1. Formació dels continents La posició i la distribució dels oceans no ha estat sempre la mateixa. A principis del segle XX l’alemany Alfred Wegener va desenvolupar la hipòtesi de la deriva continental. Va suggerir que en temps passats Amèrica del Nord, Europa Amèrica del sud i Àfrica havien estat unides però s’havien anat separant i desplaçant fins les posicions actuals. Aquesta teoria no va ser acceptada ja que no va poder explicar els fenòmens geològics responsables d'aquests moviment s . Avui, en can v i , aquesta teoria està plenament acceptada ja que a banda i banda de l'Atlàntic s’han trobat roques similars i fòssils semblants, el que significa que si que van estar units. Fa una 200 milions d’anys totes les terres emergides estaven unides i formaven un únic continent, anomenat Pangea. Avui sabem que la separació dels continents i els seus moviments són deguts al fermen de la tectònica de plaques.
4. Formació del relleu Sobre la plana abissal apareix la dorsal oceànica, una veritable serralada submarina creada per l’acció del magma sorgit entre dues plaques. Una fossa oceànica és una depressió submarina llarga, estreta i molt profunda. Aquest relleu s’origina en topar dues plaques. El resultat de la col·lisió produeix l’enfonsament d’una placa sota l’altra
