2. Índex:
• La vida en el passat: Els fòssils
• Què és un fòssil?
• Tipus de fòssils. Classificació
• Els fòssils a Catalunya
• El procés de fossilització. Com es fa un fòssil.
• Els estrats i els fòssils.
• El temps en l’escala geològica.
• Teories i mètodes per establir la cronologia dels
esdeveniments geològics: Datacions relatives i absolutes.
• Les divisions o escala del temps geològics: Eres i períodes.
• Fòssils característics de cada era. Els fòssils guia.
• El Miocè.
• Fòssils del Miocè al Penedès.
• FI
4. La Terra té més de 4000 milions d’anys. L’escorça va començar
a solidificar fa més de 3000 milions d’anys i quasi alhora van
sorgir els primers organismes vius. Amb els anys, els
organismes que existien han anat evolucionant adaptant-se al
medi. Alguns han desaparegut com els dinosaures , fa
aproximadament 65 milions d’anys i d’altres en queden restes.
Aquestes restes es diuen fòssils.
5. Paleontologia: és la ciència que es dedica a
estudiar la vida del passat, especialment dels
fòssils. Prové del Grec, i significa ciència dels
éssers del passat.
El paleontòleg és el que estudia els fòssils.
7. El vocable fòssil deriva del verb en llatí fodere: excavar,
a través del substantiu fossile: "allò que és excavat".
Són les restes i la prova de l’existència
d’animals o plantes que s’han conservat
naturalment.
8. La majoria dels fòssils estan formats
per les parts dures d’animals i plantes,
com les petxines, els ossos, les dents i
la fusta .
10. Podem trobar des d’ esquelets d’enormes dinosaures
fins a plantes petites i animals que no podem
veure a ull humà.
Els fòssils més comuns són els ossos i
els cargols convertits en pedra.
11. Podem distingir fàcilment tres tipus de fòssils:
· Micro fòssils: visibles pel microscopi òptic.
· Nano fòssils: visibles pel microscopi electrònic.
· Macro fòssils/Mega fòssils: visibles a ull humà.
12. Els fòssils més antics són
els estromatòlits.
Una anècdota curiosa:
Uns mamuts llanuts desenterrats del subsòl
congelats des de fa 20.000 anys, es conservaven
tant bé que encara podien menjar-se la carn. Per
això es consideren com a uns fòssils recents de
l’última glaciació, fa uns 13.000 anys.
13. Icno fòssils: són restes de empremtes, ous, nius o
qualsevol tipus d’impressió.
Són l’objecte d’estudi de la paleoicnologia.
Pseudo fòssils: són patrons visuals en
roques que són produïts per
processos geològics i per biològics.
15. El jaciment del Triàsic de Mont-ral , que
ha proporcionat importants troballes de peixos
i de rèptils, així com també la d’un Protoavià
únic al món; també nombrosos invertebrats,
entre els quals hi ha restes d’organismes tous que
rarament es converteixen en fòssils, com les
Holotúries.
16. El jaciment de la Pedrera de Meià
situat en calcàries litogràfiques,
ha proporcionat restes vegetals,
insectes, peixos, amfibis i rèptils
en perfecte estat de conservació;
s’hi han trobat dues de les
granotes més antigues que es
coneixen, i també plomes i part
d’un esquelet de les primeres aus.
17. Els jaciments de mamífers del Vallés ja
coneguts des de la fi del s.XX, que han
donat una fauna comparable a la que
ara es troba a la zona dels llacs africans :
girafes, rinoceronts, antílops, felins, etc.
18. A continuació hi ha un mapa dels
principals jaciments de fòssils a
Catalunya:
21. El procés de fossilització és quan un
ésser, passa per uns passos (els de la
següent diapositiva) i es converteix
en un fòssil.
22. 1. CADÀVER COBERT PER LES AIGÜES D’UN RIU 2. ESQUELET SOTERRAT EN FANG I SORRA
3. FANG I SORRA PETRIFICATS I ELS ÒSSOS 4. L'EROSIÓ DEIXA ELS FÒSSILS AL DESCOBERT
FOSSILITZATS
24. Un estrat és una capa
de roca o terra amb
unes característiques
que la distingeixen de
les capes adjacents.
Cada capa té diverses
capes paral·leles que
reposen l'una sobre
l'altra.
28. El registre de fòssils té centenars de milions
d’anys a la Terra. Si ho comparem amb la
fauna i la flora, que només representen un
instant de temps geològic, podem dir que els
fòssils són molt vells.
Si la conservació dels fòssils fos bastant
bona, seria previsible que el nombre
d’espècies fòssils superés de llarg el nombre
d'espècies actuals.
29. Teories i mètodes per
establir la cronologia dels
esdeveniments geològics:
Datacions relatives i
absolutes.
30. En geologia cal datar processos de molt diversa natura,
això fa que s'hagin d'utilitzar tota una sèrie de mètodes
de datació,
específics per a cada tipus de procés.
Δ La majoria són biològics (rellotge biològic), es
basen en:
* La seqüència d'aparició dels fòssils originada pels
canvis ocorreguts en el
seu procés evolutiu.
* El creixement o desenvolupament d'un individu
(anells de creixement dels
arbres, escates dels peixos, etc)
a) L'acumulació de mutacions en el material genètic
(rellotge d'ADN o de proteïnes).
31. Δ Altres mètodes de datació són de tipus físic.
* La desintegració radioactiva de determinats isòtops
(rellotge radioactiu)
* L'acumulació de sediments rítmics com el cas de les
varves lacustres (llacs).
b) Canvis en la polaritat del camp magnètic terrestre.
Δ Altres mètodes són de tipus geològic i inclouen tota
una sèrie de mètodes
mitjançant els quals un procés o material geològic
roman datat respecte a un
determinat esdeveniment geològic, com per exemple
una erupció volcànica, un
procés orogènic o erosiu. (tractarem aquest tema en la
interpretació de talls
geològics).
32. Les divisions o escala del
temps geològics: Eres i
períodes.
33. Una època geològica és la subdivisió
d'un sistema o període geològic
basada en estrats. Que s’utilitza per a
indicar la abundància o decadència
de espècies vives, o els canvis de
processos geològics com la deriva
kkkkkkkkk,
continental entre altres.
35. Fòssils guia: són els més representatius
de cada etapa. Tenen les següents
característiques:
- Fàcils de conèixer i difícils de
confondre.
- Han d'estar àmpliament distribuïts
per correlacionar zones llunyanes.
- Van viure en un espai de temps
relativament curt.
36. Els fòssils guia: són fòssils fets
servir per a definir i
identificar un període
geològic.
Els millors fòssils guia són
comuns, fàcils d'identificar a
nivell d'espècie i presenten
una àmplia distribució.
39. El Miocè: és la primera època del
Neogen, una de les subdivisions del
Cenozoic.
Comprèn el temps entre el final de
l'Oligocè i el principi del Pliocè.
És una espècie de roca.
Fa referència a l'escassa diversitat
relativa d'invertebrats marins en
aquesta època; el 17% d'espècies del
Miocè encara viu en l'actualitat.
42. Els guixos de Vilobí del Penedès formen un
petit relleu que s’estén des d’aquesta
localitat fins a Sant Martí Sarroca.
Els guixos de Vilobí es van originar durant
el Miocè, en una petita llacuna endorreica,
pròpia d’una zona de clima àrid. En termes
geològics, aquests llacunes es coneixen
amb el nom àrab de: sebkhas.
