1. LaBogeria
Narcís Oller
Llengua Catalana
Paula Liñan
Sara Palomo
Octavia Stama
Glòria Vidal
María O’Neill
2n B Bat
Narcís Oller .

2. Índex
INTRODUCCIÓ
LLENGUA
ESTIL
CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA

3. Introducció
Quan Narcís Oller va començar a dedicar-se a la literatura estava mancat de models estilístics
catalans (no hi ha hagut cap més exemple de novel·la en català des de la publicació de Tirant
lo Blanc, 1490, fins a l’aparició de la novel·la d’Antoni Bofarull L’orfeneta de Menargues, 1862)
i va decidir fixar-se en autors forans com Galdós o Zolà per crear la seva obra.
Com que també era un autor realista, com Balzac, es proposa reproduir la societat en què va
viure. Tampoc tenia un model lingüístic establert , així que va imitar la parla espontània, la
llengua viva del carrer en les seves obres.

4. Llengua
La llengua utilitzada en els diàlegs d’aquesta novel·la és una altra prova de la
versatilitat de l’autor: els diàlegs tenen la funció de tenir una amplitud comunicativa,
que fins i tot pot tenir tocs humorístics –episodi II, quan Adela parla de circumcisió -.
Oller combina amb destresa les varietats utilitzades i les manipula d’acord amb la
caracterització dels personatges: els col·loquialismes plens d’equívocs de les germanes
de Serrallonga s’alternen amb tecnicismes plens de castellanismes de Giberga.
També la veu del boig és estereotipada en funció del lloc i el rol comunicatiu en què es
troba a cada moment: es va degradant i devaluant, per la qual cosa el llenguatge és un
dels elements que decanten la seva diagnosi cap a la bogeria. La seva expressió
comença associant-se a una “l’otorràgia espantosa” (V), i acaba amb “afàsia” (VII).
També tal com el presenten és sota una visió malaltissa: “llunàtic, reservat, d’unes
inconseqüències de caràcter inexplicables” (I).
Narcís Oller no tenia models estètics propis, i havia de recórrer a altres literatures per
tal d’evitar models arcaics, i va recórrer a autors com Pérez Galdós, Clarín, Pardo
Bazán, Pereda i Émile Zolà. La llengua, tampoc no tenia un model lingüístic sòlid.
Quant a la llengua, en inclinar-se per la novel·la realista, Narcís Oller intenta reproduir
la parla del moment, amb la forta presència d’expressions col·loquials (de lèxic,
morfologia com l’article “lo” neutre i sintaxi, com les combinacions febles errònies
“l’hi” per “li ho”) i també la presència de castellanismes. Val a dir, que en l’edició de les
Obres Completes, per tal de reflectir realisme i versemblança, Narcís Oller va mantenir
les expressions col·loquials i els castellanismes, tot i que l’ Institut d’Estudis Catalans ja
havia creat la normativa.
Sempre que parlem d’Oller hem de parlar de la llengua emprada per l’autor: era el
català del carrer, per tant, abans de la normalització; conseqüentment, estava ple de
castellanismes, ja que la llengua col·loquial n’anava farcida (calabosso, clero, bueno,
codejar... lo neutre: lo millor), però també hi ha col·loquialismes: istil, istiu, ideia...
Recordem, d’altra banda, que com a bon autor realista – naturalista “copiava la parla
del carrer”. És a dir, “prenia apunts del natural”.

5. Estil
Quant a l’estil, el fet que La bogeria vulgui mostrar el determinisme naturalista implica
una sèrie de condicionaments, l’ús del diàleg com a component bàsic i, per tant, l’estil
directe, extraient-ne el contingut de la novel·la i presentant-ne als personatges.
Al mateix temps, el propi tema de la novel·la implica que predomini la narració, en estil
indirecte, sobre la descripció, la qual serà força detallada.
Defensa el determinisme (lleis de l’herència i el medi)
Pròsper Giberga (el metge de Vilaniu) defensa que Daniel Serrallonga “ja va venir al
món amb la sentència feta (...) el cas d’en Daniel no és neurastènia pròpiament dita,
com pensaven el meu pare i tots els metges antiquats, sinó vesània hereditària...”,
cosa que justifica el comportament del pare, el misticisme de la mare, la nimfomania
de l’Adela i l’epilèpsia de la Carolina i acaba dient: “I vosaltres quan l’heu vist conduir-
se com un home sa?” Postura clarament determinista en què l’herència és la causant de
l’embogiment del protagonista.
L’espai destinat a l’estil directe és també rellevant, en una història “enunciada”. Però
cal destacar les descripcions (III, on es descriu la casa de Serrallonga) i el darrer capítol,
on hi ha una vista panoràmica de BCN, les prosopopeies del mateix Serrallonga i
d’Adela (III) i diverses descripcions impressionistes que ens permeten observar el
deteriorament físic i moral del boig.
Les tècniques i les estratègies que l’autor posa en joc són pràcticament les mateixes.
Per tant, tornem a trobar:
- predomini de la descripció per damunt de la narració.
- ús del discurs indirecte lliure: és un estil narratiu en el qual el narrador transmet
mitjançant la seva veu el que és el personatge pròpiament dit. El narrador cedeix la
paraula indirectament als personatges, inserint en el relat fragments del seu discurs.
- llenguatge versemblant (principi de versemblança: llenguatge adequat segons
la categoria moral i social del personatge; el llenguatge, per tant, com a
element de caracterització del personatge).

6. Conclusió
Pel que fa a la llengua, hem d’esmentar el fet que Oller no tenia models estètics propis, i no
volia emprar models arcaics. És per això que va recórrer a altres models d’autors realistes per
crear la seva pròpia estètica.
El fet de ser una novel·la realista implica utilitzar la parla del moment, i d’aquesta manera es
justifica l’ús de col·loquialismes i castellanismes tot i que ja existia la normativa. Per tant, la
versatilitat de la llengua queda evidenciada.
Pel que respecta a l’estil, hem de dir que al discurs predomina l’estil indirecte pel que fa a la
narració, i l’estil directe per als diàlegs. Tot i així també són molt importants les descripcions
paisatgístiques i dels personatges, les quals són imprescindibles per entendre l’obra en totes
les seves vessants.
Així doncs, com a conclusió global, podem dir que tant la llengua com l’estil d’Oller són
característiques que fan de la seva obra quelcom únic, i que la seva tasca com a narrador de
“la llengua del carrer” fa que la seva novel·la ens sigui més propera.

7. Bibliografia
OLLER, Narcís; La bogeria.( Pròleg de Domènec Marzà). Barcelona: Castellnou Edicions,
2009 (tercera reimpressió)
SCRIB. Narcís Oller. La bogeria [en línia].
Accesible a http://www.scribd.com/doc/40484777/18b-NarcisOller-LaBogeria
WIKILINGUE. Els lliure indirecte [en línia].
Accessible a http://ca.wikilingue.com/es/Estil_lliure_indirecte
TERTULIA PSICOANALISI I LITERATURA (BLOGSPOT). Tertúlia del gener 2009: "La bogeria", de
Narcís Oller [en línia]
Accessible a http://tertuliapsicoanalisiliteratura.blogspot.com/2008/12/tertlia-del-
gener-2009-la-bogeria-de.html