1. Literatura dels segles XVI,
XVII i XVIII

2. Literatura segles XVI-XVII-XVIII
El segle XVI va representar per als països de llengua catalana l'inici
d'un llarg període caracteritzat per:
- l'estancament econòmic,
- l'abstencionisme polític,
- la inhibició cultural i
- la disminució de l'ús del català com a llengua literària en
benefici del castellà.
Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la
literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la
llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII. En els
àmbits col·loquials, a més, el català no retrocedeix i continua
sent la llengua de la immensa majoria de població.

3. Literatura segles XVI-XVII-XVIII
El segle XVI va representar per als països de llengua catalana l'inici
d'un llarg període caracteritzat per:
- l'estancament econòmic,
- l'abstencionisme polític,
- la inhibició cultural i
- la disminució de l'ús del català com a llengua literària en
benefici del castellà.
Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la
literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la
llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII. En els
àmbits col·loquials, a més, el català no retrocedeix i continua
sent la llengua de la immensa majoria de població.

4. Causes
 Segle XIV:
Davallada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta que
assolaran amb especial virulència les comarques litorals de la
Corona d'Aragó.

5. Causes
 Segle XV:
1410: mort de Martí I l’humà sense
descendència.
1412: se celebra el compromís de Casp.
S’elegeix a Ferran d’Antequera, de la
dinastia castellana dels Trastàmara.
Entrada del castellà a la cort d’Aragó.
1474: unió de les cases reials de Castella i
Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i
Ferran. Desapareix la cort reial pròpia
de la Corona d’Aragó.
1492:descobriment d’Amèrica: s’obre una
important ruta comercial a l’Atlàntic de
la qual queden exclosos els territoris
catalans.

6. Causes
Segle XVI
1519-1521: al País Valencià té lloc la revolta de les
Germanies, un moviment popular contra els sectors
hegemònics per lluitar contra la reforma de l'estat
modern, iniciat amb Ferran el Catòlic. Els gremis
pretenien mantenir el seu poder polític, amb
representants entre els jurats ciutadans, i defenien
els Furs i els Costums del Regne de València.
La guerra finalitzà amb victòria del bàndol
aristocràtic, la qual cosa comportarà l'establiment
de la cort virregnal de Germana de Foix i amb ella la
castellanització de la noblesa autòctona.
1556-1598: el regnat de Felip II encetarà un període
de regressió ideològica i tancament d’Espanya.

7. Causes
Segle XVII
1640-1652: guerra dels Segadors
(revolta popular contra els terços de
l’exèrcit reial)
1659: tractat dels Pirineus: el Rosselló,
el Conflent i una part de la Cerdanya
passen a dependre de França.

8. Causes
Segle XVIII
1700-1714: guerra de Successió,
adveniment de la dinastia borbònica a la
corona espanyola centralisme reial
1716: decret de Nova Planta
– anul·lació de les institucions i les lleis autòctones
– supressió del català com a llengua oficial

9. Conseqüències
Castellanització
Utilització
de l'aristocràcia
del castellà
dels territoris
en la literatura culta
de l'antiga
Corona d'Aragó
Pèrdua del poder
Pèrdua de la
de la burgesia,
consciència d'unitat
afeblida per les
entre els territoris
guerres
de parla catalana
i les crisis
econòmiques

10. Característiques
Imitació dels
Imitació
grans
de formes Influència de la
autors castellans
mètriques de la figura
(Garcilaso,
poesia castellana d'Ausiàs March,
Góngora
(tercet, lira...)
i Quevedo) que es torna
a posar de moda.
Presència de
castellanismes
i
dialectalismes

11. Literatura culta
Segle XVI: Renaixement
Segle XVII: Barroc
Segle XVIII: Il·lustració

12. Renaixement
Característiques
És la generalització a tot Europa de l’esperit
humanista dels segles XIV i XV.
Una visió més humanitzada (antropocèntrica)
del món es reflecteix en la literatura amb
l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i
l’alegria de viure.
Els renaixentistes van valorar la inspiració
popular i la van elevar a la categoria de literatura
culta: estil senzill, planer, formes mètriques de
tradició popular, temàtica festiva…

13. Autors del Renaixement
POESIA
-Joan Pujol
-Pere Serafí, poeta que compongué poemes a la manera
de Petrarca.
-Joan Timoneda: Destaca la seva obra Flor d’enamorats, una
compilació de poesies pròpies i alienes en castellà i català. Es
tracta de la millor mostra de poesia culta elaborada a partir de
cançons populars.

14. Autors del Renaixement
PROSA
Destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de
Cristòfor Despuig, on l’autor fa una defensa a ultrança de l’ús
culte de la llengua catalana, a més de tractar diferents temes
polítics i socials. A més, l'ús del diàleg, una forma literària
clàssica, i l'esperit crític del seu autor connecten de manera
clara amb les idees renaixentistes.

15. Autors del Renaixement
TEATRE
Seguint la tradició grecollatina, sorgeix una dramatúrgia inspirada
en els clàssics, articulada en dos gèneres dramàtics clàssics: la
comèdia i la tragèdia. La primera no té presència en l’àmbit
català. La comèdia és el gènere dramàtic que imita la vida i
reflecteix veritat, des d’un punt de vista humorístic, amb una
mirada deformant. En aquestes, la crítica que es fa als
personatges d’estaments elevats és sempre elegant i amable; pot
ridiculitzar, però mai és subversiva.Pel que fa al llenguatge, és un
exercici de lluïment verbal i s’utilitzen diversos registres
lingüístics.
En teatre destaca la peça còmica La vesita (1524-25) de Joan
Ferrandis d'Herèdia, representada a les corts valencianes de
Germana de Foix i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria.
És una obra escrita en català, però en la que diversos
personatges utilitzen el castellà i un el portuguès. El tema de
l’obra és la hipocresia social, més important que no pas la trama
en sí

16. El Barroc
Característiques
 La severitat, l’exageració, el pessimisme i el
tenebrisme substitueixen la vitalitat,
l’harmonia, l’optimisme i lluminositat de
l’època anterior.
 Retorn al teocentrisme medieval. La vida
terrenal no val res, l’important és preparar
l’ànima per al moment del judici diví.
 No hi ha més realitat que la mort, i la vida és
una mentida, un somni.

17. El Barroc
Temes
 La vida, entesa com a lloc de proves que
cal superar.
 La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas
del temps.
 La vida entesa com una preparació per a
la mort.
 La visió distorsionada de les realitats,
com si foren miratges o il·lusions.

18. Autors
 Francesc Vicenç Garcia, rector de Vallfogona. Com a poeta
seguí els models dels autors castellans del moment, tant en
l'aspecte formal com en la temàtica (satírica, burlesca —
pornogràfica i escatològica— i religiosa). Utilitzava un
llenguatge molt castellanitzat, artificiós, elegant i ple
d’ironia i de tòpics literaris (sovint se l'ha comparat amb
Quevedo). Entre les poesies més conegudes destaquen: « A
una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un
terrat ab una pinta de marfil », « Epitafi a la sepultura
d'un gran bevedor que morí de gota » i el sonet « Temps »
(tots tres de temàtiques ben diferents). Com a autor
teatral escriví la Comèdia de Santa Bàrbara.

19. Autors
 Francesc Fontanella. La seva producció té clares
influències de Góngora i Garcilaso de la Vega . Les seves
tècniques poètiques són les habituals de la poesia cultista:
hipèrbatons, antítesis, al·literacions, enumeracions,
metàfores, etc. Empra un registre lingüístic forçat, ple de
neologismes i molt castellanitzat. La principal
característica de la seva poesia és l'exagerat
sentimentalisme, unit a un interès per la temàtica bucòlica,
adaptada a la geografia catalana.
Va escriure dues obres de teatre: la Tragicomèdia pastoral
d'amor, firmesa i porfia i la comèdia mitològica,
d'inspiració més o menys calderoniana, Lo desengany.

20. Il·lustració
La Il·lustració és un moviment filosòfic i científic que
s’estengué per Europa durant el segle XVIII. Els il·lustrats
afirmaven que la raó havia d’aplicar-se a tots els fenòmens
i a totes les accions humanes, així com a qualsevol estudi
científic. El Neoclassicisme és el producte artístic de la
Il·lustració: rebutja l’artifici del Barroc i vol recuperar els
models clàssics. L’autor neoclàssic es regeix per la raó, no
pels sentiments ni per les emocions.
Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany
científic i investigador.
Es publiquen tractats gramaticals i històrics,
diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en
defensa de la llengua, etc.