Estructura de la bogeria andreu, èric, enric, jordi i sergio
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, joan
1. TIRANT LO BLANC
ELS PERSONATGES
FEMENINS
JOANOT MARTORELL
Anna Cateura
Jessica Espinosa
Laura Palahí
Sònia Martínez
Joan Pons
2. ÍNDEX
- INTRODUCCIÓ
- PERSONATGES FEMENINS
o PERSONATGES FEMENINS PRINCIPALS
o PERSONATGES FEMENINS SECUNDARIS
- CONCLUSIÓ
- BIBLIOGRAFIA
3. Introducció:
Tirant lo Blanc és un llibre escrit durant l’edat mitjana i com a tal hi
trobem tots els valors que caracteritzaven aquella època: l’honor, la
cordialitat, el tracte entre rei i cavaller, cavaller i cavaller, i cavaller i dona.
Sempre tractaven a les dones com les desprotegides, les que s’havien de
protegir.
El tracte que rebien les dones era o de molta cordialitat i respecte o
només com un objecte que els distreia i els feia les feines domèstiques.
La majoria de dones que surten a l’obra trobem que són tractades amb
força respecte, però hi ha una escena que protagonitza Ricomana, a la
pàgina 107, on Tirant porta Felip davant d’ella i Felip no para de besar-la i
tocar-la quan ella s’hi negava.
En l’obra no es descriuen la majoria de personatges femenins físicament;
només en descriu un, Carmesina.
Però hi podem veure com es comporten i això ens ajuda a imaginar de
quina manera pensaven i per què actuaven d’aquella manera. Per
exemple: la Viuda Reposada era una dona que estava enamorada de
Tirant i per això es comportava injustament amb Carmesina perquè
n’estava gelosa.
Una cosa que ens pot cridar l’atenció si no estem acostumats a aquest
tipus de lectures és l’aparició constant de les dames de companyia i les
donzelles. Aquestes dones estan presents en tota l’obra, tant quan es
parla de l’infanta Ricomana com quan es parla de la princesa Carmesina; la
seva feina és estar amb elles en tot moment.
4. Personatges femenins:
Hi trobem:
- Comtessa de Varoic
- Emperadriu
- Reina d’Anglaterra
- Agnès
- Carmesina
- Ricomana
- Estefania
- Plaerdemavida
- Viuda Reposada
A partir d’aquí els podem dividir en personatges principals i personatges
secundaris.
Personatges principals:
• Carmesina
• Emperadriu
• Estefania
• Plaerdemavida
• Viuda Reposada
Personatges secundaris:
• Reina d’Anglaterra
• Agnès
• Ricomana
• Comtessa de Varoic
5. Personatges Principals:
Carmesina:
Filla de l’emperador de l’imperi grec. És l’amor de Tirant. Quan la va
veure en va quedar completament enamorat. Quan parla d’ella només es
descriu la seva gran bellesa, cabells rossos i brillants, celles primes, ulls
molt brillants, un nas prim i afilat, pell blanca, llavis vermells, dents
blanques. Del seu aspecte, per part de Tirant, se’n destaquen els pits amb
una comparació: “[...] els seus pits, com dues pomes cristal·lines del
paradís” (p. 113).
És un personatge que es deixa endur per les influències dels altres.
Durant l’obra hi podem apreciar un clar objectiu: mantenir la seva
virginitat.
Demostra ser una noia de ment desperta a la pàgina 115 quan Tirant diu
que el seu únic mal és de mar i ella ho interpreta, per semblança fonètica,
com a “amar”.
Emperadriu:
És un personatge molt noble i honest de portes enfora. Veiem que
mostra educació envers tothom, però de portes endins està insatisfeta i es
lliura a l’adulteri feliçment, amagant la relació amorosa que manté amb
Hipòlit.
Estefania:
Filla del duc de Macedònia, s’enamora del cosí de Tirant, Diafebus.
El seu amor acaba bé, a diferència del de Carmesina i Tirant, ja que ells es
casen.
Estefania és donzella de Carmesina; d’aquí ve el perquè de la bona relació
que es tenen. És comporta com una bona amiga amb Carmesina en tot
moment, ajudant-la i donant-li suport incondicionalment.
6. Plaerdemavida:
És un personatge intel·ligent, sincer, alegre, picaresc, desvergonyit i
optimista. Fa tot el possible per ajudar Tirant en les arts de seducció amb
Carmesina.
És una altra de les donzelles de Carmesina i s’encarrega de les seves
trobades secretes amb Tirant.
És l’únic personatge que no viu aventures sexuals i sembla com si el seu
erotisme es satisfés amb un mena de contemplació de les aventures dels
altres.
Viuda Reposada:
Dida de Carmesina. Està bojament enamorada de Tirant. Per aquest
fet es mostra sempre esquerpa amb Carmesina i fa tot el possible perquè
la seva relació no funcioni. Té un final tràgic i covard ja que se suïcida en
saber que Tirant retorna a l'imperi.
7. Personatges femenins secundaris:
Reina d’Anglaterra:
Filla del rei de França que es casa amb el rei d’Anglaterra als inicis
del llibre. D’aquest personatge no en podem dir gaire cosa ja que no surt
massa a escena i ni tan sols se’n sap el nom.
Agnès:
Filla del duc de Berrí i parenta de la reina d’Anglaterra. Tot i que no
hi ha descripció física del personatge, pel seu nom podem deduir que
segons els canons de bellesa de l’època, era bella.
És la protagonista de la primera escena “pujadeta de to” de l’obra (p. 70):
Tirant li demana a Agnès el fermall que duia al pit i ella li respon que el
prengui ell mateix, i d’aquesta manera li ha de tocar el pit.
Agnès també fa una altra aparició; és una de les quatre donzelles que toca
els escuts dels cavallers misteriosos en nom de Tirant.
Ricomana:
Filla del rei de Sicília que es casa amb el príncep Felip de França,
després de fer-li moltes proves per saber com era realment.
Demostra una certa intel·ligència i ser observadora i desconfiada, pel fet
de posar a prova l’home amb el qual pretenen casar-la i fer-ho diverses
vegades per acabar de convèncer-se. La seva desconfiança arriba fins al
punt de fer cridar un filòsof i després d’escoltar les seves paraules encara
no se’n fia (p. 100).
8. Comtessa de Varoic:
Dona del comte Guillem de Varoic. S’aprecia que és una dona
pròxima als ciutadans, hospitalària i que s’estima la seva família per
damunt de tot. Mostres de la seva estima són: la resistència que ofereix al
fet que el seu fill vagi a la batalla; també el desmesurat dol en memòria
del seu marit, que creia difunt, i que està disposada a abandonar els plaers
de la seva vida de comtessa per anar-se’n a viure amb el seu marit a una
ermita. Diem que és hospitalària perquè deixa quedar-se a casa seva a
l’ermità, un desconegut per a ella, i deixa que el rei i el seu exèrcit es
refugiïn a Varoic. Finalment, creiem que és pròxima als ciutadans perquè
comparteix el dol amb tota la ciutat. Podem deduir que és una dona forta
perquè ho va demostrar quan va saber que el seu home havia mort i es
quedava sola amb el seu fill.
9. Conclusió:
Hem pogut observar que uns quants personatges evolucionen en l’obra,
sobretot els personatges principals; per tant, podem dir que els
personatges principals són rodons. En canvi, trobem que els personatges
secundaris són plans, no evolucionen.
Bibliografia:
• Llibre de lectura: Tirant lo Blanc – Joanot Martorell
10. Conclusió:
Hem pogut observar que uns quants personatges evolucionen en l’obra,
sobretot els personatges principals; per tant, podem dir que els
personatges principals són rodons. En canvi, trobem que els personatges
secundaris són plans, no evolucionen.
Bibliografia:
• Llibre de lectura: Tirant lo Blanc – Joanot Martorell