de 2003, però sí que es veu un augment de les desigualtats", advertí Zoido. Per la seva
banda, la secretària d'Estat insistí que "des de 2003 el pressupost en educació s'ha incrementat un 35%, el rendiment es manté estable". Així
s'insistí en la idea que "per obtenir millors resultats no és necessari invertir més. El que s'ha de canviar és el sistema, les regles del joc", assegurà
Gomendio.
D'aquesta manera, els resultats del darrer Informe PISA serveixen al govern central per justificar la necessitat de l'aplicació de la LOMQE, Amb
tot, les xifres proporcionades no feren menció en cap moment de les retallades al pressupost educatiu aplicades per l'Executiu espanyol, que tot i
que augmentarà un 10% l'any 2014, s'allunyen encara de les xifres assolides el 2011, que foren un 24% més.
Balears no millora prou
L'estudi evidencia el camí que queda per recórrer en matemàtiques. En aquest apartat, les Illes Balears se situen en 475 punts, 19 punts per davall
de la mitjana de l'OCDE (494) i 9 per davall de la mitjana espanyola (484). Les Illes només tenen per darrere altres comunitats com Andalusia,
Múrcia i Extremadura, la qual cosa la situa a la posició onze de catorze comunitats autònomes.
En ciències, el resultat (483 punts) es col·loca igualment per davall de la mitjana de l'OCDE (501) i de l'espanyola (496). És significativa, per
exemple, la diferència respecte d'altres comunitats, com Castella i Lleó, que se situa 36 punts per sobre de la mitjana balear.
Pel que fa a la comprensió lectora, les Illes han obtingut 476 punts, 9 menys que la mitjana estatal (487) i 20 menys que la mitjana de l'OCDE
(496).
Els resultats dels alumnes balears arriben a una diferència de fins a cinquanta-cinc punts respecte de les comunitats més ben posicionades, fet que
suposa prop d'un curs i mig escolar, revelà ahir l'analista Pablo Zoido.
Malgrat aquests resultats que deixen les Balears a la coa de l'Estat, s'ha de reconèixer una lleugera millora respecte de l'informe de l'any 2009, el
primer en què participaren les Illes, tot i que en aquella ocasió no s'avaluaven principalment les matemàtiques, sinó la comprensió lectora. Així,
els alumnes de l'Arxipèlag han escalat nou punts respecte dels resultats de fa quatre anys en matemàtiques, denou pel que fa a comprensió lectora
i 22 en ciència.
El TIL, solució de tots els mals
Ben igual que a Madrid, el Govern balear s'aferra als mals resultats per justificar els canvis en les polítiques educatives, que recullen més rebuigs
que lloances. La valoració que féu la consellera d'Educació de les dades del darrer informe del Programa per a l'Avaluació Internacional
d'Alumnes es basà en el fet que els resultats "no són positius", i destacà que "per desgràcia les Balears estan per davall de la mitjana espanyola i
Espanya està per davall de la mitjana europea". Per això, assegurà Camps, el TIL "és part de la solució" i el Govern ja ha posat fil a l'agulla per
pal·liar i revertir aquests resultats "amb tots els canvis que s'estan realitzant en el sistema educatiu balear".
Joana Maria Camps féu la valoració dels resultats de l'informe PISA des dels passadissos del Parlament, on fa poc s'havia referit a les proves de
competència com a informe "Trepitja". La consellera reconegué que el trilingüisme "té poc a veure amb les matemàtiques", per bé que aquesta
assignatura és una de les àrees no lingüístiques que es poden impartir en anglès d'acord amb el decret imposat pel Govern de José Ramón Bauzá.
http://www.arabalears.cat/balears/Suspesos-matematiques-comprensio-lectora-ciencia_0_1041495958.html
"Els resultats no justifiquen canvis legislatius"
http://www.arabalears.cat/premium/tema_del_dia/resultats-no-justifiquen-canvis-legislatius_0_1041495960.html
http://www.arabalears.cat/balears/LSTEI-nega-mals-resultats_0_1041495929.html

Distribució percentual de la població adulta segons nivell de formació, per grups d’edat. Any 2008

Porcentaje de población entre 18 y 24 años que no ha completado la Educación Secundaria
de segunda etapa y que no sigue ningún tipo de formación, por sexo (2000, 2004 y 2009)

Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar

Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (19)

Semelhante a Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar

Semelhante a Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar (20)

Mais de joanpol

Mais de joanpol (20)

Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar