TENEN FUTUR LES HUMANITATS? EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA Francesc Bernat i Baltrons Departament de Filologia Catalana,Universitat de Barcelona Hostalric, 13-IV-2015

1. TENEN FUTUR LES HUMANITATS?
EL CAS DE LA FILOLOGIA
CATALANA
Francesc Bernat i Baltrons
Departament de Filologia Catalana,
Universitat de Barcelona
Hostalric, 13-IV-2015

2. 1. Lletres o ciències?
 Tot és ciència ( < scientia, “saber”, “coneixement”)
 Acumulació de saber > especialització > divisió de les
ciències al llarg de la història
◦ Antiguitat: arts mecàniques / arts liberals
◦ Edat mitjana: arts liberals  trívium (gramàtica, lògica, retòrica) i
quadrívium (aritmètica, geometria, astronomia, música)
◦ Il·lustració (XVIII): ciències naturals i ciències humanes
◦ A partir del XIX: enorme diversificació de les ciències
◦ Avui: no hi ha criteris clars de classificació
 Hi ha fronteres entre les “ciències” i les “lletres”?
 Necessitat creixent de transversalitat i cooperació

3. 2. Les ciències humanes i socials a la UB
 Oferta de graus de la Universitat de Barcelona:
http://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/estudis/oferta_formati
va/graus/graus.html
 Oferta de màsters i postgraus:
http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters/m
asters.html
 Mireu sempre les opcions:
◦ Arts i humanitats
◦ Ciències socials i jurídiques
◦ Educació

4. 3. La filologia entre les ciències humanes
(1)
La filologia (< Philo-logia,“amic de la paraula”) és la disciplina
científica que té com a objecte d’estudi la paraula.
El filòleg s’interessa per totes les manifestacions de la paraula com
a forma del pensament i com a transmissora d’informació, d’idees o
de sentiments. Per això esdevé un professional de la llengua i la
literatura competent en:
1) la comprensió i la interpretació dels textos,
2) el coneixement de l’estructura i de l’evolució de la llengua,
3) el seu ús normatiu i expressiu,
4) i un especialista en la cultura (sobretot literària) en la qual
s’inscriu la llengua estudiada.

5. 3. La filologia entre les ciències humanes (II)
 La llengua ens fa humans: permet el pensament i, per tant,
l’autoconsciència
 Sense llengua no hi ha cultura  acumulació del saber i les
experiències de cada generació
 La llengua ens ordena el món d’una determinada manera (cada
llengua és un món)
 Llengua oral primer, llengua escrita després
 En quina activitat humana no és necessària una bona competència
lingüística?  Si no se sap explicar una cosa és com si no se
sabés
 Vivim a la societat de la informació  necessitem professionals
de la llengua

6. 4. La Filologia Catalana avui
 Conjunt de coneixements lingüístics i literaris aplicats a la llengua i
cultura catalanes
 Creixent tendència a l’especialització
Lingüística: diacronia/sincronia, fonètica, morfologia, sintaxi,
lexicologia, semàntica, dialectologia, etc.
Estudis literaris: hª de la literatura, edició, crítica literària.
Noves branques mixtes: sociolingüística, psicolingüística,
pragmàtica, lingüística aplicada, literatures comparades...
 Experiències d’antics alumnes:
http://stel.ub.edu/filologiacatalana/taxonomy/term/36

7. 5. Un parell de lectures sobre la utilitat de
les humanitats
 Nussbaum, Marta (2011): Sense ànim de lucre. Per què la
democràcia necessita les humanitats. Ed. Arcàdia: Barcelona.
 Ordine, Nuccio (2013): La utilitat de l’inútil. Quaderns Crema:
Barcelona.

8. 6. Sortides professionals (1)
 Ocupació i estudis universitaris:

9. 6. Sortides professionals (II)
 Competències professionals i humanitats:

10. 6. Sortides professionals (III)
 Ocupació i Filologia Catalana:
◦ https://diaridecampsl.wordpress.com/2014/11/27/hi-ha-feina-de-
filologia-catalana/
◦ http://www.nuvol.com/noticies/es-busca-filoleg/
◦ http://slcat.blogspot.com.es/2015/04/catalana-per-interes.html
 Perfils professionals més freqüents:
◦ Assessorament lingüístic
◦ Tasques editorials (edició, correcció, informes de lectura,
producció i manteniment de continguts literaris)
◦ Dinamització (socio)lingüística i cultural
◦ Mitjans i gabinets de comunicació
◦ Docència (secundària, adults o lectorats estranger)
◦ Creació literària
◦ Recerca
◦  Cal especialitzar-se després del grau!

11. 7. Per què estudiar filologia catalana a la UB?
 Perquè som el departament de filologia catalana més antic i més gran de
totes les universitats catalanes.
 Perquè oferim un pla d’estudis més variat i amb més crèdits específics
que el d’altres titulacions equivalents: estudis de lingüística normativa,
descriptiva, aplicada i històrica; de literatura medieval, moderna i
contemporània, i de mètodes d’anàlisi i d’edició de textos.
 Perquè en els nostres cursos conflueixen persones que provenen de tot
el domini lingüístic (bàsicament de Catalunya, País Valencià i Illes
Balears), cosa que els enriqueix notablement.
 Perquè comptem amb una gran plantilla de professors amb perfils variats
i amb una àmplia experiència en l’àmbit de la recerca i de la projecció en
el món professional.
 Per què el Departament de Filologia Catalana de la UB té una llarga
tradició de recerca en diversos aspectes de la llengua i de la literatura
catalanes: en edició de textos, dialectologia, història de la llengua,
fonètica, història de la literatura, sociolingüística, etc.
 Perquè oferim una àmplia oferta d'estudis de postgrau i màsters de
caràcter professionalitzador i de recerca.
 Perquè és al centre de Barcelona, en un emplaçament històric,
accessible i molt ben comunicat.

12. 8. La Filologia Catalana a la UB
 Pla d’estudis de Filologia Catalana (UB):
http://www.ub.edu/filologia/guia_grau_fil_cat/index.htm
 Web del Departament de Filologia Catalana de la UB:
http://stel.ub.edu/filologiacatalana/
 Facebook del Departament: https://ca-es.facebook.com/FilCatUB
 Premi FilCat UB (II edició):
http://stel.ub.edu/filologiacatalana/segona_edicio_del_Premi_FilC
at_UB

13. 8. Contactes
 Departament de Filologia Catalana UB:
http://stel.ub.edu/filologiacatalana/contacte
 El meu perfil: http://stel.ub.edu/filologiacatalana/francesc_bernat
 El meu correu-e: francesc.bernat@ub.edu
I MOLTES GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ!