SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 27
POLIS 1
Ciències socials, geografia i història
Primer ROMANA
CATALUNYA curs
A.S.T
Introducció

• Catalunya, fou una província més de l’Imperi Romà.
• S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya
i cereals), se’n van extreure minerals
• Tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als
costums i a les formes de vida romanes.
Les lluites entre Roma i Cartago
• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani
occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació
romana de la Península Ibèrica (Hispània)
• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja
que els podia proporcionar els metalls, soldats.
Les lluites entre Roma i Cartago
• El 220 a.C., el general cartaginès Anníbal va planejar la
conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i
els Alps amb un exèrcit d’elefants.
• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels
romans.

Sagunt
El domini romà de Catalunya
• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu
exèrcit a la Península Ibèrica i van conquerir tot el territori
català.
• Els pobles de la costa (indigets, laietans..) van ser aliats dels
romans.
• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets,
ausetans..), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una
forta resistència a la conquesta romana.
La conquesta de la resta d’Hispània
• Primera fase (218-202 a.C.) els romans aconseguiren dominar la
costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos.
• Segona fase (202-154 a.C.): els romans dominaren la zona
oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència
dels ibers.
• Tercera fase (154-133 a.C.): els pobles celtes de la Meseta van
oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers.
• Quarta fase (29-19 a.C.): es van sotmetre les tribus de càntabres
i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la
Península.
La conquesta d‘Hispània

1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.
La conquesta d‘Hispània

2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.
La conquesta d‘Hispània

3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.
La conquesta d‘Hispània

4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.
Les províncies
• Els romans van organitzar els dominis en províncies.
•

Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània
Citerior i la Hispània Ulterior
Les províncies
• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la
Lusitania i la Tarraconensis, on estava l’actual Catalunya.
• A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la
Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis,
Gallaecia i Carthaginensis.
L’activitat econòmica
• La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves
tècniques (arada, adobs, guaret, etc.)
Van explotar les mines de la Península, amb esclaus.
• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran
desenvolupament.
• Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a
través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que
s’estenia per tots els racons de l’Imperi.
Ciutats i vil·les
• Sota la dominació romana van crèixer les ciutats, centres
polítics i econòmics de gran importància.
• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la
capital de la Hispània Citerior.
Ciutats i vil·les
• Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada,
anomenades villae, on treballava mà d’obra lliure i esclava.
La romanització
• La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar
l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis
d’aquesta civilització.
• El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació,
per part dels pobles indígenes, de les lleis ( dret romà) i les
institucions romanes.
• El fet de més destacat fou la implantació del llatí, del qual
deriven totes les llengües peninsulars actuals.
Els monuments romans
• Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de
ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres,
muralles, ponts…) a tot l’Imperi.
• També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i
les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats
d’emperadors.
El patrimoni artístic a Catalunya
• A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament
importants:
• Temples: Vic, Barcelona i Empúries
El patrimoni artístic a Catalunya
• Teatres i amfiteatres: Tarragona
El patrimoni artístic a Catalunya
• Ponts: el del Diable a Martorell
El patrimoni artístic a Catalunya
• Aqüeductes: Tarragona i Barcelona
El patrimoni artístic a Catalunya
• Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona
El patrimoni artístic a Catalunya
• Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona
Altres monuments artístics a Espanya
• A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura
romana.
• Aqüeductes: Segòvia i Mèrida
Altres monuments artístics a Espanya
• Teatres: Mèrida i Sagunt
Altres monuments artístics a Espanya
• Amfiteatres: Itàlica i Mèrida
Altres monuments artístics a Espanya
• Muralles: Lugo

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Empuries
EmpuriesEmpuries
Empuries
Sergi
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
ncabre5
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
Ainoaim
 
3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna
2002a
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
semgrec
 
Democràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesDemocràcia d'Atenes
Democràcia d'Atenes
Sílvia
 

Mais procurados (20)

El arte griego,estándares de aprendizaje EBAU. Presentación interactiva
El arte griego,estándares de aprendizaje EBAU. Presentación interactivaEl arte griego,estándares de aprendizaje EBAU. Presentación interactiva
El arte griego,estándares de aprendizaje EBAU. Presentación interactiva
 
ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).
 
Ilerda
IlerdaIlerda
Ilerda
 
La romanización 2ºbach
La romanización 2ºbachLa romanización 2ºbach
La romanización 2ºbach
 
Empuries
EmpuriesEmpuries
Empuries
 
Tema 12 pueblos prerromanos 1 eso
Tema 12 pueblos prerromanos 1 esoTema 12 pueblos prerromanos 1 eso
Tema 12 pueblos prerromanos 1 eso
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna
 
Temple romà
Temple romàTemple romà
Temple romà
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Democràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesDemocràcia d'Atenes
Democràcia d'Atenes
 
Els temples romans
Els temples romansEls temples romans
Els temples romans
 
Apuntes Roma
Apuntes RomaApuntes Roma
Apuntes Roma
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
Neolitico
NeoliticoNeolitico
Neolitico
 

Semelhante a Catalunya romana

Semelhante a Catalunya romana (20)

La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
PRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romanaPRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romana
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 
Ud 11
Ud 11Ud 11
Ud 11
 
La hispania romana.5
La hispania romana.5La hispania romana.5
La hispania romana.5
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Hispania romana marc martín
Hispania romana marc martínHispania romana marc martín
Hispania romana marc martín
 
Hispania romana marc martín
Hispania romana marc martínHispania romana marc martín
Hispania romana marc martín
 
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaLa Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
30075466 romans
30075466 romans30075466 romans
30075466 romans
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANATEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
T.6 els romans.resum
T.6 els romans.resumT.6 els romans.resum
T.6 els romans.resum
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 

Mais de Alicia Santiago Tamame ( Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)

Mais de Alicia Santiago Tamame ( Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) (20)

Dalí. arxiu ampli
Dalí. arxiu ampliDalí. arxiu ampli
Dalí. arxiu ampli
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
La transición democràtica 2
La transición democràtica 2  La transición democràtica 2
La transición democràtica 2
 
Transició 3
Transició 3Transició 3
Transició 3
 
La transición democrática
La transición democráticaLa transición democrática
La transición democrática
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
2. economia
2. economia2. economia
2. economia
 
3. bienio reformista -
3. bienio reformista -3. bienio reformista -
3. bienio reformista -
 
3. bienio conservador
3.  bienio conservador3.  bienio conservador
3. bienio conservador
 
2. bienio reformista
2. bienio reformista2. bienio reformista
2. bienio reformista
 
1. la segunda república
1. la segunda república1. la segunda república
1. la segunda república
 
3 condicion femenina
3 condicion   femenina3 condicion   femenina
3 condicion femenina
 
2 indústria
2  indústria2  indústria
2 indústria
 
1929
19291929
1929
 
3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera3. dictadura de primo de rivera
3. dictadura de primo de rivera
 
2. la mancomunitat
2. la  mancomunitat2. la  mancomunitat
2. la mancomunitat
 
1.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 19171.(b) crisis 1917
1.(b) crisis 1917
 
1. desastre de 1898
1. desastre de 18981. desastre de 1898
1. desastre de 1898
 
5. crisis de cuba
5. crisis de cuba5. crisis de cuba
5. crisis de cuba
 
4. movimiento obrero
4. movimiento obrero4. movimiento obrero
4. movimiento obrero
 

Catalunya romana

  • 1. POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer ROMANA CATALUNYA curs A.S.T
  • 2. Introducció • Catalunya, fou una província més de l’Imperi Romà. • S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals • Tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.
  • 3. Les lluites entre Roma i Cartago • Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània) • Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats.
  • 4. Les lluites entre Roma i Cartago • El 220 a.C., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants. • En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans. Sagunt
  • 5. El domini romà de Catalunya • Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i van conquerir tot el territori català. • Els pobles de la costa (indigets, laietans..) van ser aliats dels romans. • En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans..), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.
  • 6. La conquesta de la resta d’Hispània • Primera fase (218-202 a.C.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos. • Segona fase (202-154 a.C.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers. • Tercera fase (154-133 a.C.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers. • Quarta fase (29-19 a.C.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.
  • 7. La conquesta d‘Hispània 1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.
  • 8. La conquesta d‘Hispània 2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.
  • 9. La conquesta d‘Hispània 3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.
  • 10. La conquesta d‘Hispània 4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.
  • 11. Les províncies • Els romans van organitzar els dominis en províncies. • Al començament a Hispània n’hi van crear dues, la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior
  • 12. Les províncies • En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estava l’actual Catalunya. • A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis.
  • 13. L’activitat econòmica • La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.) Van explotar les mines de la Península, amb esclaus. • L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament. • Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.
  • 14. Ciutats i vil·les • Sota la dominació romana van crèixer les ciutats, centres polítics i econòmics de gran importància. • La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior.
  • 15. Ciutats i vil·les • Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà d’obra lliure i esclava.
  • 16. La romanització • La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització. • El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis ( dret romà) i les institucions romanes. • El fet de més destacat fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals.
  • 17. Els monuments romans • Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi. • També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.
  • 18. El patrimoni artístic a Catalunya • A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants: • Temples: Vic, Barcelona i Empúries
  • 19. El patrimoni artístic a Catalunya • Teatres i amfiteatres: Tarragona
  • 20. El patrimoni artístic a Catalunya • Ponts: el del Diable a Martorell
  • 21. El patrimoni artístic a Catalunya • Aqüeductes: Tarragona i Barcelona
  • 22. El patrimoni artístic a Catalunya • Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona
  • 23. El patrimoni artístic a Catalunya • Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona
  • 24. Altres monuments artístics a Espanya • A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana. • Aqüeductes: Segòvia i Mèrida
  • 25. Altres monuments artístics a Espanya • Teatres: Mèrida i Sagunt
  • 26. Altres monuments artístics a Espanya • Amfiteatres: Itàlica i Mèrida
  • 27. Altres monuments artístics a Espanya • Muralles: Lugo