1. TEXT DESCRIPTIU BogdanArteni Anna Gisbert Marzo Esther Pallarés

2. Enumera de manera detallada els elements que integren un objecte, un instrument, un aparell; les parts d’un procés, d’un esdeveniment; les característiques d’una persona o d’un animal. INTENCIÓ COMUNICATIVA SUBMMINISTRAR INFORMACIÓ La selecció dels elements de la descripció es fa en funció del propòsit que es persegueix (informar, convèncer, provocar sentiments de rebuig, acceptació, etc.) i del destinatari ( manera de pensar, gustos, preferències). TEXT DESCRIPTIU

3. Dos formes de descripció segons la intenció comunicativa: OBJECTIVA: l’ autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure amb la major precisió possible les característiques del objecte, procés, etc. Utilitza un llenguatge denotatiu i adverbis o locucions adverbials com: a la dreta, a mà esquerra, dalt... Exemple: El terratrèmol de 1999 a Izmit, Turquia és un dels més ben registrats al món. El terratrèmol va ser precedit per una fase preparatòria que va durar 44 minuts abans de la ruptura de la falla. Aquesta fase es va caracteritzar per un senyal sísmic característic que es correspon amb un lliscament lent al llarg de la falla. Al segle XX hi va haver 9 terratrèmols, amb una magnitud de 7 o més, al llarg de la falla del nord d'Anatòlia, una de les falles més grans i actives del món.

4. SUBJECTIVA: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu, és a dir, pretén influir sobre la consideració que té el destinatari del que s’està descrivint. Utilitza un llenguatge connotatiu. Exemple: A santVicent Ferrer. Escric sota un lluna amarga com la fel. (Ja sé que açò que empassa no és res de l’altremón…) Tincl’ànimacoentacom la planta d’unpeu. Em pesen les sabatescom si fossen de plom. No tinc ganes d¡’escriure, si vols que et parle clar. Noméstinc ganes, ara, de rascar-me elsgenolls. M’heassegut un momentmentre es calfa el sopar. S’ou, baix, la melodietatendra del Limelight. Un infant plora i plora en el pis del costat […] Vicent Andrés

5. Estructura

6. El TEMA: Presentació de l’element que serà objecte de la descripció. L’EXPANSIÓ: desenvolupament del tema, s’hi incorpora informació nova amb l’aparició de subtemes. - Cada idea nova s’encadena el tema. Aquesta progressió s’anomena de tema constant: les diferents informacions noves (remes) reprenen i complementen el tema. - L’expansió ha de ser ordenada i jerarquitzada, perquè la simple acumulació de dades no constitueix un text descriptiu.

7. Segons l’element: Retrat Caricatura Topografia Descripció cronogràfica Tots els anteriors poden ser dinàmics: si incorpora moviment o activitat interna. O estàtics: sense moviment com fos una fotografia. Tipus de textos

8. Defineix una persona. Prospografia: descriu el físic Etopeia: físic i psíquic. Exemple: La Ruth és una noiaforça atractiva. De cara esblanqueïda i pigada. Té elsullsgrossos i verdscom les maragdes, amb unes cellesgruixudes. Elsllavismolsuts i vermellscom una rosella. Duuelscabellsllargs, ondulats i pèl-roigs. És alegre i molt presumida, sempre porta arracadesambpenjolls. Li agraden moltelsjerseisratllats i de collalt. Retrat

9. Descriuespais: interiors o exteriors, urbans o rústics. Exemple:"Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la ma. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana". Orleans, 3 quilòmetres. Mercè Rodoreda Topografia

10. Presenta una època o un períodehistòric. Exemple: En sortir de casa ja tenia un mal pressentiment. Vaig recollir a uns amics per anar a una missa, ja era tard, i en arribar l'església ja estava tancada. En tornar cap Huanchaco després la comanda d'un amic. A mig camí, un so fort ens va alertar que la llanta s'havia rebentat.En la meva ment van haver diverses interrogants. En primer lloc em va semblar estrany que un objecte amb pues estigués al mig de la pista i en un lloc fosc i desolat. Després d'uns minuts i després d'avançar unes quantes quadres procedir a canviar la llanda. Finalment no ens va passar res i tot va quedar com un mal record Descripciócronogràfica

11. Descriu una persona com el retrat, peròd’una forma més exagerada i ambvoluntat crítica o humorística. Exemple: Caricatura

12. Camps semàntics relacionats amb els sentits, principalment visual. L’adjectiu és la categoria gramatical més utilitzada perquè permet expressar les qualitats. Les preposicions i els adverbis majoritàriament de manera i lloc que situen en l’espai objectes de la realitat. Els verbs ser, tenir, presentar,... Són els més utilitzats perquè indiquen situació. Trets estilístics

13. Els temps verbals més utilitzats són l’imperfet i el present. Les oracions més emprades són les simples, principalment amb funció enunciativa i atributiva. Són habituals les metàfores, comparacions i paral·lelismes.

14. http://blocs.xtec.cat/teresunellengua/files/2008/02/microsoft-word-descripcio.pdf http://mutis2.upf.es/cr/catacd/desct.htm ANDRÉS, Vicent: Antologia poètica. Ed. Proa, Les Eines. Tercera edició. Barcelona. 2008. DIVERSOS: Llengua catalana i literatura, 1r Batxillerat. Ed. Cruïlla. Barcelona. 2002 Bibliografia