SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 10
Baixar para ler offline
EL MICROSCOPI
           ÒPTIC


                           Parts i funcionament del microscopi


martes 1 de diciembre de 2009
LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
         És un sistema de constituït per
             dues lents d’augment
         anomenades ocular i objectiu,
         que fan servir els fotons de la
               llum visible per fer
                  observacions.




martes 1 de diciembre de 2009
LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
     1
         Cap binocular. Un microscopi binocular
         disposa de dos oculars per a una major
         comoditat d’observació.

    2     Ocular. És el conjunt de lents que formen la
          imatge final ampliada que observem. La
          majoria dels microscopis actuals solen dur
          oculars de 10x

 3      Revòlver. Els microscopis actuals solen dur varis
        objectius que es disposen en una roda
        anomenada revòlver. Per a col·locar l’objectiu
        desitjat s’ha de moure el revòlver fins la posició
        apropiada.

martes 1 de diciembre de 2009
4
               LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
   Objectiu. És el dispositiu que conté el conjunt de
   lents que capten la llum provinent de la
   preparació, els augments del qual determinen
   l’ampliació final.
   Els objectius més habituals: 4x, 10x, 40x i 100x .
   Objectius acromàtics: no provoquen aberració
   cromàtica (canvis de colors).
   Objectius plans: NO presenten problema
   d’aberració esfèrica.
   Objectius semiplans: Atenuen considerablement el
   problema de l’aberració esfèrica


            Aberració esfèrica: la imatge d’una lent sol estar enfocada
            en la seva part central i desenfocada en la periferia.

martes 1 de diciembre de 2009
5
               LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
   Platina. És la superfície on es col·loca la preparació
   a observar.

        6     Clip de subjecció. Clip per a subjectar la
              preparació al sistema de desplaçament que
              disposen alguns microscopis

   7      Comandaments de desplaçament. Permeten
          desplaçar la preparació per la platina.

  8      Condensador. Condensa la llum en una zona
         petita de la mostra.

   9      Cargol de centrat del condensador. Centra el feix de llum en
          l’eix òptic del microscopis
martes 1 de diciembre de 2009
10
               LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
       Diafragma. Permet regular el contrast de la llum.


   11          Control de la intensitat de la llum.


 12 Control         d’enfoc macromètric. Aproxima el pla
          focal gràcies a grans desplaçaments de la platina.


 13 Control d’enfoc micromètric. Permet l’enfoc
          fi gràcies a petits deplaçaments de la platina.


      14 Estatiu. Carcassa metàl·lica que serveix de suport a la resta del sistema

martes 1 de diciembre de 2009
10
               LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
       Diafragma. Permet regular el contrast de la llum.


   11          Control de la intensitat de la llum.


 12 Control         d’enfoc macromètric. Aproxima el pla
          focal gràcies a grans desplaçaments de la platina.


 13 Control d’enfoc micromètric. Permet l’enfoc
          fi gràcies a petits deplaçaments de la platina.


      14 Estatiu. Carcassa metàl·lica que serveix de suport a la resta del sistema

martes 1 de diciembre de 2009
LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
     1
         Ocular

                                    2    Prisma

  3      Objectiu

                                4   Font d’il·luminació

  5      Concentradors
                                        6   Obertures

      7      Diafragma

                                    8   Condensador

martes 1 de diciembre de 2009
LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
     1
   Comprovar que la platina està a una alçada convenient

 2       Col·locar la preparació correctament
         sobre la platina

 3      Graduar la intensitat de la llum a un nivell baix
        per evitar el desllumbrament.

  4      Col·locar l’objectiu de menor augment.

 5      Enfocar la prepar ació. Pr imer amb el
        macromètric i després amb el micromètric

  6      Ajustar la intensitat de la llum, el contrast i la
         altura i centrat del condensador

martes 1 de diciembre de 2009
LA MICROSCÒPIA ÒPTICA
     7
           Per a canviar l’objectiu és convenient
           baixar una mica la platina

 8         Per a la observació amb l’objectiu de 100x
           cal col·locar, amb molt de comple, una petita
           gota d’oli d’immersió entre el cubre i
           l’objectiu.
                                Sense oli
                                Amb oli




martes 1 de diciembre de 2009

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
 
Tipus de microscopis
Tipus de microscopisTipus de microscopis
Tipus de microscopis
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Estats d'oxidacio
Estats d'oxidacioEstats d'oxidacio
Estats d'oxidacio
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
Metodes separacio mescles
Metodes separacio mesclesMetodes separacio mescles
Metodes separacio mescles
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
08. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
Els llevats
Els llevatsEls llevats
Els llevats
 
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
 

Semelhante a 33. El microscopi òptic

Semelhante a 33. El microscopi òptic (20)

T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
T5 audivisuals
T5 audivisualsT5 audivisuals
T5 audivisuals
 
Tema 5 cultura
Tema 5 culturaTema 5 cultura
Tema 5 cultura
 
La càmera
La càmeraLa càmera
La càmera
 
Tema 5 la camera
Tema 5 la cameraTema 5 la camera
Tema 5 la camera
 
La camera
La camera La camera
La camera
 
cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5
 
Material usat en astronomia 1
Material usat en astronomia   1Material usat en astronomia   1
Material usat en astronomia 1
 
UNITAT 5
UNITAT 5 UNITAT 5
UNITAT 5
 
Tema 5: La càmera
Tema 5: La càmeraTema 5: La càmera
Tema 5: La càmera
 
Com Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un MicroscopiCom Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un Microscopi
 
Tema 5: La càmera
Tema 5: La càmeraTema 5: La càmera
Tema 5: La càmera
 
La Camera - Cultura audiovisual tema 5
La Camera - Cultura audiovisual tema 5La Camera - Cultura audiovisual tema 5
La Camera - Cultura audiovisual tema 5
 
Informe nº1 de biologia
Informe nº1 de biologiaInforme nº1 de biologia
Informe nº1 de biologia
 
Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5Cultura audiovisual t 5
Cultura audiovisual t 5
 
Cultura audiovisual tema 5 acabattttt
Cultura audiovisual tema 5 acabatttttCultura audiovisual tema 5 acabattttt
Cultura audiovisual tema 5 acabattttt
 
Tema 5: la càmera
Tema 5: la càmeraTema 5: la càmera
Tema 5: la càmera
 
El microscopi ies guindavols
El microscopi   ies guindavolsEl microscopi   ies guindavols
El microscopi ies guindavols
 
ús microscopi
ús microscopiús microscopi
ús microscopi
 
Informe nº1 de biologia
Informe nº1 de biologiaInforme nº1 de biologia
Informe nº1 de biologia
 

Mais de Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistidaDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de genDani Ribo
 

Mais de Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

33. El microscopi òptic

  • 1. EL MICROSCOPI ÒPTIC Parts i funcionament del microscopi martes 1 de diciembre de 2009
  • 2. LA MICROSCÒPIA ÒPTICA És un sistema de constituït per dues lents d’augment anomenades ocular i objectiu, que fan servir els fotons de la llum visible per fer observacions. martes 1 de diciembre de 2009
  • 3. LA MICROSCÒPIA ÒPTICA 1 Cap binocular. Un microscopi binocular disposa de dos oculars per a una major comoditat d’observació. 2 Ocular. És el conjunt de lents que formen la imatge final ampliada que observem. La majoria dels microscopis actuals solen dur oculars de 10x 3 Revòlver. Els microscopis actuals solen dur varis objectius que es disposen en una roda anomenada revòlver. Per a col·locar l’objectiu desitjat s’ha de moure el revòlver fins la posició apropiada. martes 1 de diciembre de 2009
  • 4. 4 LA MICROSCÒPIA ÒPTICA Objectiu. És el dispositiu que conté el conjunt de lents que capten la llum provinent de la preparació, els augments del qual determinen l’ampliació final. Els objectius més habituals: 4x, 10x, 40x i 100x . Objectius acromàtics: no provoquen aberració cromàtica (canvis de colors). Objectius plans: NO presenten problema d’aberració esfèrica. Objectius semiplans: Atenuen considerablement el problema de l’aberració esfèrica Aberració esfèrica: la imatge d’una lent sol estar enfocada en la seva part central i desenfocada en la periferia. martes 1 de diciembre de 2009
  • 5. 5 LA MICROSCÒPIA ÒPTICA Platina. És la superfície on es col·loca la preparació a observar. 6 Clip de subjecció. Clip per a subjectar la preparació al sistema de desplaçament que disposen alguns microscopis 7 Comandaments de desplaçament. Permeten desplaçar la preparació per la platina. 8 Condensador. Condensa la llum en una zona petita de la mostra. 9 Cargol de centrat del condensador. Centra el feix de llum en l’eix òptic del microscopis martes 1 de diciembre de 2009
  • 6. 10 LA MICROSCÒPIA ÒPTICA Diafragma. Permet regular el contrast de la llum. 11 Control de la intensitat de la llum. 12 Control d’enfoc macromètric. Aproxima el pla focal gràcies a grans desplaçaments de la platina. 13 Control d’enfoc micromètric. Permet l’enfoc fi gràcies a petits deplaçaments de la platina. 14 Estatiu. Carcassa metàl·lica que serveix de suport a la resta del sistema martes 1 de diciembre de 2009
  • 7. 10 LA MICROSCÒPIA ÒPTICA Diafragma. Permet regular el contrast de la llum. 11 Control de la intensitat de la llum. 12 Control d’enfoc macromètric. Aproxima el pla focal gràcies a grans desplaçaments de la platina. 13 Control d’enfoc micromètric. Permet l’enfoc fi gràcies a petits deplaçaments de la platina. 14 Estatiu. Carcassa metàl·lica que serveix de suport a la resta del sistema martes 1 de diciembre de 2009
  • 8. LA MICROSCÒPIA ÒPTICA 1 Ocular 2 Prisma 3 Objectiu 4 Font d’il·luminació 5 Concentradors 6 Obertures 7 Diafragma 8 Condensador martes 1 de diciembre de 2009
  • 9. LA MICROSCÒPIA ÒPTICA 1 Comprovar que la platina està a una alçada convenient 2 Col·locar la preparació correctament sobre la platina 3 Graduar la intensitat de la llum a un nivell baix per evitar el desllumbrament. 4 Col·locar l’objectiu de menor augment. 5 Enfocar la prepar ació. Pr imer amb el macromètric i després amb el micromètric 6 Ajustar la intensitat de la llum, el contrast i la altura i centrat del condensador martes 1 de diciembre de 2009
  • 10. LA MICROSCÒPIA ÒPTICA 7 Per a canviar l’objectiu és convenient baixar una mica la platina 8 Per a la observació amb l’objectiu de 100x cal col·locar, amb molt de comple, una petita gota d’oli d’immersió entre el cubre i l’objectiu. Sense oli Amb oli martes 1 de diciembre de 2009