Proposta de taller consistent en transferir imatges sobre diferents superfícies.

1. ACTIVITAT: COM I QUÈ DIUS ?
AMB LA MATÈRIA !
La matèria primera és necessària per a la realització d’una obra. El material és la
condició per l’existència de l’escultura i la forma és qui li dóna raó de ser. No podem
imaginar la forma sense la matèria o al revés. L’una depèn de l’altra. La forma depèn
del material que la defineix i influeix en la manera de treballar i en el que es vol
expresar.
Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa, va néixer un moviment pictòric de
tendències abstractes i gestuals, anomenat informalisme. Dins aquest moviment i en
paral·lel a l’expressionisme abstracte estatudinenc, en van sorgir diferents estils:
l’abstracció lírica, l’art brut, la nova escola de París, la pintura matèrica…
Algunes de les característiques d’aquest corrent són:
• Gust per la matèria, la taca, el gest, l’atzar, l’experimentació…
• Es dóna més importància a la composició que al tema.
• S’utilitzen noves tècniques: el grattage, el collage i el frottage.
• S’utilitzen nous materials: el guix, la grava, la fusta…
• Es repeteixen temes relacionats amb els sentiments de l’artista, les emocions, els
estats d'ànim...
ACTIVITAT. Treballarem amb la forma, el color i la composició. Ho direm amb la
textura, i expresarem les nostres emocions. És un treball interior, individual, on
agafarem de referents el treball dels informalismes matèrics i l’obra exposada a classe
de l’artista Carlets.
Referents artístics: Carlets, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Guinovart...
Objectius
• Emprar els elements bàsics del llenguatge plàstic tridimensional, per tal
que permetin a l’alumne/a , a entendre i actuar amb la forma bi i
tridimensional i l’espai.
• Planificar i seguir, de manera activa i responsable, processos de treball
d’acord amb una proposta fixada, seguint les diferents fases de treball.
• Valorar el comportament del material com a desencadenant del projecte
tridimensional i determinant metodològic.
• Operar amb diferents metodologies d’actuació creativa i de recerca
plàstica en l’espai, i descobrir les seves possibilitats expressives i
comunicatives.
• Descobrir que el procés, en la creació plàstica tridimensional, pot
esdevenir obra per si mateixa.
• Emprar amb propietat la terminologia pròpia de la matèria, pel que fa a
materials, eines i tècniques, per aplicar-la en l’anàlisi d’obres artístiques
reconegudes, en el treball propi, i en el dels companys.

2. COM I QUÈ DIUS?
TEMA: LES EMOCIONS
TÈCNICA: ADDICIÓ DE MATERIAL
MATERIAL: PASTA DE PAPER
MIDES: A ESCOLLIR
Material:
Capsa de sabates
Diferent tipus de paper i cartró
Cola blanca (també podem afegir gesso, blanc d’Espanya o farina)
Pigments o pintura acrílica
Textures o formes per a fer les textures
La pasta de paper que es fa servir per a modelar és una barreja de polpa de paper
escorreguda i cola. Pots utilitzar qualsevol tipus de paper, els més usuals són:
• paper de diari . És fàcil de triturar. L’acabat serà gris o dolorejat, segons el color
dels fulls.
• Cartró de les oueres. No és tan fàcil de triturar, però té un acabat més texturat.
Normalment el trobarem de color gris o rosat.
• El paper higiènic. És molt fàcil de triturar i té un acabat llis i blanc marfil.
Per donar riquesa plàstica podem colorejar la pasta amb pigments o pintura plàstica.
També podem incorporar elements (fibres, fulles, diferents tipus de papers...) per donar
textura i ajudar-nos a explicar un concepte.
A la pasta hi podem afegir càrregues (gesso, blanc d’Espanya, farina...) per a fer una
barreja més plàstica, més moldejable.
Es treballa per addició de material, que vol dir que s’hi afegeix material, cosa que
comporta un augment del volum, una variació de la forma i del seu pes inicial.
Procés de treball de la pasta de paper:
• Mullar el paper unes hores.
• Triturar-lo, manualment o bé amb una batedora elèctrica.
• Escórrer l’excés d’aigua acumulada.
• Afegir-hi els pigments i/o càrregues.
• Afegir-hi la cola blanca, és el que dóna consistència a la pasta. Un cop està seca,
s’endureix i es torna transparent.
A partir d’aquí ja podem començar a treballar la massa. Per si sola, aquesta massa no té
molta consistència, per això és recomanable treballar-la amb un motlle. Nosaltres
utilitzarem una capsa de sabates com a motlle, ja que el resultat final de l’obra serà un
relleu. Perquè no s’enganxi la pasta de paper a les parets de la capsa de sabates, hi
posarem un desentmotllant, com ara oli o sabó. Omplirem la capsa (3cm) amb la pasta,
tenint en compte el disseny que hem escollit.

3. Treballarem les emocions, incorporant textures amb les tècniques del collage (enganxar
sobre el suport diferents materials), el frottage i el grattage ( raspats i fisures). També
pensem amb la policromia com a recurs expressiu.
Quan la pasta de paper estigui seca, ja podem treure el relleu de dins la capsa de sabates,
que ens haurà fet de motlle perdut.
Al final del taller exposarem els nostres treballs a la classe i obrirem un debat entre els
companys, valorant com ha anat l’activitat.
Temporització (sessions de 2 hores =6 hores)
• 1ª sessió. Plantejament del projecte i preparació de la pasta .
• 2ª sessió. Creació del relleu.
• 3ª sessió. Desentmotllar el motlle i comentar el treball en grup.