1. EL MODERNISME CATALÀ
Llengua catalana i literatura

2. Objectiu princial
En el tombant de segle
(1892-1911) es produeix un
moviment d’abast ampli
que té com a objectiu l’
afany de modernització.
Anhelava transformar la
societat a nivell polític i
cultural a través de l’art.

3. Època de transformacions
● L’últim quart del s.XIX, la societat catalana viu la
industrialització de Barcelona, que seguirà el model d’altres
ciutats europees.
● Es forma una burgesia industrial que vol modernitzar-se i
intervenir en política (construir un país autònom, catalanisme
polític)
● Neix la classe obrera que s’organitza en sindicats per millorar
les seves condicions laborals (socialisme i anarquisme).

4. Característiques
Es tracta d’un art fonamentalment burgès, tanmateix els intel·lectuals que
el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a la qual
consideraven materialista i prosaica.
Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica,
de fet, el final del moviment.
A nivell estètic és molt ambigu i recull influències de procedència diversa
que fins i tot semblen contradictòries, però els diferents corrents que inclou
participen de decadentisme, simbolisme, esteticisme...és a dir, retorn de l’
idealisme espiritual contra el realisme.

5. Tensions artista-societat
● La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’
accentuen actituds conservadores. La burgesia vol
preservar valors culturals ja establerts i considera els joves
intel·lectuals destructors i desequilibrats.
● Els artistes modernistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics
que no donen a l’art i a l’artista la importància que té.
● El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la
societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels
béns materials). Els intel·lectuals adopten formes de vida bohèmies.

6. Abast del moviment
El mateix fenomen de
renovació s’observa arreu
dels centres urbans de l’
Europa industrialitzada:
França i Bèlgica: Art Nouveau
Àustria: Wiener Sezession
Anglaterra: Modern Style o Art Déco
Espanya i Sudamèrica: Modernismo
EUA: Tiffany
Itàlia: Style Noville, Florale, Stile Liberty
Alfons Mucha (txec)

7. Arts que abasta
El seu desplegament
abasta tots els camps
de l’estètica:
arquitectura, pintura,
escultura, literatura…
Moviment molt divers, que
va utilitzar i conciliar estils
del passat.
El desconsol - Josep Llimona

8. Pavellons Güell (avinguda Pedralves)
Antoni Gaudí

9. Casa Batlló - Antoni Gaudí

10. Casa Batlló - Antoni Gaudí

11. Casa Batlló - Antoni Gaudí

12. Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner

13. Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner

14. Cereria Subirà

15. Hospital de Sant Pau
Lluís Domènech i Montaner

16. Transformació de la cultura
● L’objectiu era aconseguir una cultura moderna amb formes i idees
noves.
● Va significar la transformació d’una cultura regional i tradicionalista en
cultura nacional i moderna (reacció contra la Renaixença). Ex:
canvien “pàtria, fe i amor” per “joventut, progrés i innovació”
● Va ser una opció ideològica de fons en el sentit més ampli de la
paraula.

17. Activitats dels intel·lectuals catalans
A Catalunya, a finals del
segle XIX un grup de joves
intel·lectuals (pintors,
poetes, dramaturgs...) es
reunien al bar-restaurant
Els Quatre Gats.
Hi feien tertúlies,
concerts, espectacles,
exposicions.

19. Activitats dels intel·lectuals catalans
Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on
celebraven unes festes ben peculiars que
impressionaren els pacífics pescadors que
hi vivien.
Les seves festes, viatges i reunions eren
constants. Els germans Llimona van acudir-
hi i van quedar horroritzats per la disbauxa
dionisíaca i el llibertinatge.

20. Donaven a conèixer les seves
propostes culturals i estètiques en la
premsa diària (La Vanguardia i Diario
de Barcelona) i revistes com L’avenç
i Catalònia.
Eren "moderns”, vivien com a
bohemis i els devem un llegat artístic
molt valuós.

21. Bar Marsella (creat el 1820)

22. ● Festes Modernistes a Sitges (la primera el 1892)
● Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat.
● Traduccions al català d’autors com: Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’
Annunzio.
● Preocupació per la normativització de la llengua (inici campanya per a la
reforma lingüística que culminarà el Noucentisme)
● Publicació de revistes de caire artístic Quatre Gats, Pel&Ploma i Joventut.
● Mort de Joan Maragall i Isidre Nonell el 1911
● Primeres mostres del Noucentisme (1906)
FETS IMPORTANTS (anys 1892-1911)

23. Tendències intel·lectuals:
ESTETICISTES: partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un
bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al
canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia
daurada (Santigo Rusiñol....)
REGENERACIONISTES: Els regeneracionistes creuen que la renovació vindrà a
partir del desvetllament ideològic, donen més importància al missatge que a
la forma i fan campanya de crítica social, política i ideològica, estan
compromesos amb la seva societat. Constitueixen la bohèmia negra o tràgica
(Joan Puig i Ferreter....)

24. Estil de la literatura modernista
● No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una
selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar.
● Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers
(metàfora i símbol). Prosa poètica.
● Temàtiques comunes: la lluita per l’existència (autorealització
individu), relacions home i entorn, conflicte individu-societat
(ferir la sensibilitat burgesa i els conflictes), dualitat camp-
ciutat, visió de la multitud hostil.

25. POESIA: JOAN MARAGALL
● La seva família era burgesa i es
dedicava a la indústria tèxtil
● Ell no vol fer-se càrrec de l’empresa
perquè volia estudiar Dret
● Als 30 anys comença la seva activitat
periodística, d’escriptor i traductor.
● Va destacar pels seus articles d’opinió
de compromís social i les ressenyes
literàries. (Barcelona, 1860-1911)

26. Joan Maragall: Elogi de la paraula
● En aquest text de teoria literària és on formula la teoria
de “la paraula viva”.
● Segons aquesta teoria, el poeta ha de contemplar la
realitat i esperar aquell moment en què arriba l’autèntica
inspiració: una veu interior, secreta, sobrenatural, que li
va dictant les paraules del poema.
● Un cop escrites, les paraules no es poden canviar perquè
perdrien l’espontaneïtat i la puresa d’aquell moment
especial.

27. Joan Maragall: Elogi de la paraula
● Valora que els poetes s’expressin de manera senzilla i
directa, sense retòrica.
● Maragall té una actitud molt optimista i positiva. Els seus
temes predilectes són l’exaltació de la vida i de la
natura.
● El poeta és un ésser privilegiat que es capaç d’expressar
la vida en paraules.

28. La vaca cega, Joan Maragall
La vaca cega recitada per Sergi Belbel

29. Excelsior, Joan Maragall
Excelsior recitat per Dolors Juanpere

30. TEATRE: SANTIAGO RUSIÑOL
(Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931)
● La seva família era burgesa i es
dedicava a la indústria tèxtil
● Va viure amb l’avi patern des de ben
petit i era l’hereu (el germà gran)
● Estava interessat per la pintura i
assistia d’amagat a l’Escola la Llotja
● Va viure a París aprox. 10 anys on
porta una vida al límit
● Va organitzar les Festes Modernistes
de Sitges al Cau Ferrat

31. L’auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol
● Comèdia molt coneguda, estrenada el 1917.
● El 1907, la va escriure en prosa (acompanyada de 27
dibuixos de Ramon Casas i 27 rodolins de Gabriel Alomar)
● Posteriorment, la va adaptar al teatre, perquè era un
gènere ideal per difondre les idees del Modernisme.
● L’obra presenta els costums i valors morals d’una nova
classe (la petita burgesia catalana), representada per
una família de comerciants.
● L’hereu de la quarta generació, Ramonet, s’estima més
ser escultor fet que provoca un gran crisi familiar

32. L’auca del senyor Esteve
L’auca del Senyor Esteve amb ceràmica al carrer del Petritxol, Barcelona

33. L’auca del senyor Esteve
Rodolí 13 Rodolí 24

34. L’auca del senyor Esteve
Rodolí 27
● Quan el senyor Esteve es troba al llit de mort,
es produeix una reconciliació entre ell i el seu
fill: Ramonet podrà ser escultor gràcies al fet
que el seu pare ha guanyat prou diners perquè
ell es faci artista i pugui dedicar-se a l’art.
● Aquest final representa el pacte entre la
generació de la vella burgesia i els joves
artistes: l’artista ha d’agrair el suport
econòmic a la burgesia i aquesta és conscient
que necessita la dimensió espiritual de l’
artista.

35. Vídeo sobre el teatre a tombant de segle
Vídeo titulat “Els artistes” des del minut 15 al
final.

36. CATERINA ALBERT
● Escrivia sota el pseudònim de Víctor
Català perquè sinó, depenent del tema,
causava molt escàndol
● Pertanyia a una família de rics
terratinents
● La seva formació és fruit de l’ambient
culte de la seva família
● Va fer-se càrrec de les propietats però
també anava a Barcelona i per Europa
● No es va casar, tenia fama d’enigmàtica (L’Escala, Alt Empordà, 1869-1966)

37. Solitud, Caterina Albert (Víctor Català)
● Consta de 18 capítols més o menys autònoms que narren l’
itinerari vital de Mila, la protagonista.
● El tema de la novel·la gira entorn el conflicte interior d’
una dona que es troba enmig d’un entorn físic i social
opressor.
● Mila se sent insatisfeta de la vida i sent un intens dolor
interior.
● Lluitarà per aconseguir realitzar-se interiorment, però
això li suposarà la marginació social i la solitud, sentiment
que dóna títol al llibre.
● Es va publicar entre 1904 i 1905 en fulletons de 8 pàgines
a la revista Joventut.

38. Text: Viure del passat de Jaume Brossa
L’Avenç
2a època, IV, núm. 9 (1892)
Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten adirigir algunes
amonestacions al caràcter català en particular. A quantesqueixes no es presten les
alteracions que sofreix la fesomia moral d’un poblecom el nostre, que sembla que hagi
perdut la carta de navegar! Sols unavanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de
renaixença hem realitzatel progrés que era d’esperar. Si fóssim francs i sincers, hauríem de
reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abansens
havia complagut i que ara veiem que és fullaraca. L’excessiu culte alpassat que s’apoderà del
regionalisme esterilitza tota concepció moderna,convertint el catalanisme literari en una
resurrecció arqueològica. D’una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l’ànima del
poble, ses costumsi sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se’n va fer un conreu d’hivernacle,
lamajor part gràcies a la llavor que ens donà el romanticisme francès.

39. Text: Viure del passat de Jaume Brossa
L’edat mitjana fou una veritable obsessió per als poetes i escriptors catalans.No podem negar
que al principi aquell era el gran medi de fer reviscolar l’amor a la pàtria petita; però com
que el moviment literari anava en sentit invers delpolític nacional, forçosament triomfants
els ideals revolucionaris havia deresultar més palpable el contrasentit i l’anacronisme de les
reivindicacionsdemanades pels nacionalistes catalans…
Un dels principals lemes de la nova generació literària i científica és no admetrecap límit en
la concepció de l’obra artística i no acatar cap autoritat d’un modeincondicional quan es
tracti de la investigació imparcial i desinteressada.
A èpoques noves, formes d’art noves. El fonament de la cultura d’unageneració ha de reposar
sobre allò bo de l’anterior; mes si aquesta porta unpatrimoni dolent, és preferible
menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou.Si Catalunya vol agafar el camí que li
correspon, deu agafar nous procedimentsen la creació de l’obra d’art, procediments que
estiguin en consonància amb elmedi que la volti, procurant influir sobre d’ell per millorar-lo.