SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 57
Tema 1: Estudiant l’ecologia




                               1
Tema 1: Estudiant l’ecologia
                  1. Ecosistemes
                  2. Factors ambientals
                  3. La radiació solar
                  4. El principi de l’energia
                  5. El substrat de la vida
                     terrestre
                  6. El substrat de la vida
                     aquàtica
                  7. El medi aeri
                  8. La teoria Gaia
                  9. Els organismes en el medi
                  10.Factors del clima i factors
                     del substrat
                  11.Les muntanyes
                                                   2
Tema 1: Estudiant l’ecologia
     1.1 Ecosistemes
                           Ecosistema o
                          Sistema natural




    BIOTOP                                  BIOCENOSI
(Factors ambiental abiòtics)                (Factors ambientals biòtics)




                                                                     3
1.1 Ecosistemes
                                    ECOTONS: zones de transició
                                    entre dos ecosistemes.
       Ecosistema    Ecosistema     Espècies EURIOIQUES
           1             2




     Ecosistema 3
                     Ecosistema 4




Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per éssers vius
relacionats entre ells (biocenosi) i amb el medi que habiten en un
lloc determinat (biòtop) i, per tant, determinats per una sèrie de   4
factors abiòtics (físics i químics)
1.2 Factors ambientals

                                     Mateixa
                                     espècie



                   Medi                              Substrat

                                     Individu


Factors biòtics
                       FACTORS                  Diferent
                     fisicoquímics              espècie
Factors abiòtics
                                                                5
1.2 Factors ambientals
Límits de tolerància són els valors màxims i mínims que
els organismes poden tolerar generant una amplitud de
tolerància. Si un factor supera els límits en un moment
determinat es diu que és un factor limitant.




              Esteno-: gran estretor de tolerància        6
1.2 Factors ambientals.
             Experimentació

                                         RECERCA
                                        ECOLÒGICA

                                      INVESTIGACIÓ




                                    3.
    1.           2.                                                  5.
                              Canviar només                                       6.
 Hipòtesi    Homogeneitat                             4.           Taula i
                                1 variable                                     Extraure
Què estem    De materials i                     Fer un Control     gràfica
                              Mantenir altres                                 conclusions
estudiant?     mostres                            PLACEBO         VARIABLE
                                VARIABLE                                     ESTADÍSTICA
 Pregunta     RÈPLIQUES                                          DEPENDENT
                              INDEPENDENT


                                                                                    7
1.3 La radiació solar
        Pot ser:
        1. Reflectida o ALBEDO: no arribarà a
           escalfar la Terra. La pols, neu, núvols,
           la pròpia terra, etc. tenen albedos
           diferents

        2. Absorbida atmosfèricament: l’ozó
           estratosfèric retindrà UV i altres
           radiacions ionitzants; als gasos
           hivernacle (H2O, CO2, CH4) l’infraroig

        3. Arribar a la superfície: depèn de latitud
           i altitud que reflectirà més o menys, o
           absorbirà i després desprendrà en
                                                 8
           calor
1.3 La radiació solar




Radiacions ionitzants: amb         Radiacions infraroges:
energia per canviar l’estructura   energia insuficient per
del DNA                            processos biològics       9
1.4 El principi de l’energia
Fotosíntesi: A partir de matèria inorgànica no assimilable
(CO2) i assimilable (H2O, NO3-, PO43-) i altres sals minerals...
amb energia lluminosa es fabrica matèria orgànica on
l’energia s’emmagatzema en enllaços químics




                                                               10
1.4 El principi de l’energia




En els cloroplasts es produiran aquests processos fonamentals
                                                        11
1.5 El substrat de la vida terrestre




    Un terreny calcari (CO3Ca) aportarà calci, un terreny
              granític (silícic) aportarà acidesa           12
1.6 El substrat de la vida aquàtica




 Tant l’atmosfera com la hidrosfera redistribuiran l’energia
   rebuda del Sol, a una velocitat diferent, així com els
              nutrients, el CO2, l’O2 i les sals               13
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                    Els oceans
                                       Regulació tèrmica:
                                       L’elevada calor
                                       específica de l’aigua fa
                                       que després de l’estiu
                                       (l’aigua està molt
                                       escalfada) i si hi ha
                                       llevantada o gota freda
                                       es poden formar
                                       tempestes o temporals

                                      Les corrents marines
Els oceans ocupen el 71% de la        (superficials i profundes)
superfície terrestre amb una fondària redistribueixen també la
mitjana de 4.000m                     calor
                                                            14
1.6 El substrat de la vida aquàtica
             Els oceans
              L’aigua de mar fonamentalment està formada per
              clorur sòdic (Cl Na) i de magnesi (Cl Mg) i pobres
              en calci.

              Aquestes sals provenen del transport de material
              continental o de l’aportació de fenòmens volcànics
              marins (derivats del sofre)

              La concentració de sals depèn de:
              • Temperatura (la solubilitat augmenta amb la
              temperatura)
              • Processos evaporatius (l’evaporació elimina
              només l’aigua, no la sal)
              • Processos de congelació (la congelació afecta
              únicament a l’aigua)
              • Processos d’aportació d’aigua dolça continental
                                                           15
1.6 El substrat de la vida aquàtica
             Els oceans
                          Densitat:

                          La densitat canvia si canvia
                          la temperatura

                            Temperatura    Densitat

                          Per què en

                            Temperatura    Volum

                          Com si canvia la salinitat
                          (massa)

                             Salinitat     Densitat
                                                       16
1.6 El substrat de la vida aquàtica
             Els oceans
                          Circulació marina

                          Depèn de:

                          1. Densitat
                          2. Vent
                             * Intensitat
                             * Durada
                             * Fetch (recorregut)
                          3. Força de Coriolis
                             (desvien a la dreta)
                          4. Morfologia litosfèrica


                                                      17
1.6 El substrat de la vida aquàtica
             Els oceans

                    Afloraments d’aigües profundes

                    Característiques:

                    1. Baixa temperatura de l’aigua i
                       de l’aire. Zones anticiclòniques
                       amb terres blanques (estèrils)
                       però amb guano. Cab blanc
                    2. Riques en nutrients amb gran
                       quantitat de plàncton

                    Localització: Califòrnia, Perú,
                      Sàhara
                                                      18
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                          Els oceans
Renovació i estancament
Calcula el balanç hídric del mediterrani
   Mediterrani:             Superfície     1.150·103 km2
                            Precipitació        700 l/m2·any
                            Rius                300 Km3
                            Evaporació     1,32·106 Hm3




                                                               19
                                           Balanç = -215 Km3
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                      Els oceans
Renovació i estancament
L’aparició de capes amb forta variació (-clines) provoca
dificultats amb el intercanvi d’aigua superficial i profunda




                                                               20
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                     Els oceans
Sedimentació continuada
Els materials (S, P, Si, Ca, Mg, Al, etc.) si s’incorporen a
éssers precipiten abans i s’incorporen al sòl marí a l’espera de
ser retornats a l’aigua o superfície




                                         Plàncton, ja sigui fito- o
                                         zoo- requereixen uns
                                         nutrients mínims per
                                         desenvolupar-se o
                                         realitzar les seves
                                         funcions             21
1.6 El substrat de la vida aquàtica
             Els oceans
                          La concentració d’oxigen
                          atmosfèric es considera
                          constant no així en el
                          mar o als oceans que ve
                          donada per un conjunt
                          de processos:
                          1. Activitat fotosintètica
                          2. Consum dels peixos
                          3. Degradació matèria
                             orgànica
                          4. Renovació de l’aigua
                             per el vent o corrents
                          5. Temperatura
                                                   22
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                   Els oceans
Gasos en dissolució: al contrari que en les sals, en augmentar
la temperatura disminueix la solubilitat

                                     CO2 + H2O


                                       H2CO3


                                   HCO3- + CO32-
                                  La presència d’àcid carboni
                                  provocarà el procés de dissolució
                                  de carbonats o karstificació

H2CO3 + CaCO3              2HCO3- + Ca2+                       23
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                      La salinitat
                            És la concentració de sals minerals que hi ha
                            en un medi. És molt important per la distribució
                            dels individus en el medi aquàtic:
                            •Aigua dolça <0,2 g/l
                            •Aigua salada
Osmosi: procés de difusió d’aigua a través d’una membrana
semipermeable des de la zona menys concentrada (hipotònica) a la més
concentrada (hipertònica)




                                                                      24
1.6 El substrat de la vida aquàtica
                     La salinitat




La salinitat en el mar mort és de 350 gr/litre, quan el normal
d’una aigua oceànica és de uns 35 gr/litre
                                                                 25
1.6 El substrat de la vida aquàtica
        Adaptacions a la salinitat
                            Els organismes que no tenen
                            la capacitat de regular la
                            concentració de sals del seu
                            interior s’anomenen
                            poiquilosmòtis (halins) o
                            pecilosmòtics

                            Els que si ho poden fer com
                            (anguiles i salmons)
                            s’anomenen homeosmòtics.
                            Això ho aconsegueixen fent
                            una despesa energètica
                            important.

                                                     26
1.6 El substrat de la vida aquàtica
              Els llacs




                                      27
1.7 El medi aeri
                  L’atmosfera

                                       L’atmosfera reté gasos al
                                       voltant de la superfície.

                                       Composició de l’aire en
                                       capa troposfèrica (aprox):
                                       Nitrogen      78 %
                                       Oxigen        21 %
                                       Argó           1%
                                       Traces d’altres
                                       CO2           0,037 %

La densitat disminueix amb alçada
* 5.000 m     50% de l’aire (és difícil la respiració humana)
* 12.000 m per sobre només queda un 25% de l’aire               28
1.7 El medi aeri
                L’atmosfera




En alçada la concentració o pressió parcial d’oxigen
disminueix; a 6.000m és del 50%, això provoca una
anòxia. Les primeres cèl·lules que ho noten són les
neurones, que en pocs segons sense oxigen moren i
deixen uns espais buits en el cervell
                                                       29
1.7 El medi aeri
   L’atmosfera

                 Capes:

                 Troposfera: on es
                 desenvolupen els fenòmens
                 atmosfèrics com la formació
                 de núvols, moviments verticals
                 de l’aire i un descens de
                 temperatura fins -56oC

                 Estratosfera: Capa d’ozó on
                 es retenen els raigs UV, els
                 moviments de l’aire són
                 horitzontals i la temperatura es
                 recupera                     30
1.7 El medi aeri
                  L’atmosfera
Ozó estratosfèric
L’ozó (O3) que s’ha format quan s’ha ionitzat l’oxigen amb llum
per sota de 200nm, té la capacitat de retenir els UVb i UVc
(200-300nm) encara que deixa passar l’UVa en bona part.
Quanta més radiació ... més ozó (estiu i equador)


                                       Algunes substàncies
                                       molt estables (CFC)
                                       tenen capacitat per
                                       destruir l’ozó i, en
                                       conseqüència augmentar
                                       la possibilitat de
                                       melanomes o càncers de
                                       pell                 31
1.7 El medi aeri
     L’atmosfera
Hivernacle imprescindible
Alguns gasos (gasos hivernacle) tenen la
capacitat de no retenir les longituds d’ona
curtes, però si les llargues calòriques
aconseguint que la temperatura del planeta
sigui de mitjana 15oC i no -27oC
        H2O: La presència d’humitat disminueix el
        contrast tèrmic

        CO2:Prové de les combustions, la
        fotosíntesi el retira de l’atmosfera

        CH4: metabolisme d’animals i altres

        N2O: adobs en anaerobiosi
                                               32
1.7 El medi aeri
                         L’atmosfera
Activitat humana i increment de CO2
És inqüestionable que des de 1850 hi ha un augment de CO 2
atmosfèric.
Això és degut a un desenvolupament insostenible provocat per
l’abús de combustibles fòssils.

L‘anomenat canvi climàtic és una hipòtesi sostinguda per
moltes associacions per la qual l’augment de CO2 és el causant
de molts dels desastres i efectes ambientals que s’observen:
• Desglaçament de l’Àrtic i pèrdua de glaceres continentals
• Augments de temperatures, incendis, tornados, etc.



                                                          33
1.7 El medi aeri
                            L’atmosfera
                                 Radiació reflectida
                                 Albedo: percentatge de la llum
                                 que és reflectida i no absorbida
                                 Boscos: 6-20%
                                 Oceans: 5-10%
                                 Neu: 40-85%
                                 Zones sense vegetació: 15-30%




                                                             34
Pinatubo 1991, 15 de juny          Tempesta de sorra
1.7 El medi aeri
                         L’atmosfera




Moviments a l’atmosfera
Que l’atmosfera estigui composada de gasos permet un
equilibri més ràpid de la calor que en els oceans. Això genera
unes zones anticiclòniques i d’altres ciclòniques o depressions
                                                            35
1.8 Teoria de Gàia




Gàia: és una proposta de James Lovelock en la que
considera a la Terra, un ésser viu amb capacitat de
autoregulació, però que es pot posar malalta, atacar o morir.
Així la Terra pot defensar-se de l’espècie desestabilitzadora:
l’home                                                      36
1.9 Els organismes en el medi




                                              Coloració críptica

Dins d’una espècie hi ha individus que, donades unes
condicions ambientals, estan més ben adaptats que altres,
aquest primers s’alimentaran millor, seran més forts i es
reproduiran més (major potencial biològic); als altres seran
                                                             37
seleccionats (eliminats)
1.9 Els organismes en el medi
Els vegetals com exemple:
Depenen dels diferents factors ambientals abiòtics (llum,
temperatura, humitat, nutrients) hi haurà uns determinats
vegetals que permetran que hi hagi altres éssers vius




                                                            38
1.9 Els organismes en el medi
                                  Límits de tolerància:
                                  Cada espècie té uns límits de
                                  tolerància que són la suma dels
                                  límits de tolerància de cada
                                  individu de la població.

                                  Les espècies que
                                  aconsegueixen viure en
                                  ambients molt difícils se’ls
                                  anomena extremòfils




Riu Tinto amb gran quantitat de
contaminació                                                     39
1.9 Els organismes en el medi
                 La llei del mínim diu que el
                 nutrient que es troba menys
                 disponible és el que limita la
                 producció, encara que els altres
                 estiguin en quantitats suficients.

                 La distribució d’una espècie
                 estarà controlada pel factor
                 ambiental per el què l’organisme
                 tingui un rang d’adaptabilitat o
                 control més estret.

                 La mancança de P provoca l’estat
                 de la planta CK
                                                40
1.9 Els organismes en el medi
Amplia tolerància, estret creixement òptim:
Hi ha espècies eurioiques (euri- vol dir ampli i esteno- estret)
que com podem viure en molts llocs no sempre estan en el lloc
òptim i en conseqüència entren en competència i solen sortir
perden davant d’espècies especialistes i no generalistes




 Les carpes si no tenen competència poden desenvolupar-se
                 molt com aquesta de 120 kg            41
1.9 Els organismes en el medi
 Temperatura:


* A temperatures baixes cal no perdre molta energia doncs fa
falta per mantenir la temperatura corporal: letàrgia i baixa
mobilitat .
* A temperatures altes: gran pèrdua d’aigua per mantenir el cos
fred. Un cop de calor pot provocar la desnaturalització de
proteïnes i la mor: transpiració



                             En altes temperatures es pot
                             perdre molta aigua, cal:
                              - fulles molt primes
                              - estructures carnoses de
                             magatzem d’aigua.              42
1.9 Els organismes en el medi
  Temperatura




Fred:                                         Calor:
• Possibilitat de formació de cristalls que   • Desnaturalització de proteïnes
trenquin cèl·lules                            • Despesa d’aigua alta (petits amb gran
• Despesa energètica baixa (gran amb          superfície). Regla de Bergmann
baixa superfície). Regla de Bergmann          • No acumulació de greix
• Acumulació de greix                         • Apèndix grans (transpiració). Regla
• Apèndix petits (no perdre calor).Regla      d’Allen
d’Allen                                       • Nocturnitat
• Letargia                                    • Magatzems d’aigua
• Migració                                    • De sang freda                      43
• Homeoterms
1.9 Els organismes en el medi
 Llum


                                         La llum és necessària per
                                         la fotosíntesi. Algunes no
                                         admeten gran lluminositat
                                         (esciòfiles) i tenen les
                                         fulles en disposició per
                                         captar la màxima llum
                                         possible doncs viuen en
                                         estrats inferiors. Alguns
                                         individus com les acàcies
Moltes acàcies tenen aquesta propietat   presenten fototropisme


                                                              44
1.9 Els organismes en el medi
Llum



                  Altres són heliòfiles i prefereixen la
                  màxima insolació posssible, tenen
                  tendència a ocupar els estrats
                  superiors.

                  En el mar també hi ha estrats entre 0 i
                  200m de profunditat (zona fòtica). En la
                  zona afòtica no podem trobar
                  organismes fotosintètics.




                                                      45
1.9 Els organismes en el medi
Llum


                     El color que nosaltres observem
                     correspon a aquella longitud d’ona
                     de llum visible que és reflectida pel
                     cos. El color negre és un pigment
                     que absorbeix totes les longituds
                     d’ona visibles; el blanc els reflexa
                     tots
                     La llum és cada vegada més
                     poca i únicament poden passar
                     alguns raigs que poden ser
                     insuficients en la selva tropical
                     per què hi existeixin estrats
                     vegetals inferiors                  46
1.9 Els organismes en el medi
Llum

                Coloració críptica : és la que permet
                confondre’s amb el medi.

                Coloració mimètica : quan al que s’imita és un
                organisme perillós sense ser-ho

                Coloració aposemàtica : és una coloració
                vistosa i contrastada que exhibeixen alguns
                animals per advertir de la seva perillositat o que
                són verinosos




                                                                47
1.9 Els organismes en el medi
Humitat

És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.

Humitat absoluta: és la quantitat real que hi ha i s’expressa en gr/m3

Humitat relativa : és la relació entre l’aigua que hi ha i la màxima que
hi podria haver-hi en aquelles condicions de pressió i temperatura;
s’expressa en %




 Transpiració: procés                 Evaporació: procés físic que es
 biològic de pèrdua d’aigua per       dóna en l’aigua lliure
                                                                       48
 refrigerar-lo
1.9 Els organismes en el medi
 Humitat
Es considera un terreny àrid quan la
precipitació és menor de 200L/m2·any . En
aquest cas les necessitats hídriques no
estan assegurades.

Les plantes adaptades a suportar l’aridesa
s’anomenen Xeròfites. Si acumulen aigua:
suculentes.
Tipus de Xeròfits:
• Caducifolis facultatius: plantes amb fulles
que es panseixen o cauen si no hi ha aigua
• Escleròfils: plantes de fulles petites i
dures inclòs espines (defensa)
• Estenohídrics: plantes que tanquen
estomes, tenen pilositat al revers i
s’enllustren en cera per fer-se més
impermeables.
                                                49
1.9 Els organismes en el medi
Humitat

                        Els organismes vius tenen
                        porus o estomes ( si són
                        vegetals), per poder controlar
                        la sortida d’aigua. Una pèrdua
                        elevada pot representar la mor
                        de l’individu.

                        Aquests són molt nombrosos
                        amb individus que poden
                        perdre gran quantitat (com les
                        plantes higròfites de zones
                        molt humides) i són molt baixos
                        i envoltats de pèls en plantes
                        xeròfites
                                                    50
1.9 Els organismes en el medi
Humitat




                                51
1.9 Els organismes en el medi
Humitat

                      Alguns éssers tenen una coberta
                      molt humida i llefiscosa per
                      facilitar la transpiració, com els
                      que realitzen la respiració cutània
                      (salamandra)



                      Altres posseeixen estructures
                      rígides, superposades per evitar al
                      màxim les pèrdues d’aigua com
                      les escates dels rèptils


                                                      52
1.9 Els organismes en el medi
Humitat

                    Altres estructures serveixen per crear
                    un microambient que retingui la
                    humitat i disminueixi la pèrdua
                    d’aigua

                    Els artròpodes tenen una coberta
                    quitinosa que aïlla el cos del medi
                    extern




                                                      53
1.10 Factors del clima i factors del
               substrat
                                  Els factors climàtics més
                                     importants són:
                                  1. Temperatura
                                  2. Precipitació

                                  Els factors del substrat són
                                  1. Altitud
                                  2. Orientació
                                  3. Tipus de sòl
                                  4. Proximitat a l’aigua




Climograma on la precipitació és el doble de la temperatura   54
1.10 Factors del clima i factors del
               substrat




Tibidabo. Material pissarra (argila   Garraf. Material calcari (bàsic)molt
metamòrfica) molt fissurable i        impermeable, però karstificables,
impermeable però amb falles que       procés que permet la sortida molt
retenen aigua. Una mica àcides.       ràpida de l’aigua.
El Montseny també és àcid
(silícic)
                                                                         55
1.11 Muntanyes
         Obagues: cara nord
         • Més fredes
         • Més humides
         • Menys insolació




         Solanes: cara sud
         • Més escalfades
         • Més seques
         • Més insolació      56
1.11 Muntanyes
      Ascensió orogràfica: Conegut
      com efecte Föhn que produeix
      un vent (Fogony o traganeu)
      que posa nerviós a la gent i al
      bestiar i té efectes nocius.
      L’aire sec té un gradient
      vertical de temperatura (GVT)
      de 1oC/100m, mentre que quan
      està 100% d’humitat el GVT
      és de 0,5oC/100m doncs l’aire
      rep el calor latent de
      condensació de l’aigua


                                  57

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Introduction to Earth Science
Introduction to Earth ScienceIntroduction to Earth Science
Introduction to Earth Science
phspsquires
 

Mais procurados (20)

La litosfera
La litosferaLa litosfera
La litosfera
 
Isostasia
IsostasiaIsostasia
Isostasia
 
Ii. c. endogenic processes
Ii. c. endogenic processesIi. c. endogenic processes
Ii. c. endogenic processes
 
Introduction to Earth Science
Introduction to Earth ScienceIntroduction to Earth Science
Introduction to Earth Science
 
Estructura y dinámica de la tierra
Estructura y dinámica de la tierraEstructura y dinámica de la tierra
Estructura y dinámica de la tierra
 
Plutons (plutonic rock)
Plutons (plutonic rock)Plutons (plutonic rock)
Plutons (plutonic rock)
 
Oladimeji evaporite presentation
Oladimeji evaporite presentationOladimeji evaporite presentation
Oladimeji evaporite presentation
 
Geomagnetism of earth.
Geomagnetism of earth.Geomagnetism of earth.
Geomagnetism of earth.
 
Evolution of Planet Earth and Life
Evolution of Planet Earth and LifeEvolution of Planet Earth and Life
Evolution of Planet Earth and Life
 
Hotspots
HotspotsHotspots
Hotspots
 
9.tectónica de placas
9.tectónica de placas9.tectónica de placas
9.tectónica de placas
 
Volcanic products (2)
Volcanic products (2)Volcanic products (2)
Volcanic products (2)
 
1
11
1
 
Oceanic crust and its life cycle
Oceanic crust and its life cycleOceanic crust and its life cycle
Oceanic crust and its life cycle
 
Unit1 Plate Tectonics
Unit1 Plate TectonicsUnit1 Plate Tectonics
Unit1 Plate Tectonics
 
Hydrochemistry and groundwater quality assessment of dantewada district, chha...
Hydrochemistry and groundwater quality assessment of dantewada district, chha...Hydrochemistry and groundwater quality assessment of dantewada district, chha...
Hydrochemistry and groundwater quality assessment of dantewada district, chha...
 
The Universe; What's Beyond?
The Universe; What's Beyond?The Universe; What's Beyond?
The Universe; What's Beyond?
 
Earth's subsystems
Earth's subsystemsEarth's subsystems
Earth's subsystems
 
Basins sedimentarys
Basins sedimentarysBasins sedimentarys
Basins sedimentarys
 
History and formation of the Earth (Presentation #2 Bilogy L2 project)
History and formation of the Earth (Presentation #2 Bilogy L2 project)History and formation of the Earth (Presentation #2 Bilogy L2 project)
History and formation of the Earth (Presentation #2 Bilogy L2 project)
 

Destaque

лермонтов шүлэгчийн үхэл
лермонтов шүлэгчийн үхэллермонтов шүлэгчийн үхэл
лермонтов шүлэгчийн үхэл
rentsenkhandj
 
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบี
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบีความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบี
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบี
Pheeranan Thetkham
 
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ย
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ยความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ย
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ย
Pheeranan Thetkham
 
หน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์ บี
หน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์  บีหน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์  บี
หน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์ บี
Pheeranan Thetkham
 
далай түрлээ
далай түрлээдалай түрлээ
далай түрлээ
Ulzi Ulzii
 
Struktur data
Struktur dataStruktur data
Struktur data
adhhal88
 
Разработка модели процесса от заявки до рассвета
Разработка модели процесса от заявки до рассветаРазработка модели процесса от заявки до рассвета
Разработка модели процесса от заявки до рассвета
Ольга Правук
 
Tobas herria
Tobas herriaTobas herria
Tobas herria
mtenesit
 

Destaque (20)

Ecologia adaptacions
Ecologia adaptacionsEcologia adaptacions
Ecologia adaptacions
 
Mendel
MendelMendel
Mendel
 
Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
Waiting Turkey
Waiting Turkey Waiting Turkey
Waiting Turkey
 
лермонтов шүлэгчийн үхэл
лермонтов шүлэгчийн үхэллермонтов шүлэгчийн үхэл
лермонтов шүлэгчийн үхэл
 
Meritnation- India’s Leading Online Education Company, Jaipur Centre Launch
Meritnation- India’s Leading Online Education Company, Jaipur Centre LaunchMeritnation- India’s Leading Online Education Company, Jaipur Centre Launch
Meritnation- India’s Leading Online Education Company, Jaipur Centre Launch
 
Tania groupon
Tania grouponTania groupon
Tania groupon
 
Как обеспечить наличие товаров и сократить запасы в розничных магазинах: опыт...
Как обеспечить наличие товаров и сократить запасы в розничных магазинах: опыт...Как обеспечить наличие товаров и сократить запасы в розничных магазинах: опыт...
Как обеспечить наличие товаров и сократить запасы в розничных магазинах: опыт...
 
Street Games USA Rules Book
Street Games USA Rules BookStreet Games USA Rules Book
Street Games USA Rules Book
 
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบี
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบีความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบี
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตบี
 
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ย
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ยความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ย
ความรู้เกี่ยวกับอินเทอร์เน็ตดุ่ย
 
หน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์ บี
หน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์  บีหน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์  บี
หน่วยประมวลผลของเครื่องคอมพิวเตอร์ บี
 
Corporate presentation
Corporate presentationCorporate presentation
Corporate presentation
 
테크앤로 소개 140629
테크앤로 소개 140629테크앤로 소개 140629
테크앤로 소개 140629
 
далай түрлээ
далай түрлээдалай түрлээ
далай түрлээ
 
Struktur data
Struktur dataStruktur data
Struktur data
 
Programa coloquio patrimonio_corregido
Programa coloquio patrimonio_corregidoPrograma coloquio patrimonio_corregido
Programa coloquio patrimonio_corregido
 
Разработка модели процесса от заявки до рассвета
Разработка модели процесса от заявки до рассветаРазработка модели процесса от заявки до рассвета
Разработка модели процесса от заявки до рассвета
 
Nukak
NukakNukak
Nukak
 
Tobas herria
Tobas herriaTobas herria
Tobas herria
 

Semelhante a Tema 1 estudiant_l_ecologia

Ecosfera
EcosferaEcosfera
Ecosfera
EVAMASO
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
tiotavio
 
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Moty Martell
 
Tema 3 funcionament_dels_sistemes_naturals
Tema 3 funcionament_dels_sistemes_naturalsTema 3 funcionament_dels_sistemes_naturals
Tema 3 funcionament_dels_sistemes_naturals
David Escofet Marías
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologia
jalturgell
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
tiotavio
 
Presentacio canvi climatic
Presentacio canvi climaticPresentacio canvi climatic
Presentacio canvi climatic
Joel Sans
 

Semelhante a Tema 1 estudiant_l_ecologia (20)

Ecosfera
EcosferaEcosfera
Ecosfera
 
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
Unitat 6 (II). Estructura i dinàmica dels ecosistemes(II)
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
Síntesis final canvi climàtic
Síntesis final canvi climàticSíntesis final canvi climàtic
Síntesis final canvi climàtic
 
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Dinàmica dels ecosistemes. CAT
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
Tema 3 funcionament_dels_sistemes_naturals
Tema 3 funcionament_dels_sistemes_naturalsTema 3 funcionament_dels_sistemes_naturals
Tema 3 funcionament_dels_sistemes_naturals
 
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
 
L'atmosfera
L'atmosferaL'atmosfera
L'atmosfera
 
Adaptacions
AdaptacionsAdaptacions
Adaptacions
 
Naturals ppt
Naturals pptNaturals ppt
Naturals ppt
 
Tema 2 L'atmosfera
Tema 2 L'atmosferaTema 2 L'atmosfera
Tema 2 L'atmosfera
 
El medi ambient natural
El medi ambient naturalEl medi ambient natural
El medi ambient natural
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologia
 
T1 Edafologia AG1012
T1 Edafologia AG1012T1 Edafologia AG1012
T1 Edafologia AG1012
 
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímicsUnitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
Unitat 7. Dinàmica dels ecosistemes. Cicles biogeoquímics
 
Adaptacions
AdaptacionsAdaptacions
Adaptacions
 
Presentacio canvi climatic
Presentacio canvi climaticPresentacio canvi climatic
Presentacio canvi climatic
 
La Salut de Gaia per Iara i Ivan
La Salut de Gaia per Iara i IvanLa Salut de Gaia per Iara i Ivan
La Salut de Gaia per Iara i Ivan
 

Mais de David Escofet Marías (13)

Inmunologia 01
Inmunologia 01Inmunologia 01
Inmunologia 01
 
Tema 23 inmunologia
Tema 23 inmunologiaTema 23 inmunologia
Tema 23 inmunologia
 
Microbiologia
MicrobiologiaMicrobiologia
Microbiologia
 
Microbiologia virus
Microbiologia virusMicrobiologia virus
Microbiologia virus
 
Microbiologia bacteris
Microbiologia bacterisMicrobiologia bacteris
Microbiologia bacteris
 
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacionsTema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
 
Tema 16 teoria cel·lular i virus
Tema 16 teoria cel·lular i virusTema 16 teoria cel·lular i virus
Tema 16 teoria cel·lular i virus
 
Tema 14 mutacions
Tema 14 mutacionsTema 14 mutacions
Tema 14 mutacions
 
Tema 15 transcripio i traduccio
Tema 15 transcripio i traduccioTema 15 transcripio i traduccio
Tema 15 transcripio i traduccio
 
Tema 17 18-19 ciclo celular mitosis meiosis ciclo biologico presentacion
Tema 17 18-19 ciclo celular mitosis meiosis  ciclo biologico presentacionTema 17 18-19 ciclo celular mitosis meiosis  ciclo biologico presentacion
Tema 17 18-19 ciclo celular mitosis meiosis ciclo biologico presentacion
 
Tema 19 reproduccin celular
Tema 19 reproduccin celularTema 19 reproduccin celular
Tema 19 reproduccin celular
 
Tema 14 duplicacio adn
Tema 14 duplicacio adnTema 14 duplicacio adn
Tema 14 duplicacio adn
 
Tema 22 evolucio resumit
Tema 22 evolucio resumitTema 22 evolucio resumit
Tema 22 evolucio resumit
 

Tema 1 estudiant_l_ecologia

  • 1. Tema 1: Estudiant l’ecologia 1
  • 2. Tema 1: Estudiant l’ecologia 1. Ecosistemes 2. Factors ambientals 3. La radiació solar 4. El principi de l’energia 5. El substrat de la vida terrestre 6. El substrat de la vida aquàtica 7. El medi aeri 8. La teoria Gaia 9. Els organismes en el medi 10.Factors del clima i factors del substrat 11.Les muntanyes 2
  • 3. Tema 1: Estudiant l’ecologia 1.1 Ecosistemes Ecosistema o Sistema natural BIOTOP BIOCENOSI (Factors ambiental abiòtics) (Factors ambientals biòtics) 3
  • 4. 1.1 Ecosistemes ECOTONS: zones de transició entre dos ecosistemes. Ecosistema Ecosistema Espècies EURIOIQUES 1 2 Ecosistema 3 Ecosistema 4 Un ecosistema és una unitat funcional constituïda per éssers vius relacionats entre ells (biocenosi) i amb el medi que habiten en un lloc determinat (biòtop) i, per tant, determinats per una sèrie de 4 factors abiòtics (físics i químics)
  • 5. 1.2 Factors ambientals Mateixa espècie Medi Substrat Individu Factors biòtics FACTORS Diferent fisicoquímics espècie Factors abiòtics 5
  • 6. 1.2 Factors ambientals Límits de tolerància són els valors màxims i mínims que els organismes poden tolerar generant una amplitud de tolerància. Si un factor supera els límits en un moment determinat es diu que és un factor limitant. Esteno-: gran estretor de tolerància 6
  • 7. 1.2 Factors ambientals. Experimentació RECERCA ECOLÒGICA INVESTIGACIÓ 3. 1. 2. 5. Canviar només 6. Hipòtesi Homogeneitat 4. Taula i 1 variable Extraure Què estem De materials i Fer un Control gràfica Mantenir altres conclusions estudiant? mostres PLACEBO VARIABLE VARIABLE ESTADÍSTICA Pregunta RÈPLIQUES DEPENDENT INDEPENDENT 7
  • 8. 1.3 La radiació solar Pot ser: 1. Reflectida o ALBEDO: no arribarà a escalfar la Terra. La pols, neu, núvols, la pròpia terra, etc. tenen albedos diferents 2. Absorbida atmosfèricament: l’ozó estratosfèric retindrà UV i altres radiacions ionitzants; als gasos hivernacle (H2O, CO2, CH4) l’infraroig 3. Arribar a la superfície: depèn de latitud i altitud que reflectirà més o menys, o absorbirà i després desprendrà en 8 calor
  • 9. 1.3 La radiació solar Radiacions ionitzants: amb Radiacions infraroges: energia per canviar l’estructura energia insuficient per del DNA processos biològics 9
  • 10. 1.4 El principi de l’energia Fotosíntesi: A partir de matèria inorgànica no assimilable (CO2) i assimilable (H2O, NO3-, PO43-) i altres sals minerals... amb energia lluminosa es fabrica matèria orgànica on l’energia s’emmagatzema en enllaços químics 10
  • 11. 1.4 El principi de l’energia En els cloroplasts es produiran aquests processos fonamentals 11
  • 12. 1.5 El substrat de la vida terrestre Un terreny calcari (CO3Ca) aportarà calci, un terreny granític (silícic) aportarà acidesa 12
  • 13. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Tant l’atmosfera com la hidrosfera redistribuiran l’energia rebuda del Sol, a una velocitat diferent, així com els nutrients, el CO2, l’O2 i les sals 13
  • 14. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Regulació tèrmica: L’elevada calor específica de l’aigua fa que després de l’estiu (l’aigua està molt escalfada) i si hi ha llevantada o gota freda es poden formar tempestes o temporals Les corrents marines Els oceans ocupen el 71% de la (superficials i profundes) superfície terrestre amb una fondària redistribueixen també la mitjana de 4.000m calor 14
  • 15. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans L’aigua de mar fonamentalment està formada per clorur sòdic (Cl Na) i de magnesi (Cl Mg) i pobres en calci. Aquestes sals provenen del transport de material continental o de l’aportació de fenòmens volcànics marins (derivats del sofre) La concentració de sals depèn de: • Temperatura (la solubilitat augmenta amb la temperatura) • Processos evaporatius (l’evaporació elimina només l’aigua, no la sal) • Processos de congelació (la congelació afecta únicament a l’aigua) • Processos d’aportació d’aigua dolça continental 15
  • 16. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Densitat: La densitat canvia si canvia la temperatura Temperatura Densitat Per què en Temperatura Volum Com si canvia la salinitat (massa) Salinitat Densitat 16
  • 17. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Circulació marina Depèn de: 1. Densitat 2. Vent * Intensitat * Durada * Fetch (recorregut) 3. Força de Coriolis (desvien a la dreta) 4. Morfologia litosfèrica 17
  • 18. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Afloraments d’aigües profundes Característiques: 1. Baixa temperatura de l’aigua i de l’aire. Zones anticiclòniques amb terres blanques (estèrils) però amb guano. Cab blanc 2. Riques en nutrients amb gran quantitat de plàncton Localització: Califòrnia, Perú, Sàhara 18
  • 19. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Renovació i estancament Calcula el balanç hídric del mediterrani Mediterrani: Superfície 1.150·103 km2 Precipitació 700 l/m2·any Rius 300 Km3 Evaporació 1,32·106 Hm3 19 Balanç = -215 Km3
  • 20. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Renovació i estancament L’aparició de capes amb forta variació (-clines) provoca dificultats amb el intercanvi d’aigua superficial i profunda 20
  • 21. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Sedimentació continuada Els materials (S, P, Si, Ca, Mg, Al, etc.) si s’incorporen a éssers precipiten abans i s’incorporen al sòl marí a l’espera de ser retornats a l’aigua o superfície Plàncton, ja sigui fito- o zoo- requereixen uns nutrients mínims per desenvolupar-se o realitzar les seves funcions 21
  • 22. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans La concentració d’oxigen atmosfèric es considera constant no així en el mar o als oceans que ve donada per un conjunt de processos: 1. Activitat fotosintètica 2. Consum dels peixos 3. Degradació matèria orgànica 4. Renovació de l’aigua per el vent o corrents 5. Temperatura 22
  • 23. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els oceans Gasos en dissolució: al contrari que en les sals, en augmentar la temperatura disminueix la solubilitat CO2 + H2O H2CO3 HCO3- + CO32- La presència d’àcid carboni provocarà el procés de dissolució de carbonats o karstificació H2CO3 + CaCO3 2HCO3- + Ca2+ 23
  • 24. 1.6 El substrat de la vida aquàtica La salinitat És la concentració de sals minerals que hi ha en un medi. És molt important per la distribució dels individus en el medi aquàtic: •Aigua dolça <0,2 g/l •Aigua salada Osmosi: procés de difusió d’aigua a través d’una membrana semipermeable des de la zona menys concentrada (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica) 24
  • 25. 1.6 El substrat de la vida aquàtica La salinitat La salinitat en el mar mort és de 350 gr/litre, quan el normal d’una aigua oceànica és de uns 35 gr/litre 25
  • 26. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Adaptacions a la salinitat Els organismes que no tenen la capacitat de regular la concentració de sals del seu interior s’anomenen poiquilosmòtis (halins) o pecilosmòtics Els que si ho poden fer com (anguiles i salmons) s’anomenen homeosmòtics. Això ho aconsegueixen fent una despesa energètica important. 26
  • 27. 1.6 El substrat de la vida aquàtica Els llacs 27
  • 28. 1.7 El medi aeri L’atmosfera L’atmosfera reté gasos al voltant de la superfície. Composició de l’aire en capa troposfèrica (aprox): Nitrogen 78 % Oxigen 21 % Argó 1% Traces d’altres CO2 0,037 % La densitat disminueix amb alçada * 5.000 m 50% de l’aire (és difícil la respiració humana) * 12.000 m per sobre només queda un 25% de l’aire 28
  • 29. 1.7 El medi aeri L’atmosfera En alçada la concentració o pressió parcial d’oxigen disminueix; a 6.000m és del 50%, això provoca una anòxia. Les primeres cèl·lules que ho noten són les neurones, que en pocs segons sense oxigen moren i deixen uns espais buits en el cervell 29
  • 30. 1.7 El medi aeri L’atmosfera Capes: Troposfera: on es desenvolupen els fenòmens atmosfèrics com la formació de núvols, moviments verticals de l’aire i un descens de temperatura fins -56oC Estratosfera: Capa d’ozó on es retenen els raigs UV, els moviments de l’aire són horitzontals i la temperatura es recupera 30
  • 31. 1.7 El medi aeri L’atmosfera Ozó estratosfèric L’ozó (O3) que s’ha format quan s’ha ionitzat l’oxigen amb llum per sota de 200nm, té la capacitat de retenir els UVb i UVc (200-300nm) encara que deixa passar l’UVa en bona part. Quanta més radiació ... més ozó (estiu i equador) Algunes substàncies molt estables (CFC) tenen capacitat per destruir l’ozó i, en conseqüència augmentar la possibilitat de melanomes o càncers de pell 31
  • 32. 1.7 El medi aeri L’atmosfera Hivernacle imprescindible Alguns gasos (gasos hivernacle) tenen la capacitat de no retenir les longituds d’ona curtes, però si les llargues calòriques aconseguint que la temperatura del planeta sigui de mitjana 15oC i no -27oC H2O: La presència d’humitat disminueix el contrast tèrmic CO2:Prové de les combustions, la fotosíntesi el retira de l’atmosfera CH4: metabolisme d’animals i altres N2O: adobs en anaerobiosi 32
  • 33. 1.7 El medi aeri L’atmosfera Activitat humana i increment de CO2 És inqüestionable que des de 1850 hi ha un augment de CO 2 atmosfèric. Això és degut a un desenvolupament insostenible provocat per l’abús de combustibles fòssils. L‘anomenat canvi climàtic és una hipòtesi sostinguda per moltes associacions per la qual l’augment de CO2 és el causant de molts dels desastres i efectes ambientals que s’observen: • Desglaçament de l’Àrtic i pèrdua de glaceres continentals • Augments de temperatures, incendis, tornados, etc. 33
  • 34. 1.7 El medi aeri L’atmosfera Radiació reflectida Albedo: percentatge de la llum que és reflectida i no absorbida Boscos: 6-20% Oceans: 5-10% Neu: 40-85% Zones sense vegetació: 15-30% 34 Pinatubo 1991, 15 de juny Tempesta de sorra
  • 35. 1.7 El medi aeri L’atmosfera Moviments a l’atmosfera Que l’atmosfera estigui composada de gasos permet un equilibri més ràpid de la calor que en els oceans. Això genera unes zones anticiclòniques i d’altres ciclòniques o depressions 35
  • 36. 1.8 Teoria de Gàia Gàia: és una proposta de James Lovelock en la que considera a la Terra, un ésser viu amb capacitat de autoregulació, però que es pot posar malalta, atacar o morir. Així la Terra pot defensar-se de l’espècie desestabilitzadora: l’home 36
  • 37. 1.9 Els organismes en el medi Coloració críptica Dins d’una espècie hi ha individus que, donades unes condicions ambientals, estan més ben adaptats que altres, aquest primers s’alimentaran millor, seran més forts i es reproduiran més (major potencial biològic); als altres seran 37 seleccionats (eliminats)
  • 38. 1.9 Els organismes en el medi Els vegetals com exemple: Depenen dels diferents factors ambientals abiòtics (llum, temperatura, humitat, nutrients) hi haurà uns determinats vegetals que permetran que hi hagi altres éssers vius 38
  • 39. 1.9 Els organismes en el medi Límits de tolerància: Cada espècie té uns límits de tolerància que són la suma dels límits de tolerància de cada individu de la població. Les espècies que aconsegueixen viure en ambients molt difícils se’ls anomena extremòfils Riu Tinto amb gran quantitat de contaminació 39
  • 40. 1.9 Els organismes en el medi La llei del mínim diu que el nutrient que es troba menys disponible és el que limita la producció, encara que els altres estiguin en quantitats suficients. La distribució d’una espècie estarà controlada pel factor ambiental per el què l’organisme tingui un rang d’adaptabilitat o control més estret. La mancança de P provoca l’estat de la planta CK 40
  • 41. 1.9 Els organismes en el medi Amplia tolerància, estret creixement òptim: Hi ha espècies eurioiques (euri- vol dir ampli i esteno- estret) que com podem viure en molts llocs no sempre estan en el lloc òptim i en conseqüència entren en competència i solen sortir perden davant d’espècies especialistes i no generalistes Les carpes si no tenen competència poden desenvolupar-se molt com aquesta de 120 kg 41
  • 42. 1.9 Els organismes en el medi Temperatura: * A temperatures baixes cal no perdre molta energia doncs fa falta per mantenir la temperatura corporal: letàrgia i baixa mobilitat . * A temperatures altes: gran pèrdua d’aigua per mantenir el cos fred. Un cop de calor pot provocar la desnaturalització de proteïnes i la mor: transpiració En altes temperatures es pot perdre molta aigua, cal: - fulles molt primes - estructures carnoses de magatzem d’aigua. 42
  • 43. 1.9 Els organismes en el medi Temperatura Fred: Calor: • Possibilitat de formació de cristalls que • Desnaturalització de proteïnes trenquin cèl·lules • Despesa d’aigua alta (petits amb gran • Despesa energètica baixa (gran amb superfície). Regla de Bergmann baixa superfície). Regla de Bergmann • No acumulació de greix • Acumulació de greix • Apèndix grans (transpiració). Regla • Apèndix petits (no perdre calor).Regla d’Allen d’Allen • Nocturnitat • Letargia • Magatzems d’aigua • Migració • De sang freda 43 • Homeoterms
  • 44. 1.9 Els organismes en el medi Llum La llum és necessària per la fotosíntesi. Algunes no admeten gran lluminositat (esciòfiles) i tenen les fulles en disposició per captar la màxima llum possible doncs viuen en estrats inferiors. Alguns individus com les acàcies Moltes acàcies tenen aquesta propietat presenten fototropisme 44
  • 45. 1.9 Els organismes en el medi Llum Altres són heliòfiles i prefereixen la màxima insolació posssible, tenen tendència a ocupar els estrats superiors. En el mar també hi ha estrats entre 0 i 200m de profunditat (zona fòtica). En la zona afòtica no podem trobar organismes fotosintètics. 45
  • 46. 1.9 Els organismes en el medi Llum El color que nosaltres observem correspon a aquella longitud d’ona de llum visible que és reflectida pel cos. El color negre és un pigment que absorbeix totes les longituds d’ona visibles; el blanc els reflexa tots La llum és cada vegada més poca i únicament poden passar alguns raigs que poden ser insuficients en la selva tropical per què hi existeixin estrats vegetals inferiors 46
  • 47. 1.9 Els organismes en el medi Llum Coloració críptica : és la que permet confondre’s amb el medi. Coloració mimètica : quan al que s’imita és un organisme perillós sense ser-ho Coloració aposemàtica : és una coloració vistosa i contrastada que exhibeixen alguns animals per advertir de la seva perillositat o que són verinosos 47
  • 48. 1.9 Els organismes en el medi Humitat És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera. Humitat absoluta: és la quantitat real que hi ha i s’expressa en gr/m3 Humitat relativa : és la relació entre l’aigua que hi ha i la màxima que hi podria haver-hi en aquelles condicions de pressió i temperatura; s’expressa en % Transpiració: procés Evaporació: procés físic que es biològic de pèrdua d’aigua per dóna en l’aigua lliure 48 refrigerar-lo
  • 49. 1.9 Els organismes en el medi Humitat Es considera un terreny àrid quan la precipitació és menor de 200L/m2·any . En aquest cas les necessitats hídriques no estan assegurades. Les plantes adaptades a suportar l’aridesa s’anomenen Xeròfites. Si acumulen aigua: suculentes. Tipus de Xeròfits: • Caducifolis facultatius: plantes amb fulles que es panseixen o cauen si no hi ha aigua • Escleròfils: plantes de fulles petites i dures inclòs espines (defensa) • Estenohídrics: plantes que tanquen estomes, tenen pilositat al revers i s’enllustren en cera per fer-se més impermeables. 49
  • 50. 1.9 Els organismes en el medi Humitat Els organismes vius tenen porus o estomes ( si són vegetals), per poder controlar la sortida d’aigua. Una pèrdua elevada pot representar la mor de l’individu. Aquests són molt nombrosos amb individus que poden perdre gran quantitat (com les plantes higròfites de zones molt humides) i són molt baixos i envoltats de pèls en plantes xeròfites 50
  • 51. 1.9 Els organismes en el medi Humitat 51
  • 52. 1.9 Els organismes en el medi Humitat Alguns éssers tenen una coberta molt humida i llefiscosa per facilitar la transpiració, com els que realitzen la respiració cutània (salamandra) Altres posseeixen estructures rígides, superposades per evitar al màxim les pèrdues d’aigua com les escates dels rèptils 52
  • 53. 1.9 Els organismes en el medi Humitat Altres estructures serveixen per crear un microambient que retingui la humitat i disminueixi la pèrdua d’aigua Els artròpodes tenen una coberta quitinosa que aïlla el cos del medi extern 53
  • 54. 1.10 Factors del clima i factors del substrat Els factors climàtics més importants són: 1. Temperatura 2. Precipitació Els factors del substrat són 1. Altitud 2. Orientació 3. Tipus de sòl 4. Proximitat a l’aigua Climograma on la precipitació és el doble de la temperatura 54
  • 55. 1.10 Factors del clima i factors del substrat Tibidabo. Material pissarra (argila Garraf. Material calcari (bàsic)molt metamòrfica) molt fissurable i impermeable, però karstificables, impermeable però amb falles que procés que permet la sortida molt retenen aigua. Una mica àcides. ràpida de l’aigua. El Montseny també és àcid (silícic) 55
  • 56. 1.11 Muntanyes Obagues: cara nord • Més fredes • Més humides • Menys insolació Solanes: cara sud • Més escalfades • Més seques • Més insolació 56
  • 57. 1.11 Muntanyes Ascensió orogràfica: Conegut com efecte Föhn que produeix un vent (Fogony o traganeu) que posa nerviós a la gent i al bestiar i té efectes nocius. L’aire sec té un gradient vertical de temperatura (GVT) de 1oC/100m, mentre que quan està 100% d’humitat el GVT és de 0,5oC/100m doncs l’aire rep el calor latent de condensació de l’aigua 57