1. Faig
El llatí i les llengües romàniques
Xavi , Oriol , Arnau i Núria
2. Índex
Les llengües indoeuropees
Fotografia de diferents llengües d’Itàlia
El llatí llengüa de l’imperi
El llatí a l'edat mitjana i moderna
El llatí humanístic i modern
El llatí que ara es parla: les llengües romàniques actuals
Colors
Números
Acomiadament
3. Les llengües indoeuropees
Des de finals del segle XVIII els filòlegs es van anar adonant que la majoria de
les llengües europes i moltes d'asiàtiques presentaven nombroses
correspondències les unes respecte a les altres i van arribar a la conclusió que
provenien d'una mateixa llengua, que van anomenar indoeuropeu.
L’indoeropeu no es coneix directament , sinó que moltes de les seves paraules
es poden saber, com en aquest cas, per la comparació entre les paraules de
les llengües indoeuropees. Es creu que aquesta llengua era parlada cap al
4.000 a.C per un poble que habitava una àrea entre Europa i Àsia. Entre les
diverses hipòtesis sobre l'origen geogràfic, la més acceptada actualment és la
que els situa en una regió estesa des del nord del mar Negre fins al nord del
mar Caspi.
5. El llatí llengüa de l’imperi
El llatí es parlava en un origen només al Laci. des del segle IV a.C. al II d.C(
segle 4 abancs de crist i dos anys despres de crist. El procés de substitució de
la llengua i de la cultura dels territoris conquerits pels romans per la llengua i
la cultura de Roma s'anomena romanització. De la mateixa manera el llatí
anava substituint lentament la majoria de les llengües parlades a la meitat
occidental de l'Imperi -Itàlia, Hispània, Gàl•lia, Àfrica nord-occidental.la
llengüa vasca es va mantener en la llengüa actual. excepte a l'actual
Romania, repoblada per ciutadans romans , la població no va patir
l’assimilació lingüística respecte del llatí que es va donar en menor o major
mesura a occident.
6. El llatí a l'edat mitjana i moderna
A l'Edat Mitjana la contraposició llatí literari va ser substituïda per l'oposició
romanç / llatí. La denominació de romanç servia per designar qualsevol de les
llengües derivades del llatí, quan aquest ha esdevingut una llengua
apresa, transmesa tan sols per l'estudi, i sense parlants espontanis. A l'Europa
cristiana es parlaven llengües independents, però el llatí conservava els usos
cultes, no solament escrits, sinó també orals: era la llengua de l'Església, la
llengua en què es redactaven els documents oficials i jurídics, la llengua en
què s'ensenyava, primer en els monestirs, després a les universitats. Per tant
els textos de dret, teologia, medicina i altres ciències s’escrivien
fonamentalment en llatí. Igualment la literatura s'expressava en un principi
en llengua llatina. Mostres destacades de la literatura llatina medieval són els
Carmina Burana, trobats en un manuscrit del monestir de BenediktBeuern, de finals s. XII, procedents del monestir de Ripoll. El llatí, era sovint
el mitjà de comunicació de les persones cultes de llengües diferents. El llatí
medieval era profundament influït per les llengües vernacles, romàniques o
no, en el vocabulari, la fonètica, la morfologia i la sintaxi, i va seguir
evolucionant per adaptar-se a les noves formes culturals, tal com es
reflecteix en el fet que continua creant-se lèxic nou. Tot i que les llengües
romàniques van guanyant usos escrits sobretot des del segle XIII, el llatí
continuarà dominant l’alta cultura durant la resta de l’edat mitjana.
7. El llatí humanístic i modern
El llatí humanístic i modern. Ciceró i altres escriptors del període clàssic van
servir de model per a escriptors de tot Europa que van redactar en llatí obres
erudites i en tots els gèneres literaris.
El llatí va seguir sent la llengua habitual de la ciència fins al s. XVIII. Així el
polonès Nicolau Copèrnic va exposar la seva teoria heliocèntrica al De
revolutionibus orbium coelestium (1543), l'anglès Isaac Newton va divulgar en
llatí la teoria de la gravitació universal als Principia mathematica (1687) i el
suec Carl von Linné (1707 - 1778) va presentar en llatí la seva classificació
dels éssers vius.
8. El llatí que ara es parla : les llengües
actuals.
Galaicoportuguès.
Arsturlleonès.
castellà o espanyol.
Aragonès.
Català.
occità o llengua d’oc.
francès o llengua d'oïl.
Retorománic.
Sard.
Italià.
Romanès.
