1. Un treball dels nois i noies de 6è Ceip Vallmanya Febrer 2012

3. A la cèl·lula és on es fa la combustió dels aliments per obtenir energia

5. L’estructura cel·lular Fet per: Mireia G, Joan, Anna i Laia

12. pseudopodis cilis flagels

13. PSEUDOPODIS : són una mena de protuberàncies o prolongacions que sobresurten de la membrana citoplasmàtica. Al contrari que cilis i flagels, no són estructures fixes sino que es formen (en qualsevol punt de la cèl.lula) a mesura que l'organisme les necessita. Els protozous que tenen pseudopodis reben el nom de rizòpodes . Practicament tots viuen al mar. Un dels més coneguts és l' ameba .

14. CILIS : es tracta d'unes estructures semblants a pèls molt curts. Recobreixen totat la cèl.lula i es mouen de manera coordinada. A part de servir per desplaçar-se, els cilis també serveixen per atreure els aliments cap un petit orifici que fa les funcions de "boca". El ciliat més conegut és el parameci .

15. FLAGELS : són estructures molt semblants als cilis. Els flagels són més llargs i escassos que els cilis (normalment hi ha un o dos per microorganisme). Solen trobar-se en un extrem de la cèl.lula. Els protozous amb flagels reben el nom de flagel.lats . El flagelat més conegut és l’ espermatozou

17. COMENÇAREM EXPLICANT LA CÈL·LULA ANIMAL I SEGUIREM AMB LA CÈL·LULA VEGETAL I FINALMENT US EXPLICAREM LES DIFERÈNCIES Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal

19. Cèl·lula animal CITOPLASMA MEMBRANA CEL·LULAR NUCLI ORGÀNULS

21. Cèl·lula vegetal orgànuls Paret cel·lular Membrana cel·lular nucli citoplasma Orgànuls amb pigments de clorofil·la

22. LA REPRODUCCIÓ CEL·LULAR JúLIA, ALBA, MARIA, NIL, ALISA

25. - Per GEMMACIÓ : es forma un rovell o berruga sobre la cèl·lula mare. Les cèl·lules resultants són desiguals

26. Per ESPORULACIÓ : formant-se varies cèl·lules diminutes o espores a l’interior de la cèl·lula mare

27. LA REPRODUCCIÓ DE LES CÈL·LULES Les cèl·lules: És reprodueixen molt ràpid, la informació genètica és a l’A.D.N que està en el nucli. Les cèl·lules es reprodueixen de dues maneres: L’asexual-----mitosi La sexual-----meiosi

29. La cèl·lula es prepara per dividir-se. El nucli s'allarga i els cromosomes es doblen la membrana cel·lular es va estrenyent per la meitat. La membrana es divideix i es formen dues noves cèl·lules completes. MITOSI

31. Éssers pluricel·lulars

32. Segons la seva estructura, els éssers vius poden ser: ◘ Éssers unicèl·lulars . Si estan constituits per una sola cèl·lula ◘ Éssers pluricel·lulars . Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs . Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.

33. Cèl·lula – Part més petita de l’organisme que pot realitzar funcions vitals. Exemples. Neurona (cèl·lula nerviosa) Espermatozou (cèl·lula sexual) Altres cèl·lules

34. Moltes cel·lules formen un teixit . Molts teixits formen un òrgan . Molts òrgans formen un aparell i molts aparells fórmen un cos . Això és un teixit. Aquí es veuen més clarament els diferents tipus de cel·lules

35. Teixit – Conjunt de cèl·lules del mateix tipus. Les cèl·lules fan diferentes funcions. Un grup de cèl·lules que realitzen la mateixa funció forma un teixit. Greix, músculs, ossos, nervis, pell ... són tipus de teixits. La sang és un teixit líquid. Exemple :

36. Òrgan – Part del cos format per diferents teixits i que realitza una funció dins d’un aparell . Exemple:

38. Un tipus especial de cèl·lules: virus i bacteris.

39. La diferència entre virus i bacteris. Els virus són agents infecciosos de mida molt petita (no es poden observar al microscopi òptic, tot i que sí que s’observen al microscopi electrònic). La seva estructura és molt senzilla que, de fet, no es poden considerar cèl·lules. I no poden reproduir-se per ells sols, si no que necessiten el cos d’un altre ésser viu (humà o animal). Per això diem que són “dolents” (perjudicials). Els virus poden viure al voltant d'uns quaranta dies fora d’un hoste

40. Els virus s'escampen de moltes maneres diferents: Els virus que afecten les plantes són sovint escampats per insectes i altres organismes . Alguns virus són escampats per insectes xucladors de sang. Altres, com el de la grip, s'escampen per l'aire a través dels esternuts i la tos. Cada tipus de virus té un mètode diferent .

41. MALALTIES DE DIFERENTS VIRUS La sida: La sida no es pot curar, es transmet pels líquids del cos com el semen, el líquid vaginal i la sang quan tens relacions sexuals. El condó evita el contagi durant l’acta sexual. La salmonel·losi: La salmonel·losi humana és una enfermetat contagiosa. Pot infectar quan beus aigua i alguns aliments, especialment la carn. La grip: La grip és altament contagiosa, la grip pot ser molt greu, sobretot en pacients d'alt risc, els afectats per asma, diabetis, insuficiència cardíaca o les persones grans i les molt joves.

42. Els bacteris, en canvi, són organismes formats per una cèl·lula, però amb una estructura poc complexa: no tenen nucli ni òrganuls al citoplasma. Però sí que poden dividir-se per ells mateixos. . Les bactèries són els organismes més abundants del planeta. N’hi ha a tot arreu: a la terra i a l ‘aigua. Algunes inclús podrien sobreviure a l’espai. Es calcula que hi ha uns 40 milons de cèl·lules bacterianes en un gram de terra i un milió en un mil·lilitre d’aigua dolça. Al cos humà hi ha 10 vegades més bactèries que cèl·lules, especialment a l’aparell digestiu i a la pell

43. Els bacteris no sempre són dolents i poden viure per ells sols sense necessitat d’un altre cos. Són útils a l’agricultura i la ramaderia. I també en el tractament d’aigües residuals,en la fabricació de medicaments i per a fer formatge, iogurt, mantega, vinagre, ... Però hi ha alguns bacteris perjudicials que són els causants d’algunes malalties com la tuberculosi , el còlera , el tifus , l’ escarlatina , la diftèria , la lepra i la sifilis Per curar aquestes malalties s’utilitzen els antibiòtics

44. FI