Estil i convencions gràfiques: teoria. Estil i normativa. Propostes millora estil escrit i oral

1. Estilística i
convencions
Frederic Sentandreu

2. ÍNDEX
1. Estilística. Normativa i estil. Adequació
2. Expressió escrita i millora de l’estil
3. 150 frases: activitats
4. Millora de l’expressió oral
5. Recursos

3. 1. Estilística i normativa

4. Estilística
és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil
d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació
a la intenció de l'autor/a i la resposta del públic. Així, considera
la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lingüístics (i si és
el cas, els literaris), el gènere a què pertany i les convencions que aquest
l'imposa, el tipus de lèxic emprat i la mena de frases usades.
Es tenen en compte tots els nivells d'anàlisi lingüística (fonètic, sintàctic, etc.)
per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o
significa que es vol transmetre.

5. estilística - normativa
El corpus normatiu d’una llengua ve fixat bàsicament per una gramàtica i per
un diccionari. La gramàtica pot ser descriptiva i normativa. Els diccionaris
poden ser d’ús, normatius, etimològics, de barbarismes, de pronúncia, etc.
Quant a l'estilística, existeixen més dubtes. Primer, sobre el lloc que ha
d’ocupar en l’ lingüístaprenentatge d’una llengua. En segon lloc, sobre el
valor que se li ha de donar en el conjunt de sabers de la llengua.
Generalment, la normativa ve fixada per institucions administratives amb
competència en matèria ica. En canvi els llibres d’estil tenen origen i finalitat
divers i naixen d’editorials, mitjans de comunicació audiovisuals i escrits,
webs i blocs, universitats, ajuntaments, conselleries, etc.

6. estilística - normativa
La frontera entre normativa i estil va diluint-se. I algunes gramàtiques que
duen al títol l’adjectiu “normativa” s’han atrevit ja qüestions que no han
estat acceptades o desenvolupades teòricament per les institucions
lingüístiques (Gramàtica del català contemporani, Joan Solà, 2002), o bé amb
continguts d’estil i convencions gràfiques (GNV 2006), la qual entra en
distincions com ara àmbits d’ús generals, restringits, àmbit general valencià,
o caràcter formal o poc formal de la llengua i decideix quins són els àmbits
d’ús on s’usa la llengua formalment o on s’usa espontàniament, a més de
sumar-hi el que és propi de la llengua escrita i que ho és de l’oral. Aquest
camí descriptiu i multivariació ja l'ha incorporat també l'Ortografia de l'IEC
(2017).

7. L’estil propi – els correctors d’estil
Cada escriptor té un estil propi i té certa llibertat en l’ús de la llengua. Tot i
això, moltes vegades aquest estil no el fixa el propi autor sinó els correctors
d’estil que revisen i poleixen els textos.
En el cas del professorat i els comunicadors, l’estil és important perquè són
model de llengua i model estilístic per als aprenents. Com que cada mestre
té el seu llibret, hi haurà moltes coses que el parlant (o escriptor) ha de
decidir pel seu compte.
Per això, la principal qualitat que ha de tenir el nostre propi estil és el de la
coherència interna.

8. L’estil propi – els correctors d’estil
Cada escriptor té un estil propi i té certa llibertat en l’ús de la llengua. Tot i
això, moltes vegades aquest estil no el fixa el propi autor sinó els correctors
d’estil que revisen i poleixen els textos.
En el cas del professorat i els comunicadors, l’estil és important perquè són
model de llengua i model estilístic per als aprenents. Com que cada mestre
té el seu llibret, hi haurà moltes coses que el parlant (o escriptor) ha de
decidir pel seu compte.
Per això, la principal qualitat que ha de tenir el nostre propi estil és el de la
coherència interna.

9. Adequació i estilística
La correcció vigila perquè la normativa ortogràfic i gramatical siga
respectada, i fent un pas endavant, l’adequació vetla per les qüestions
d'estil, com ara la riquesa i la variació lingüística, la qualitat i la precisió del
lèxic, la claredat sintàctica, la utilització correcta dels recursos retòrics, etc.
En el nivell escrit es tindrà en compte temes com la cal·ligrafia, la distribució
del text en el paper i la presentació en general. En el nivell oral es tradueix
en una correcta ortologia: domini de la veu, claredat, bona vocalització i
volum, correcta utilització de les pauses i de l'entonació, etc.

10. Estàndard i subestàndards
La combinació de tots els recursos que ajuden a confegir un estil propi
s’apliquen sobretot a la varietat estàndard de la llengua, model convencional
de llengua apta per a usos públics i caracteritzat per la claredat, la concisió i
la voluntat no discriminatòria. Si parlem de subestàndards, cal no barrejar-
los.

11. Tria lèxica i estil
La consulta del diccionari ajuda a fixar els significats específics de cada
context,
§ doblets verbals semàntics -omplir - emplenar - complimentar ‘adreçar
compliments a algú’,
§ lèxic semblant quant a la forma o la fonètica: alçada/alçària,
trànsit/tràfic, fi/finalitat; destí/destinació, sentir/escoltar,
tastar/provar/emprovar...
§ vulgarismes o barbarismes que sovint ens passen inadvertits perquè els
usem quotidianament: barbarismes: atril*/faristol, bandeja*/safata...;
bacon*/bacó o cansalada fumada, interviu*/entrevista,
software*/programari;
§ doblets admesos: mànager/preparador;

12. Tria lèxica i estil
El diccionari ajuda a fixar els significats específics de cada context:
§ doblets verbals semàntics: omplir-emplenar/complimentar ‘adreçar
compliments a algú’.
§ lèxic semblant quant a la forma o la fonètica: alçada/alçària,
trànsit/tràfic, fi/finalitat; destí/destinació, sentir/escoltar,
tastar/provar/emprovar...
§ vulgarismes o barbarismes sovint inadvertits: barbarismes: atril*/faristol,
bandeja*/safata; bacon*/bacó o cansalada fumada, interviu*/entrevista,
software*/programari;
§ doblets admesos: mànager/preparador;

13. 2. Expressió escrita i millora de l’estil. Sintaxi
formal

14. Presentació d’escrits i estil
Facilitar la lectura d’un escrit, aquest és l’objectiu general. Una presentació
descurada pot, fins i tot, infondre al lector dubtes sobre la validesa de l’escrit.
Hi ha tres objectius a l'hora de presentar un escrit (examen, treball curt,
apunts, fins a una simple redacció).

15. Presentació d’escrits: a) intel·ligibilitat
Ve donada per la claredat de la lletra:
- Una bona cal·ligrafia és la base de la llegibilitat. Per als escrits a ordinador,
cal triar un tipus de lletra llegible (arial, verdana...), que no siga de cos massa
xicotet.

16. Presentació d’escrits: b) netedat
Una bona distribució del text sobre el full (a mà i a ordinador):
- Marges de l'escrit unificats o compensats.
- Paràgrafs sagnats i separats entre si per un espai major que l'interlineat
normal.
- Interlineat major quan canviem d'apartat o capítol o hi haja un títol.
- Encapçalament i peu de pàgina.
- Enumeracions sagnades i ordenades per número, lletra, pic.
- Numeració de pàgines
- Portada per a treballs.
- Indicació de l'autoria (noms i cognoms complets, curs, grup i data).

17. Presentació d’escrits: c) estètica
Recull els recursos gràfics que ajuden a visualitzar millor el treball escrit:
§ Una tipografia correcta ajuda a visualitzar tot el contingut i l'estructura.
§ Un disseny de pàgina atractiu, per a animar al lector a llegir. Títols
centrats, requadres en la informació més important, etc.
§ Cada tipus de text té una estructura predeterminada. Cal respectar les
caixes textuals.
§ Ajudeu-vos de dibuixos i gràfics explicatius.
§ Quan el text és una composició de diversos textos (pex. Portada de
periòdic o web, el treball de presentació i maquetació és infinitament
major.

18. Motlles o caixes de gèneres
Una capacitat del lector, de l’aprenent és la d’identificar motlles de textos
escrits, el que anomenem estructura externa. A primer colp d’ull és possible
moltes vegades saber davant de quin tipus de text ens trobem. Es tracta
d’una competència comuna, compartida per multitud de llengües sovint dins
d’un àmbit cultural determinat. Aquesta competència facilita l’aprenentatge i
fixació d’aquests motlles en diferents llengües i assegura el coneixement
d’ítems de composició escrita que fan més fluïda la interpretació dels
continguts per analogia. Si observem alguns motles estructurals de diferents
gèneres textuals veurem que som capaços d’identificar-los amb
independència de la llengua en què estiguen escrits.

19. Sintaxi. Claredat i senzillesa
Ajuda a la comprensió fàcil. No cal embolicar-se amb paraules poc habituals
o amb frases complexes i recargolades.

20. Sintaxi. Claredat i senzillesa
a) Sintaxi: Ordre neutre dels components de l'oració:
Subj + (no) + V + febles o complements
Joana (no) canta la cançó al tiet al saló de casa
(Això no obstant, CCT i CCL admeten posició inicial. Solament trencarem
l’ordre neutre per posar en relleu alguna informació concreta.

21. Sintaxi. Claredat i senzillesa
b) Els complements van prop del nucli a què modifiquen per a evitar
ambigüitats i contradiccions:
V + C (CD/Atr/P/CRV/PN) + CI + CC
La premsa publica la carta a l’alcalde dels botiguers
La premsa ha rebut la carta dels botiguers a l'alcalde.
Va dedicar a les empreses on treballa tota la jornada.
Va dedicar tota la jornada a les empreses on treballa.
El València va guanyar el Barça en el seu camp
El València, en el seu camp, va guanyar el Barça.

22. Sintaxi. Claredat i senzillesa
c) Les estructures amb verb, en comptes de les construccions nominals,
eviten preposicions i denoten un estil més àgil.
L'atenció a les demandes dels ciutadans és competència, en últim recurs, del
defensor del poble.
Atendre demandes dels ciutadans compet, en últim recurs, al defensor del
poble.

23. Sintaxi. Claredat i senzillesa
d) És preferible l'oració afirmativa a la negativa (deixem la passiva per als
valors realment negatius).
Entenc que no t'agraden les idees no concretes.
Entenc que t'agraden les idees concretes.

24. Sintaxi. Claredat i senzillesa
e) És preferible l'oració activa, o la passiva d'agent indeterminat, a la passiva
morfològica.
Els estudiants aprovaren els nous estatuts
S'aprovaren els nous estatuts
Els nous estatuts van ser aprovats pels estudiants

25. Sintaxi. Claredat i senzillesa
f) Són preferibles els verbs que expressen acció o moviment en comptes dels
verbs d’estat (ser, estar, haver-hi...).

26. Sintaxi. Claredat i senzillesa
g) Cal evitar les expressions desconegudes o acompanyar-les d’una breu
explicació, pex: llatinismes, sigles, estrangerismes o mots tècnics o
especialitzats, fets històrics o personatges...:
sub iudice, sine qua non..., ictiologia, neurastènia, RAC, UVI...
El grup s’ha especialitzat en el hot jazz, que és una varietat del jazz que té el
ritme més marcat i melodies menys cantables
Galileu defensava l’heliocentrisme, és a dir, sostenia que el Sol i no la Terra
era el centre de l’univers.
La seua formació era autodidacta: es va instruir ell mateix, sense l’ajuda de
professors.

27. Sintaxi. Claredat i senzillesa
h) Cacofonies i rimes desagradables (repetició de lletres, síl·labes o
terminacions idèntiques):
En la sessió plenària d’ahir van arribar a la decisió de fer modificacions
en els estatuts de l’associació
En el ple d’ahir es va decidir modificar els estatuts de l’associació.
No només no ha vingut sino que a més no ha telefonat.
Ni ha vingut i ni tan sols ha telefonat.

28. Sintaxi. Claredat i senzillesa
i) Evitem els estereotips i els tòpics (propis dels mitjans de comunicació).
El porter té 22 anys d’edat. / ... té 22 anys.
Encara no s’han quantificat els danys materials /... les destrosses.
Presentarà el seu nou treball discogràfic / ... disc o CD.
Encara no han donat a conèixer els resultats. / ... no han fet públic o no
han fet saber.

29. Sintaxi. Claredat i senzillesa
j) En textos formals (acadèmic, etc.), cal d’evitar la profusió de locucions i
frases fetes, especialment les que expressen una valoració dels fets:
El president del club i l’entrenador estan com el gos i el gat. &
El constructor els havia aixecat la camisa. &
Insistí a veure l’alcalde, perquè li havia donat carabassa.

30. Sintaxi. Claredat i senzillesa
k) Eviteu els adverbis acabats en -ment; generen construccions pesants, fan
perdre riquesa i vivacitat, i provoquen rimes desagradables.

31. Sintaxi. Claredat i senzillesa
l) Eviteu la fragmentació d'oracions per l’abús d’explicacions o d’incisos
entre comes.
Preferia, sense decidir-se'n mai totalment, i per tossuderia, el menjar
ràpid al casolà-
Preferia el menjar ràpid al casolà. Ho feia per tossuderia i no se'n
decidia mai del tot.

32. Sintaxi. Claredat i senzillesa
m) Eviteu les frases massa llargues i els paràgrafs massa llargs.
n) Limiteu l’ús dels possessius.

33. Lèxic: màxima de precisió
Pel que fa al lèxic, si bé totes les paraules d’un diccionari normatiu són
correctes, no totes són adequades a qualsevol tipus d’escrit. La precisió
lèxica consisteix a triar la paraula que reflectisca amb el màxim de claredat i
exactitud el que volem expressar.
*podem consultar powerpoint: lèxic: semàntica: precisió

34. Lèxic: màxima de precisió
a) Cal triar el registre adequat. Així, paraules com pencar o fotre només
adequades al registre oral informal, i altres com llur o hom que corresponen
a un alt grau de formalitat. L’èxit de l’escrit depèn en gran mesura d’una tria
lèxica adequada.

35. Lèxic: màxima de precisió
b) Hi ha paraules que fem servir amb un significat massa genèric -mots multiús o
crossa o buits, com ara cosa, problema /problemàtica, fer, fet, tema. Fixeu-vos:
La modèstia és una cosa poc habitual (per virtut).
Les falles són una cosa típica de València (per festa).
Quina pel·lícula va fer Humpry Bogart el 1970? (per protagonitzar...)
El problema/fenomen de la immigració preocupa les autoritats.
El problema /La integració dels immigrants preocupa les autoritats.
El problema/L’augment de la immigració preocupa les autoritats.
O bo: Va oferir dos exemples aclaridors, clars, encertats, ben triats, justos,
oportuns, il·lustratius, etc., o fer: construir, edificar, escriure, pintar, decorar...

36. Màxima de concisió
Ajuda a evitar construccions amb funció massa elàstica, inconcreta, que fem
servir perquè sembla que “sonen millor” o perquè són estereotips adquirits.

37. Màxima de concisió
a) Nexes introductoris inconcrets: a nivell de, per part de, pel que fa a, en relació a, en
forma de, tornar a fer la seua, en la pràctica totalitat, en ordre a, la qüestió de, que es
produïra...:
Els mestres tindran dues reunions a nivell de famílies
...dues reunions amb les famílies.
La decisió per part dels alumnes de fer vaga és unànime
La decisió dels alumnes de fer vaga és unànime.
Cal destacar les últimes enquestes de consum pel que fa a Andalusia
Cal destacar les últimes enquestes de consum a Andalusia.
Nadal se celebra en la pràctica totalitat de la geografia mundial / Nadal se celebra a
gairebé tot el món.
En ordre a evitar problemes, els veïns van avisar la policia. / Per evitar problemes, els
veïns van avisar la policia.

38. Màxima de concisió
c) Repeticions innecessàries (paraules, conceptes):
La seua primera obra ja era una obra excel·lent
La seua primera obra ja era una novel·la-llibre-peça teatral excel·lent
El punt més important del ple fa referència a l’aprovació de la quota
mensual.
El punt més important del ple tracta de l’aprovació de la quota
mensual.

39. Màxima d’originalitat
a) Fugiu de la monotonia. To repetitiu i poc variat. (nexes repetits, idees que
no avancen...).
b) Arrisqueu en el discurs, en el contingut, en les idees. Aposteu per una
proposta que la majoria rebutgen.
c) Sigueu originals, aporteu allò que sabeu, el punt de vista particular sobre
un tema o problema.
d) Useu recursos potents, quan siga pertinent: ironia, escepticisme, jocs de
paraules, etc.

40. 3. 150 frases: activitats

41. Les 150 "frases absurdes"
(http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
Aquest apartat pot servir com a
ACTIVITATS: solucionari a la web
anàlisi i millora de l’estil oracional.

42. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
(3) Va ser un dels primers fundadors de l'empresa.
(5) Aquesta és una premissa prèvia.
(6) No hi havia cap precedent previ d'aquest fet.
(7) Israel és l'únic i el màxim responsable de la desestabilització de la zona.
(8) Li va regalar un llibre gratis.
(9) Avui he après una cosa que no sabia.
(11) Aquest plat es pot presentar de maneres molt diverses i molt
diferents.
(12) Em van regalar una cosa que tenia forma de cercle rodó.
(13) Ho volen optimitzar d'una manera perfecta.
(14) Tothom pensa així, excepte alguna excepció.
(15) Hem rebut moltes respostes afirmatives en positiu.
(17) El jugador s'ha precipitat massa a l'hora de xutar.

43. Solució. Comentaris: frases 3-17
(5) i (6) redundància. L'adjectiu "previ" aplicat a "premissa" i a "precedent",
és innecessari.
(7) els adjectius "únic" i "màxim" són incompatibles.
(8) i (9) absurditat. "Regalar" implica gratuïtat. De la mateixa manera, ningú
no pot aprendre coses que ja sap.
(11) repetició. La parella "divers - diferent" fa que esdevinguin ridícules.
(12) (13) (14) (15) repetició. "cercle rodó", "optimitzar - perfecta" , "excepte
- excepció" i "afirmatives en positiu"
(16) incompatibilitat evident entre "bastant" i "del tot".
(17) "Precipitar-se" ja comporta la idea d'excés. l'adverbi "massa" hi és
innecessari.

44. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
(19) Els de Moçambic han tingut una guerra civil entre ells.
(20) Hem de comprar un antirepel·lent de mosquits.
(23) Deixem-nos d'empirismes i anem a la realitat.
(24) Jo tenia un amic meu que deia…
(25) El termòmetre marca 0 graus negatius.

45. Solució. Comentaris: frases 3-17
(19) Una guerra civil és, per definició, una guerra interna entre ciutadans. L'expressió
"entre ells" és innecessària.
(20) i (21) els prefixos "anti" i "in" fan que el significat sigui just el contrari del que es
pretén afirmar.
(23) "Empirisme" és precisament un mètode o sistema basat en la pràctica o
l'experiència i, per tant, en la realitat.
(24) La presència del subjecte "jo" fa totalment absurd l'adjectiu "meu". Les dues
possibilitats correctes serien "Jo tenia un amic que deia..." o bé "Un amic meu deia…".
(25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.

46. Les 150 "frases absurdes" (http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/)
(25) El termòmetre marca 0 graus negatius.
(26) Voldria expressar la meva trista opinió sobre la mort del meu amic.
(27) Quan els pares se separen l'últim perjudicat és el nen.
(28) La campanya contra l'ús del preservatiu de Joan Pau II.
(29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir.
(30) Va viatjar personalment a Madrid.

47. Solució. Comentaris: frases 3-17
(25) El locutor que va pronunciar aquesta frase es devia estar congelant.
(26) Es volia manifestar tristesa, però li va sortir una frase més aviat còmica.
(27) La separació dels pares és generalment perjudicial per a algú. En aquesta frase potser es
volia indicar que el nen rebrà les últimes conseqüències d'aquesta situació, però probablement
en serà el "primer" perjudicat.
(28) En matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. En llengua, l'ordre dels mots en
una frase pot alterar significativament el producte. Ordre correcte seria: "La campanya de Joan
Pau II contra l'ús del preservatiu." La segona interpretació semblaria més aviat una irreverència.
(29) Aquesta frase significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera
vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho
vull repetir".
(30) reforç sobrer? La presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem
d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge era realment
important i requeria la presència d'aquella persona.

48. 4. Millora de l’expressió oral

49. Elocució
de vocals
• Evitar els casos de relaxació fonètica impròpies
dels àmbits formals.
• Distinció vocals obertes i tancades.
• Elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica.
• Emmudiments, diftongs i sinalefes.
• Pronunciació de paraules evitant el
desplaçament accentual impropi de l’elocució
formal.

50. Elocució de
consonants
• Distinció sordes i sonores, fricatives i africades.
• Geminacions, emmudiments.
• Contactes consonàntics. Sonoritzacions, neutralitzacions,
sensibilitzacions i altres fenòmens de fonètica sintàctica.
• Evitar els casos de relaxació fonètica impròpies dels àmbits
formals.
• Evitar assimilacions, dissimilacions, metàtesis impròpies de
l’estàndard oral.
• Pronunciació que evite la modificació de consonants
contrària a les normes d’elocució formal de la llengua. Evitació
de la iodització.
• Pronunciació que evite la supressió o l’addició de sons
impropis de l’àmbit formal.

51. Habilitat
lectora i
expressió
oral
3. Intervenció unidireccional
• Correcta planificació i conducció del discurs.
• Anàlisi de la situació (rutina, estat del discurs,
anticipació, etc.) per preparar la intervenció.
• Saber iniciar i proposar el tema i saber acabar la
intervenció.
• Saber conduir cap a un tema o subtema nou.
• Saber desviar o eludir un tema.
• Distinció part expositiva i part d’opinió.
• Domini dels matisos en l’opinió personal.

52. Habilitat
lectora i
expressió oral
4. Interacció bidireccional
• Domini de la conversa espontània i sense esforç.
• Utilització correcta de la llengua per a expressar
opinions, sentiments i funcions com l’humor i la
ironia.
• Adequació al grau de formalitat del context
comunicatiu.

53. Habilitat
lectora i
expressió
oral
5. Interacció: conducció
• Manifestació de l’interès per intervenir.
• Utilització eficaç del torn de paraula i
aprofitament del temps del torn de paraula.
• Domini a l’hora de marcar el començament i el
final del torn de paraula.
• Habilitat per a reconèixer que l’interlocutor vol
intervenir.
• Correcció a l’hora de cedir el torn de paraula.

54. Habilitat
lectora i
expressió oral
6. Interacció: negociació del significat
• Empatia amb el locutor.
• Domini de les estratègies per a cenyir-se a les
convencions del tipus de discurs.
• Evitació de circumloquis, mots crossa,
ambigüitats, rutines.

55. Habilitat
lectora i
expressió oral
7. Compensació de la producció
§ Domini de l’autocorrecció.
§ Precisió del significat del que es vol expressar.
§ Domini d’habilitats a l’hora de saber relacionar
idees.
§ Domini de les estratègies de repetició o resum
de les idees importants.
§ Domini de les estratègies de reformulació.

56. Recursos

57. Recursos: manuals
Criteris lingüístics administració
valenciana
Gripau

58. Recursos:
manuals
Majúscules i minúscules, Biblioteca
tècnica de Política Lingüistica, Gencat.