Drogas, adicciones, psicologia

2. 1. Classificació de les drogues psicoactives
Les drogues són substàncies químiques psicoactives: alteren l'estructura o la funció
dels sistemes biolóqics, i originen canvis en la conducta individual i social del
subjecte.

3. TOLERÀNCIA
Estat de menor sensibilitat a la droga, que es produeix com a resultat de l’exposició
a la mateixa.
La tolerància es presenta quan una dosi determinada de droga té menys efecte a
mesura que avança el consum (cada cop es necessita més droga per produir el
mateix efecte).
DEPENDÈNCIA
Es produeix quan l’eliminació sobtada de la droga en l’organisme provoca l’aparició
d’un síndrome característic (síndrome d’abstinència).
Hi ha dos tipus de dependència:
Dependéncia física: es produeix quan la persona utilitza compulsivament la droga
per a mantenir el benestar corporal i l'SN s'habitua a funcionar sota els seus
efectes.
Dependéncia psicològica: es produeix quan la persona presenta comportaments
addictius en absència de síndrome d’abstinència.
1. Classificació de les drogues psicoactives

4. 2. Classificació de les drogues psicoactives
Depressors de l'SNC
•Aquestes substancies disminueixen l'estat d'alerta i minoren l'activitat de l'SNC.
•Els consumidors atenen menys als estímuls de l'exterior i les seves reaccions són més lentes.
•També disminueixen les seves funcions mentals: atenció, raonament, memòria i intelIiqencia.
•Els depressors més importants són: alcohol, barbitúrics, ansiolítics i opiacis.
Estimulants de l'SNC
•Aquestes drogues produeixen una activació general de l'organisme, agiliten l'entesa i augmenten el
rendiment mental.
•També treuen la gana i milloren l'estat d'ánirn.
Psicodislèptics
•Aquestes drogues produeixen canvis mentals que distorsionen la percepció de la realitat

5. 2.1. Depressors dels SNC
ALCOHOL
En contra de la creenca popular, l'alcohol no és un
estimulant sinó un depresor. A dosis baixes pot estimular la
descarga neuronal, però a dosis moderades/altes
decrementa l’activitat neuronal (augmenta l’acció del
neurotransmisor GABA).
Els efectes de l'alcohol depenen de la quantitat i freqüéncia
de la ingestió. En petites quantitats amorteix la
consciencia, redueix les inhibicions socials i produeix
sensacions de relaxació i euforia. Pero un consum excessiu
produeix greus efectes: danys de l'SN o del fetge,
interfereix en la percepció i disminueix l'autoconsciencia.
En alcoholics crónics pot originar Delirium tremens o la
síndrome de Korsakov.
L’alcohol traspassa
fàcilment la membrana
de la placenta i afecta
al fetus. En els fills de
mares consumidores
d’alcohol es pot
produir el síndrome
alcohòlic fetal (retard
mental, creixement
retardat, to muscular
baix)

6. 2.1. Depressors dels SNC
BARBITÚRICS
Els barbitúrics (hipnòtics i sendants), en dosis lleugeres, tenen un efecte similar a
l'embriaguesa alcohólica i, en dosis altes. poden ocasionar confusió mental greu o
símptomes psicótics (pérdua de contacte amb la realitat). La sobredosi pot causar el
coma o la mort. perqué produeixen parálisi dels centres cerebrals, reguladors de la
respiració.
Aquests sedants faciliten els efectes sináptics del neurotransmissor GABA i s'utilitzen
per a induir el son, controlar l'epilepsia o com a sedants preoperatoris.

7. 2.1. Depressors dels SNC
ANSIOLÌTICS
A final de la década dels seixanta, el químic Leo Sternbach va descobrir les
benzodiazepines. Unes són d'acció llarga i s'utilitzen com a ansiolítics: el diacepan
(Valium) i el clorazepat (Tranxilium), que alleugen l'ansietat i la por. D’altres són d'acció
curta, flunitracepan (Rohipnol), i s'utilitzen com a inductores del son i pels heroïnomans
per a combatre la síndrome d'abstinència.
Els ansiolítics serveixen per a combatre l'ansietat o alleujar el nerviosisme i l'estrés.
Encara que el seu poder addictiu és escás, amb dosis altes es pot generar dependencia
física.

8. 2.1. Depressors dels SNC
OPIACIS (estupefaents)
Les tres substancies més importants
derivades de l'opi són la morfina, la
codeïna i la tebaïna (alcaloïdes)
La morfina va ser descoberta el 1805 i
ha estat un dels analqésics més
utilitzats durant la historia per a
alleujar el dolor.
Durant el segle xx l'addicció als opiacis
ha girat entorn de l'heroïna, que el
1898 es va posar a la venda com a
medicament per a combatre la tos.
Resina de
l’adormidera, matèria
primera de l’opi

9. Fins al començaments del segle XX,
l’opi es podia comprar legalment i en
consumia en grans quantitats en
moltes parts del món, inclós Europa i
Norteamèrica.
El seu consum es feia per inhalació o
formant part de xarops, pastissos,
etc.
Fumadero d’opi a Nova York
2.1. Depressors dels SNC

10. 2.1. Depressors dels SNC
El 1914 es va prohibir el consum d’opi i
morfina a USA, però no de l’opiaci
semisintètic heroïna.
Es va comercialitzar com un analgèsic,
sense recepta i sense efectes addictius.
Es va prohibir el 1924.

11. EFECTE SEDANT EFECTE DE PLAER

12. •Els opiacis produeixen una alta tolerància, dependencia física i psicològica.
•La morfina produeix euforia, somnolència i alleujament del dolor, i quan se
n'interrormp la ingestió, l'addicte es torna hiperexcitable, deprimit i hipersensible al
dolor.
•L’heroïna produeix un intens plaer inicial que evoluciona cap a una eufòria serena i
somnolència.
•Els opiacis actuen sobre els receptors de les endorfines (o encefalines: substàncies
endògenes amb efectes semblants als opiacis sintètics)
•Els opiacis tenen pocs perills directes per a la salut física. La major part dels riscos són
indirectes (SIDA, hepatitis, adulteració,
•El fármac més utilitzat per a combatre l'addicció als opiacis és la metadona: substància
sintética derivada de l'opi, S'utilitza per al tractament de la dependencia a l'heroïna
2.1. Depressors dels SNC

13. 2.2. Estimulants dels SNC
AMFETAMINA
Les amfetamines acceleren l'ús dels recursos corporals i produeixen gran varietat
d'efectes conductuals: augmenten el rendiment, milloren el nivell d'alerta i
Combat la fatiga. A curt termini, permeten un esforc continuat sense descans ni
son, pero no subministren energia de forma mágica.
El seu consum prolongat produeix tolerancia, i dosis elevades produeixen
insomni, pérdua de pes i deteriorament de les condicions físiques i mentals.
Encara que el seu poder addictiu és escás, amb dosis altes es pot generar
dependencia física. També poden originar una pérdua de contacte amb la
realitat, coneguda com a psicosi amfetamínica: els usuaris afectats se senten
arnenaçats i pateixen deliris paranoïdes.

14. 2.2. Estimulants dels SNC
COCAÏNA
La cocaïna incrementa l'activitat de
les vies del cervell sensibles a dos
missatgers químics: la noradrenalina i
la dopamina .
Provoca sensacions d'eufória,
seguretat i benestar, i quan s'acaben
els seus efectes, el subjecte pot patir
trastorns del son, ansietat o
depressió. El consum massiu de
cocaïna (“atracón”) pot produir
psicosis cocaïnica (semblant a la
conducta esquizofrènica)
Té un alt potencial addictiu.
Aquest estimulant de l'SN
s’extreu de les fulles de la
planta de coca.
Crack, derivat de la cocaïna
de baix cost. Es fuma.
Efectes immediats, alt
poder addictiu

15. 2.2. Estimulants dels SNC

16. 2.3.Psicodislèptics
MDMA (éxtasi)
La metilendioximetamfetamina (MDMA) es va
descobrir el 1912, però la primera investigació
científica de MDMA en humans va ser feta el
1976.
La MDMA és una droga sintètica amb propietats
euforitzants, empatògenes (apertura emocional)
i al·Iucinógenes.
Els efectes són resultat de la seva acció sobre la
serotonina, noradrenalina i dopamina.
Pot provocar deshidratació, hipertèrmia, tensió
muscular, desmais i calfreds. També pot causar
confusió, depressió, problemes amb el son,
ansietat i paranoïa.

17. CANNABINOÏDES (marihuana i haixix)
La principal substancia química activa de la
marihuana és el tetrahidrocannabinol o THC,
un al·lucinoqen moderat.
A dosis baixes, els efectes són subtils i molt
influïts per la situació social (benestar,
expansió, despreocupació…).
A dosis altes es produeix alteració de la MCP,
dificultats en la conversa, irrealitat, alteració
del pensament, etc. Alguns han proposat el
concepte de síndrome de desmovitació.
El potencial addictiu és baix.
2.3.Psicodislèptics
Aquestes substancies són derivades de la
planta de cánem Cannabis sativa. La
marihuana es compon de les fulles i les
flors de la planta de cánern i el haixix és
un material resinós raspat de les fulles
del cannabis

18. SUBSTÀNCIES PSICODÈLIQUES
En aquest grup es troben substancies que alteren
la percepció sensorial i produeixen experiencies
peculiars: l'LSD (dietilamida de l'ácid lisèrqic), la
mescalina (obtinguda del peiot i molt utilitzada
pels indis mexicans) i la psilocibina.
Actuen sobre els receptors de la serotonina i la
noradrenalina.
Els efectes inclouen: visions, sinestèsia
(transmutació de les sensacions. El so es pot
experimentar com a visió. el tacte com a so, etc.),
potencial introspectivo,
2.3.Psicodislèptics
Paper impregnat amb LSD

19. Model d’autoestimulació intracraneal
= model animal per a les adiccions
El plaer és un reforç que
consolida una conducta
Efecte recompensa

20. CIRCUIT DE RECOMPENSA DEL CERVELL
Circuit dopaminèrgic

21. El AVT s'activa quan realitzem una tasca gratificant, conseqüentment
augmenta l'alliberament de dopamina en el NAc i l'activa. Les drogues
activen intensament a l'AVT, promovent una major alliberament de
dopamina i facilitant una major sensació agradable