1. XARXES SOCIALS
“La comunicación triunfa; el planeta está
atravesado por redes, faxes, teléfonos celulares,
módems, Internet. Y sin embargo, la incomprensión
sigue siendo general.”
Edgar Morin
“Estamos rodeados de demasiados juguetes tecnológicos, con Internet, los iPod...La
gente se equivocó. Yo no traté de prever, sino de prevenir el futuro. No quise hablar de
la censura sino de la educación que el mundo tanto necesita.”
Ray Bradbury
Mª Teresa Fornons Servent
1

2. 1.Definició:
Segons Boyd i Ellison (2007), una xarxa social és defineix
com un servei que permet als individus construir un perfil
públic o semipúblic dintre d’un sistema delimitat, articular
una llista d’altres usuaris amb els que comparteixen una
connexió, i veure i recórrer la seva llista ver de les
connexions i de les realitzades per altres dintre el sistema.
La naturalesa i la nomenclatura d’aquestes connexions pot
variar d’un lloc a un altre.
Segons Bartolomé (2008), les xarxes socials reflecteixen el que en altres temps es
mostrava mitjançant sociogrames: una sèrie de punts representant individus,
notablement persones, units mitjançant línees que representen relacions. El caràcter
d’una xarxa social pot ser molt variat així com el motiu aglutinador: des de el sexe a la
afició per els viatges, les xarxes socials mouen el món,encara que evidentment, algunes
los més que altres. El que la Web 2.0 aporta és la capacitat de crear xarxes socials unint
a individus llunyans físicament i en gran nombre.
En síntesis podríem dir que:
Una xarxa social és una estructura social virtual on es creen relacions entre els
membres d’una comunitat, és a dir una forma de interacció social, definida com un
intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en un context de complexitat.
Aquesta estructura es representa mitjançant una gràfica formada per uns nodes, que
representen les persones o grup de persones, units mitjançant uns nexes, que
simbolitzen la relació establerta entre els diferents individus.
2. Característiques:
- Les xarxes socials es fonamenten amb la teoria dels sis graus.
Aquesta teoria, "Six Degrees” del sociòleg
Duncan Watts, assegura que és possible
accedir a qualsevol persona del planeta en
tan sols sis “salts”.
El concepte està basat en la idea que el
nombre de coneguts creix
exponencialment amb el nombre
d'enllaços en la cadena, i només un petit
nombre d'enllaços són necessaris perquè
el conjunt de coneguts es converteixi en la
població humana sencera.
2

3. Segons aquesta Teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i
companys de treball o escola, a unes 100 persones. Si cadascun d'aquests amics o
coneguts propers es relaciona amb altres 100 persones, qualsevol individu pot passar
un encàrrec a 10.000 persones més tan sols demanant a un amic que passi el missatge
als seus amics.
- Funcions de les xarxes socials, les “ 3Ces”:
1. Comunicació: ajuden a posar en comú coneixements.
2. Comunitat: ajuden a trobar i ha integrar comunitat.
3. Cooperació: ajuden a fer coses junts .
- Formades per un nombre considerable de persones, anomenats normalment
usuaris.
- Estan basades en l’usuari.
Les xarxes socials son construïdes i dirigides per els mateixos usuaris, els quals a més
hi aporten contingut.
- Els seus usuaris són gent de característiques i pensaments diferents
(Característiques que el diferencien d’un grup on tot els seus membres són homogenis,
encara que en aquest després en alguns casos i hauran subgrups de coincidències).
- Són un sistema obert i en construcció permanent.
Es van construint a mesura que es van coneixent a altres persones.
- Són interactives.
Les xarxes socials, a part tenir un conjunt de sales de xats y fòrums,
tenen una sèrie d’aplicacions basades en una xarxa de joc, com una
forma de connectar-se i divertir-se amb els altres “amics”
- Gran capacitat per transmetre i compartir informació.
Transmissió de dades sense necessitat de tenir un camí directe o intermediaris.
- Permet el treball en cooperació.
- Pot haver varies persones treballant al mateix moment.
- Permeten el contacte (teòric) entre dos o més persones de qualsevol part del
món.
3

4. - Sistemes punt a punt (peer-to-peer).
Basada en una xarxa entre iguals. Elimina els rangs entre servidor - client.
- Útils per fins diversos
3. Classificació:
 Segons el tipus de relacions que s’estableix entre les persones
- Segons l’origen de la relació:
xarxes diàdiques: solament indiquen l’existència o no d’aquella relació.
xarxes valorades: la quantitat de la relació es mesura en termes de ordre o de pes;
és a dir, indiquen el tipus de relació que s’estableix entre elles.
- Segons la direcció que pren aquesta relació:
xarxes simètriques: el subjecte A té una relació amb el subjecte B i el
subjecte B té la mateixa relació amb el A.
Subjecte A Subjecte B
xarxes dirigides: que el subjecte A tingui una relació amb el B, no implica que el B
tingui la mateixa relació amb el subjecte A.
Subjecte A Subjecte B
 Segons el públic, objectiu i temàtica:
- Xarxes socials horitzontals: Dirigides a tot tipus d’usuaris i que no tenen una
temàtica definida. Ex:
4

5. - Xarxes socials verticals: Tenen com a objectiu congregar al voltant seu un
col·lectiu concret. En funció de la seva especialització, poden classificar-se a la
vegada en:
Xarxes socials verticals professionals: Estan dirigides a generar relaciones
professionals entre els usuaris. Ex:
Xarxes socials verticals d’oci: L’objectiu agrupar a col·lectius que
desenvolupin activitats d’oci, videojocs, fans etc. Ex:
Xarxes socials verticals mixtes: Ofereixen a usuaris i empreses un entorn
específic per desenvolupar activitat tant professionals com personal en torn
al seu perfil. Ex:
5

6.  Per el subjecte principal de la relació:
- Xarxes socials humanes: Fomenten las relacions entre persones unint-les segons
un perfil social y en funció dels seus gustos, aficions, activitats, etc. Ex:
- Xarxes socials de continguts: Les relacions es desenvolupen unint perfiles a través
del contingut publicat , el arxius que posseeix un usuari o els arxius que es troben
en el seu ordenador. Ex:
- Xarxes socials d’interès: Conformen un sector innovador entre les xarxes socials. El
seu objectiu és unir marques, automòbils i llocs. Entre aquestes xarxes socials
destaquen les de difunts, sent aquest els subjectes principals de la xarxa. Ex:
6

7.  Per la seva localització geogràfica:
- Xarxes socials sedentàries: És transformen en funció de les relacions entre les
persones, els continguts compartís o els events creats. Ex:
- Xarxes socials nòmades: A les característiques pròpies de les xarxes socials
sedentàries se’ls suma un nou factor de mutació o desenvolupament basat en la
localització geogràfica del subjecte. Aquest tipus de xarxes es componen i
recomponen a tenor dels subjectes que es trobin geogràficament a prop del lloc en
el que es troba l’usuari, els llocs que hagi visitat o aquelles als que te previst anar.
Ex:
 Per la seva plataforma:
- Xarxa Social MMORPG i Metaversos: Normalment construïts sobre una base
tècnica Client-Servidor. Ex: WOW, SecondLife, Lineage.
- Xarxa Social Web: la seva plataforma de desenvolupament esta basada en una
estructura típica de web. Ex:
7

8. → Una altra possible classificació seria la que podem veure en el gràfic següent, on
s’engloben totes les esmentades anteriorment, però d’un forma més específica.
8

9. 4. Riscos sobre les xarxes socials:
Les xarxes socials tenen els seus avantatges, però també els seus inconvenients (annex
1). No és pot negar la realitat de l’existència de diversos perills sobre aquests. Totes les
persones, tan adults, joves com nens, han de ser plenament conscients de quins són
els riscos als que s’exposen a l’utilitzar- les:
- Addició, pot crear alts nivells de dependència.
- Més comunicació des de llocs virtuals, però menys des
del punt de vista de les relacions interpersonals.
- Aïllament degut al abús d’aquestes.
- Impersonals. Poden crear-se fàcilment una identitat
diferent a la pròpia.
- La seguretat d’aquestes sol ser dubtosa.
- La connexió a Internet, passa a ser una necessitat; es
torna imprescindible.
- Possible suplantació d'identitat i robatori d'identitat.
- Control de les seves dades, i perdre el control d’aquestes i la seva privacitat.
- Robatori de dades. Una xarxa social és, bàsicament, una enorme base de dades on
poden accedir molts individus, augmentant el risc que la informació podria ser
explotada.
- Phishing / Estafes. Hi ha una sèrie d'estafadors a les xarxes socials que poden
tractar de robar o fer servir la teva informació personal, informació que pot ser
utilitzat per a crims potencials com ara robatoris d'identitat o fraus.
- L'assetjament cibernètic i el comportament antisocial.
- El comportament il·legal i els continguts il·lícits.
- Vulnerabilitat de xarxa. L'alteració de contingut , no es fan esforços per preservar la
identitat del contingut que es mostra, i en absència de mesures de seguretat
reforçades, blocs, grups i perfils poden ser falsejades o hackejats.
- Malware, virus, troians i spyware.
- Pèrdua de temps.
En l’annex 2, és poden observar algunes notícies que reflecteixen els riscos que
s’amaguen darrere les xarxes socials.
9

10. 5. Els annexes:
Annex 1:
En aquestes dues taules és pot veure que és el que més i el que menys els hi agrada als
503 usuaris enquestats sobre les xarxes socials, que ha donat resposta a la següent
pregunta:
- Què és lo que més/menys t’agrada de les xarxes socials?
10

11. Annex 2:
11

12. 12