Proposta didàctica. Treball de carrera de l'any 2012

1. 1
EL MAPA DEL TRESOR
22128 Didàctica de les matemàtiques II
Professor: Juan Vicente Riera Clapes
Alumnes: Rebassa Tortella, Francisca
Julià Simón, Concepció
Pons Mestre, Elionor

2. 2
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
 JUSTIFICACIÓ
El Currículum de l’àrea de Matemàtiques de les Illes Balears comença dient: “les
matemàtiques són un conjunt de coneixements associats en una primera aproximació als
nombres i les formes, que progressivament es complementen fins a constituir una manera
valuosa d’analitzar situacions diverses”. Aquest començament encaixa perfectament amb
el títol d’aquest treball: “Mesura i Geometria”, perquè donarem sentit a mesures i formes
d’uns espais molt propers i concrets, com ho és el pati de l’escola.
El sentit de l’àrea de matemàtiques en l’etapa de Primària és imminentment
empíric; per això matematitzarem i contextualitzarem mitjançant el joc en aquests espais
propers i coneguts uns objectius i uns continguts d’etapa que els seran bàsics en el futur,
propiciant el procés de construcció del coneixement i l’alfabetització matemàtica eficaç, a
partir de l’experiència pràctica i quotidiana, propiciant la interacció i la matemàtica
creativa, per estimular la creativitat, la iniciativa personal, i el raonament.
 Objectius curriculars:
1. Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades per obtenir informació sobre
l’entorn, representar-les de forma gràfica i interpretar-les.
2. Proposar, resoldre i plantejar problemes matemàtics utilitzant els procediments
adequats de mesura, estimació i comprovació de resultats, valorant la perseverança i
les diferents estratègies en la recerca del resultat i emprant de manera lògica i creativa
la comunicació oral i escrita.
3. Identificar i descriure formes geomètriques de l’entorn, utilitzar el coneixement dels
seus elements i propietats per descriure la realitat i desenvolupar noves possibilitats
d’acció, valorant l’estètica de les composicions.

3. 3
4. Elaborar i utilitzar instruments i estratègies personals d’aproximació i estimació de
mesures, així com procediments d’orientació espacial, en contextos de resolució de
problemes, decidint en cada cas els avantatges del seu ús, i valorar la coherència dels
resultats.
5. Valorar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir-ne amb l’ús i
reconèixer el valor d’actituds com l’exploració de diferents alternatives, la
conveniència de la precisió o la perseverança en la recerca de solucions, l’esforç i
l’interès pel seu aprenentatge.
 Objectius específics:
- Realitzar un croquis.
- Manipular i experimentar amb el geoplà així com amb el full de trames per a
treballar el concepte d’àrea.
- Experimentar amb recursos TIC per aproximar-nos a la realitat des de diferents
punts de vista i, al mateix temps, crear noves perspectives.
- Mesurar amb unitats de mesura no convencionals per arribar a un resultat comú
mitjançant l’ús d’unitats de mesures convencionals.
- Treballar en equip de manera cooperativa i participativa així com desenvolupar la
iniciativa front a noves tasques.
 Continguts:
Bloc 2 - Mesura: estimació i càlcul de magnituds.
- Realització de mesuraments utilitzant instruments i unitats de mesura no
convencionals o elaborats per l’alumne o l’alumna, i convencionals en contextos
quotidians.
- Elecció dels instruments més adequats per a l’expressió d’una mesura.

4. 4
- Elaboració i utilització d’estratègies personals per a mesurar.
- Interès per conèixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numèrics dels
mesuraments manifestant les unitats utilitzades i explicant oralment i per escrit el
procés seguit.
- Utilització del concepte d’àrea.
- Valoració dels avantatges d’utilitzar patrons convencionals de mesura vers a
patrons no convencionals.
- Transformació de les unitats de mesura no convencionals a convencionals.
Bloc 3 - Geometria:
- Representació elemental d’espais coneguts: plànols i maquetes.
- Interpretació de plànols senzills.
- Identificació de figures planes i espacials en la vida quotidiana.
- Selecció de tècniques adequades per a representar i interpretar la realitat segons les
situacions i els objectius.
 Competències bàsiques
Mitjançant aquesta unitat didàctica treballarem les següents competències bàsiques
juntament amb algunes de les seves dimensions:
Competència matemàtica
Els continguts i objectius de la nostra unitat didàctica estan pensats per a treballar, de
manera directa, l’àrea de matemàtiques per a garantir un bon desenvolupament d’aquesta
competència i la seva utilitat mitjançant activitats que parteixin dels propis interessos i
experiències de l’alumnat.

5. 5
Aquesta competència la treballarem des de la perspectiva personal, on s’hauran de
tractar situacions de la vida quotidiana i instrumental, on l’alumnat aprendrà alhora altres
disciplines. A part de tot això, també volem treballar les matemàtiques a través de:
- El pensament, raonament i argumentació per part del nostre alumnat.
- La utilització i construcció de models matemàtics.
- L’organització, expressió i raonament matemàtic per descriure la realitat.
- Plantejament i resolució de problemes quotidians.
Competència en comunicació lingüística
Treballarem aquesta competència perquè volem facilitar l’expressió i propiciar
l’audició de les explicacions dels altres, la qual cosa desenvolupa la pròpia comprensió,
l’esperit crític i la millora de les destreses comunicatives.
Durant la realització de les activitats que proposam, que es duran a terme en molts
casos mitjançant treballs de cooperació, fomentarem el diàleg i la comprensió per resoldre
problemes tant orals com escrits que s’aniran plantejant, i per això, serà necessari conèixer i
utilitzar el llenguatge específic de les matemàtiques (mesura, longitud, pam, unitats de
mesura...).
Tots aquests aspectes es fomentaran a través de:
- La realització de tutories entre iguals.
- Treballs de cooperació.
- Debats.
Tractament de la informació i competència digital

6. 6
Les noves tecnologies aplicades dins l’àrea de coneixement de matemàtiques
proporcionen destreses associades a l’ús dels nombres, com ara la comparació,
l’aproximació o les relacions entre les diferents formes d’expressar-los, facilitant així la
comprensió d’informacions que incorporen quantitats o mesures. Als alumnes se’ls ha
d’ensenyar a trobar, captar, seleccionar, registrar i processar informació per tal de
transformar-la en coneixements.
Les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) són un mitjà d’informació i
comunicació que facilita la producció de coneixement a l’hora de:
- Conèixer i aplicar les eines TIC (tecnologies de la informació i comunicació).
- Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació.
- Transformar la informació en coneixement.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Aquesta competència permet als infants tenir una comprensió i descripció més ajustada
de l’entorn a la vegada que milloren la seva capacitat per fer construccions i manipular
mentalment figures en el pla i en l’espai, el que els serà de gran utilitat en l’ús de
mapes, planificació de rutes, disseny de plànols, elaboració de dibuixos, etc. Per
treballar tot això serà necessari:
- Valorar i aplicar el pensament cientificotècnic.
- Interpretar la informació que es rep per predir i prendre decisions, demostrar un
esperit crític de la informació que es rep i analitzar-la.
- Posar en pràctica els processos propis de la indagació científica.
- Observar, interpretar, identificar, localitzar, predir.
- Plantejar i formular hipòtesis, preguntes, solucions i conclusions.

7. 7
Competència per aprendre a aprendre
El caràcter instrumental d’aquesta unitat didàctica contribueix al desenvolupament
d’aquesta competència perquè incidirem en els continguts relacionats amb l’autonomia, la
perseverança i l’esforç, així com també la verbalització i reflexió tant del procés seguit com
del resultat final.
Per treballar tot això serà necessari per part de l’alumnat:
 L’adquisició d’autonomia en l’aprenentatge:
- Haurà de desenvolupar i emprar estratègies.
- Fer transferència dels seus aprenentatges.
- Autoavaluar-se i autorregular-se.
 Organitzar-se i planificar els seus aprenentatges i la pròpia feina.
En quan al docent:
 Haurà d’actuar com a guia sempre que sigui possible:
- Mostrant diferents eines i propiciar a la investigació de diferents estratègies per a
resoldre problemes de manera més eficaç i autònoma.
Competència en autonomia i iniciativa personal
Treballarem aquesta competència a través de la resolució de problemes, la
planificació, la gestió dels recursos i la valoració dels resultats. També volem desenvolupar

8. 8
una actitud, per part de l’alumnat, de confiança en la pròpia capacitat per enfrontar-se amb
èxit a situacions incertes. Tot això ho treballarem mitjançant:
 El treball cooperatiu:
- L’alumnat haurà d’imaginar noves situacions, emprendre solucions, desenvolupar-
les i transmetre-les als seus companys.
 La realització de cerques:
- Cercar maneres per resoldre situacions plantejades i de les dades necessàries per
aquesta resolució.
- Interpretar la informació, representant les dades gràficament o analitzant-les.
 METODOLOGIA
 Motivació:
Aquest treball ha sorgit de l’experiència d’una de les membres d’aquest grup durant
les pràctiques de l’any passat. En aquest sentit, un dels continguts del currículum del bloc
de geometria de segon cicle és “la realització de plànols i croquis senzills” i hem partit
d’aquí per vertebrar aquesta proposta d’activitats. En quan a la motivació sabem que el
tema dels pirates resulta prou motivador quan es tracta de fer mapes o de treballar
l’orientació espacial. Per això, el pirata Barba Roja els formula una pregunta:
Voleu ajudar-me a amagar
un valuós tresor?

9. 9
En el transcurs d’aquesta proposta també treballarem la motivació dinamitzant el
procés d’ensenyament – aprenentatge.
- Sortirem al pati.
- Treballarem en grups, per parelles i de forma individual.
- Utilitzarem les TIC: geogebra i google Earth.
 Organització del grup classe
En aquest sentit aquesta proposta és prou dinàmica doncs treballa amb diferents
agrupaments: gran grup, grups de 10, grups de 5, grups de 3, parelles i treball individual.
S’explica cada agrupament en el desenvolupament de l’activitat corresponent.
 Recursos utilitzats
- Fulls de paper i llapis
- Piques i cordes
- Geoplà
- Fulls de trames: http://www.worksheetworks.com/miscellanea/graph-paper.html,
- Geogebra Prim
- Google Earth
- Cinta mètrica
- Generador d’activitats per a Geoplà: http://xtec.cat/crp-
anoia/activitats/matematiques/geometria/materialsgeometria/geopla/activgeopla/activgeo
pla.htm
 ACTIVITATS
Activitats prèvies:
Cal tenir en compte que ja s’han treballat les mesures no convencionals a l’aula
mitjançant la mesura de rajoles, parets, pupitres, etc. amb diferents estris a l’abast:

10. 10
bolígrafs, el pam, el peu, etc. De la mateixa forma hem realitzat croquis de l’aula i, fins i
tot, els infants han representat el croquis de la seva habitació i l’han comparat amb el dels
companys. No obstant, no sabem del tot segur quina és més gran que l’altra doncs al
quadern de matemàtiques totes semblen iguals. Per això hem pensat dur a terme aquest
seguit d’activitats:
ACTIVITAT INICIAL:
“Concebem l’espai confeccionant un croquis del pati de l’escola”
a. Descripció general de l’activitat
Aquesta activitat parteix de la necessitat de representar l’espai. Per això, sortirem al
pati i farem un croquis a mà alçada.
 Partim d’un croquis realitzat per un grup d’infants de segon de primària al mes de maig.
b. Material
- Tres fulls de paper.
- 6 llapis.
c. Continguts i competències bàsiques
Continguts:
- Representació elemental d’espais coneguts: plànols i maquetes.
Competències bàsiques:
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
1. Interactuar amb el món físic:
a. Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat.
b. Tenir consciència i control del propi cos.
2. Valorar i aplicar el pensament cientificotècnic:

11. 11
a. Demostrar esperit crític en l’observació de la realitat.
3. Posar en pràctica els processospropis de la indagació científica:
a. Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les.
d. Seqüenciació de les tasques necessàries per realitzar l’activitat
Aquesta activitat es durà a terme conjuntament amb la mestra d’educació física ja
que des d’aquesta àrea s’està treballant l’orientació espacial. Així, muntarem tres circuits
iguals i col·locarem 10 alumnes a cada un. Surten per parelles, un/una rere l’altre/a, i cada
parella té 20 segons per fer un circuit que treballa la força-resistència i 15 segons per
dibuixar el croquis del pati. Cada parella ha de seguir el mapa des del punt on l’ha deixat
la parella anterior, això suposa un esforç d’interpretació i orientació abans de continuar-lo.
Els direm que el “mapa” s’ha de semblar tant a la realitat com sigui possible.
ACTIVITAT 2: CONVERTIM EL CROQUIS EN UN MAPA DEL TRESOR
“Uniformem els croquis del pati amb estris no convencionals ”
a. Descripció general
En aquesta segona activitat, directament relacionada amb l’anterior, partim dels tres
croquis realitzats per fer conscients els alumnes que per convertir-los en mapes cal

12. 12
uniformitzar-los i, per tant, mesurar l’espai representat. Partirem d’instruments i
estratègies no convencionals.
b. Material
- Geoplà d’elàstics.
- Piques i cordes del magatzem d’educació física.
- 15 fulls de trames, un per parella.
- 15 llapis, un per parella.
c. Continguts i competències bàsiques
Continguts:
- Realització de mesuraments utilitzant instruments i unitats de mesura no convencionals
o elaborats per l’alumne o l’alumna, i convencionals en contextos quotidians.
- Elecció dels instruments més adequats per a l’expressió d’una mesura.
- Elaboració i utilització d’estratègies personals per mesurar.
- Interès per conèixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numèrics dels
mesuraments manifestant les unitats utilitzades i explicant oralment i per escrit el procés
seguit.
- Utilització del concepte d’àrea.
Competències:
- Competència matemàtica:
- Crear, expressar i comunicar argumentacions matemàtiques, seguir i
comprendre cadenes argumentals, identificant-ne les idees fonamentals.
- Expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic oralment i per escrit,
incorporar-lo a l’expressió habitual i fer-ne un ús precís.
- Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat
segons les situacions i els objectius.

13. 13
- Conèixer, controlar i saber comunicar el procés de construcció de models
matemàtics.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
- Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva
posició.
- Valorar i prendre decisions sobre el món físic.
- Competència en comunicació lingüística:
- Resoldre conflictes a través del diàleg.
- Expressar oralment vivències de manera senzilla i a través de diferents
textos.
- Respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits i valorar
la seva necessitat.
e. Seqüenciació de les tasques necessàries per realitzar l’activitat
Primera part
Cal recordar als infants que quan dibuixaren el croquis de la seva habitació totes
semblaven de la mateixa mida i fer-los veure que segurament no és així. No obstant, el pati
de l’escola és el mateix als tres croquis i, per tant, ha de mesurar el mateix.
El geoplà és un material
dissenyat per C. Gategno, que
està format per una planxa
quadrada, on hi ha una sèrie de
claus o pivots, col·locats també
en forma quadrada. Permet
construir, mitjançant gomes
elàstiques, preferentment de
colors, diferents formes

14. 14
geomètriques.
En aquest sentit quan ens referim a la mida de les seves habitacions ens estem
referint a l’àrea que ocupen i per apropar el concepte d’àrea ens entretindrem amb els
Geoplans d’elàstics que tenim a l’aula.
Tenim 10 Geoplans i, per tant, en repartirem un per cada tres alumnes. Els deixarem
experimentar amb el material lliurement durant una bona estona.
Exemple d’activitat:
Amb activitats d’aquest tipus treballem al concepte d’àrea i entrenem amb el full de
trames de cara a l’activitat següent. Aconseguirem establir un patró de superfície i a partir
del mateix podrem comprovar quantes vegades es va repetint.
Segona part
Un cop assolit el concepte d’àrea tornarem a sortir al pati i mesurarem totes
aquelles línies, corbes i rectes, que surten al croquis: les línies que delimiten els camps de

15. 15
bàsquet i de futbet, les àrees del camp de futbet i les zones del camp de bàsquet, les línies
corbes del mig camp i les mitges circumferències de les àrees i les zones. Per això, tindrem
diferents unitats de mesura: piques, cordes, el pam, el peu i la passa.
Cada parella serà lliure de triar l’estris o l’estratègia de mesura que vulgui però els
recordarem que depenent d’allò que han de mesurar n’hi haurà un més adequat que els
altres.
Per altra banda, per a reflectir les dades obtingudes els donarem un full de trames
obtingut del generador: http://www.worksheetworks.com/miscellanea/graph-paper.html,
aquestes trames simulen un geopla més gran del que tenim a l’aula i, en aquest sentit,
tindrem en compte que el nombre de quadradets (unitats de mesura) sigui suficient per
què siguin equivalents a les unitats no convencionals que utilitzarem.
Tercera part
A la següent sessió repassarem els resultats obtinguts, compararem resultats i
expressarem per escrit el procés seguit en cada cas.
Per exemple:
- Per què he emprat una pica i no he mesurat amb el pam?
Per acabar:
A continuació, entre tots, convertirem el nostre croquis en un mapa del tresor ja que
la mestra d’educació física vol realitzar una activitat d’orientació amb els més grans de
l’escola i ens ha encomanat aquesta feina a nosaltres.

16. 16
Introduirem l’activitat mitjançat aquesta imatge o una altra de similar.
Per fer aquest itinerari aprofitarem les línies del croquis i jugarem amb elles per
establir un camí:
- Primer decidirem d’on partim.
- Després decidirem on amagarem el tresor.
- Finalment marcarem un itinerari entre ambdós punts aprofitant les línies que ja tenim.
ACTIVITAT 3: UN CROQUIS TIC
“Digitalitzem el croquis amb el Geogebra”
a. Descripció general
Se’ns ha ocorregut pensar que el mapa del tresor que hem elaborat quedarà molt
més clar si ho fem amb ordinador i, per això, utilitzarem el Geogebra en la seva versió
“Prim”.
Pretenem treballar la geometria visual, construïda, dibuixada i mesurada durant
l’activitat tot fent ús de les eines TIC.
b. Material
- Ordinador amb el Geogebra versió “prim”.
- La recerca en el Google Earth per poder-la projectar.
- Els plànols que han fet el dia abans amb el full de trames.

17. 17
c. Continguts i competències bàsiques
Continguts:
- Valoració dels avantatges d’utilitzar patrons convencionals de mesura vers a
patrons no convencionals.
- Interpretació de plànols senzills.
- Identificació de figures planes i espacials en la vida quotidiana.
- Selecció de tècniques adequades per a representar i interpretar la realitat
segons les situacions i els objectius.
Competències:
Competència matemàtica:
- Traduir del llenguatge natural al llenguatge simbòlic/formal, i entendre les
relacions entre un i altre.
- Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat segons
les situacions i els objectius.
- Comprendre les interrelacions existents entre les diverses representacions.
- Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics operar,
mesurar, situar-se a l’espai i organitzar-lo.
Competència digital:
- Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com eina per
organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i
finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerta.
- Comprendre la informació, analitzar-la de forma crítica i reflexiva i integrar-la
en els esquemes previs de coneixement.
Competència lingüística:
- Establir vincles constructius amb els altres a través de la conversa
- Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i per escrit.

18. 18
- Generaridees.
- Adaptar la comunicació al context social i cultural: saber adaptar el discurs a
cada situació de comunicació, en diferents registres i intencions.
d. Seqüenciació de les tasques necessàries per realitzar l’activitat
Primera part
En primer lloc, els deixarem experimentar lliurament amb el programa i prendrem
notes de les seves produccions i experiències, doncs sovint els alumnes poden donar-nos
moltes idees i fins i tot poden ensenyar-nos moltes coses amb les quals no havíem pensat.
Segona part
Partirem del croquis del mapa del tresor que han fet en el full de trames i
provocarem un diàleg de grup per identificar les figures geomètriques planes presents en
el mapa (el rectangle i el cercle) deduint les seves característiques i propietats, tot pensant
en si son freqüents o no en la realitat, cercant paral·lelismes pròxims per fer-ne la
formalització.
Tercera part
Traslladaran el croquis al Geogebra per obtenir d’aquesta forma un plànol més polit
i entenedor.
Per això haurem de dir-los que activin la vista de trame per poder representar les
figures i construir el mapa correctament.

19. 19
Una possible representació
Acabarem aquesta part amb una reflexió conjunta i oral sobre les estràtegies que
hem fet servir en els diferents grups per poder passar del paper al programa, observant de
com era necessàri establir unes unitats de mesura per fer-ho. I finalment si amb aquest
suport es veu millor o no.
Reflexió final
La mestra farà una recerca a través de Google Earth i projectarem una imatge del pati
a la pissarra per veure des d’una altra perspectiva la realitat espacial mesurada i, alhora,
ens donarà una altra forma de visualitzar la informació.

20. 20
Preguntes que faríem sobre aquesta imatge, tenint en compte que no marcaríem res
a sobre, i que la tenim projectada a la pissarra digital i hi podem escriure a sobre:
- On localitzaries el pati que hem mesurat?
- Quina forma té? És regular o irregular?
- Quin polígon podria ser?
- Quins altres polígons pots identificar?
- Quantes vegades podries repetir la unitat de superfície mesurada sobre l’espai total que ocupa l’escola?
- Etc.
Zona
treballada

21. 21
ACTIVITAT 5: FORMALITZACIÓ DEL NOSTRE CROQUIS
a. Descripció general de l’activitat
Mitjançant aquesta activitat volem passar a formalitzar les unitats de mesura amb la
utilització d’unitats de mesures convencionals de longitud. En aquest punt, l’alumnat
haurà de calcular el què mesura el pati amb mesures convencionals, a partir dels croquis
que anteriorment han elaborat.
b. Material:
Plànol, estris utilitzats per mesurar el pati i cinta mètrica.
c. Continguts i competències bàsiques.
Continguts:
o Transformació de les unitats de mesura no convencionals a convencionals.
o Valoració dels avantatges d’utilitzar patrons convencionals de mesura vers a
patrons no convencionals.
o Elaboració i utilització d’estratègies personals per a mesurar.
Competències bàsiques:
o Competència matemàtica:
- El pensament, raonament i argumentació per part del nostre alumnat.
- La utilització i construcció de models matemàtics.
- L’organització, expressió i raonament matemàtic per descriure la realitat.
o Competència per aprendre a aprendre:
- L’alumnat haurà de desenvolupar i emprar estratègies.
- Fer transferència dels seus aprenentatges.
o Competència en autonomia i iniciativa personal:
- L’alumnat haurà d’imaginar noves situacions, emprendre solucions, desenvolupar-
les i transmetre-les als seus companys.

22. 22
- Cercar maneres per resoldre situacions plantejades i de les dades necessàries per
aquesta resolució.
d. Seqüenciació de les activitats.
El docent proporcionarà cintes mètriques, com les que regalen als grans magatzems,
perquè l’alumnat pugui començar a familiaritzar-se amb aquestes. Per fer-ho seguirem les
següents passes:
Primera part
Mesurar l’ estris que han utilitzat per a mesurar l’amplada del pati.
Per exemple: un grup ha mesurat amb piques i l’amplada del camp de bàsquet mesura 20 piques.
Cada pica mesura 50 cm. Quants centímetres mesurarà l’amplada del camp de bàsquet? Un cop
calculats els centímetres, també tenim l’opció de passar-la a metres.
Segona part
Explicació del procés que cada grup ha realitzat i de la conclusió extreta, així com
també del resultat.
Finalment comprovarem mitjançant el “google earth” comprovarem si el resultat es
correspon amb la realitat. Aquest recurs ho emprarà el docent i serà simplement mostrar
als infants la bona feina que han feta.
 DESCRIPCIÓ DE LA FEINA DEL GRUP
1. Primera reunió de grup, acords:
1.1. Com que hem de fer tres treballs de l’assignatura, en farem un per cada cicle, i aquest,
en concret, el situem a Tercer de Primària a mitjan curs escolar.
1.2. Les integrants volem treballar de forma cooperativa i col·laborativa perquè ens sigui
significativa la feina feta a totes tres, i l’aprofitem al màxim millorant així el propi procés

23. 23
d’ensenyança – aprenentatge; per tant compartirem els recursos i els coneixements amb el
grup.
1.3. Volem preparar recursos i activitats significatives per als infants que ens serveixin per
quan nosaltres estarem a l’aula i per tant ens esmerarem a trobar-los.
1.4.1. Elionor: Activitats convencionals relacionades amb l’entorn immediat dels infants.
1.4.2. Xisca: Activitats amb material didàctic estructurat i imatges.
1.4.3. Conxita: Recull d’activitats TIC.
2. Segona reunió de grup:
2.1. Ja fetes les recerques hem posat en comú la feina feta de cadascuna. Hem llevat coses
entre totes i n’hem afegit de noves, fins arribar a un consens, rectificant d’aquesta forma el
document original i deixant-lo pendent de la part més teòrica que va quedar així: cada una
concretarà les competències bàsiques de la seva activitat, així com la justificació del
material perquè pensem que totes tenim una idea diferent sobre el que es treballa. I a part,
per anar tancant:
2.1.1. Elionor: Justificació: competències curriculars i dimensions.
2.2.2. Xisca: Metodologia i continguts.
2.2.3. Conxita: Objectius curriculars i descripció de la feina de grup.
En aquest punt hem fet un document conjunt que ha anat rodant diversos cops a través
del correu electrònic amb tres colors diferents per poder distingir fàcilment els canvis i
retocs que cada una ha anat introduint.
3. Tercera reunió de grup:
3.1. Hem repassat juntes tot el document, i l’hem donat per finalitzat.
Definitivament totes hem treballat a parts igual i estem satisfetes del resultat final.