SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 21
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
       D’EUROPA,
        ESPANYA I
LA COMUNITAT VALENCIANA

            TEMA 4
           3r D’ESO
        IES Sant Vicent


        Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Ara per ara, Europa compta amb 49
estats independents. Al llarg de la seua
història, el mapa europeu ha variat
molt, i de segur que seguirà modificant-
se.Observa els mapes i veuràs com van
  canviant les fronteres




                                                                         s. XVIII




                                                                     Quins canvis el
                                                                     criden l’atenció?




                                                                Abans i després de la
                                                                Iª guerra mundial

                               Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Després de la 2ª guerra mundial




                                                          El teló d’acer: Europa
                                                          durant la Guerra Freda i
                                                          fins 1989, va estar dividida
                                                          en països partidaris de la
                                                          URSS i països partidaris
                                                          dels EEUU.




                         Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
HAN ACABAT ELS
                                                                                      CANVIS?




El primer ministre britànic, David Cameron, i el ministre principal d'Escòcia, Alex
Salmond, signant a Edimburg l’històric acord que permetrà la celebració d'un
referèndum sobre la independència escocesa en 2014



    QUINS POBLES EUROPEUS
    ESTAN EN CONFLICTE AMB
    ELS SEUS ESTATS?
    CONSULTA EN INTERNET I
    FES UN PETIT INFORME


        Manifestació independentista a Barcelona
        l’11 de setembre de 2012


                                             Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
LA UNIÓ EUROPEA
La devastació i posterior reconstrucció
d’Europa després de la 2ª guerra mundial, va
ser l’incentiu per a la formació de la UE.
El precedent va ser la Comunitat Europea del
Carbó i l’Acer (CECA, 1951).
En 1957, amb la signatura del Tractat de
Roma , es va crear la Comunitat Econòmica
Europea (CEE) formada per
Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països
Baixos i Luxemburg.
El seu objectiu era assolir una unió duanera
per facilitar la lliure circulació de
mercaderies, persones, capitals i serveis
entre els països membres.
 L’èxit va fer que la CEE es consolidara i
s’ampliara a més països.
L'Acta Única Europea de 1987 va incorporar
el principi de cohesió econòmica i social
perquè fóra possible un desenvolupament
equilibrat de tots els membres. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
La Unió
                                 Europea




                                 Mapa de la UE amb les
                                 diferents ampliacions

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
En 1993, entra en vigor el Tractat de Maastricht, pel qual
es crea la Unió Europea , i l'espai de lliure circulació va
començar a ser una realitat. Aquest Tractat va decidir la
unió econòmica i monetària (es va crear l’euro), va obrir
mecanismes de participació ciutadana a través de les
eleccions al Parlament Europeu, i va establir nous drets
per als ciutadans. Una de les iniciatives amb efectes més
importants ha sigut l'aprovació de la Unió Econòmica i
Monetària




                  Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Actualment existeix una política
econòmica regional per a corregir els
desequilibris dins dels països de la UE.
Aquesta política econòmica es basa en
el desenvolupament dels fons
estructurals i els fons de cohesió, amb
diners que es destinen a les següents
finalitats:
•La creació d'infraestructures de
transport i de subministrament
d'energia.
•La realització d'obres públiques.
•El desenvolupament de polítiques                 En 2004 pel Tractat de
comunes.                                          Lisboa, s’augmentarien les
                                                  competències polítiques i els drets
•La creació de llocs de treball.                  de ciutadania europea
•La concessió de préstecs i subvencions
per a ajudar a mantenir els sectors
agrícola i pesquer comunitaris. IES Sant Vicent
                           Gràcia Jiménez
LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

El consell europeu: principal òrgan decisori de la UE; està format
pels caps d'estat dels Estats membres, acompanyats dels seus ministres
d'Afers exteriors.
El consell de ministres : es reuneixen en ell, segons el tema a
tractar, els ministres competents dels Estats que integren la UE. En aquest
consell es prenen les decisions més importants i es coordinen les
actuacions dels diferents Estats de la UE.
Hi ha un President del Consell Europeu, que canvia cada dos anys i mig i un
Alt representant per Afers Exteriors i Seguretat.




                              Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA


El parlament europeu:
Format per 751 escons, segons el
Tractat de Lisboa, els eurodiputats
són triats per sufragi universal en
cada país segons la proporció
d’habitants. Espanya en té 54. El
parlament exerceix la funció
legislativa i aprova el pressupost
comunitari. La seu principal està a
Estrasburg.
La comissió europea:
exerceix la funció executiva. La
Comissió està formada pel
President i els Comissaris, amb un                 Imagina que estàs fent un intercanvi
manament de 5 anys. La seu està a                  en un institut americà o asiàtic i que
                                                   has d’explicar què és per a tu
Brussel·les.
                                                   Europa. Què diries?

                              Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
A la vista d’aquest gràfic, com creus que
          s’organitza el Parlament Europeu? Quina és
          la força majoritària? Busca informació
          sobre un d’aquests grups i redacta unes
          línies sobre el que has descobert.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ
ALTRES INSTITUCIONS IMPORTANTS                                                   EUROPEA
SÓN:
El Tribunal de Justícia: exerceix la funció
judicial. Està format per un jutge de cada país
membre, que es renova cada cinc anys. Aquest
tribunal atén als ciutadans i institucions
comunitaris que ho necessiten. La seu està a
Luxemburg.
El Defensor del Poble: pot ser consultat
pels ciutadans dels Estats si han sigut tractats
injustament per alguna institució de la Unió
Europea.
El Banc Central Europeu que gestiona
l’euro i la política monetària.
El Tribunal de comptes, que controla
ingressos i despeses.                                       Tribunal Europeu de Drets Humans
El Comité de les Regions, que
representa els governs locals i regionals
                                      Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
La UE
                                                                  ocupa 1/3
                                                                  d’Europa i
Dades de població                                                 té uns 500
de la UE                                                          milions
                                                                  d’habitants.
                                                                  És una de
                                                                  les grans
                                                                  potències
                                                                  econòmiqu
                                                                  es del món.
                                                                  Però està
                                                                  patint una
                                                                  greu crisi
                                                                  econòmica
                                                                  que està
                                                                  marcant
                                                                  més les
                                                                  seues grans
   http://es.wikipedia.org/wiki/Demograf%C                        diferències
   3%ADa_de_la_Uni%C3%B3n_Europea                                 internes.
                                 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
“Jo he sigut un fervent partidari de la Unió
Europea com a encarnació d'una societat
oberta: una associació voluntària d'Estats
iguals que van cedir part de la seua sobirania
pel ben comú. La crisi de l'euro està convertint
ara a la Unió Europea en alguna cosa
fonamentalment diferent. Els països membres
estan dividits en dues classes –creditors i
deutors– i els creditors són els que manen:
Alemanya, el principal d'ells. Conforme a les
                                                             ANALITZEM UN TEXT:
polítiques actuals, els països deutors paguen
                                                             Llig-lo detingudament, anota
primes de risc quantioses per a finançar el seu
                                                             les paraules que no
deute estatal, la qual cosa es reflecteix en el
                                                             comprens, busca el seu
cost del seu finançament en general, els ha
                                                             significat i després intenta
portat a la depressió i els ha col·locat en un
                                                             resumir de manera senzilla el
gran desavantatge competitiu que amenaça
                                                             que diu l’autor
amb tornar-se permanent.”

George Soros, publicat en la                       A què creus que es refereix l’autor quan
secció Opinión del diari El País                   parla del desavantatge competitiu de la
(9 de setembre de 2012)                            Unió Europea?

                                   Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L’actual crisi econòmica amenaça
         la Unió Europea?


Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
L’ESTAT ESPANYOL
Després d’una terrible guerra civil (1936-
1939), l’estat espanyol va ser dirigit per
Francisco Franco, qui exerciria una fèrria
dictadura fins a la seua mort, l’any 1975.
El mateix Franco va dictar una llei de
successió per la qual ell nomenaria el seu
successor. En 1969 va designar a tal fi a
Juan Carlos de Borbó.
Mort el dictador i nomenat rei, Juan
Carlos I optaria per democratitzar
l’estat, encarregant al president Adolfo
Suárez eixa tasca.
Com a resultat, després d’unes eleccions
democràtiques i d’un referèndum,el 6 de
desembre de l’any 1978, es va aprovar
l’actual Constitució espanyola.

 Els teus iaios et poden contar com
 van viure ells aquells moments...
 Què els preguntaries?
                                      Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
LA CONSTITUCIÓ DE 1978
             La necessitat de democratitzar l’estat, però sense que es
             produïra una ruptura amb l’estat franquista, va fer
             que, legalitzats els partits polítics abans clandestins, es
             convocaren unes eleccions a Corts Constituents i es pactara
             l’elaboració d’una constitució que legitimara al rei arreplegara
             les aspiracions autonòmiques dels territoris.
             Així, es va considerar que les principals institucions de
             l’estat serien:
             La Corona, amb un rei que és el cap de l’estat, al qual
             representa, però que sotmet el seu poder al parlament.
             Les Corts Generals o Parlament, amb dues càmeres: Congrés i
             Senat, on està represental el poble, es fan les lleis i es controla el
             govern.
             El govern, que té el poder executiu, governant d’acord a les lleis.
             El poder judicial, format per jutges i magistrats, que vetlen pel
             compliment de les lleis.



                        Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA
El territori està dividit en unes unitats
bàsiques, els municipis. En Espanya hi
                                                      Les províncies s’agrupen el 17
ha més de 8.100. Són més o menys
grans, pobles petits o grans                          comunitats autònomes i a més hi
ciutats, administrats pels                            ha dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla.
Ajuntaments.        En alguns llocs hi ha             Tenen autonomia, establerta als seus
tradicions diferents, com ara a                       respectius Estatuts d’Autonomia, i
Astúries, on n’hi ha ajuntaments, els                 institucions e govern pròpies.
concellos, que poden agrupar vàries
localitats. També en algunes comunitats
s’han regulat les
comarques, territoris formats per un
conjunt de municipis.
Tots els municipis estan agrupats en
províncies, exceptuant els
cabildos insulars a Canàries i els
consells a Mallorca. La província és
bàsicament una circumscripció electoral i
un referent per a la gestió de recursos.
                                    Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
DESEQUILIBRIS TERRITORIALS

                                                                       Per raons històriques, socials i
                                                                       econòmiques, la diversitat és un
                                                                       dels elements característics de
                                                                       l’estat espanyol.
                                                                       Entre les principals
                                                                       diferències, estan les
                                                                       històriques, culturals i
                                                                       lingüístiques, però també el
                                                                       nombre d’habitants, el grau de
                                                                       desenvolupament o l’aportació al
                                                                       PIB.
                                                                       Aquestes diferències fan que es
                                                                       puga parlar de territoris
                                                                       desenvolupats i altres en decliu o
                                                                       estancats.
                                                                       Madrid, per ser la capital ha
Al seu costat, Extremadura, Castella la Manxa o                        concentrat gran part de la riquesa
Andalusia, registren menor activitat econòmica i, per                  del país i el País Basc i Catalunya
tant, menor nivell de vida.                                            són les comunitats més
                                                                       industrialitzades.
                                      Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
La Comunitat Valenciana

 REPOBLATS ELS                  Jaume I, després de la conquesta als
 TERRITORIS DE                  musulmans (1232-1245), va fundar el regne
 L’INTERIOR PER                 de València. Un regne integrat a la Corona
 ARAGONESOS I ELS               d’Aragó, com Catalunya, Aragó, les illes
 DE LA COSTA PER                Balears i altres territoris que pertanyen ara
 CATALANS, LES                  a d’altres estats.
 TERRES VALENCIANES
 HAN TINGUT DE
 SEMPRE UNA
 DUALITAT
 LINGÜÍSTICA , PERÒ
 TAMBÉ UNES
 FORMES DE VIDA
 DIFERENTS. MENTRE
 L’INTERIOR ERA
 RAMADER I
 AGRÍCOLA, LA COSTA
 ERA COMERCIANT I
 MANUFACTURERA.
                          Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
Quins
                                                       Comarques
                           municipis                   valencianes
                           formen la
                           nostra
                           comarca?
                           Quines són les
                           principals
                           activitats
                           econòmiques
                           de l’Alacantí?




Intenta descobrir els
símbols de l’escut de la
Generalitat Valenciana.      Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

04. la unió europea
04. la unió europea04. la unió europea
04. la unió europeaPili Lopez
 
Unió Europea
Unió EuropeaUnió Europea
Unió Europea4tb
 
Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15Eva Vilà
 
Unió europea, reforma o ruptura?
Unió europea, reforma o ruptura?Unió europea, reforma o ruptura?
Unió europea, reforma o ruptura?Jordi Torras
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
Unió europea
Unió europeaUnió europea
Unió europeaToni Raya
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europeaaquitawin
 
La Unió Europea.
La Unió Europea.La Unió Europea.
La Unió Europea.4ta
 
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEAMario Vicedo Pellin
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europeaestherjulio
 
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
Unitat 14 la formació de la ue
Unitat 14   la formació de la ueUnitat 14   la formació de la ue
Unitat 14 la formació de la uejordimanero
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020jordimanero
 

Mais procurados (19)

Unió europea
Unió europeaUnió europea
Unió europea
 
04. la unió europea
04. la unió europea04. la unió europea
04. la unió europea
 
Unió Europea
Unió EuropeaUnió Europea
Unió Europea
 
Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue
 
Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
Tema 14. Espanya a la UE nou 20- 4-15
 
Unió europea, reforma o ruptura?
Unió europea, reforma o ruptura?Unió europea, reforma o ruptura?
Unió europea, reforma o ruptura?
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
Unió europea
Unió europeaUnió europea
Unió europea
 
2016.6696 ep reedition_brochure_ca
2016.6696 ep reedition_brochure_ca2016.6696 ep reedition_brochure_ca
2016.6696 ep reedition_brochure_ca
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
La Unió Europea.
La Unió Europea.La Unió Europea.
La Unió Europea.
 
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA3r eso  tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
3r eso tema 5 - LA UNIÓ EUROPEA
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
 
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
Unitat 14 la formació de la ue
Unitat 14   la formació de la ueUnitat 14   la formació de la ue
Unitat 14 la formació de la ue
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 

Destaque

Presenbtacio Logros Arturo Morales Carrion
Presenbtacio Logros Arturo Morales CarrionPresenbtacio Logros Arturo Morales Carrion
Presenbtacio Logros Arturo Morales Carrionguest2a6dd6
 
Criatividade em Software
Criatividade em SoftwareCriatividade em Software
Criatividade em Softwarejeraman
 
Mídia Kit 2011 - Portal Vitrine Publicitária
Mídia Kit 2011 - Portal Vitrine PublicitáriaMídia Kit 2011 - Portal Vitrine Publicitária
Mídia Kit 2011 - Portal Vitrine PublicitáriaVitrine Publicitária
 
Pembentangan Ulasan Jurnal
Pembentangan Ulasan JurnalPembentangan Ulasan Jurnal
Pembentangan Ulasan JurnalAhmad Syakir
 
Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)
Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)
Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)efaesan
 

Destaque (9)

Presenbtacio Logros Arturo Morales Carrion
Presenbtacio Logros Arturo Morales CarrionPresenbtacio Logros Arturo Morales Carrion
Presenbtacio Logros Arturo Morales Carrion
 
Criatividade em Software
Criatividade em SoftwareCriatividade em Software
Criatividade em Software
 
EndNote X4: Inserir citações (ms-word)
EndNote X4: Inserir citações (ms-word)EndNote X4: Inserir citações (ms-word)
EndNote X4: Inserir citações (ms-word)
 
Mídia Kit 2011 - Portal Vitrine Publicitária
Mídia Kit 2011 - Portal Vitrine PublicitáriaMídia Kit 2011 - Portal Vitrine Publicitária
Mídia Kit 2011 - Portal Vitrine Publicitária
 
Pembentangan Ulasan Jurnal
Pembentangan Ulasan JurnalPembentangan Ulasan Jurnal
Pembentangan Ulasan Jurnal
 
LA GUERRA FRIA
LA GUERRA FRIALA GUERRA FRIA
LA GUERRA FRIA
 
Monumentos
MonumentosMonumentos
Monumentos
 
Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)
Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)
Estudo de Caso numa Creche, Ana Serrano (FT1)
 
Epistemologia
Epistemologia Epistemologia
Epistemologia
 

Semelhante a T 4 europa, espanya i c. val.

Unitat 14 la ue 2017-2018
Unitat 14   la ue 2017-2018Unitat 14   la ue 2017-2018
Unitat 14 la ue 2017-2018jordimanero
 
Text exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaText exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaEscolaq
 
Power point historia
Power point historiaPower point historia
Power point historiaNeus07
 
INTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
INTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEAINTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
INTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEALaura Celiá
 
Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02jcestrella
 
Europa, un bon assumpte
Europa, un bon assumpteEuropa, un bon assumpte
Europa, un bon assumptebadiella
 
La formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaLa formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaEduard Costa
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual2002a
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actualmjcampaner
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europeajcestrella
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEAjcestrella
 

Semelhante a T 4 europa, espanya i c. val. (20)

Unitat 14 la ue 2017-2018
Unitat 14   la ue 2017-2018Unitat 14   la ue 2017-2018
Unitat 14 la ue 2017-2018
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
Tema 14 geo
Tema 14 geoTema 14 geo
Tema 14 geo
 
Text exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaText exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europea
 
Power point historia
Power point historiaPower point historia
Power point historia
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
INTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
INTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEAINTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
INTRODUCCIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
 
El Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió Europea
El Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió EuropeaEl Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió Europea
El Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió Europea
 
Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02
 
Elgoverndel Ue
Elgoverndel UeElgoverndel Ue
Elgoverndel Ue
 
Europa, un bon assumpte
Europa, un bon assumpteEuropa, un bon assumpte
Europa, un bon assumpte
 
La formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaLa formació de la Unió Europea
La formació de la Unió Europea
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
 
Ue
UeUe
Ue
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
 
UNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEAUNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEA
 
La unió europea
La unió europeaLa unió europea
La unió europea
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
El parlament europeu
El parlament europeuEl parlament europeu
El parlament europeu
 
The Parliament
The ParliamentThe Parliament
The Parliament
 

Mais de graciajt

T 9 el turisme
T 9 el turismeT 9 el turisme
T 9 el turismegraciajt
 
T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016graciajt
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacantgraciajt
 
Tema 9 el turisme
Tema 9 el turismeTema 9 el turisme
Tema 9 el turismegraciajt
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciarigraciajt
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutatsgraciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la poblaciógraciajt
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundarigraciajt
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 graciajt
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentgraciajt
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanyagraciajt
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)graciajt
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)graciajt
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primarigraciajt
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. IIgraciajt
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadagraciajt
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primarigraciajt
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economiagraciajt
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatgraciajt
 

Mais de graciajt (20)

T 9 el turisme
T 9 el turismeT 9 el turisme
T 9 el turisme
 
T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016
 
La ciutat d’Alacant
La ciutat d’AlacantLa ciutat d’Alacant
La ciutat d’Alacant
 
Tema 9 el turisme
Tema 9 el turismeTema 9 el turisme
Tema 9 el turisme
 
T 11. sector terciari
T 11. sector terciariT 11. sector terciari
T 11. sector terciari
 
T 15 les ciutats
T 15  les ciutatsT 15  les ciutats
T 15 les ciutats
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 13 la població
T 13 la poblacióT 13 la població
T 13 la població
 
T 9 sector secundari
T 9 sector secundariT 9 sector secundari
T 9 sector secundari
 
T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2 T 10 s.secundari 2
T 10 s.secundari 2
 
T 14 desenvolupament
T 14 desenvolupamentT 14 desenvolupament
T 14 desenvolupament
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanya
 
T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)T 8 espais terc.(2)
T 8 espais terc.(2)
 
T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)T 8 espais sector terciari (1)
T 8 espais sector terciari (1)
 
T 7 sector primari
T 7 sector primariT 7 sector primari
T 7 sector primari
 
Els espais ind. II
Els espais ind. IIEls espais ind. II
Els espais ind. II
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primari
 
T 5 economia
T 5 economiaT 5 economia
T 5 economia
 
T 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societatT 3 organització política de la societat
T 3 organització política de la societat
 

Último

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

T 4 europa, espanya i c. val.

  • 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’EUROPA, ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA TEMA 4 3r D’ESO IES Sant Vicent Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 2. Ara per ara, Europa compta amb 49 estats independents. Al llarg de la seua història, el mapa europeu ha variat molt, i de segur que seguirà modificant- se.Observa els mapes i veuràs com van canviant les fronteres s. XVIII Quins canvis el criden l’atenció? Abans i després de la Iª guerra mundial Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 3. Després de la 2ª guerra mundial El teló d’acer: Europa durant la Guerra Freda i fins 1989, va estar dividida en països partidaris de la URSS i països partidaris dels EEUU. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 4. HAN ACABAT ELS CANVIS? El primer ministre britànic, David Cameron, i el ministre principal d'Escòcia, Alex Salmond, signant a Edimburg l’històric acord que permetrà la celebració d'un referèndum sobre la independència escocesa en 2014 QUINS POBLES EUROPEUS ESTAN EN CONFLICTE AMB ELS SEUS ESTATS? CONSULTA EN INTERNET I FES UN PETIT INFORME Manifestació independentista a Barcelona l’11 de setembre de 2012 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 5. LA UNIÓ EUROPEA La devastació i posterior reconstrucció d’Europa després de la 2ª guerra mundial, va ser l’incentiu per a la formació de la UE. El precedent va ser la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA, 1951). En 1957, amb la signatura del Tractat de Roma , es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) formada per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. El seu objectiu era assolir una unió duanera per facilitar la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis entre els països membres. L’èxit va fer que la CEE es consolidara i s’ampliara a més països. L'Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de cohesió econòmica i social perquè fóra possible un desenvolupament equilibrat de tots els membres. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 6. La Unió Europea Mapa de la UE amb les diferents ampliacions Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 7. En 1993, entra en vigor el Tractat de Maastricht, pel qual es crea la Unió Europea , i l'espai de lliure circulació va començar a ser una realitat. Aquest Tractat va decidir la unió econòmica i monetària (es va crear l’euro), va obrir mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu, i va establir nous drets per als ciutadans. Una de les iniciatives amb efectes més importants ha sigut l'aprovació de la Unió Econòmica i Monetària Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 8. Actualment existeix una política econòmica regional per a corregir els desequilibris dins dels països de la UE. Aquesta política econòmica es basa en el desenvolupament dels fons estructurals i els fons de cohesió, amb diners que es destinen a les següents finalitats: •La creació d'infraestructures de transport i de subministrament d'energia. •La realització d'obres públiques. •El desenvolupament de polítiques En 2004 pel Tractat de comunes. Lisboa, s’augmentarien les competències polítiques i els drets •La creació de llocs de treball. de ciutadania europea •La concessió de préstecs i subvencions per a ajudar a mantenir els sectors agrícola i pesquer comunitaris. IES Sant Vicent Gràcia Jiménez
  • 9. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA El consell europeu: principal òrgan decisori de la UE; està format pels caps d'estat dels Estats membres, acompanyats dels seus ministres d'Afers exteriors. El consell de ministres : es reuneixen en ell, segons el tema a tractar, els ministres competents dels Estats que integren la UE. En aquest consell es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents Estats de la UE. Hi ha un President del Consell Europeu, que canvia cada dos anys i mig i un Alt representant per Afers Exteriors i Seguretat. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 10. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA El parlament europeu: Format per 751 escons, segons el Tractat de Lisboa, els eurodiputats són triats per sufragi universal en cada país segons la proporció d’habitants. Espanya en té 54. El parlament exerceix la funció legislativa i aprova el pressupost comunitari. La seu principal està a Estrasburg. La comissió europea: exerceix la funció executiva. La Comissió està formada pel President i els Comissaris, amb un Imagina que estàs fent un intercanvi manament de 5 anys. La seu està a en un institut americà o asiàtic i que has d’explicar què és per a tu Brussel·les. Europa. Què diries? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 11. A la vista d’aquest gràfic, com creus que s’organitza el Parlament Europeu? Quina és la força majoritària? Busca informació sobre un d’aquests grups i redacta unes línies sobre el que has descobert. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 12. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ ALTRES INSTITUCIONS IMPORTANTS EUROPEA SÓN: El Tribunal de Justícia: exerceix la funció judicial. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys. Aquest tribunal atén als ciutadans i institucions comunitaris que ho necessiten. La seu està a Luxemburg. El Defensor del Poble: pot ser consultat pels ciutadans dels Estats si han sigut tractats injustament per alguna institució de la Unió Europea. El Banc Central Europeu que gestiona l’euro i la política monetària. El Tribunal de comptes, que controla ingressos i despeses. Tribunal Europeu de Drets Humans El Comité de les Regions, que representa els governs locals i regionals Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 13. La UE ocupa 1/3 d’Europa i Dades de població té uns 500 de la UE milions d’habitants. És una de les grans potències econòmiqu es del món. Però està patint una greu crisi econòmica que està marcant més les seues grans http://es.wikipedia.org/wiki/Demograf%C diferències 3%ADa_de_la_Uni%C3%B3n_Europea internes. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 14. “Jo he sigut un fervent partidari de la Unió Europea com a encarnació d'una societat oberta: una associació voluntària d'Estats iguals que van cedir part de la seua sobirania pel ben comú. La crisi de l'euro està convertint ara a la Unió Europea en alguna cosa fonamentalment diferent. Els països membres estan dividits en dues classes –creditors i deutors– i els creditors són els que manen: Alemanya, el principal d'ells. Conforme a les ANALITZEM UN TEXT: polítiques actuals, els països deutors paguen Llig-lo detingudament, anota primes de risc quantioses per a finançar el seu les paraules que no deute estatal, la qual cosa es reflecteix en el comprens, busca el seu cost del seu finançament en general, els ha significat i després intenta portat a la depressió i els ha col·locat en un resumir de manera senzilla el gran desavantatge competitiu que amenaça que diu l’autor amb tornar-se permanent.” George Soros, publicat en la A què creus que es refereix l’autor quan secció Opinión del diari El País parla del desavantatge competitiu de la (9 de setembre de 2012) Unió Europea? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 15. L’actual crisi econòmica amenaça la Unió Europea? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 16. L’ESTAT ESPANYOL Després d’una terrible guerra civil (1936- 1939), l’estat espanyol va ser dirigit per Francisco Franco, qui exerciria una fèrria dictadura fins a la seua mort, l’any 1975. El mateix Franco va dictar una llei de successió per la qual ell nomenaria el seu successor. En 1969 va designar a tal fi a Juan Carlos de Borbó. Mort el dictador i nomenat rei, Juan Carlos I optaria per democratitzar l’estat, encarregant al president Adolfo Suárez eixa tasca. Com a resultat, després d’unes eleccions democràtiques i d’un referèndum,el 6 de desembre de l’any 1978, es va aprovar l’actual Constitució espanyola. Els teus iaios et poden contar com van viure ells aquells moments... Què els preguntaries? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 17. LA CONSTITUCIÓ DE 1978 La necessitat de democratitzar l’estat, però sense que es produïra una ruptura amb l’estat franquista, va fer que, legalitzats els partits polítics abans clandestins, es convocaren unes eleccions a Corts Constituents i es pactara l’elaboració d’una constitució que legitimara al rei arreplegara les aspiracions autonòmiques dels territoris. Així, es va considerar que les principals institucions de l’estat serien: La Corona, amb un rei que és el cap de l’estat, al qual representa, però que sotmet el seu poder al parlament. Les Corts Generals o Parlament, amb dues càmeres: Congrés i Senat, on està represental el poble, es fan les lleis i es controla el govern. El govern, que té el poder executiu, governant d’acord a les lleis. El poder judicial, format per jutges i magistrats, que vetlen pel compliment de les lleis. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 18. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA El territori està dividit en unes unitats bàsiques, els municipis. En Espanya hi Les províncies s’agrupen el 17 ha més de 8.100. Són més o menys grans, pobles petits o grans comunitats autònomes i a més hi ciutats, administrats pels ha dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. Ajuntaments. En alguns llocs hi ha Tenen autonomia, establerta als seus tradicions diferents, com ara a respectius Estatuts d’Autonomia, i Astúries, on n’hi ha ajuntaments, els institucions e govern pròpies. concellos, que poden agrupar vàries localitats. També en algunes comunitats s’han regulat les comarques, territoris formats per un conjunt de municipis. Tots els municipis estan agrupats en províncies, exceptuant els cabildos insulars a Canàries i els consells a Mallorca. La província és bàsicament una circumscripció electoral i un referent per a la gestió de recursos. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 19. DESEQUILIBRIS TERRITORIALS Per raons històriques, socials i econòmiques, la diversitat és un dels elements característics de l’estat espanyol. Entre les principals diferències, estan les històriques, culturals i lingüístiques, però també el nombre d’habitants, el grau de desenvolupament o l’aportació al PIB. Aquestes diferències fan que es puga parlar de territoris desenvolupats i altres en decliu o estancats. Madrid, per ser la capital ha Al seu costat, Extremadura, Castella la Manxa o concentrat gran part de la riquesa Andalusia, registren menor activitat econòmica i, per del país i el País Basc i Catalunya tant, menor nivell de vida. són les comunitats més industrialitzades. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 20. La Comunitat Valenciana REPOBLATS ELS Jaume I, després de la conquesta als TERRITORIS DE musulmans (1232-1245), va fundar el regne L’INTERIOR PER de València. Un regne integrat a la Corona ARAGONESOS I ELS d’Aragó, com Catalunya, Aragó, les illes DE LA COSTA PER Balears i altres territoris que pertanyen ara CATALANS, LES a d’altres estats. TERRES VALENCIANES HAN TINGUT DE SEMPRE UNA DUALITAT LINGÜÍSTICA , PERÒ TAMBÉ UNES FORMES DE VIDA DIFERENTS. MENTRE L’INTERIOR ERA RAMADER I AGRÍCOLA, LA COSTA ERA COMERCIANT I MANUFACTURERA. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 21. Quins Comarques municipis valencianes formen la nostra comarca? Quines són les principals activitats econòmiques de l’Alacantí? Intenta descobrir els símbols de l’escut de la Generalitat Valenciana. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent