els èssers vius

1. ELS ÉSSERS VIUS

2. LES FUNCIONS VITALS
Les funcions vitals són aquelles que fan tots els
éssers vius, i són la nutrició, la relació i la
reproducció.
La nutrició d'un ésser viu consisteix en l'obtenció
de la matèria i l'energia que necessita per a viure.
Segons l'origen d'aquesta matèria i d'aquesta
energia distingim dos tipus de nutrició:
Nutrició autòtrofa , l'ésser viu s'abasteix de
matèria inorgànica i de l'energia procedent del Sol.
Aquesta matèria i l'energia procedent del Sol es
fan servir per a fabricar els compostos orgànics que
l'ésser viu necessita per a viure.

3. Nutrició heteròtrofa, l'ésser viu s'abasteix de la
matèria i l'energia contingudes en la matèria
orgànica de què s'alimenta.
Aquesta matèria orgànica es fa servir com a font de
matèria per a construir les seves pròpies
estructures i créixer, i també com a font d'energia
per a dur a terme les seves activitats.
La relació consisteix a captar la informació del
medi i fer-la servir per a la supervivència.
D'aquesta manera, els essers vius poden acostar-se
als medis favorables, o allunyar-se dels
desfavorables o perillosos.

4. La reproducció consisteix a donar lloc a nous
éssers vius amb característiques similars a les dels
que els han originat.
LA CÈL·LULA
Les cèl·lules són les unitats bàsiques que
constitueixen els éssers vius.
Hi ha éssers vius formats per una única cèl·lula
anomenats organismes unicel·lulars i d'altres
formats per més d'una cèl·lula, que reben el nom
d'organismes pluricel·lulars.

5. Les cèl·lules poden tenir mides i formes diferents,
però totes presenten tres característiques en comú.
1 Les cèl·lules contenen una molècula anomenada
ADN ( àcid desoxiribonucleic) que forma unes
estructures anomenades cromosomes. L´ADN
s'encarrega de regular tots els processos que tenen
lloc a l'interior de la cèl·lula.
2 Totes les cèl·lules estan embolcades per una
membrana plasmàtica, una estructura fina i
elàstica que recobreix la cèl·lula i la separa del medi
exterior. La seva funció principal és delimitar la
cèl·lula i permetre l'intercanvi de substàncies amb
l'exterior.

6. 3 Totes les cèl·lules presenten un espai interior,
delimitat per la membrana plasmàtica , anomenat
citoplasma.
A més d'aquestes característiques comunes a
totes les cèl·lules, la majoria presenta també un
nucli. El nucli està constituït per una membrana o
embolcall nuclear que inclou al seu interior l´ADN
de la cèl·lula.
En funció de la presència o absència de nucli,
distingim dos tipus de cèl·lules; les cèl·lules
eucariotes, aquelles que tenen nucli i les cèl·lules
procariotes que no presenten nucli.

7. LA CLASSIFICACIÓ DELS ÈSSERS VIUS
Fem servir quatre criteris de classificació per a
identificar el grup a què pertany cada ésser viu.
El tipus de nutrició que presenta l'organisme.
Així, podem trobar organismes amb nutrició
autòtrofa i organismes amb nutrició heteròtrofa.
L'organització de les cèl·lules de l'ésser viu. Així,
podem trobar organismes unicel·lulars i
organismes pluricel·lulars.
.

8. La presència de nucli en les cèl·lules de
l'organisme. Així, observem organismes
eucariotes, amb nucli ,i organismes
procariotes, sense nucli
La presència de paret cel·lular és una
característica pròpia d'alguns éssers vius.
A partir de l'anàlisi d'aquestes
característiques, els científics han agrupat
els éssers vius en cinc grans grups o regnes.

10. EL REGNE MONERA
Les moneres són organismes unicel·lulars
procariotes.
Són els éssers vius més petits que hi ha, ja que
mesuren,normalment unes poques micres, és a dir,
unes mil·lèsimes de mil·límetre.
El grup més abundant dins de les moneres són els
bacteris.
Els bacteris viuen en tot tipus de medis: a la terra,
a l‘aigua, a l'aire i també a l'interior dels éssers
vius.

11. La forma que poden tenir els diferents tipus de
bacteris és molt diversa i és indicativa del grup a
què pertanyen. Algunes de les formes més
característiques són les següents:
Els bacils tenen forma de bastó.
Els cocs tenen forma esfèrica.
Els espirils tenen forma de tirabuixó.
Els vibrions tenen forma de coma o de mongeta.

12. EL REGNE PROTOCTISTA
Aquest regne és un dels més diversos. Els éssers
vius del grup dels protoctistes estan formats per
cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o
pluricel·lulars. Presenten diferents tipus de
nutrició i, en alguns casos,paret cel·lular.
Dins d'aquest grup tan divers destaquen les
algues i els protozous.
Les algues
Són un conjunt d'éssers vius autòtrofs de vida
aquàtica.Presenten una gran varietat de mides, ja
que hi ha algues unicel·lulars microscòpiques i
d'altres pluricel·lulars .

13. Les algues pluricel·lulars estan formades per
cèl·lules poc diferenciades que s'agrupen
formant un tal·lus. El tal·lus és una estructura
que formen les algues i algunes plantes i consta
de:
El rizoide és la base que fixa l'alga al substrat i
sobre la qual es desenvolupa.
El cauloide és una estructura de suport que
enllaça el rizoide amb els fil·loides.
El fil·loides són les lamines fines i grans situades
als extrems del cauloide. Acostumen a ser la part
més voluminosa de l'alga.

14. Podem classificar les algues pluricel·lulars segons
el seu color:
Els cloròfits es caracteritzen per la presència de
clorofil·la als seus cloroplasts. La clorofil·la és un
pigment de color verd que intervé en la fotosíntesi.
Aquestes algues reben el nom d'algues verdes.
Els rodòfits tenen, a banda de la clorofil·la un altre
pigment que els confereix unes tonalitats que van
del vermell al porpra; per això reben el nom
d'algues vermelles.
Els feòfits tenen, a banda de la clorofil·la, un altre
pigment de color marró. Les espècies d'aquest
grup també reben el nom d'algues brunes.

15. Els protozous
Els protozous són un grup d'organismes
unicel·lulars heteròtrofs de vida aquàtica. Tots
ells són microscòpics.
Els protozous s'alimenten de matèria orgànica
que es troba al medi. Per a aconseguir-la, poden
capturar altres éssers vius, com bacteris o algues
unicel·lulars. D'altres són paràsits i viuen a
l'interior d'éssers vius als quals provoquen
malalties. Els protozous incorporen els aliments
de maneres diferents.

16. Per difusió: les partícules més petites passen al
citoplasma a traves de la membrana plasmàtica.
Mitjançant fagocitosi: és el procés pel qual la
cèl·lula emet unes protuberàncies del citoplasma ,
que emboliquen l'aliment i permeten incorporar-
lo a l'interior de la cèl·lula.
A través de la citofaringe: aquesta és un replec de
la membrana en forma d'embut per on alguns
protozous absorbeixen els aliments.
Els protozous també presenten estructures i
mecanismes que els permeten desplaçar-se. Els
principals són:

17. Els cilis són filaments curts i molt nombrosos que
amb el seu moviment donen lloc al desplaçament
de la cèl·lula.
Els flagels són filaments més llargs que els cilis i
menys nombrosos. Amb el seu moviment
impulsen la cèl·lula.
Els pseudopodis són deformacions del citoplasma
que es produeixen en la direcció del desplaçament
i arrosseguen darrera seu la resta de la cèl·lula.